24
de gener
del
2017
Actualitzat
el
25
de gener
a les
10:12h
Donald Trump, 45è president dels Estats Units, ja governa. Aquest dilluns va ser el seu primer dia a la feina i va llançar un seguit de missatges en economia, però també en ideologia i valors morals. Trump ha signat una ordre executiva per retira els Estats Units de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (el Trans-Pacific Partnership, TPP, que va ser signat el 2015 pels EUA, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó, Brunei, Singapur, Malàisia, Vietnam, Canadà, Xile, Perú i Mèxic.
El TTP ja s’havia signat però calia que el Congrés el ratifiqués perquè entrés en vigor, el que no estava pas garantit. Era una gran aposta de l’administració Obama, però havia estat criticat també per la candidata Hillary Clinton i encara més pel seu rival de l’ala esquerra demòcrata, Bernie Sanders. Ara, el nou president posa l’objectiu en el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA), que vol renegociar amb el Canadà i Mèxic.
Mena: “Trump creu que l’economia xinesa no aguantarà”
Francesc Xavier Mena, catedràtic d’Economia de la Universitat Ramon Llull, professor d’Esade i exconseller d’Empresa i Ocupació, és especialista en economies emergents i analitza per a NacióDigital la transcendència de les primeres decisions de Trump. Per Mena, “la retirada del TPP és l’inici d’una guerra comercial en què perdrem tots”. L’economista assenyala que “si se’n va en orris el tractat, entrarem en un marc d’acords bilaterals, com ja s’ha anunciat. Inicialment, la Xina en serà beneficiària, ja que no formava part del TPP, però la política comercial de l’Administració Trump afectarà els interessos de la Xina”. Segons Mena, “Trump està convençut que l’economia xinesa no aguantarà, que subsistirà en el seu estat actual i haurà de ressituar-se”.
Pel catedràtic de la URL, “l’economia xinesa té un seguit de colls d’ampolla que l’afecten. Un d’ells és que requereix la crema massiva de carbó, el que ha comportat gravíssims problemes de contaminació. Té problemes de recursos d’aigua –imprescindible per desenvolupar l’extracció per fracking- i un marc jurídic poc compatible amb una economia en creixement, amb un sistema de préstecs poc sòlid”.
Un acord bilateral que es prioritzarà serà amb el Japó. Mena assenyala la figura del nou secretari de Comerç, el multimilionari Wilbur Ross, com una figura clau: “Ross és un home amb bons vincles amb el Japó i el seu nomenament assenyala la via de Tòquio com a soci primordial de Washington”. Què farà la Xina? “Pot intentar atreure’s els socis del TPP com Nova Zelanda o Austràlia, però ho veig difícil”, segons Mena.
Europa també patirà
Per Mena, Trump farà el mateix amb Europa: “Optarà per una relació privilegiada amb el Regne Unit. De fet, ja ho ha anunciat. El TTIP, l’acord transatlàntic entre la UE, el Regne Unit i els EUA pel qual aspirava Europa i que estava en unes negociacions molt avençades, pot ser una altra de les víctimes de la nova etapa”. L'elecció del republicà ja va ser l'anunci de males notícies per a la UE, i Trump no ha fet més que confirmar aquesta primera sensació amb declaracions provocatives.
“Més greu i amb més conseqüències que la sortida del TPP –adverteix Francesc Xavier Mena- seria que Trump es retirés del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord, el NAFTA, perquè a diferència del TPP es tracta d’un acord que ja funciona i està molt consolidat”.
Les empreses davant un increment d’aranzels
L’exconseller es mostra escèptic sobre les amenaces de Trump en política aranzelària: “Ara ja estem en la realitat, no es tracta d’un tuit. Crec que les grans empreses reaccionaran si l’administració incrementa els aranzels fins a un 35% o un 40%, com Trump ha dit que vol fer. Això ja ho veurem. Que Apple deixi de fabricar els iPhone a la Xina per fer-ho als Estats Units ho veig complicat. O que Ford passi de pagar 8 dòlars l’hora a un treballador mexicà per pagar 45 dòlars en una planta de Michigan”.
Gest cap a la dreta religiosa
Trump va administrant les seves primeres mesures per satisfer els diversos sectors que l’han votat. Si el seu proteccionisme vol agradar els treballadors indignats que veuen perillar els seus llocs de treball (el vot populista de Wisconsin, Ohio, Michigan…), el president va signar ahir una ordre executiva que elimina les subvencions a les organitzacions no governamentals que practiquin o col·laborin en avortaments a l’exterior.
Aquesta mesura s’ha convertit en un test ideològic de cada president dels EUA en l’inici del seu mandat, des que Ronald Reagan la va instaurar l’any 1984. Obama va rescindir la prohibició i ara Trump torna a Reagan. Pel nou president, la mesura és tot un gest envers la dreta religiosa i els grups pro-vida, molt poderosos dins del Partit Republicà i on la seva candidatura va trobar reticències en l’inici de la campanya. Trump mai s'ha caracteritzat per posicions massa rígides en temes com l'avortament i havia estat proavortista en el passat.
El TTP ja s’havia signat però calia que el Congrés el ratifiqués perquè entrés en vigor, el que no estava pas garantit. Era una gran aposta de l’administració Obama, però havia estat criticat també per la candidata Hillary Clinton i encara més pel seu rival de l’ala esquerra demòcrata, Bernie Sanders. Ara, el nou president posa l’objectiu en el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA), que vol renegociar amb el Canadà i Mèxic.
Mena: “Trump creu que l’economia xinesa no aguantarà”
Francesc Xavier Mena, catedràtic d’Economia de la Universitat Ramon Llull, professor d’Esade i exconseller d’Empresa i Ocupació, és especialista en economies emergents i analitza per a NacióDigital la transcendència de les primeres decisions de Trump. Per Mena, “la retirada del TPP és l’inici d’una guerra comercial en què perdrem tots”. L’economista assenyala que “si se’n va en orris el tractat, entrarem en un marc d’acords bilaterals, com ja s’ha anunciat. Inicialment, la Xina en serà beneficiària, ja que no formava part del TPP, però la política comercial de l’Administració Trump afectarà els interessos de la Xina”. Segons Mena, “Trump està convençut que l’economia xinesa no aguantarà, que subsistirà en el seu estat actual i haurà de ressituar-se”.
Pel catedràtic de la URL, “l’economia xinesa té un seguit de colls d’ampolla que l’afecten. Un d’ells és que requereix la crema massiva de carbó, el que ha comportat gravíssims problemes de contaminació. Té problemes de recursos d’aigua –imprescindible per desenvolupar l’extracció per fracking- i un marc jurídic poc compatible amb una economia en creixement, amb un sistema de préstecs poc sòlid”.
Un acord bilateral que es prioritzarà serà amb el Japó. Mena assenyala la figura del nou secretari de Comerç, el multimilionari Wilbur Ross, com una figura clau: “Ross és un home amb bons vincles amb el Japó i el seu nomenament assenyala la via de Tòquio com a soci primordial de Washington”. Què farà la Xina? “Pot intentar atreure’s els socis del TPP com Nova Zelanda o Austràlia, però ho veig difícil”, segons Mena.
Europa també patirà
Per Mena, Trump farà el mateix amb Europa: “Optarà per una relació privilegiada amb el Regne Unit. De fet, ja ho ha anunciat. El TTIP, l’acord transatlàntic entre la UE, el Regne Unit i els EUA pel qual aspirava Europa i que estava en unes negociacions molt avençades, pot ser una altra de les víctimes de la nova etapa”. L'elecció del republicà ja va ser l'anunci de males notícies per a la UE, i Trump no ha fet més que confirmar aquesta primera sensació amb declaracions provocatives.
“Més greu i amb més conseqüències que la sortida del TPP –adverteix Francesc Xavier Mena- seria que Trump es retirés del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord, el NAFTA, perquè a diferència del TPP es tracta d’un acord que ja funciona i està molt consolidat”.
Les empreses davant un increment d’aranzels
L’exconseller es mostra escèptic sobre les amenaces de Trump en política aranzelària: “Ara ja estem en la realitat, no es tracta d’un tuit. Crec que les grans empreses reaccionaran si l’administració incrementa els aranzels fins a un 35% o un 40%, com Trump ha dit que vol fer. Això ja ho veurem. Que Apple deixi de fabricar els iPhone a la Xina per fer-ho als Estats Units ho veig complicat. O que Ford passi de pagar 8 dòlars l’hora a un treballador mexicà per pagar 45 dòlars en una planta de Michigan”.
Gest cap a la dreta religiosa
Trump va administrant les seves primeres mesures per satisfer els diversos sectors que l’han votat. Si el seu proteccionisme vol agradar els treballadors indignats que veuen perillar els seus llocs de treball (el vot populista de Wisconsin, Ohio, Michigan…), el president va signar ahir una ordre executiva que elimina les subvencions a les organitzacions no governamentals que practiquin o col·laborin en avortaments a l’exterior.
Aquesta mesura s’ha convertit en un test ideològic de cada president dels EUA en l’inici del seu mandat, des que Ronald Reagan la va instaurar l’any 1984. Obama va rescindir la prohibició i ara Trump torna a Reagan. Pel nou president, la mesura és tot un gest envers la dreta religiosa i els grups pro-vida, molt poderosos dins del Partit Republicà i on la seva candidatura va trobar reticències en l’inici de la campanya. Trump mai s'ha caracteritzat per posicions massa rígides en temes com l'avortament i havia estat proavortista en el passat.