Procés català: anàlisi

Llindars de participació i majories reforçades: una anomalia en els referèndums

Des de la Segona Guerra Mundial s’han celebrat 309 referèndums constitucionals, dels quals només 35 requerien algun tipus de participació per declarar-los com a vàlids

Només set països -Rússia, Polònia, Taiwan, Mongòlia, la República Dominicana, Tadjikistan i Lituània- han requerit un percentatge mínim de votants i de butlletes amb el "sí"

, Politòleg | 26/01/2017 a les 19:40h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política, participació, procés català, referèndum
Cues per votar a la consulta de 9-N | Martí Albesa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/01/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va declarar a finals d’any que, per vèncer en el referèndum sobre la independència de Catalunya, el sí "ha de guanyar amb el 50% més un dels vots". Els detractors de la independència (i els que són contraris del referèndum encara amb més vehemència), van rebutjar aquesta opció, argumentant que una qüestió tan important havia de complir amb uns llindars de participació i de vots favorables. És a dir, encara que el referèndum guanyi per més del 50% de vots, deien, el resultat no seria vàlid si no s’arriba a un determinat nivell de participació o a un percentatge concret de vots favorables sobre el conjunt de l’electorat.

Els partidaris d’establir llindars a referèndums d’aquest tipus, tant de participació com de vots favorables, esgrimeixen que la independència és un fet de gran transcendència i que, conseqüentment, requereix d’un quòrum d’aprovació més enllà de la participació de la meitat del cens o de la majoria dels vots emesos tal com passa, per exemple, en casos com el de la reforma de l'Estatut o alguns nomenaments, que necessiten majories reforçades al Parlament.

Les raons de la Comissió de Venècia

L’argument, formalment explicat per la Comissió de Venècia al Consell d’Europa quan se li va demanar l’opinió arran del referèndum de Montenegro, és que exigir el suport d’un percentatge de l’electorat ajuda a garantir més legitimitat al resultat, tant en l'àmbit nacional com en l'internacional.

Els contraris a les quotes, en canvi, esmenten que el pes de la legitimitat d'una decisió com aquesta no ha d'afavorir un grup en concret. L’argument és que establir quotes de participació o de vots favorables implica que, de facto, s'augmenti el pes del vot (o de l’abstenció) de les persones contràries a la secessió. Per què ha de tenir més pes el vot dels contraris que el dels partidaris a separar-se? De fet, i paradoxalment amb el punt explicat abans, el Codi de Venècia de bones pràctiques en referèndums recomana també no establir cap percentatge de participació precisament per evitar el boicot dels contraris. Dit d’una altra manera, per què invalidar un referèndum per una baixa participació si els que es van abstenir són, en realitat, votants del no incentivats perquè es quedin a casa?

Els partidaris dels llindars acostumen a recordar el referèndum de Montenegro, en el qual es va exigir el 55% de Sí i el 50% de participació per donar-li validesa. Malgrat tot, els referèndums de secessió que han establert un llindar semblant són una excepció (l'altra excepció és el referèndum del 1998 a l'illa caribenya de Nevis -que pretenia separar-se de Saint Kitt-, fracassat per no haver arribat als dos terços de vots favorables).

Llindars que han anat desapareixent

Més enllà dels referèndums d’independència, és comú establir llindars de participació o de vots favorables en altres formes de participació directa? Vegem-ho.

En relació als referèndums, convé distingir, en general, quatre mecanismes de participació: en primer lloc, hi ha els referèndums obligatoris, els quals ocorren quan la Constitució o les lleis bàsiques ho requereixen. En segon lloc, els plebiscits, que són aquelles votacions que tracten temes sobre els quals no és obligatori convocar un referèndum. En tercer lloc, els referèndums per iniciativa popular, que s’esdevenen arran d’una demanda ciutadana, generalment a través de la recollida de signatures. Finalment, hi ha els referèndums de rebuig, uns instruments que permeten a la ciutadania de rebutjar, a través d’una consulta popular, lleis aprovades pel legislatiu.

Segons les dades recollides pel projecte Varieties of Democracy, des de la Segona Guerra Mundial s’han celebrat 309 referèndums constitucionals, dels quals només 35 requerien algun tipus de participació per declarar-los com a vàlids. D’entre aquests 35 però, només Irlanda ja n’ha celebrat més d’una vintena.

Només 18 països requereixen suport reforçat

De fet, la tendència és que, amb els anys, els llindars de participació s’hagin eliminat. Per exemple, Lituània demanava legalment que més de la meitat del cens participés als referèndums constitucionals per acceptar el resultat com a vàlid, una obligació que va eliminar l’any 2002. Exigir un percentatge de vots favorables per donar una votació com a vàlida tampoc és gens comú. Només ho fan 18 països, com ara l'Uruguai, Croàcia o Libèria. Si ens fixem en Europa, només Dinamarca requereix que el número de votants del sí representin més del 40% de l’electorat.

Si bé posar quòrums a la participació o al vot favorable en els referèndums no és estrany, les dades mostren que és molt poc habitual, excepte en el cas de les iniciatives populars

Els llindars, per tant, no són gens comuns en els referèndums constitucionals, els més importants de tots. Tampoc ho són en els plebiscits: només el 10% dels plebiscits que s’han celebrat fins l’any 2015 han utilitzat algun llindar de participació i un 11% han tingut algun tipus de barrera de vots favorables.

En les iniciatives populars, els llindars són una mica més comuns: el 19% de les iniciatives populars celebrades arreu del món han tingut algun tipus de llindar de participació i el 18% un llindar de vots favorables. Per contra, els llindars en els referèndums de rebuig són molt poc habituals. Només el 3% d’aquest tipus de consultes utilitza algun llindar de participació i el 6% dels referèndums inclou un llindar de vots favorables.

Els dos llindars combinats, només en set països

En resum, si bé posar quòrums a la participació o al vot favorable en els referèndums no és una excentricitat, les dades mostren que és molt poc habitual, excepte en el cas de les iniciatives populars. A més, posar els dos tipus de llindars al mateix temps (de participació i de vots favorables) només passa, en referèndums constitucionals, en set països a tot al món: Rússia, Polònia, Taiwan, Mongòlia, la República Dominicana, Tadjikistan i Lituània.

Pocs països requereixen algun llindar i, de fet, els requisits s’han anat eliminant amb el pas dels anys, sobretot els llindars relatius als vots favorables. S'ha entès que aquest tipus de requisits van en contra del principi d’igualtat i generen més dubtes i problemàtiques que avantatges.

Per tant, l’experiència comparada ens assenyala que posar un llindar en un referèndum d’independència no seria estrany, però seria més aviat un cas excepcional.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Comissió de Venècia
Anònim, 26/01/2017 a les 22:44
+11
-4
Convé llegir l'apartat III, punt 1.
Dir que no val per baixa participació seria com si hagués guanyat el "no"!
Anònim, 26/01/2017 a les 23:06
+15
-3
En aquesta mena de referendums, des del moment que una de les dues opcions (no independitzar-nos) és quedar-nos com estem, la possibilitat de no donar validesa al resultat per baixa participació o el que sigui no existeix:

No donar validesa al resultat vol dir no independitzar-nos, que és actuar com si hagués guanyat el "no". En realitat estem validant el resultat amb el "no" com a guanyador, i si el "no" és el que ha tret menys vots dons ens estem prenent el pel a nosaltres mateixos, perquè diem que no val però al mateix temps estem donant la victòria a la opció que ha tret menys vots.

En els referendums compten els vots emesos, qui no vota és perquè no vol. No ens podem deixar marcar aquest gol de "mínim per a ser considerat vàlid, ha de ser tant i quant de participació". Fals. La baixa participació no pot fer guanyadora una de les dues opcions. Un partit no es pot guanyar no presentant-se.

Si els unionistes diuen "no ens podem independitzar amb només un (per exemple) 35% de la població a favor de la independència", nosaltres hem de poder dir "no podem seguir a Espanya amb només un 5% de la població partidària de seguir a Espanya". Si val un argument, val també l'altre.
Ho entén fins i tot un nen de 10 anys
Tòtil, 26/01/2017 a les 23:25
+11
-4
Establir un llindar de participació afavoreix el boicot, actitud aquesta pròpia dels antidemòcrates. Però no n'hi ha d'antidemòcrates, veritat ?
La importància és relativa
Anònim, 26/01/2017 a les 23:31
+13
-2
Els mateixos que demanen tants mínims i tanta participació, van acceptar el resultat del referèndum de la Constitució del 78 sense posar-ne cap.
Els interessa el que els interessa, però...
Anònim, 27/01/2017 a les 00:05
+10
-7
Aquest apartat III no els interessa, per això l'obvien sempre. Ja el reprodueixo jo:

III. Regles específiques

1. L'estat de dret

"L'üs dels referèndums ha de complir amb el sistema legal en la seva totalitat, i especialment amb les normes procedimentals. En particular, els referèndums no poden celebrar-se si la Constitució o una llei conforme a aquesta no els estipula, per exemple, quan el text sotmès a referèndum és una qüestió de competència exclusiva del Parlament"

Ergo, res de res, indes.
a ver
Anònim, 27/01/2017 a les 00:46
+4
-10
puestos a hacer algo vinculante para catalunya pero ilegal segun el estado español, yo dejaria votar a todos los extranjeros residentes en catalunya. mas participacion , mas validez y mas democracia.
a ver
Anònim, 27/01/2017 a les 07:55
+1
-5
puestos a hacer algo vinculante para catalunya pero ilegal segun el estado español, yo dejaria votar a todos los extranjeros residentes en catalunya. mas participacion , mas validez y mas democracia.
a ver
Anònim, 27/01/2017 a les 10:06
+1
-5
puestos a hacer algo vinculante para catalunya pero ilegal segun el estado español, yo dejaria votar a todos los extranjeros residentes en catalunya. mas participacion , mas validez y mas democracia.
a ver
Anònim, 27/01/2017 a les 10:33
+1
-5
puestos a hacer algo vinculante para catalunya pero ilegal segun el estado español, yo dejaria votar a todos los extranjeros residentes en catalunya. mas participacion , mas validez y mas democracia.
a ver
Anònim, 27/01/2017 a les 11:14
+1
-3
puestos a hacer algo vinculante para catalunya pero ilegal segun el estado español, yo dejaria votar a todos los extranjeros residentes en catalunya. mas participacion , mas validez y mas democracia.
el comentario "a ver"
Anònim, 27/01/2017 a les 11:26
+1
-8
Es un reflejo del butifarrendum, 5 comentarios iguales, de la misma forma que los indepes podéis votar también 5 veces o las que sean, total, las mesas las controláis vosotros con voluntarios patrióticos y sin interventores fascistas
a ver
Anònim, 27/01/2017 a les 11:29
+0
-5
puestos a hacer algo vinculante para catalunya pero ilegal segun el estado español, yo dejaria votar a todos los extranjeros residentes en catalunya. mas participacion , mas validez y mas democracia.
Indepes y porcentajes.
Anònim, 27/01/2017 a les 13:00
+2
-3
Para el indepe listo de los porcentajes:

Lo porcentajes de abstención no se tienen en cuenta si la votación es considerada legal por los que se abstienen, en cuyo caso ha de entenderse que deciden libremente no manifestarse y aceptar de forma pasiva el resultado. Pero si la votación es ilegal, la abstención también puede considerarse como un rechazo a la participación y colaboración en un acto ilegal, sectario y propagandístico con el que no están de acuerdo de raíz. Y el estado de derecho debe proteger al que decide no participar en un acto ilegal. Abstenerse de opinar sobre un delito no es aceptar ese delito ¿Entiendes la diferencia entre una y otra cosa?
De hecho, por algo tus amados líderes no están contentos con el 9N ¿No ganásteis por mayoría absoluta? ¿porqué narices repetirlo entonces? ¿te lo has planteado? ¿O aceptas lo que te echen sin plantearte nada porque son de tu bando? Si vuelven a repetir el referendum ilegal, tendrán los mismos resultados, o peores, probablemente, y tan solo habrá servido para hacernos pasar un poco de ridículo más al resto de catalanes.

Por otro lado, ganar con una mayoría relativa en unas elecciones convencionales no es malo, puesto que a los 4 años se puede volver a votar. Por eso basta un 51% o menos, si la mayoría es relativa. A los cuatro años el ciudadano puede arrepentirse, votar otra cosa si no le ha gustado el gobierno o no votar. A los cuatro años. en caso de independencia, no hay nueva oportunidad a los 4 años, no tiene ningún sentido, así que comprenderás que ni las mayorías relativas y las absolutas del 51% (que im plican hoy sí y mañana no, como se ha demostrado muchas veces) pueden tomarse en consideración para un acto irreversible como es la independencia. Un 51% hoy implica un 49,5% pasado mañana, una foto fija totalmente cambiante que no representa ninguna voluntad general. Por lo tanto, no puede decidirse algotan drástico como la separación de un país con ese porcentaje, porque no hay marcha atrás.
¿Porqué sino para cambiar las cosas importantes de l'Estaut se exigen 2/3 del Parlament? ¿Te lo has preguntado? ¿Y para la indepdencia solo una mayoría relativa? ¿En serio?
Pensad un poco más, anda.
Ningú va votar més d'un cop, "listillo" del comentari repetit
Anònim, 27/01/2017 a les 13:28
+10
-0
Es va descobrir (a les tres hores de comentar-se el tema) que la mateixa persona va acordar amb els amics que l'acompanyaven que demanaria permís a la taula per a ficar les paperetes dels altres a l'urna per a poder-se fer la foto cada vegada i poder fer veure que la mateixa persona havia votat varies vegades i desprestigiar la votació. Ho va intentar a tots els colegis electorals del grup que anaven junts, però només li van deixar fer-ho a dos (i junt amb el seu propi vot, van sortir tres fotos de la mateixa persona introduint la papereta, encara que eren tres vots de tres persones del grup).

Ho sento, "listillo". No ha colat. A les tres hores ja s'havia descobert la vostra trampa fotogràfica.

I saps què és el més divertit, "listillo"? Que aixó que van fer tu ja ho sabies... però feies veure que no ho sabies.

Ha estat un plaer deixar-te en evidència, "listillo".
REPÚBLICA CATALANA
J.M.Pol, 27/01/2017 a les 20:04
+0
-0
No cal donar tantes voltes al tema.
El REFERÈNDUM es guanya amb el 50% +1. Així es la democràcia. Tan val el vot del que diu SI com el del que diu NO.
En quan a la participació, no s´ha de fixar cap topall per la mateixa raó. Qui es queda a casa es per que tan l´hi fot una cosa com l´altra. Tens el dret i el deure de anar a votar, si no hi vas, que ets ben lliure de fer-ho es cosa teva.
Si no acabarem sumant tota la abstenció al NO, com una república bananera.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA

i al septembre a votar SI
REPÚBLICA CATALANA
J.M.Pol, 27/01/2017 a les 20:54
+0
-0
El que si es veu que els escanyolistes estan ben acollonits.
Ara si que ja s´ho veuen a sobre i es remouen com a gossos rabiosos.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA
REPÚBLICA CATALANA
J.M.Pol, 27/01/2017 a les 21:40
+0
-0
El que si es veu que els escanyolistes estan ben acollonits.
Ara si que ja s´ho veuen a sobre i es remouen com a gossos rabiosos.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Concentració independentista | Adrià Costa
Sara González
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC exigeixen que, si guanyen el 21-D, Rajoy respecti el resultat i obri una via de negociació | La via acordada ha estat sempre la prioritat de l'independentisme, fins i tot mentre transitava per la unilateralitat
Portada del web apoderats.cat impulsada per ERC. | Apoderats.cat
01/01/1970
El vicepresident Oriol Junqueras ha deixat clar que "mai" renunciaran a les urnes
01/01/1970
El Grup Godó nomena el substitut d'Eduard Pujol, que va abandonar el càrrec per presentar-se a les eleccions
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 21 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc