entrevista

Isona Passola: «La manera de tenir bona relació amb Espanya serà sent independents»

La productora i presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català aposta per una indústria pròpia que "no només s'associï a la gran creativitat i a la pel·lícula petita" | La gala dels Premis Gaudí se celebra aquest diumenge, 29 de gener

per Esteve Plantada, 26 de gener de 2017 a les 21:00 |
Isona Passola | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Isona Passola (Barcelona, 1953) té una força contagiosa, tan lúcida com vehement. Creativa, activista, productora o historiadora, sempre parla des de la convicció, aconseguint que l'interlocutor acabi sent còmplice de la conversa. A només tres dies de la celebració de la gala dels Premis Gaudí, la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català ens acull mentre enllesteix el tràiler de l'esperada adaptació d'Incerta glòria, la seva nova producció. Amb les imatges encara al cap –i el presagi d'èxits fulgurants–, parlem amb ella de la salut del nostre cinema, de la necessitat de tenir indústria, de l'aposta per una televisió pública implicada en la cultura, i de la relació entre dos països condemnats a entendre's.
 

- "De les cendres se'n poden fer diamants", diu l'eslògan de l'espot de la gala dels Premis Gaudí 2017. Què volien reivindicar?
 
- El nostre sector ha passat una etapa molt difícil. Amb la crisi, el cinema ha quedat molt tocat, i no només per l'IVA al 21% i els efectes de la pirateria, sinó perquè no es va aprovar la llei de mecenatge, entre d'altres. Vam batallar molt amb la conselleria de Cultura per establir una taxa a les operadores telefòniques. Creiem que no només han de contribuir en el sector, sinó que han de coproduir! Les grans operadores d'ara són una bèstia que necessita molt de menjar de ficció. I des de l'Acadèmia vam treballar molt fort perquè hi hagués aquesta taxa, era i és molt necessària. La va aprovar el Parlament en pes.
 

- Una lluita constant, la de prendre consciència de la necessitat de tenir una cultura forta.

 
- Entenc que la Cultura és la tercera pota de la societat del benestar. Tens Sanitat i Ensenyament, però un cop acabes els teus anys de formació i aprenentatge, com continues esperonant l'esperit crític, emocionant a través de l'art? Doncs a través de la cultura. I amb la crisi, la cultura va rebre una patacada molt forta.
 
- El sector audiovisual català ha patit molt. En aquest sentit, quin paper creu que ha de jugar la televisió pública catalana?
 

- A tota la crisi s'hi va sumar que TV3 va baixar pràcticament a la meitat el pressupost que tenia per a les produccions. La televisió nacional de Catalunya, que tenia com a objectiu de sortida ser una motor de l'audiovisual, va viure una baixada en picat que va afectar, sobretot, a la ficció. Tot plegat ha fet una travessa pel desert duríssima. Et puc assegurar que, si bé per tothom ha estat greu, jo he vist coses que no havia vist mai en la gent del sector. He vist gent boníssima fent cua a la Creu Roja per poder alimentar els fills. Ha estat una catàstrofe.

Isona Passola Foto: Adrià Costa

 
- Vostè mateixa, de fet, es va trobar fent crowdfunding (per finançar L'endemà) després del gran èxit internacional que va ser Pa negre.
 

- És inconcebible! Han estat moments molt bèsties per al món audiovisual. L'any 2009, les pel·lícules rodades en català van fer un 8% de públic. Era l'època del Tripartit, que tothom critica i menysprea, però per a la cultura va fer coses realment bones. En canvi, ara, any 2017, tenim un 1% de públic que va a veure produccions en català. És un drama, un dels grans fracassos de la nostra indústria.
 
"Si no ens posem les piles per dotar de finançament la televisió nacional, no ens en sortirem"

- L'absència de públic i d'inversió ha acabat provocant que la llengua catalana s'associï a pel·lícules de baix pressupost i d'ambicions alternatives.
 
- La crisi va provocar que la gent produís molt precàriament, sense cobrar, fent pel·lícules de baixíssim pressupost i establint-ho com si fos normal. Però tornem al tema, i al drama: l'any 2009 teníem operadores que pagaven i una televisió nacional que funcionava i que feia de motor dels projectes. Per a la ficció, la televisió és clau a tots els països! Si no ens posem les piles per dotar de finançament la televisió nacional, no ens en sortirem.
 
- No s'està dotant de finançament la televisió nacional?
 
- No, diem que volem "més TV3". Entenem que TV3 s'ha de remodelar, absolutament. S'ha de trobar un model adequat. Mentrestant, el que no pot ser és que s'hagin retirat diners. I per això "sortim de les cendres". I per això fem un espot sentit de l'humor. En Pau Escribano i en Lluís Danés són molt bons i l'han clavat!
 
- En certa manera, la cinematografia explica un país.
 
- I tant! Som una carta de presentació bestial d'allò que és un país. I a Catalunya, per sort, tenim una representació cinematogràfica molt diversa. Si mires Un monstre em ve a veure, que és talent català, entendràs que el talent hi és. Però el film s'ha hagut de fabricar a fora. Tenim talent, però molt ha hagut de fugir a fora.
 

Isona Passola Foto: Adrià Costa


- I el talent ha d'interpel·lar el públic, explicar les coses que fan moure el seu món més proper i íntim.
 
- És molt important que el nostre públic se senti concernit per la filmografia que fem. L'altre dia, estàvem representant l'Acadèmia Catalana en la trobada d'Acadèmies Europees que es va celebrar a Polònia –per cert, som l'única Acadèmia sense estat que hi és– i en Wim Wenders va fer el discurs inaugural de la trobada. Ens deia: "sisplau, no renuncieu a la diversitat, rodeu amb moltes llengües, perquè la marca d'Europa és la diversitat". Aquesta és la nostra riquesa i el nostre senyal de respecte. Semblava que ens ho estava dient a nosaltres.
 
- Europa ens demana una cosa que tenim i que ens identifica: diversitat.
 
- Mira si en tenim, que podem rodar en anglès, francès, castellà o català. Però, també hem de tenir clar que si no rodem en català no contribuïm a la diversitat europea, ni tampoc fem que el nostre públic se senti concernit. Què passa amb la normalització lingüística? Com pot ser que ens haguem dedicat a doblar pel·lícules americanes i ens haguem oblidat d'allò que passa aquí? On tenim el gran dèficit? Sens dubte: al cinema rodat en català.

"Tenim talent, però molt ha hagut de fugir a fora"

- En què fallem?
 
- Hem oblidat que el cinema ha de tenir un interès artístic, però també un d'industrial. Aquests darrers anys, el cinema català ha quedat reclòs a projectes de petitíssim pressupost. Quan em diuen que s'han rodat pel·lícules amb 100.000 euros i on ningú ha cobrat –quan l'estàndard europeu ronda 3 o 4 milions d'euros–, veus que no podem ser competitius.
 
- La nostra indústria, amb aquesta "realitat", és totalment insostenible.
 
- El que demanem és que hi hagi un plus de normalització lingüística, de presència, perquè es rodin films en català. Està demostrat, a més, que quan el públic se sent concernit per temàtica i per llengua, hi va. Una pel·lícula ha de ser bona, però també hem de fer que tingui uns estàndards "de cine". Hem de procurar que el cinema català no només s'associï a la gran creativitat i a la pel·lícula petita que, d'altra banda, també hi han de ser.

Isona Passola Foto: Adrià Costa

 
- Pa negre és la demostració d'això que diu. És un cas exemplificador d'èxit en català.
 
- Ningñu no ho sap, però la gran recaptació de Pa negre va ser a València i a Mallorca, a banda de Catalunya. Es va activar el mercat cultural català, que potencialment compta amb 11 milions de persones. A banda d'aquest àmbit, la part més important de diners la vam fer a Madrid... i en versió original!
 
- Madrid els va premiar amb 9 premis Goya i van impulsar el film als Oscar.
 
- Amb un film en català potser no aconseguirem tenir el públic d'Extremadura o Andalusia. Però aconseguim el públic de tot el món! Hi ha molts productors que encara no roden en català perquè es pensen que el nostre mercat és el mercat espanyol. S'equivoquen! Les grans vendes de Pa negre es van fer arreu del món. I els grans premis, també: Hong Kong, Moscou, Miami, etc. Impressionant! Com deia Wenders, a la gent li agrada que mostrem les nostres particularitats. Les emocions humanes són iguals a tot arreu i el cinema vehicula això, emocions.
 
- En aquest cas, Incerta glòria sembla encarat per repetir el triomf de Pa negre. Dos films fets a partir de dos llibres i que compten un altíssim reconeixement lector.
 

- Sí, però el món del cinema depassa en molt el món dels lectors. The Economist ha destacat Incerta glòria com la millor traducció de l'any. Però que hagi estat molt traduït només et diu que és una bona novel·la. En relació amb Pa negre, em sembla que l'obra de Joan Sales encara és més oberta i pot agafar més públic. És allò que dèiem abans: l'Agustí Virallonga és un gran autor, però també està disposat a jugar amb un gran públic.

- Això demostra que, quan hi ha bona matèria primera i es fa una bona pel·lícula, la llengua és el de menys. La cultura supera prejudicis.
 
- Les plataformes, que seran les grans nodridores de diners, no es miren pas la llengua! En quina llengua és la sèrie Borgen, que l'ha vist tothom? En danès! Per sort, ja no passa com abans, quan et deien "no posis un taxi groc, que no es vegi que és Barcelona". Ja hem superat "la síndrome del taxi groc". Hem de contribuir a fer una indústria global des de la diversitat que ens donen els nostres propis temes.
 

Isona Passola i Esteve Plantada, en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa


- Vostè va dir, quan va recollir el Goya a la Millor pel·lícula per Pa negre, que "no només heu votat una bona pel·lícula, heu votat una pel·lícula en català. Gràcies, gent del cinema, vosaltres sempre aneu per davant". Un pont entre cultures que no ha tingut continuïtat en altres àmbits, per desgràcia.
 
- La gent del cinema no té prejudicis amb les altres llengües. Com a gremi, sempre hem estat gent reivindicativa i lluitadora. En aquest sentit, el que fa mal a Espanya és la minoria econòmica enquistada al poder, que hi és des de fa segles. Ni ells se'ls han pogut treure de sobre!
 
"La independència és l'única manera perquè es creï un revulsiu i Espanya es modernitzi"

- I com es pot solucionar aquest problema d'enquistament?
 
- La gran rebolcada que es pot fer a aquesta minoria xucladora –que a sobre xucla molt de Catalunya– és declarar-li la independència, encara que només sigui un minut. Si ho fas, desmuntes allò que els de Podemos van dient que desmuntaran i no desmunten mai, que és de "la llotja del Bernabeu". Catalunya va fer la revolució industrial, i Espanya encara ve d'un model molt antic i funcionarial, d'aquí ve el xoc cultural amb Catalunya i per això no han pogut modernitzar Espanya. Amb un minut d'independència en tenim prou, perquè així per fi podríem parlar d'igual a igual, i fer els pactes que ens convinguin. I ells es veurien obligats a modernitzar-se.
 
- Amb un minut és suficient?
 
- Dic un minut, perquè hi ha d'haver un trencament. Han de tenir clar que això s'ha acabat. Fixa't: ni en l'etapa socialista van poder fer la reforma agrària a Andalusia, que és el graner d'Europa! La tenen en mans de quatre, cobrant bicoques de l'Estat. Com diu en Lluís Cabrera, ells mateixos es rebel·laran un dia contra tot això. Des de la conquesta d'Amèrica, Espanya ha tingut una economia especulativa. I ja és hora que passi a l'economia productiva. I això, mentre pugui anar tirant de la "mamella" de Catalunya, no ho farà.
 
- En aquest tema, li ha sortit la formació com a historiadora.
 
- El que més em va impactar quan estudiava Història és que, durant la conquesta d'Amèrica –que és quan els països europeus van modernitzar l'Estat–, i tenint tot l'or d'Amèrica, Espanya feia bancarrota cada quatre anys. I, després, quan han tingut tot l'or d'Europa, han fet l'AVE! O sigui, tornem-hi: una concepció centralitzadora, política i manipulada, agafats a la minoria depredadora que no els ha deixat modernitzar.
 
- La independència seria una bona solució per a totes les parts implicades, doncs.
 
- Ho tinc molt clar: això només s'arregla amb la independència. I tinc molt clar també que seguirem fent coses junts, Catalunya i Espanya. El "minut" que deia abans és un canvi mental. Recentment, en una trobada del sector a Toronto, veia com els països nòrdics treballaven junts per temes culturals, en llengües diferents. Tots aquests països s'han separat –i no fa gaire– i no ha passat res. Sóc molt vehement amb això, i m'ha ensenyat mot haver fet la carrera d'Història, perquè he vist els errors reiterats que ha comès l'Estat. La independència és l'única manera perquè es creï un revulsiu i Espanya es modernitzi d'una vegada per totes i s'acabin els AVEs recentralitzadors i el "pelotazo" rere "pelotazo". La manera de tenir bones relacions amb Espanya serà sent independents.
 

Isona Passola Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació