23
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
11:25h
El Partit Socialista Francès (PSF) va convocar les primàries amb la voluntat d’elegir el candidat que havia d’aglutinar tota l’esquerra i tornar a conquerir l’Elisi. Però a tres mesos justos de la primera volta de les presidencials, a celebrar el 23 d’abril, tot indica que només serviran per elegir el candidat d’unes sigles envellides. La primera volta del partit celebrada ahir, amb set candidats, ha deixat dos finalistes: Benoît Hamon (36%) i Manuel Valls (31%), que competiran diumenge vinent en la segona volta.
Hi ha hagut relativa sorpresa. Hamon ha anat creixent els darrers dies i ha deixat enrere l’altre gran exponent de l’ala esquerra socialista, l’exministre Arnaud Montebourg, qui ja ha anunciat que li dóna suport. Valls, que sempre ha sabut que ho tenia difícil, afronta ara una darrera setmana que se li fa costeruda. La fractura interna és enorme i les primàries han mostrat la poca sintonia entre Valls, considerat aliè a l’esperit socialista, i una part considerable de les bases de la formació. Però el problema del PSF és més de fons.
Emmanuel Macron
Les enquestes assenyalen un futur ombrívol pel partit. Sigui Hamon o Valls el candidat definitiu, apareix en els sondejos com a possible cinquè quan vinguin les eleccions presidencials. L’abanderat del PSF pot quedar darrere el radical Jean-Luc Mélenchon –un exsocialista amb suport comunista- i, sobretot, d’Emmanuel Macron, l’exministre d’Economia de François Hollande, independent i liberal, que ha engegat un moviment, En Marxe!, que està convocant més francesos que les antigues sigles. Macron apareix ara com a tercer en les enquestes, fregant el 20%, darrere un François Fillon amb el 23-25% i Marine Le Pen amb el 25-26%.
El destí és cruel amb l’esquerra dividida. Una suma de la força de Macron amb el PSF i Mélenchon podria superar el 40% dels sufragis. Sense Mélenchon, una aliança Macron-Valls o Macron-Hamon que arribés al 25% dels vots, tindria opcions d’accedir a un 25% que possibilités, potser, el pas a la segona volta, el 7 de maig, i posés el cobejat Elisi a l’abast de la gauche altre cop. Però ara mateix això sembla inversemblant. Macron és detestat entre els més esquerrans del PSF i la relació entre l’exministre d’Economia i Valls és personalment pèssima, malgrat ser molt propers ideològicament.
A aquestes alçades, la primera volta de les presidencials sembla una cosa entre Marine Le Pen, la líder del Front Nacional, i el conservador François Fillon. Serà el 23 d’abril, dia de Sant Jordi, i la rosa francesa pot arribar-hi marcida.
Una final amb accent català
Els dos finalistes de les primàries socialistes comparteixen vincle català. En el cas de Manuel Valls, ja és conegut. Nascut a Barcelona, fill del pintor Xavier Valls, l’exprimer ministre parla en català en la intimitat, si més no amb la seva família de Barcelona. Una germana seva viu a Horta i hi manté una bona relació. Menys conegut és el lligam de Hamon amb Catalunya. La seva companya, Gabrielle Guallar, mig danesa mig catalana, va néixer al Conflent i diuen que parla correctament el català, una de les cinc llengües que coneix.
Hamon ha mantingut la seva parella lluny dels focus. Això s’atribueix a la voluntat de mantenir la vida privada de la dona al marge de la política i a la discreció de Gabrielle. Però els més malpensats exposen un altra versió: per un dirigent com Hamon, que es presenta com una veu de l’ala més esquerrana del PSF, la imatge d’una Gabrielle burgesa i elegant, directiva destacada d’una marca de productes de luxe com Louis Vuitton no ajuda gaire a qui ara es presenta com a símbol d’un socialisme que vol recuperar el vincle amb el votant popular.
Hi ha hagut relativa sorpresa. Hamon ha anat creixent els darrers dies i ha deixat enrere l’altre gran exponent de l’ala esquerra socialista, l’exministre Arnaud Montebourg, qui ja ha anunciat que li dóna suport. Valls, que sempre ha sabut que ho tenia difícil, afronta ara una darrera setmana que se li fa costeruda. La fractura interna és enorme i les primàries han mostrat la poca sintonia entre Valls, considerat aliè a l’esperit socialista, i una part considerable de les bases de la formació. Però el problema del PSF és més de fons.
Emmanuel Macron
Les enquestes assenyalen un futur ombrívol pel partit. Sigui Hamon o Valls el candidat definitiu, apareix en els sondejos com a possible cinquè quan vinguin les eleccions presidencials. L’abanderat del PSF pot quedar darrere el radical Jean-Luc Mélenchon –un exsocialista amb suport comunista- i, sobretot, d’Emmanuel Macron, l’exministre d’Economia de François Hollande, independent i liberal, que ha engegat un moviment, En Marxe!, que està convocant més francesos que les antigues sigles. Macron apareix ara com a tercer en les enquestes, fregant el 20%, darrere un François Fillon amb el 23-25% i Marine Le Pen amb el 25-26%.
El destí és cruel amb l’esquerra dividida. Una suma de la força de Macron amb el PSF i Mélenchon podria superar el 40% dels sufragis. Sense Mélenchon, una aliança Macron-Valls o Macron-Hamon que arribés al 25% dels vots, tindria opcions d’accedir a un 25% que possibilités, potser, el pas a la segona volta, el 7 de maig, i posés el cobejat Elisi a l’abast de la gauche altre cop. Però ara mateix això sembla inversemblant. Macron és detestat entre els més esquerrans del PSF i la relació entre l’exministre d’Economia i Valls és personalment pèssima, malgrat ser molt propers ideològicament.
A aquestes alçades, la primera volta de les presidencials sembla una cosa entre Marine Le Pen, la líder del Front Nacional, i el conservador François Fillon. Serà el 23 d’abril, dia de Sant Jordi, i la rosa francesa pot arribar-hi marcida.
Una final amb accent català
Els dos finalistes de les primàries socialistes comparteixen vincle català. En el cas de Manuel Valls, ja és conegut. Nascut a Barcelona, fill del pintor Xavier Valls, l’exprimer ministre parla en català en la intimitat, si més no amb la seva família de Barcelona. Una germana seva viu a Horta i hi manté una bona relació. Menys conegut és el lligam de Hamon amb Catalunya. La seva companya, Gabrielle Guallar, mig danesa mig catalana, va néixer al Conflent i diuen que parla correctament el català, una de les cinc llengües que coneix.
Hamon ha mantingut la seva parella lluny dels focus. Això s’atribueix a la voluntat de mantenir la vida privada de la dona al marge de la política i a la discreció de Gabrielle. Però els més malpensats exposen un altra versió: per un dirigent com Hamon, que es presenta com una veu de l’ala més esquerrana del PSF, la imatge d’una Gabrielle burgesa i elegant, directiva destacada d’una marca de productes de luxe com Louis Vuitton no ajuda gaire a qui ara es presenta com a símbol d’un socialisme que vol recuperar el vincle amb el votant popular.