Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
el referèndum a europa: anàlisi

L'1x1 de l'acte pel referèndum a Brussel·les

Puigdemont, Junqueras i Romeva es reparteixen els papers davant un auditori expectant en una conferència necessària que, si acaba tenint repercussió, interpel·larà la UE i deixarà en evidència el govern espanyol

per Ferran Casas, 24 de gener de 2017 a les 21:20 |
Puigdemont, Romeva i Junqueras a l'Eurocambra | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La sala triada per la conferència al Parlament Europeu era plena com un ou. Una altra cosa serà la repercussió que l'acte tingui a les cancelleries i institucions, així com a la premsa europea. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva han dut a Brussel·les la seva determinació de convocar un referèndum i la petició d'implicar-hi la UE. Els principals dirigents governamentals del país s'han repartit els papers (i també els idiomes) en un acte necessari i que obligarà, de nou, el govern espanyol a explicar la seva negativa al diàleg sobre les demandes majoritàries de la societat catalana.   

Puigdemont, desafiant

Carles Puigdemont, aquest dimarts a l'Eurocambra Foto: ACN


Les idees que "Europa no pot mirar cap a una altra banda" i que el referèndum es farà "sí o sí" són, en boca d'un president de la Generalitat que té la confiança de 72 dels 135 diputats de la cambra, un desafiament. Tant als líders de la UE com al govern espanyol, que per ara es nega a escoltar.

A més de transmetre fermesa en l'actual full de ruta, el cap de l'executiu ha buscat rebatre algunes de les acusacions que rep el procés català per part del govern espanyol. Ha defensat que això no va d'una minoria capritxosa i colèrica ni d'una regió d'Espanya sense identitat que de cop i volta vulgui imposar un projecte polític a la resta d'espanyols. Per això, ha parlat de l'àmplia majoria que vol votar des de fa anys, d'un govern que està disposat a negociar els termes de la votació i del camí des de la reforma de l'Estatut fins l'acte a Brussel·les, passant per la judicialització.

La mà està i estarà fins al darrer moment estesa. El segon mantra que ha volgut combatre és que l'independentisme és un moviment populista o antieuropeu. Ha deixat clara la vocació europeista de la majoria dels catalans i s'ha situat a les antípodes del Brexit.
Junqueras, pràctic
El vicepresident i conseller d'Economia ha estat simple: Espanya és encara un "malalt" d'Europa (qui la va definir així al seu dia va ser Mariano Rajoy) que no sap si podrà pagar pensions i és incapaç de controlar el seu deute mentre Catalunya ha fet els deures i ja representa una "excepció" quant a creixement. La seva intenció era clara: presentar un futur estat català com el motor del sud del continent gràcies a la seva tradició industrial i un soci fiable en sectors estratègics com el de la investigació o el turisme davant la insolvència espanyola.

El discurs de Junqueras ha casat amb la voluntat dels republicans d'aparèixer com a eficaços en la gestió i preparats per assumir les responsabilitats que es derivin del procés. El número dos del Govern ha estat l'únic que ha usat el castellà, que ha combinat amb l'anglès (l'italià, la llengua forana que millor domina, queda per una altra ocasió). En l'idioma oficial a Espanya ha fet el seu al·legat independentista. Com que Catalunya és un país que demostra que se sap governar, ara vol fer un altre pas: "Som responsables i volem tota la responsabilitat".
 

Oriol Junqueras al Parlament Europeu Foto: Govern

Romeva, còmode
Els deu anys de Raül Romeva als passadissos de l'Eurocambra s'han fet notar. El conseller d'Exteriors ha estat més còmode que en altres ocasions i ha clavat el seu discurs. De l'europeisme de Romeva no en pot dubtar ningú i ha estat prou hàbil per convertir una actitud passiva davant el plet català en un nou dèficit democràtic d'una UE que està més que tocada.

Ha explicat, en anglès i francès, que com a eurodiputat havia après a parlar de tot i de cara, cosa que precisament no vol fer el govern espanyol quan els seus eurodiputats demanen boicot actiu a l'acte. Ha establert diferències entre Espanya i la resta d'estats mostrant-se segur que no pensaran que el problema es resol ignorant-lo ni el projecte europeu serà més fort no escoltant una part dels seus habitants. Catalunya apareix com un problema polític al continent, com una amenaça a l'estabilitat del sud però no per desatendre-la desapareixerà. Es tracta de convertir-ho en un revulsiu per un projecte ferit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació