21
de gener
del
2017
Actualitzat
el
23
de gener
a les
11:19h
El grup impulsor del nou partit dels "comuns" es reuneix aquest diumenge per validar l'esquelet ideològic de nou subjecte polític, que ha de néixer aquest abril amb vocació de disputar l'hegemonia a ERC i el PDECat. Es tracta d'un document inicial de 64 pàgines al qual ha tingut accés NacióDigital a partir del qual es bastirà un projecte que pretén posar sobre la taula un model alternatiu de país. Les sis ponències en les quals està dividit esbossen aquesta República catalana per la qual, asseguren, s'arromangaran.
Una República catalana "social, democràtica i ambientalment justa"
Des del primer moment, els actors polítics de l'esquerra alternativa han expressat la necessitat de prioritzar el debat ideològic abans de l'organitzatiu, que genera més recels. I, en la discussió ideològica pren especial rellevància el document que afronta la qüestió nacional. Aquesta part de la ponència -amb l’encapçalament "Un país fratern i sobirà en tots els àmbits"- detalla la convicció per crear una "república social, democràtica i ambientalment justa", que s’ha de "constituir en relació fraternal amb la resta de pobles de la Península". Sense especificar quina ha de ser aquesta relació amb Espanya -en el text no apareixen els conceptes independència de Catalunya ni federalisme-, els "comuns" proposen que l’expressió d’aquesta "construcció conjunta" s’ha de basar en la "capacitat de compartir sobiranies amb un Estat que ha de desenvolupar plenament el seu caràcter plurinacional".
Els "comuns" entenen que el moment històric obliga a "articular la noció de sobirania sobre noves bases". La ponència especifica que la societat catalana no esta disposada a "revisar el pacte del 78 sinó a iniciar un nou camí", i l’esquerra alternativa considera que aquest trajecte s’ha de fer en sintonia amb la "tradició del republicanisme catalanista i de les classes populars" que pretén exercir les "sobiranies plenes". Per fer factible la República catalana, l’espai liderat per Ada Colau planteja "activar processos constituents que es reforcin mútuament tant a Catalunya com a Espanya". Referèndum i fraternitat continuen com a paraules clau del vocabulari polític dels "comuns".
L’espai polític de l’esquerra alternativa, que el 2015 va guanyar quotes de poder municipal com l’ajuntament de Barcelona, fa una defensa aferrissada del municipalisme. La ponència recorda la "llarga tradició municipalista" de Catalunya i el pes de l’administració local en la "construcció del benestar", un paper protagonista que la "fal·lera recentralitzadora del PP ha anat limitant". En el document fundacional, els comuns reivindiquen el "municipalisme ciutadanista" com a espai "en l’epoderament de les persones, contenint el domini creixent que exerceixen els poders econòmics" i reclamen reforçar l’"autonomia municipal" i la cooperació entre les administracions de proximitat. Només d’aquesta manera es convertirà el món local, entenen, en un espai de "canvi social i polític".
La mirada local ha de conjugar, segons la ponència, amb una implicació en la construcció d’Europa. Els comuns aposten per rebel·lar-se contra el "segrest de les sobiranies" a partir de l’edificació d’alternatives "des de baix i en xarxa" que combatin unes institucions de la Unió Europea que consideren que "segueixen actuant en favor de les elits". Amb l’exemple de Grècia ben present, aposten per "democratitzar el continent" anant més enllà dels límits "marcats pels tractats i les institucions", i aprofitant les iniciatives impulsades pel món local.
Una "economia plural" per combatre la "liberalització del mercat"
Els comuns aposten per capgirar els valors sobre els quals pivota el capitalisme i centrar-se en "democratitzar" l'economia basant-la en models cooperatius, de justícia social i de sostenibilitat mediambiental. "El model cooperatiu a Catalunya ja no és només una alternativa a altres opcions mercantils, és una realitat", asseguren. Per aconseguir aquests nivells d'equitat defensen una "economia plural" que sigui resultat de la combinació d'àmbits -productiu i reproductiu-, de formes diverses de propietat dels mitjans de producció -privada, pública, cooperativa, associativa, comunal-, de tipus de recursos -monetaris i no monetaris-, d’actors -gent treballadora, inversors, consumidors i usuaris, administracions, etc.-, de formes de distribució -mercat, reciprocitat, redistribució, autoconsum- i de motivacions humanes -el servei, la realització personal, la resolució de necessitats, el lucre, etc-.
Reglamentar l'activitat econòmica per aturar la liberalització del mercat és una altra dels grans pilars de la seva proposta en aquest àmbit. "Cal regular correctament els mercats per impedir que els monopolis i oligopolis, amb els seus lobis i portes giratòries, abusin del seu poder i s’apropiïn de manera creixent de l’esforç de la gent treballadora i dels recursos dels consumidors", asseguren.
També aposten per una reconstrucció del sector públic que contempli la banca, l’energia, la gestió de l’aigua, les grans xarxes de transports i comunicacions, el control i garantia de la seguretat o la cura i l’atenció a les persones.
Un model català de relacions laborals per "enfortir" la negociació col·lectiva
Més enllà d'una defensa del treball digne en termes d'igualtat entre dones i homes, uns salaris justos, un sistema públic per reduir l'atur i nous paràmetres per afavorir la conciliació laboral i familiar, els comuns aposten per un model català de relacions laborals. "Ha de ser un model que enforteixi l’exercici dels drets a la negociació col·lectiva i del dret de vaga, reconeixent els mateixos drets socials i laborals a tots els treballadors i treballadores que prestin els seus serveis dins d’un mateix procés econòmic", estableixen.
Una política fiscal que pivoti en la redistribució
En un moment en què justament la negociació dels pressupostos entre Junts pel Sí i la CUP està encallada perquè des del Govern es tanca la porta a una reforma de la fiscalitat, els comuns posen sobre la taula la necessitat de fer una sacsejada en aquest àmbit per garantir la continuïtat dels serveis públics. "La falta de justícia tributària suposa una discriminació dels sectors més humils de la societat, que globalment paguen molts més impostos que els més afavorits, i amenaça la continuïtat de la provisió pública de drets socials i serveis públics", afirmen.
El concepte redistribució impregna el model que proposen. Per aconseguir-ho, defensen la integració del sistema fiscal amb el de les prestacions socials en una mateixa lògica redistributiva i progressiva. Plantegen augmentar la fiscalitat del capital i dels béns de luxe improductius per revertir la "discriminació" entre la fiscalitat que suporten les rendes del treball i les de capital.
Per això, aposten per incrementar la tributació de les rendes de capital, revisar els mínims exempts en l'impost del patrimoni i mantenir l'impost de successions. Veuen també la necessitat de promoure un impost sobre les transaccions financeres internacionals i gravar els béns de luxe improductius, així com un pla amb prou recursos per lluitar contra el frau fiscal que inclogui acords entre l'Agència Tributària de Catalunya i l'estatal. Gravar la contaminació atmosfèrica o la producció de residus nuclears és una altra de les propostes en matèria fiscal.
Una escala salarial "justa" i "garantia de rendes" per lluitar contra les desigualtats
Els comuns consideren que no és suficient una política fiscal que faci pagar més a aquells que més tenen per acabar amb les desigualtats que han acabat enquistant-se durant la crisi. "Defensem mesures regulatives orientades a garantir una distribució més equitativa dels ingressos i de la riquesa", recull el document. Posen sobre la taula una escala salarial "justa" que redueixi la distància salarial entre persones directives i treballadores a les empreses. Per incidir en les causes estructurals de les desigualtats consideren imprescindible una política de "garantia de rendes" que apaivagui la situació de les persones en risc de pobresa i exclusió.
Els serveis socials universals, públics i accessibles; la sostenibilitat d'un sistema de pensions dignes i garantir l'atenció de les persones amb dependència amb model professionalitzador són altres pilars del sistema que plantegen.
Trencar la dicotomia camp-ciutat per reequilibrar el territori
A l'hora de confeccionar el nou partit, els comuns tenen molt clar que no poden caure en l'error de ser una formació eminentment metropolitana. En un moment en què el PSC ha perdut musculatura a nivell territorial i ha quedat ancorat als seus grans bastions del cinturó roig, els partits cridats a la confluència d'esquerres volen, per una banda, donar resposta aquest buit i, per l'altra, no repetir una estructura que els pugui acabar arrossegant a ser fort només a Barcelona i les seves rodalies.
Això implica posar fi a un "enfoc centralitzador" que, segons els comuns, ha acabat "subordinant els interessos de la resta de territoris a la regió metropolitana de Barcelona". Es tracta, doncs, recull el document, de potenciar el reequilibri a través, per exemple, d'un model de dotació d’infraestructures que llimi les desigualtats en les oportunitats de desplaçament que hi ha entre els ciutadans que viuen a la ciutat o al camp. El mateix passa amb la xarxa de serveis socials. Per contra, consideren que cal barrar el pas als "megaprojectes" que només busquen "el benefici privat" i que, al seu judici, malmeten la singularitat del territori, com ara BCN World, la pràctica del fracking, la MAT, el Pla Hidrològic de l'Ebre o el "transvasament encobert" del Segarra-Garrigues.
Els comuns proposen treballar en les vuit organitzacions territorials previstes pel sistema de vegueries -Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Comarques Centrals, Comarques Gironines, Penedès, Ponent, Regió Metropolitana de Barcelona i Terres de l’Ebre- i aplicar un model de dotació de serveis que, tenint en compte les singularitats de cada regió, corregeixi els desequilibris en funció de les necessitats de cada àmbit i n'aprofiti les seves potencialitats. Superar la dicotomia camp-ciutat per entendre-la com un binomi que es retroalimenta és el repte. "Cal superar la visió de què el fenomen urbà és l’únic mecanisme de desenvolupament territorial i, per tant, un element depredador dels espais oberts", conclouen.
Ponència nou partit «comuns» by naciodigital on Scribd
Una República catalana "social, democràtica i ambientalment justa"
Des del primer moment, els actors polítics de l'esquerra alternativa han expressat la necessitat de prioritzar el debat ideològic abans de l'organitzatiu, que genera més recels. I, en la discussió ideològica pren especial rellevància el document que afronta la qüestió nacional. Aquesta part de la ponència -amb l’encapçalament "Un país fratern i sobirà en tots els àmbits"- detalla la convicció per crear una "república social, democràtica i ambientalment justa", que s’ha de "constituir en relació fraternal amb la resta de pobles de la Península". Sense especificar quina ha de ser aquesta relació amb Espanya -en el text no apareixen els conceptes independència de Catalunya ni federalisme-, els "comuns" proposen que l’expressió d’aquesta "construcció conjunta" s’ha de basar en la "capacitat de compartir sobiranies amb un Estat que ha de desenvolupar plenament el seu caràcter plurinacional".
Els "comuns" entenen que el moment històric obliga a "articular la noció de sobirania sobre noves bases". La ponència especifica que la societat catalana no esta disposada a "revisar el pacte del 78 sinó a iniciar un nou camí", i l’esquerra alternativa considera que aquest trajecte s’ha de fer en sintonia amb la "tradició del republicanisme catalanista i de les classes populars" que pretén exercir les "sobiranies plenes". Per fer factible la República catalana, l’espai liderat per Ada Colau planteja "activar processos constituents que es reforcin mútuament tant a Catalunya com a Espanya". Referèndum i fraternitat continuen com a paraules clau del vocabulari polític dels "comuns".
Per fer factible la República catalana, l’espai liderat per Ada Colau planteja "activar processos constituents que es reforcin mútuament tant a Catalunya com a Espanya"
L’espai polític de l’esquerra alternativa, que el 2015 va guanyar quotes de poder municipal com l’ajuntament de Barcelona, fa una defensa aferrissada del municipalisme. La ponència recorda la "llarga tradició municipalista" de Catalunya i el pes de l’administració local en la "construcció del benestar", un paper protagonista que la "fal·lera recentralitzadora del PP ha anat limitant". En el document fundacional, els comuns reivindiquen el "municipalisme ciutadanista" com a espai "en l’epoderament de les persones, contenint el domini creixent que exerceixen els poders econòmics" i reclamen reforçar l’"autonomia municipal" i la cooperació entre les administracions de proximitat. Només d’aquesta manera es convertirà el món local, entenen, en un espai de "canvi social i polític".
La mirada local ha de conjugar, segons la ponència, amb una implicació en la construcció d’Europa. Els comuns aposten per rebel·lar-se contra el "segrest de les sobiranies" a partir de l’edificació d’alternatives "des de baix i en xarxa" que combatin unes institucions de la Unió Europea que consideren que "segueixen actuant en favor de les elits". Amb l’exemple de Grècia ben present, aposten per "democratitzar el continent" anant més enllà dels límits "marcats pels tractats i les institucions", i aprofitant les iniciatives impulsades pel món local.
Una "economia plural" per combatre la "liberalització del mercat"
Els comuns aposten per capgirar els valors sobre els quals pivota el capitalisme i centrar-se en "democratitzar" l'economia basant-la en models cooperatius, de justícia social i de sostenibilitat mediambiental. "El model cooperatiu a Catalunya ja no és només una alternativa a altres opcions mercantils, és una realitat", asseguren. Per aconseguir aquests nivells d'equitat defensen una "economia plural" que sigui resultat de la combinació d'àmbits -productiu i reproductiu-, de formes diverses de propietat dels mitjans de producció -privada, pública, cooperativa, associativa, comunal-, de tipus de recursos -monetaris i no monetaris-, d’actors -gent treballadora, inversors, consumidors i usuaris, administracions, etc.-, de formes de distribució -mercat, reciprocitat, redistribució, autoconsum- i de motivacions humanes -el servei, la realització personal, la resolució de necessitats, el lucre, etc-.
Reglamentar l'activitat econòmica per aturar la liberalització del mercat és una altra dels grans pilars de la seva proposta en aquest àmbit. "Cal regular correctament els mercats per impedir que els monopolis i oligopolis, amb els seus lobis i portes giratòries, abusin del seu poder i s’apropiïn de manera creixent de l’esforç de la gent treballadora i dels recursos dels consumidors", asseguren.
També aposten per una reconstrucció del sector públic que contempli la banca, l’energia, la gestió de l’aigua, les grans xarxes de transports i comunicacions, el control i garantia de la seguretat o la cura i l’atenció a les persones.
Un model català de relacions laborals per "enfortir" la negociació col·lectiva
Més enllà d'una defensa del treball digne en termes d'igualtat entre dones i homes, uns salaris justos, un sistema públic per reduir l'atur i nous paràmetres per afavorir la conciliació laboral i familiar, els comuns aposten per un model català de relacions laborals. "Ha de ser un model que enforteixi l’exercici dels drets a la negociació col·lectiva i del dret de vaga, reconeixent els mateixos drets socials i laborals a tots els treballadors i treballadores que prestin els seus serveis dins d’un mateix procés econòmic", estableixen.
Una política fiscal que pivoti en la redistribució
En un moment en què justament la negociació dels pressupostos entre Junts pel Sí i la CUP està encallada perquè des del Govern es tanca la porta a una reforma de la fiscalitat, els comuns posen sobre la taula la necessitat de fer una sacsejada en aquest àmbit per garantir la continuïtat dels serveis públics. "La falta de justícia tributària suposa una discriminació dels sectors més humils de la societat, que globalment paguen molts més impostos que els més afavorits, i amenaça la continuïtat de la provisió pública de drets socials i serveis públics", afirmen.
Aposten per incrementar la tributació de les rendes de capital, revisar els mínims exempts en l'impost del patrimoni i mantenir l'impost de successions
El concepte redistribució impregna el model que proposen. Per aconseguir-ho, defensen la integració del sistema fiscal amb el de les prestacions socials en una mateixa lògica redistributiva i progressiva. Plantegen augmentar la fiscalitat del capital i dels béns de luxe improductius per revertir la "discriminació" entre la fiscalitat que suporten les rendes del treball i les de capital.
Per això, aposten per incrementar la tributació de les rendes de capital, revisar els mínims exempts en l'impost del patrimoni i mantenir l'impost de successions. Veuen també la necessitat de promoure un impost sobre les transaccions financeres internacionals i gravar els béns de luxe improductius, així com un pla amb prou recursos per lluitar contra el frau fiscal que inclogui acords entre l'Agència Tributària de Catalunya i l'estatal. Gravar la contaminació atmosfèrica o la producció de residus nuclears és una altra de les propostes en matèria fiscal.
Una escala salarial "justa" i "garantia de rendes" per lluitar contra les desigualtats
Els comuns consideren que no és suficient una política fiscal que faci pagar més a aquells que més tenen per acabar amb les desigualtats que han acabat enquistant-se durant la crisi. "Defensem mesures regulatives orientades a garantir una distribució més equitativa dels ingressos i de la riquesa", recull el document. Posen sobre la taula una escala salarial "justa" que redueixi la distància salarial entre persones directives i treballadores a les empreses. Per incidir en les causes estructurals de les desigualtats consideren imprescindible una política de "garantia de rendes" que apaivagui la situació de les persones en risc de pobresa i exclusió.
Els serveis socials universals, públics i accessibles; la sostenibilitat d'un sistema de pensions dignes i garantir l'atenció de les persones amb dependència amb model professionalitzador són altres pilars del sistema que plantegen.
Trencar la dicotomia camp-ciutat per reequilibrar el territori
A l'hora de confeccionar el nou partit, els comuns tenen molt clar que no poden caure en l'error de ser una formació eminentment metropolitana. En un moment en què el PSC ha perdut musculatura a nivell territorial i ha quedat ancorat als seus grans bastions del cinturó roig, els partits cridats a la confluència d'esquerres volen, per una banda, donar resposta aquest buit i, per l'altra, no repetir una estructura que els pugui acabar arrossegant a ser fort només a Barcelona i les seves rodalies.
Això implica posar fi a un "enfoc centralitzador" que, segons els comuns, ha acabat "subordinant els interessos de la resta de territoris a la regió metropolitana de Barcelona". Es tracta, doncs, recull el document, de potenciar el reequilibri a través, per exemple, d'un model de dotació d’infraestructures que llimi les desigualtats en les oportunitats de desplaçament que hi ha entre els ciutadans que viuen a la ciutat o al camp. El mateix passa amb la xarxa de serveis socials. Per contra, consideren que cal barrar el pas als "megaprojectes" que només busquen "el benefici privat" i que, al seu judici, malmeten la singularitat del territori, com ara BCN World, la pràctica del fracking, la MAT, el Pla Hidrològic de l'Ebre o el "transvasament encobert" del Segarra-Garrigues.
Els comuns proposen treballar en les vuit organitzacions territorials previstes pel sistema de vegueries -Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Comarques Centrals, Comarques Gironines, Penedès, Ponent, Regió Metropolitana de Barcelona i Terres de l’Ebre- i aplicar un model de dotació de serveis que, tenint en compte les singularitats de cada regió, corregeixi els desequilibris en funció de les necessitats de cada àmbit i n'aprofiti les seves potencialitats. Superar la dicotomia camp-ciutat per entendre-la com un binomi que es retroalimenta és el repte. "Cal superar la visió de què el fenomen urbà és l’únic mecanisme de desenvolupament territorial i, per tant, un element depredador dels espais oberts", conclouen.