Populisme, mà dura i «Amèrica primer»: així enceta el seu mandat Donald Trump

Donald Trump ja és el 45 president dels Estats Units i ha inaugurat el seu mandat amb un discurs amb populisme a dojo. En l'inici, i després d'una referència obligada a Barack Obama -ja expresident-, ha dit  que “aquest dia serà recordat com aquell en què el poble torna a controlar la nació”. “El poder ha estat transferit al poble” i “aquest poder us pertany”. Ha llançat atacs a l’establishment, que, segons ell, no pensava en la gent, sinó en ell. Aquest no ha estat, ha dit Trump, un simple pas d’un president a un altre, sinó una veritable transferència del poder dels poderosos al poble.

El nou líder nord-americà ha fet un ràpid diagnòstic -molt negatiu- de la situació al país: “hem defensat altres nacions rebutjant defensant-nos a nosaltres”, “hem subvencionat altres exèrcits”, “hem fet rics altres països mentre al nostre, les fàbriques tancaven i milions de treballadors quedaven enrere”. Però això s’ha acabat, segons ell, perquè ara comença una nova era, la de l’American First.
 
Ha fet una proclamació de fe proteccionista, destacant les dues regles bàsiques que amb la seva Administració caldrà seguir: “Ccomprem producte americans i contractem treballadors americans”. El proteccionisme, segons ell, crea riquesa i prosperitat. Ha anunciat que es construirà una xarxa d’infraestructures amb carreteres, vies, ponts i aeroports. Això sí, “amb mans americanes i llocs de treball americans”.

En política exterior, també imposarà una visió d'American First. tot dient que vol l’amistat amb totes les nacions però preservant primer els propis interessos, i ha fet una referència al combat contra el terrorisme (una al·lusió poc habitual, que els analistes han recordat que no es feia des de Ronald Reagan) i a l’amenaça islamista.
 
En el seu discurs, Donald Trump també s'ha referit a la degradació que viu una part de la societat nord-americana, amb done si nens en la pobresa i unes comunitats dominades per la violència de les armes, les drogues i el crim. I ha dit una frase que els mitjans nord-americans han destacat: "Aquesta carnisseria americana s'ha acabat aquí i ara". No ha anunciat, però, cap mesura concreta per aconseguir-ho. 

“Mai més sereu ignorats”, ha manifestat Trump, per qui “el temps de xerrar massa s’ha acabat, ara és el temps de l’acció”. El discurs de Trump ha estat ben farcit de frases retòriques, però amb poc contingut: “Quan Amèrica està unida, és imparable”, o “compartim un cor i un destí gloriós”.  

Somriures i cares de pomes agres

Si Trump ha estat el protagonista de la cerimònia, molts ulls han observat també Hillary Clinton, que ha assistit acompanyant el seu marit, l'expresident Bill Clinton. Mentre que aquest ha aparegut més distès (o dissimulant millor la irritació), Hillary feia cara de pomes agres tret dels instants en què saludava algú i havia de somriure.

Tret de George H. W. Bush, que està ingressat, han assistit la resta d'expresidents, Jimmy Carter, molt somrient, i George Bush fill. Hi havia hagut especulacions sobre si hi anirien, però finalment han optat per fer un acte institucional de presència. Una altra figura en qui s'ha fixat tothom ha estat Paul Ryan, el president de la Cambra, republicà però distanciat de Trump, i a qui en cap moment s'ha vist gaire content. Mentre acompanyava Trump a la cerimònia, el seu rostre semblava dibuixar un  inici de somriure irònic.

Trump ha jurat el càrrec davant el president del Tribunal Suprem, John Roberts, el magistrat que va ser designat per George Bush, però que malgrat el seu conservadorisme, va ser decisiu perquè la Cort no aterrés el pla de reforma sanitària d’Obama.  

Abans, Mike Pence ha jurat el càrrec de vicepresident. Li ha pres el jurament un altre magistrat del Suprem, l’afroamericà Clarence Thomas. És el primer cop que un jutge afroamericà intervé en una presa de possessió a Washington. Però el que caracteritza Thomas és que és el líder de l’ala més reaccionària del tribunal, després de la mort d’Antonin Scalia.