Vicenç Ruiz: «No per penjar moltes dades tens la ciutadania més informada»

Vicenç Ruiz,és historiador diplomat en arxivística i paleografia. És també el vicepresident de l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAAC-GD), des de la qual es vol impulsar una democratització de la informació pública, perquè aquesta sigui més accessible a la ciutadania.

Aquest dijous ha participat com a ponent al segon Congrés de Govern Digital defensant que les organitzacions facilitin la transformació "cap a un govern digital i obert real". Conversem amb ell sobre la importància dels arxius en el procés de "perseguir la transparència real". Ruiz proposa una "alfabetització de la informació pública" així com dotar d'eines als ciutadans per desplegar habilitats que els permetin valorar i decidir les seves accions. 

- Espanya va assolir el 2016 el seu pitjor registre històric en percepció de la corrupció, segons Transparència Internacional. Avancem o retrocedim en matèria de transparència?

- Eradicar la corrupció al cent per cent i aconseguir la transparència total és una utopia. Fa any i mig que tenim llei de transparència a Catalunya, dos anys de la d'Espanya, i s'ha avançat però poc. Ara toca entendre-la com una cultura, perseguir la maduresa del procés. De res serveix acumular informació si no es garanteix la traçabilitat i la utilitat.

- Les administracions estan contentes perquè han fet els deures que marca la llei, però els ciutadans no fem servir el dret a saber. 

- No per penjar dades tens la ciutadania més informada. Nosaltres hem plantejat un conjunt d’indicadors, un Set de Maduresa, perquè les organitzacions s’autoavaluïn i es preguntin què significa tenir un sistema de gestió documental, que apostin per plans de preservació digital, esquemes de metadades, que pensin si s’han tingut en compte les opinions de la ciutadania, etc. Potser estem, com escrivia el consultor de Desidedatum Marc Garriga, en una "bombolla de les dades obertes”.

- Com és aquesta bombolla?

- En aquest moment de dades massives, potser cal frenar una mica i observar quins conjunts de dades són significatius i valuosos per a la ciutadania. I no anar tant a obrir dades sense criteri i apostar per un decreixement informacional, encara que sembli una heretgia. 
 
- Si es potencia un decreixement informacional, no es complirà amb la llei de transparència.

- Generar informació és molt fàcil, però fer-la íntegre, fiable i útil és més complicat. En aquest sentit ho dic. I l’estructura arxivística no s’ha tingut en compte, tot i que la llei ho contempla. Tenim el perill de generar dos sistemes d’informació paral·lels: un destinat a les dades obertes (en mans de serveis d'informàtica o departaments tecnològics); i, un altre, de l’expedient del dia a dia (que ja tenien els arxius) però que- de mica en mica- es va deixant i pot arribar a ser museus de paper.

"Els arxius han d'esdevenir una eina de poder entre ciutadania i administracions"

 
- Vostè diu que “els arxius són la clau de volta de la transparència”. Per què?

- L'arxiu és el fonament de tota política. Qualsevol institució o empresa es basa en el control de la gestió de la informació. No és només una qüestió tècnica sinó també política: Què faig? A qui controlo? Proposem traspassar el rol de segles que ha tingut l'arxiu com arsenal de poder, a que esdevingui eina per apoderar la ciutadania. 

- Què cal perquè això sigui una realitat? La llei deixa clar que el servei d'arxius ha de definir la gestió documental i d'informació...

- Cert, la llei ho diu. Però continua havent-hi, és prejudici o marc mental que veu l’arxiu com una qüestió cultural, l'arxiu històric del segle XIX, que s’ocupa només dels expedients i tràmits. Això fa que els polítics, i bona part de la ciutadania, quan es parla de transparència i open data busquin altres perfils com juristes, tecnòlegs o informàtics. Cal entendre la nostra expertesa, des del moment que es genera el document fins que s'elimina. És més important la rendició de comptes que la transparència, perquè et permet garantir entendre què ha passat amb els documents i demanar responsabilitats.  

- La proposició de reforma de la llei de secrets oficials va en aquest sentit? 

- Exacte. Finalment, derogaran la llei franquista –encara vigent del 1968- i posaran un termini fixe, de 10 o 25 anys abans d'accedir a un material reservat. En tot el context europeu, érem l’únic país que no tenia aquest termini. Vivim a l’era d’Snowden, de la vigilància massiva, com podem estar segurs que durant aquest període no s'eliminaran documents? En cas de fer-se, n'hauria de quedar constància. No s'està pensant en la traçabilitat del document. S’actua des de punts de vista parcials sense una estratègia integral. Aquí els arxivers reclamem ser un punt nodal. 

- La comissionada de tecnologia de l'ajuntament de Barcelona, Francesca Bria, va presentar el pla de sobirania tecnològica fa uns mesos. Els arxivers també la defenseu. Teniu el mateix plantejament?

- La sobirania tecnològica és un concepte que defineix el dret de la gent a construir i dissenyar les eines o aparells que manega. Nosaltres diem que cal controlar el procés de decisió, per a què es fan servir, sobre quina informació i què se'n fa d'aquesta?  
 
- Vol fer transparents els algoritmes que controlen la informació digital?

- La Comissió Europea ja treballa en la rendició de comptes algorítmica, perquè són les empreses privades les que decideixen si a tu et concedeixen o no un crèdit a partir dels resultats d'un algoritme. I la fórmula d'aquests és secreta.  

- Google i Facebook funcionen per algoritmes. Vostè parla de bancs, qui més els fa servir i quina informació controlen?

- Tothom que té grans volums de dades i la manera d'explotar-les és mitjançant algoritmes. Com es construeixen? Aquí està la clau. Quan afecta l'administració, però també als consumidors, s'ha de poder tenir clars els criteris per saber si vulneren o no els drets ciutadans. Una part de la sobirania tecnològica hauria de garantir l'accés a entendre com estan construïts els algoritmes. I també ens hem de preguntar, qui s'està beneficiant del big data. S'estan destinant recursos per què només uns quants puguin lucrar-se o per crear un creixement pensant en el conjunt?  

-  El concepte slow data promou una cura especial de la dada per reportar beneficis a la societat. Veu possible aquestavia?

- S'hauria d'intentar. L'slow data persegueix –a diferència del bg Data- la qualitat del procés de recollida i anàlisi a partir de conjunts de dades més petits. Tot això s'ha d'intentar treballar de manera més coordinada. Hem demanat que al Pla Nacional de la Societat Digital que ha de començar a caminar ara, que es contemplin molts d'aquests aspectes.

"S'ha de democratitzar l'accés a la informació històrica, però no només en un horari de consulta i reservat als investigadors"

 
- La Comissió per la Dignitat va presentar a l'octubre una proposició de llei per declarar nuls els consells de guerra sumaríssims, celebrats del 1938 al 1975. Des de l'Associació d'Arxivers plantegeu també accedir a la informació dels sumaríssims. Per què és tan important?

- Aquest és un cas molt evident del paper dels arxius, per transcendir del relat històric. Si ens limitem a la nul·litat de la declaració, ens podem trobar que el Tribunal Constitucional s'ho carregui. I tendim a reduir una qüestió important. Fem aliens a la seva història a totes les víctimes i als que van patir penes. És molt més important que ells mateixos s'apropiïn de la informació i la recontextualitzin. Ara en un judici sumaríssim només queda la veu de l'estat feixista que diu que aquella persona va ser un delinqüent o un revoltat. Però a partir del context podem generar una nova visió si donem veu als afectats i als seus familiars. El valor democràtic pot transcendir la memòria històrica. 
 
- De quina manera es difondria aquesta informació?

- La clau és que s'accedeixi a recontextualitzar la informació amb les famílies. En aquests moments ja hi ha més de 81.000 expedients en una guia de l'Arxiu Nacional de Catalunya i es podria passar a dades obertes, garantint un tractament universal. La potencialitat de la informació és aquesta, no és només un relat.- I aquest volum de processos sumaríssims que ha esmentat s'haurien de digitalitzar per fer-los accessibles a més gent...

- Sí. Navarra ja ha començat amb més d'un miler de fitxers i unes 40.000 fitxes personals. És informació pública i ha de ser tractada com a tal. No pot ser una relíquia. S'ha de garantir la reutilització amb la participació de la ciutadania que la va generar, per acció o per omissió.

- Proposa un rendiment de comptes històric?

- Exacte. Democratitzar l'accés a la informació històrica, però no només en un horari de consulta i per als investigadors. Ara potser és més necessari que mai, estem vivim una etapa en l'àmbit polític on cada formació té un lligam amb el passat. L'administració ha de donar el context fiable, perquè cadascú se'n faci el seu relat. Això és considerar a la ciutadania major d'edat. 

- Un moment... vol dir que la ciutadania està per revisar arxius del passat?

- La ciutadania no és un tot. Hi ha multiplicitat d'interessos. La rendició de comptes sorgeix quan alguna cosa no funciona. Ara el "Govern obert" va en la línia de fer participar la ciutadania. Però clar, així com el segle XIX-XX es va generalitzar l'escolarització perquè calien uns mínims d'alfabetització perquè el ciutadà/treballador fos efectiu dins del sistema, ara cal potenciar l'alfabetització en informació pública i donar eines per saber quan les informacions són falses.
 
- El termepost-veritat va ser recollit pel diccionari Oxford de la llengua anglesa com la paraula del 2016...

- Cert, i hem patit les fake news de Facebook durant les passades eleccions nord-americanes afavorint Trump. Quines eines té el ciutadà per distingir la veritat de la falsedat? Davant d'una informació ens hem de fer preguntes: cita fonts que donin credibilitat? Està recollida en altres mitjans? Dóna context? Des de l'Associació d'Arxivers ja fa temps que demanem que l'administració proposi campanyes d'alfabetització en informació pública, d'anàlisi i de contextualització. És una qüestió d'interès polític. Com es gestiona la informació documental? Per què el coneixement històric només pertany als historiadors i no està també en mans dels ciutadans?

"Des del portal de transparència de Noruega el ciutadà té classificada la informació, i sol·licita per correu-e documents sense traves d'identificació"

 
-  Tot això que comenta implica molts canvis socials...

- Es podria fer des d'una comunitat d'arxius. El govern obert significa posar la maquinària de l'exercici del govern. Si no hi ha participació ciutadana de com gestionar el conjunt de l'actuació de l'administració, no hi haurà canvis. La qüestió dels manters, de l'habitatge públic segons qui governi això serà un tema de civisme, d'ordre públic, de justícia social o de codi penal. És molt diferent com classifiques aquests tràmits i informació. Aquí parlem de voluntat política, de com entenem la societat. Tant les smart cities com el govern obert es venen com conceptes tecnològics, però en realitat és política.

- Hi ha algun govern modèlic en el sentit que proposa?

- Un govern no, però sí moltes iniciatives que et donen pistes de com hauria de ser una societat digital, que tendeixi cap a una democràcia efectiva. Els països més transparents, on es persegueix més la corrupció- Finlàndia, Gran Bretanya, Nova Zelanda, Dinamarca- sí que estan integrant els arxius amb la e-administració. Des del portal de transparència de Noruega el ciutadà té classificada la informació, sol·licita per correu-e documents i els rep digitalitzats. No s'ha de preocupar per identificar-te amb claus especials, ni res més. El portal té unes vint mil peticions mensuals. En cinc anys porta un milió dos-cents mil accessos a la informació per part de la ciutadania. Comparem aquestes xifres amb les de Catalunya... Noruega! que té cinc milions d'habitants. Són menys que nosaltres. 

- Tampoc portem tant de temps amb llei de transparència...

- Potser sí, però la llei 11/2007, de relacions del ciutadà amb l'administració electrònica ja apuntava això. La llei de transparència del 2014 també. Portem molts anys començant. És un etern retorn perquè mai es té en compte la integració de tota la estructura de la informació de les administracions. Ni s'aprofita la informació dels arxius per generar rendiment econòmic. En canvi, en els països on s'ha fet diferent els ciutadans accedeixen al que els interessa, sense traves. No necessitem portals de transparència que no es consulten, tal com va demostrar l'enquesta que l'any passat va fer Localret. S'han de trobar alternatives que provoquin un canvi de model.