pagesia: monogràfic

El dilema del camp català: reinventar-se o morir

Centenars de tractors es mobilitzen per denunciar els problemes del sector primari i defensar l'equilibri territorial | Unió de Pagesos carrega contra els grans distribuïdors i acusa el Govern de no ajudar prou | La consellera Meritxell Serret insta a la unitat dels sectors per "guanyar força" davant els mercats

per Àlvar Llobet, 27 de gener de 2017 a les 17:00 |
Una tractorada d'Unió de Pagesos del 1978 | Josep Maria Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els pagesos catalans han engegat els seus tractors per reivindicar-se. El sector agrari aixeca la veu per posar en valor l'activitat primària i, de passada, esmolar l'eina contra les polítiques que, segons diuen, menystenen l'agricultura i la ramaderia del país. Quasi 400 tractors van sortir aquest dijous d'una quinzena de punts del país en una marxa que acabarà aquest dissabte a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona, punt final de la mobilització i des d'on es defensarà la dignitat del sector agrari. La proclama sona bé, però com s'ha d'interpretar?

Joan Caball, el coordinador nacional del sindicat que organitza la mobilització, Unió de Pagesos, assegura a NacióDigital que la reivindicació ha de servir per fer visible la importància que té la professió del pagès i per protestar pels desajustos que pateix el sector des de fa anys i que, segons explica, serà complicat de mitigar-los a curt termini. La qüestió del camp és com un gran prisma que, miris per on te'l miris, sempre s'hi veuen problemes. Caball n'apunta un d'entrada; la davallada de la renda agrària, és a dir, l'indicador que mesura la remuneració de tots els factors de producció. Més ras i curt encara: el poder adquisitiu i d'inversió que li queda al professional després dels costos de l'activitat. "Guanyem diners i tenim ajudes públiques, però la nostra renda s'allunya cada cop més de la mitjana catalana", apunta el coordinador d'UP.

 

La columna ebrenca de la Marxa Pagesa. Foto: Sofia Cabanes


En aquest punt, la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, explica a aquest diari que la feina per revertir aquesta tendència a la baixa de la renda passa pels ajuts públics i, en especial, per la capacitat dels sectors agraris i ramaders d'unir-se i muscular les seves possibilitats d'influència en un mercat actual governat per grans productors. "Patim una atomització en molts àmbits, i hem de ser capaços de crear circumscripcions úniques que com com la que s'ha fet, per exemple, a les Terres de Lleida amb la fruita dolça", indica Serret. El pagès s'empobreix cada cop més, i això és, en part, a causa dels problemes de distribució que hi ha a Catalunya. Tres grans cadenes, Carrefour, Caprabo i Mercadona, copen el 50% de les vendes dels productes, un fet que obliga els productors a anar a remolc i a estar subjectes a uns preus que no els reporta uns beneficis equilibrats d'acord amb la feina del camp.

Caball, per la seva banda, assegura que la Generalitat hauria de fer polítiques més contundents per acabar amb aquest model que li resta el poder al pagès. Si bé és cert que l'executiu català no té competències totals en aquest sector, també ho és, segons Caball, que les eines que té a l'abast les hauria d'utilitzar amb més força. "Regular la venda a pèrdues es pot fer des de Catalunya, i també perseguir i multar l'abús de privilegis", diu el coordinador d'Unió de Pagesos, que també lamenta el problema dels intermediaris, un sedàs pel qual han de passar molts agricultors i que suposa una pèrdua d'ingressos que no tindrien si la relació amb el consumidor fos directa. Com a exemple, el sindicalista explica que la darrera onada de fred ha produït un augment del preu de les hortalisses que en alguns casos ha arribat a multiplicar-se per quatre, però aquest increment no l'ha notat el pagès amb els mateixos paràmetres.

Sobre la qüestió, Serret posa en valor la tasca conjunta que s'està fent per estudiar la cadena de valor i crear un observatori de preus que faci més transparent tot el procés de compra-venda del producte i que li permeti al pagès veure al detall els marges de guany que té. "El pagès ha de tenir la consciència que s'està guanyant la vida amb la seva feina, però és important saber que no només ha de produir, sinó que ho ha de fer pensant en quin mercat haurà de vendre i de quina influència tenen", explica la consellera, que recorda que el nou pressupost de la Generalitat augmenta les partides per Agricultura fins arribar als 304 milions, un 13,6% més que els comptes del 2015, prorrogats l'any passat.


Unió de Pagesos acusa el Govern de menystenir la seva representativitat

​Una altra queixa que Unió de Pagesos fa pública en el marc de la marxa per la dignitat és el poc respecte que el Govern té amb la representativitat que es va configurar en les passades eleccions agràries, en la quals UP va treure el 66% dels vots. Caball indica que la conselleria d'Agricultura no segueix els criteris de les urnes, i acusa el departament de Serret de passar per sobre del sindicat en algunes qüestions que han estat abordades amb altres representants de pagesos i no amb l'organització que és la que està legitimada com a interlocutora atès que va guanyar els comicis de finals del 2016.

"Si vam guanyar tenim dret a reivindicar el nostre pes, i per això li demanem coherència al Govern", diu Caball. Serret nega la major, assegura que ha apostat sempre pel diàleg amb els representants del sector alhora que recorda que va ser el seu executiu el que va accelerar les eleccions a les cambres agràries i que va aplicar els espais d'interlocució d'acord amb els equilibris que van donar els votants.
 

Un jove ramader descarregant vaques en una fira del Ripollès. Foto: Adrià Costa


​Els joves agricultors, la garantia del sector primari 

​La consellera explica que és optimista respecte el futur de la pagesia catalana, i raona l'argument en base a les dades de joves que han orientat la seva vida professional cap al primer sector. L'any 2016 es van registrar més de 700 nois i noies pagesos, una xifra que no serà igual enguany però que, en paraules de Serret, seran bones. "Estarem amb uns nombres alts", diu Serret, que recorda que a Catalunya hi ha més de 10.000 alumnes a les escoles agràries, un fet que, a priori, garanteix el relleu generacional al camp català. "És una qüestió de país", recorda la titular d'Agricultura, en sintonia amb el que explica el president del sindicat de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Francesc Boronat, que destaca la importància de les ajudes públiques als joves pagesos i també el seguiment que se n'ha de fer durant els primers anys d'activitat.

​Sobre la mobilització organitzada per Unió de Pagesos, Boronat assegura que el sindicat que presideix hi dóna suport, encara que creu que s'ha perdut "una oportunitat" per unir tots els pagesos catalans en una mateix paraigua reivindicatiu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació