Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Pressupostos 2017

Les rendes que la CUP vol gravar més tributen ara per sota de la mitjana estatal

Les esmenes dels anticapitalistes plantegen apujar i fer més progressius els tipus per a les bases liquidables d'entre 60.000 i 175.000 euros, que ara paguen menys que la mitjana espanyola | La proposta del PSC i CSQEP sí que situaria els tipus per a les bases superior a 60.000 euros com les més altes de l'Estat | La pressió fiscal dels impostos propis i amb capacitat normativa és a Catalunya la tercera més elevada de totes les comunitats

per Roger Tugas, 22 de gener de 2017 a les 10:00 |
Anna Gabriel i Carles Puigdemont, després de la moció de confiança del president català. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja queda menys d'una setmana perquè la CUP decideixi el sentit del vot als pressupostos del 2017. Una decisió transcendental que prendrà en el consell polític del dia 28 en base a una proposta d'acord que el Govern lliurarà dilluns, per tal que les assemblees territorials dels anticapitalistes la debatin i fixin posició. Tot i la gran quantitat d'esmenes de la CUP, aquesta formació ha centrat la pressió negociadora en tres àmbits: increment de l'IRPF a les rendes altes, més recursos per a l'ensenyament públic i renda garantida de ciutadania.

Durant aquesta darrers dies, l'executiu ha mogut fitxa. Així, el departament d'Ensenyament ha ofert incorporar 3.500 docents més del que estava previst inicialment, i el de Treball, Afers Socials i Famílies ha plantejat avançar el període d'implantació de la renda garantida de ciutadania del 2022 ofert en un principi al 2020. Tot i això, el PDECat va vetar qualsevol canvi en l'impost a la renda i ERC ho va acceptar, per bé que s'estan explorant algunes reformes en impostos menors. Ara bé, són certes les acusacions conforme la CUP pretén escanyar la classe mitjana o que a Catalunya ja es paguen els tipus més elevats?


Menys trams que la resta de territoris

En termes relatius, aquesta pregunta es pot respondre tan sols comparant els tipus que es paguen actualment a Catalunya, els de les altres comunitats, la mitjana de totes elles i la proposta fiscal de la CUP. I segons aquestes dades, les crítiques relacionades amb les esmenes dels anticapitalistes en aquest àmbit grinyolen. Així, en el següent requadre es pot consultar quin tipus impositiu pagaria cada declarant en funció de si fos d'un o altre territori o de si tingués unes bases liquidables determinades. Igualment, a més dels tipus que proposa la CUP, s'han inclòs els de les esmenes del PSC i Catalunya Sí que es Pot, més ambicioses encara.
 
TIPUS AUTONÒMICS DE L'IRPF SEGONS TERRITORI I BASE LIQUIDABLE

 
Quines són les conclusions que es poden extreure? Que efectivament Catalunya té ara els tipus més elevats... però només pels extrems. Així, les rendes més baixes catalanes, amb bases liquidables inferiors a 12.450 euros, són les que tenen els tipus a afrontar més elevats de tot l'Estat (del 12%). Igualment, el tipus marginal més elevat, per a bases superiors a 175.000 euros, és també el més elevat (del 25,5%), en aquest cas conjuntament amb Andalusia, Astúries, Cantàbria i La Rioja.


Entre els 60 i els 175.000 euros liquidables

Ara bé, en tots els trams intermitjos, els catalans no són els que paguen més. De fet, en alguns casos, els tipus són inferiors a les mitjanes del conjunt de les comunitats. És el cas de les rendes amb bases liquidables d'entre 60.000 i 175.000 euros, les quals tributen a Catalunya amb tipus inferiors que a la mitjana de les altres autonomies. Com és això?

Perquè els governs autonòmics tenen capacitat per decidir no només el tipus autonòmic a pagar en IRPF, sinó també en quins trams de renda dividir els declarants. I en el cas català hi ha relativament pocs trams. Així, tots els contribuents amb bases liquidables entre 53.407,2 euros i 120.000,2 euros tributen a un mateix tipus: el 21,5%, malgrat que la segona quantitat més que duplica la primera. En canvi, molts territoris fragmenten més els trams i, d'aquesta manera, fan més progressiu l'augment del tipus.

Uns tipus més similars a la mitjana espanyola

Això és precisament el que defensa la CUP amb les seves esmenes, les quals només modifiquen els tipus d'entre 60.000 i 175.000 euros. Per evitar un salt de dos punts en la tributació (del 21,5% al 23,5%) en superar el llindar dels 120.000,2 euros i un altre salt de dos punts (fins al 25,5%) en superar els 175.000 euros, els anticapitalistes proposen crear un nou tram de declarants d'entre 60.000 i 90.000 euros amb un tipus del 22,5%, un nou tram dels 90.000 als 120.000 amb un tipus del 23,5% i que l'últim tram, fins als 175.000, passi a tributar al 24,5%. A les rendes realment més altes, en canvi, no els toca el tipus del 25,5%.

Fent això, l'augment de la pressió fiscal és més progressiu. Però no només això, sinó que la proposta de la CUP fa que les rendes superiors als 60.000 euros tributin a un tipus més similar a la mitjana estatal del que ho fan actualment. De fet, el tipus mitjà per a bases liquidables de 60.000 euros és ara del 22,35%, mentre que a Catalunya és del 21,5% i la CUP demana que sigui del 22,5%. Per a una base liquidable de 115.000 euros, el tipus mitjà a l'Estat és del 23,17%, però a Catalunya és del 21,5% (més d'un punt i mig menys) i la CUP reclama que sigui del 23,5%.

En canvi, la proposta del PSC i Catalunya Sí que es Pot sí que situa Catalunya com el territori amb un tipus més elevat per a les rendes de més de 60.000 euros com a base liquidable, ja que el volen situar en el 24,5%, i de forma molt més destacada a partir d'una base de 90.000 (proposen un tipus del 29%) i de 120.000 (del 30%). En aquest cas, sí que la seva proposta no té cap tipus de correlació amb altres territoris de l'Estat, ni tan sols aquells que, com Andalusia o Astúries, sempre o quasi sempre han tingut governs socialistes. En el seu cas, però, també aposten per rebaixar el tipus als contribuents amb bases liquidables inferiors als 20.000 euros.

Les deduccions també influeixen en la recaptació

Sigui com sigui, aquesta comparativa és en termes absoluts, i cal tenir en compte que, a més dels tipus impositius, cada comunitat fixa les seves deduccions, per a qüestions diverses (naixements, família nombrosa, minusvalidesa, habitatge, inversió verda, donatius, llibres de text...), les quals també tenen conseqüències en la recaptació i en la pressió fiscal derivada de l'IRPF. De fet, no és cert que el projecte de pressupostos no modifiqui l'impost a la renda, ja que, si bé no modifica els trams ni els tipus impositius, sí que incorpora canvis en les deduccions que el Govern calcula que permetran recaptar 12,7 milions més.

Malgrat tot, aquestes xifres no impliquen que a Catalunya la pressió fiscal sigui inferior a la resta de l'Estat. Ben al contrari, segons dades del departament d'Economia i Hisenda, la pressió fiscal relativa als impostos propis i amb capacitat normativa (incloent el tram autonòmic de l'IRPF) és a Catalunya la tercera més elevada de l'Estat, del 5,45%. Només la superen les d'Astúries i les Illes Balears, també per l'efecte distorsió d'uns territoris tan petits. La pressió mitjana de les comunitats és mig punt inferior a la catalana.
 
PRESSIÓ FISCAL RELATIVA ALS IMPOSTOS PROPIS I AMB CAPACITAT NORMATIVA, PER COMUNITATS

 
De fet, fins i tot la pressió fiscal relativa només al tram autonòmic de l'IRPF és lleugerament superior a Catalunya que a la mitjana, però no perquè hi tributin més les rendes altes, sinó per les baixes i mitjanes, que sí que han de fer front a tipus més elevats en termes relatius. Pel que fa a l'impost sobre el patrimoni, a Catalunya sí que és on més es paga (el 47% del que es va abonar per aquest impost a tot l'Estat el 2015 ho van tributar els catalans). Finalment, pel que fa a l'impost de successions (el tercer gran que vol tocar la CUP), a Catalunya va suposar una despesa lleugerament inferior a la mitjana estatal el 2015, en relació al PIB.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació