23
de gener
del
2017
Actualitzat
el
24
de gener
a les
11:14h
Els dos "preguntadors" manresans del programa de TV3 "Jo Pregunto" que es va emetre en directe des del Teatre Conservatori aquest diumenge van ser els autèntics "flagells" del president Puigdemont, entre una dotzena de "ciutadans" que no van ser especialment benvolents amb la principal figura del país. Lluís Cano i Joan Gil van ser, amb diferència, els que van fer més rèpliques a les respostes del president a qui van arribar a tallar en més d'una ocasió. Es dóna el cas, també, que la tercera protagonista del programa, M. Carmen Penacho, especialment crítica amb la política lingüística catalana, havia estat, abans de jubilar-se, bibliotecària a l'Institut Lluís de Peguera de Manresa.
Lluís Cano va obrir el foc local, tocant la viola en el vídeo promocional, i fent un al·legat sobre la discriminació que suposa la coexistència de l'escola pública i la concertada. De fet, ell és director de l'escola La Font de la capital del Bages. Malgrat que les normes del programa permetien repreguntar al president, Cano va arribar a fer cinc intervencions, comptant la pregunta inicial i un lacònic "doncs jo no estic d'acord amb vostè", al final. Entremig dades pràctiques basades en l'experiència pròpia: "Com es gestiona una aula amb una vintena de nens de parvulari en que no n'hi ha cap que tingui com a llengua materna ni el català ni el castellà", o "per poc que pugui una família que tingui feina es paga una concertada per no trobar-se en aquesta situació i garantir una educació de qualitat per als seus fills".
Joan Gil, per la seva part, no va intervenir en tantes rèpliques, es va quedar en quatre, però va assaltar el president posant-lo en preavís: "Aquest teatre tant bonic des d'on es fa el programa, el govern de Manresa, que són del seu mateix color polític, el volia tirar a terra". El president, que ja devia estar avisat, va respondre amb solvència "doncs prou arreglat que està si es volia enderrocar". Gil es va centrar en el procés, el processisme, i en "perquè l'hem de creure sobre la convocatòria d'un referèndum el setembre, si tots els compromisos que han anat prenent en aquest sentit des de l'inici del procés, o s'han incomplet o s'han aigualit". El vídeo de presentació de Gil el va fer ballant amb l'Esbart Dansaire Manresà.
En la segona pregunta, Gil va atacar pel flanc que més mal fa al Bages, la C-55, però el president va respondre només sobre l'alliberament de la C-16, fins que després que el preguntador l'insistís a donar una resposta, va resumir "vol una promesa? Doncs no la puc donar". Abans, però, com si el problema de la C-55 fos d'abans d'ahir, Puigdemont no va ser hàbil en dir que "el 70% del pressupost de 2017 està destinat a temes socials, i amb el que queda no s'arriba a tot". "No estem parlant de l'últim any", va finalitzar Gil.
Definir els preguntadors manresans com a ciutadans anònims no seria just. Tots dos van ser triats per votació popular en els debats previs que es van fer a la facultat de Medicina de la UB. De fet, Gil va ser qui va rebre més vots de tots els candidats. Però cal recordar que Lluís Cano va ser cap de llista d'ICV en les darreres eleccions, i Joan Gil, politòleg, fa anys que es mou en l'àmbit de l'ANJI, l'ANC i altres entitats independentistes.
I per acabar-ho de reblar, la preguntadora que va despertar més remor entre la platea, M. Carmen Penacho, per la seva denúncia de la persecució que, segons ella, pateix el castellà a Catalunya, havia estat, abans de jubilar-se, bibliotecària de l'Institut Lluís de Peguera, com recordava en una piulada Josep Ramon Bosch, expresident de Societat Civil Catalana, la plataforma espanyolista de la que Penacho era la responsable de la sectorial de la gent gran.
Una selecció complexa
Des de les xarxes socials s'ha criticat el procés de selecció del programa per la preparació de les preguntes, la durada del programa (unes 3 hores), i la vinculació dels participants amb partits i entitats. L'osonenc Toni Carrasco, que va assistir de públic i a la preselecció dels participants, ho explica.
Carrasco diu que es van fer dos debats previs, el 10 i 11 de gener, amb un centenar de persones en ambdues trobades. "En cap moment se'ns va demanar l'afiliació política i/o sindical", assegura.
En els dos debats previs, els mateixos assistents votaven els sis millors oradors/preguntadors pel programa davant de notaria. A partir d'aquí, els tres primers sortien de les votacions directes dels participants; i els altres tres s'escollien a partir de les votacions i també dels criteris que fixava TV3, és a dir, que hi hagués "diversitat de sexe, edat i territori".
Tot i així, les votacions guanyadores entre els participants no es van fer públiques. Carrasco, que va assistir en el primer debat, finalment no va ser escollit per preguntar a Carles Puigdemont.
Tal com relata Carrasco, "la majoria d'assistents en aquestes dues sessions hi havien accedit a través del formulari del web de TV3" per preguntar al president. No obstant això, "també hi havia gent que l'havien trucat expressament, per la seva vinculació en entitats socials", per exemple.
Lluís Cano va obrir el foc local, tocant la viola en el vídeo promocional, i fent un al·legat sobre la discriminació que suposa la coexistència de l'escola pública i la concertada. De fet, ell és director de l'escola La Font de la capital del Bages. Malgrat que les normes del programa permetien repreguntar al president, Cano va arribar a fer cinc intervencions, comptant la pregunta inicial i un lacònic "doncs jo no estic d'acord amb vostè", al final. Entremig dades pràctiques basades en l'experiència pròpia: "Com es gestiona una aula amb una vintena de nens de parvulari en que no n'hi ha cap que tingui com a llengua materna ni el català ni el castellà", o "per poc que pugui una família que tingui feina es paga una concertada per no trobar-se en aquesta situació i garantir una educació de qualitat per als seus fills".
Joan Gil, per la seva part, no va intervenir en tantes rèpliques, es va quedar en quatre, però va assaltar el president posant-lo en preavís: "Aquest teatre tant bonic des d'on es fa el programa, el govern de Manresa, que són del seu mateix color polític, el volia tirar a terra". El president, que ja devia estar avisat, va respondre amb solvència "doncs prou arreglat que està si es volia enderrocar". Gil es va centrar en el procés, el processisme, i en "perquè l'hem de creure sobre la convocatòria d'un referèndum el setembre, si tots els compromisos que han anat prenent en aquest sentit des de l'inici del procés, o s'han incomplet o s'han aigualit". El vídeo de presentació de Gil el va fer ballant amb l'Esbart Dansaire Manresà.
En la segona pregunta, Gil va atacar pel flanc que més mal fa al Bages, la C-55, però el president va respondre només sobre l'alliberament de la C-16, fins que després que el preguntador l'insistís a donar una resposta, va resumir "vol una promesa? Doncs no la puc donar". Abans, però, com si el problema de la C-55 fos d'abans d'ahir, Puigdemont no va ser hàbil en dir que "el 70% del pressupost de 2017 està destinat a temes socials, i amb el que queda no s'arriba a tot". "No estem parlant de l'últim any", va finalitzar Gil.
Definir els preguntadors manresans com a ciutadans anònims no seria just. Tots dos van ser triats per votació popular en els debats previs que es van fer a la facultat de Medicina de la UB. De fet, Gil va ser qui va rebre més vots de tots els candidats. Però cal recordar que Lluís Cano va ser cap de llista d'ICV en les darreres eleccions, i Joan Gil, politòleg, fa anys que es mou en l'àmbit de l'ANJI, l'ANC i altres entitats independentistes.
La que fou bibliotecaria de l ÍES Lluis de Peguera de Manresa, on vaig estudiar, la Carme valenta com sempre https://t.co/LOiqoKPpkl
— josep ramon bosch (@josepramonbosch) 23 de gener de 2017
I per acabar-ho de reblar, la preguntadora que va despertar més remor entre la platea, M. Carmen Penacho, per la seva denúncia de la persecució que, segons ella, pateix el castellà a Catalunya, havia estat, abans de jubilar-se, bibliotecària de l'Institut Lluís de Peguera, com recordava en una piulada Josep Ramon Bosch, expresident de Societat Civil Catalana, la plataforma espanyolista de la que Penacho era la responsable de la sectorial de la gent gran.
Una selecció complexa
Des de les xarxes socials s'ha criticat el procés de selecció del programa per la preparació de les preguntes, la durada del programa (unes 3 hores), i la vinculació dels participants amb partits i entitats. L'osonenc Toni Carrasco, que va assistir de públic i a la preselecció dels participants, ho explica.
Carrasco diu que es van fer dos debats previs, el 10 i 11 de gener, amb un centenar de persones en ambdues trobades. "En cap moment se'ns va demanar l'afiliació política i/o sindical", assegura.
En els dos debats previs, els mateixos assistents votaven els sis millors oradors/preguntadors pel programa davant de notaria. A partir d'aquí, els tres primers sortien de les votacions directes dels participants; i els altres tres s'escollien a partir de les votacions i també dels criteris que fixava TV3, és a dir, que hi hagués "diversitat de sexe, edat i territori".
Tot i així, les votacions guanyadores entre els participants no es van fer públiques. Carrasco, que va assistir en el primer debat, finalment no va ser escollit per preguntar a Carles Puigdemont.
Tal com relata Carrasco, "la majoria d'assistents en aquestes dues sessions hi havien accedit a través del formulari del web de TV3" per preguntar al president. No obstant això, "també hi havia gent que l'havien trucat expressament, per la seva vinculació en entitats socials", per exemple.
Carles Puigdemont, responent una pregunta. Foto: ACN