24
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
22:18h
"Això ha anat molt bé!". Era una de les exclamacions que més s'han pogut escoltar a la sortida de la sala on Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva han defensat un referèndum per a Catalunya davant del Parlament Europeu. "No havia passat mai, que vingués tanta gent en un acte així", ressaltava un membre de la delegació catalana. Al voltant de 500 persones, segons les xifres del Govern, s'han acostat a l'Eurocambra per escoltar els arguments dels tres dirigents governamentals. La capacitat de la sala era de 350 cadires, i els qui no han pogut seure han escoltat dempeus com la marxa dels convençuts -Puigdemont, Junqueras i Romeva, juntament amb independentistes mobilitzats i catalans residents a Brussel·les- mirava de convèncer el bloc de gel que, fins ara, ha elevat Europa en relació al procés independentista de Catalunya.
L'aplaudiment inicial als tres dirigents ja ha donat pistes que bona part del públic coneixia -i comprava- els arguments del president, del vicepresident i del conseller d'Exteriors. Almenys 40 eurodiputats i 50 representants diplomàtics i de governs regionals s'han acostat a escoltar quin era el full de ruta de la Generalitat. "Ha vingut gent de països que no podem dir, perquè segur que els acabarien trucant i seria contraproduent", mantenia un dirigent consultat a la sortida. Segons fonts de la delegació, a la sala també hi havia assistents de l'eurodiputat Javi López, del PSC, i membres de "segona fila" de grups de pressió. "Venir aquí té conseqüències per a les primeres espases", resumien al Govern.
Mali mira cap a Catalunya
Ernest Urtasun, antic company de partit de Romeva, i Francesc Gambús, ex d'Unió i ara integrat com a independent dins del grup del PP, han completat la delegació de representants electes catalans. Gambús, amb mig somriure, posava de manifest a la sortida la presència de "convençuts" a la sala. També hi havia estudiants en pràctiques, periodistes -la cita ha despertat l'interès dels mitjans- i fins i tot un representant d'una regió de Mali que va proclamar la seva independència i que ara es fixa en Catalunya per consolidar aquesta situació.
Segurament aquesta proclamació és un dels màxims desigs del centenar de persones que esperava fora del Parlament Europeu a les sis de la tarda per entrar a veure la conferència. No hi faltava una estelada big-size ni els abrics, tenint en compte les temperatures que hi ha a Brussel·les durant aquests mesos d'hivern. Els assistents dels eurodiputats col·locaven una enganxina blava al pit de cada inscrit a la conferència i després tocava passar el control de seguretat, similar al d'un aeroport. És possible que molts d'ells marxessin amb la sensació d'haver viscut un (nou) dia històric per a les aspiracions catalanes, gràcies a la imatge d'unitat d'acció governamental.
Amb els pressupostos al cap
Els tres tenors del referèndum -Puigdemont va encarregar a Junqueras i a Romeva aspectes organitzatius i de participació de la consulta- han arribat d'hora a Brussel·les i han marxat ràpid cap a París, on faran nit abans d'agafar un avió a les set del matí per ser a temps a la sessió de control que hi ha programada al Parlament. Aquests són dies decisius per veure si els pressupostos de la Generalitat superen definitivament la tramitació a la cambra: dissabte la CUP ha de decidir si els vota o els tomba. "Després d'avui els haurien de quedar pocs dubtes que anem de debò", destacava en privat un destacat membre de la delegació catalana.
Tampoc es descartava, això sí, que la votació del consell polític de diumenge no sigui decisiva, i que encara es puguin allargar les converses durant unes setmanes si els grups espanyolistes -PP i Ciutadans, fonamentalment- porten els comptes al Consell de Garanties Estatutàries per la partida del referèndum. Si alguna cosa ha quedat clara durant aquesta legislatura és que, quan hi ha una negociació entre Junts pel Sí i els anticapitalistes, el més prudent és no ser categòric en els pronòstics.
Quatre llengües per ampliar mires
Puigdemont, Romeva i Junqueras han fet servir el català, el castellà, l'anglès i el francès en els seus discursos. Finalment, el vicepresident no ha parlat en italià, com es preveia en un principi, tenint en compte el domini que li atorga haver estudiat de petit en aquesta llengua. El francès és el terreny fort del president, mentre que Romeva -fent valer la seva experiència com a eurodiputat- es defensa en múltiples fronts. Urtasun l'esperava a la sortida per saludar-lo cordialment.
Les intervencions dels tres dirigents han estat atentament seguides per un altre diputat del grup del PP, un hongarès de la minoria romanesa del país -allunyat, per tant, de l'ala dura antieuropea que representa Viktor Orban-, a banda de representants de l'Scottish National Party (SNP) i del president del parlament flamenc, Jan Peumans, que en el seu moment va fer costat a Carme Forcadell davant del seu procés judicial. Europa és un bloc de gel i la missió dels convençuts -del Govern i de part dels assistents- era començar a desfer-lo. Caldrà temps i molta feina entre passadissos.
L'aplaudiment inicial als tres dirigents ja ha donat pistes que bona part del públic coneixia -i comprava- els arguments del president, del vicepresident i del conseller d'Exteriors. Almenys 40 eurodiputats i 50 representants diplomàtics i de governs regionals s'han acostat a escoltar quin era el full de ruta de la Generalitat. "Ha vingut gent de països que no podem dir, perquè segur que els acabarien trucant i seria contraproduent", mantenia un dirigent consultat a la sortida. Segons fonts de la delegació, a la sala també hi havia assistents de l'eurodiputat Javi López, del PSC, i membres de "segona fila" de grups de pressió. "Venir aquí té conseqüències per a les primeres espases", resumien al Govern.
Mali mira cap a Catalunya
Ernest Urtasun, antic company de partit de Romeva, i Francesc Gambús, ex d'Unió i ara integrat com a independent dins del grup del PP, han completat la delegació de representants electes catalans. Gambús, amb mig somriure, posava de manifest a la sortida la presència de "convençuts" a la sala. També hi havia estudiants en pràctiques, periodistes -la cita ha despertat l'interès dels mitjans- i fins i tot un representant d'una regió de Mali que va proclamar la seva independència i que ara es fixa en Catalunya per consolidar aquesta situació.
Carles Puigdemont, a l'Eurocambra Foto: ACN
Segurament aquesta proclamació és un dels màxims desigs del centenar de persones que esperava fora del Parlament Europeu a les sis de la tarda per entrar a veure la conferència. No hi faltava una estelada big-size ni els abrics, tenint en compte les temperatures que hi ha a Brussel·les durant aquests mesos d'hivern. Els assistents dels eurodiputats col·locaven una enganxina blava al pit de cada inscrit a la conferència i després tocava passar el control de seguretat, similar al d'un aeroport. És possible que molts d'ells marxessin amb la sensació d'haver viscut un (nou) dia històric per a les aspiracions catalanes, gràcies a la imatge d'unitat d'acció governamental.
Amb els pressupostos al cap
Els tres tenors del referèndum -Puigdemont va encarregar a Junqueras i a Romeva aspectes organitzatius i de participació de la consulta- han arribat d'hora a Brussel·les i han marxat ràpid cap a París, on faran nit abans d'agafar un avió a les set del matí per ser a temps a la sessió de control que hi ha programada al Parlament. Aquests són dies decisius per veure si els pressupostos de la Generalitat superen definitivament la tramitació a la cambra: dissabte la CUP ha de decidir si els vota o els tomba. "Després d'avui els haurien de quedar pocs dubtes que anem de debò", destacava en privat un destacat membre de la delegació catalana.
Tampoc es descartava, això sí, que la votació del consell polític de diumenge no sigui decisiva, i que encara es puguin allargar les converses durant unes setmanes si els grups espanyolistes -PP i Ciutadans, fonamentalment- porten els comptes al Consell de Garanties Estatutàries per la partida del referèndum. Si alguna cosa ha quedat clara durant aquesta legislatura és que, quan hi ha una negociació entre Junts pel Sí i els anticapitalistes, el més prudent és no ser categòric en els pronòstics.
Quatre llengües per ampliar mires
Puigdemont, Romeva i Junqueras han fet servir el català, el castellà, l'anglès i el francès en els seus discursos. Finalment, el vicepresident no ha parlat en italià, com es preveia en un principi, tenint en compte el domini que li atorga haver estudiat de petit en aquesta llengua. El francès és el terreny fort del president, mentre que Romeva -fent valer la seva experiència com a eurodiputat- es defensa en múltiples fronts. Urtasun l'esperava a la sortida per saludar-lo cordialment.
Instants inicials de la conferència del Govern a Brussel·les Foto: Govern
Les intervencions dels tres dirigents han estat atentament seguides per un altre diputat del grup del PP, un hongarès de la minoria romanesa del país -allunyat, per tant, de l'ala dura antieuropea que representa Viktor Orban-, a banda de representants de l'Scottish National Party (SNP) i del president del parlament flamenc, Jan Peumans, que en el seu moment va fer costat a Carme Forcadell davant del seu procés judicial. Europa és un bloc de gel i la missió dels convençuts -del Govern i de part dels assistents- era començar a desfer-lo. Caldrà temps i molta feina entre passadissos.