Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
entrevista

Núria Oliver: «Els mòbils són com llaminadures per al cervell, sempre en volem més»

La investigadora en intel·ligència artificial reclama una reflexió al voltant de la tecnologia actual | "Molts pares pensen que el seu fill serà el nou Steve Jobs només perquè es passa tot el dia enganxat al mòbil", es queixa | El 80% de la població occidental pateix de "nomofobia", una angoixa per no saber viure sense el mòbil

per Karma Peiró, 22 de gener de 2017 a les 17:45 |
La investigadora Núria Oliver treballa per aconseguir un impacte social positiu de la tecnologia | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Núria Oliver (Alacant, 1970) és enginyera de Telecomunicacions i acumula una llarga trajectòria com a directora científica en diverses companyies mundials. Doctorada al Massachusetts Institute of Technology (MIT, Boston), el seu currículum acumula més de disset anys d'experiència en intel·ligència artificial, interacció humana amb ordinadors i computació mòbil al mateix MIT i a Microsoft Research.

Va ser la primera directora científica de Telefònica R&D i, des de fa uns mesos, és la cap d'anàlisi de dades a Data-Pop Alliance, una associació sense ànim de lucre que vol aprofitar la revolució del Big Data per aconseguir un impacte social que ajudi en l'àmbit de l'educació i de la salut mundial.


Fa uns dies va passar per l'Escola Elisava per fer una conferència a joves estudiants sobre el potencial dels mòbils i la nostra responsabilitat com a usuaris. 

- Vostè és crítica amb l'ús que fem de la tecnologia i reclama una reflexió col·lectiva al respecte. Tan urgent és?

- S'hauria de parlar més dels canvis que provoca la tecnologia en les nostres vides. És important actualitzar el sistema educatiu, més en sintonia amb la realitat que tenim i la que tindran els nens demà. Falta vocació per a les professions del futur. Sovint es confon fer servir tecnologia amb saber com funciona. Molts pares pensen que el seu fill serà el nou Steve Jobs perquè es passa tot el dia enganxat al mòbil. Però molt pocs saben com programar-lo perquè funcioni diferent de com el fabricant l'ha programat. S’ha d’estudiar, això no s'aprèn per osmosi. I el percentatge d’estudiants dones a les carreres científiques i tecnològiques és molt baix, una llàstima. 

- També alerta dels efectes de la "nomofobia". Quins són?


- La "nomofobia" es defineix com la fòbia a no saber on tens el mòbil, patir per no tenir-lo al teu costat. S’estima que en els països desenvolupats un 80% de la població experimenta aquesta angoixa.
 
- Preocupant... Per què passa això?

- Totes les tecnologies que hem desenvolupat, des de l’escriptura fins avui, ens han transformat i ens han permès evolucionar per aconseguir objectius que no havíem assolit abans. Però la tecnologia actual és més potent que les anteriors i l’expectativa que ens superi és molt alta. Tenim una relació amb ella molt íntima. El paper i el bolígraf mai l'has portat enganxat al cos, ni a la mà constantment. Ens adormim i despertem amb el mòbil, generem una codependència. Hauríem de reflexionar més sobre què suposa aquesta dependència. D'altra banda, ens enamorem dels mòbils i els gadgets però no sabem res del seu funcionament intern perquè cada cop és més sofisticat.

Nuria Oliver. Foto: Adrià Costa
 

- Vostè ha treballat per a Telefònica i coneix molt bé els fabricants tecnològics. A ells tampoc els deu interessar que entenguem com funcionen, oi?

- Cada cop hi ha menys gent que té el nivell de coneixement amb la suficient profunditat per a prendre una decisió informada. Què passa darrere de cada acció que fas des del teu mòbil, quan obres una app o participes en un xat de Whatsapp? Per això m’agrada parlar a estudiants o adolescents. Són fans de la tecnologia però han d'anar més enllà de penjar fotografies a Instagram o descarregar-se versions noves d'aplicacions. "Què podeu crear? Què us interessa? Teniu una eina a les mans, té una capacitat immensa", els dic. Quan ho intentin s’adonaran que no saben res i que hauran d’aprendre a programar, i a repensar com canviar el món. 

- És complicat prescindir del mòbil quan ja ens permet controlar la nostra salut

- Les aplicacions de "Quantified Self" (o quantificar-se un mateix) van bé si tens una malaltia crònica, si ets una persona gran que vius sola perquè et poden ajudar molt. Si vols aprimar-te i saber les passes que camines cada dia per posar-te reptes, si no dorms bé i vols trobar una solució. Potser t’aporta un valor fins a saber el motiu pel qual no dorms, però després ja no cal que continuïs controlant-te. Com tot, en excés no és bo. La clau és fer-nos preguntes. Quina part t'enganxa perquè així ho volen els fabricants i quina part t'ajuda?

- Està demostrat que els mòbils redueixen les nostres habilitats?

- Sí, com la falta de memòria o la falta de concentració per llegir un llibre. Però si jugues a videojocs, tens millor percepció visual de l’espai. La tecnologia té efectes positius i negatius. L’important és entendre què canvia en el nostre cervell, i aprofitar la transformació positiva. Molta gent em pregunta per les radiacions, i ja no té importància perquè parlem molt poc per telèfon. En canvi ningú pensa en els efectes a la salut mental, la codependència o la incapacitat de desconnectar el mòbil. No deixem espai a l'avorriment que ens potencia la creativitat. Hem arribat a un punt que tenim por a no fer res més que... pensar. Hauríem d'enfocar per aquí la reflexió i el debat.  

- Vostè ha dit que aviat desapareixeran els mòbils. Com serà l'aparell que els substituirà?

- És evident que el mòbil desapareixerà ben aviat, almenys com el coneixem avui. No té sentit pensar que un dispositiu que ja té deu anys de recorregut es perpetuarà en el temps. La realitat virtual (RV) i la realitat augmentada (RA) el superaran. 

Nuria Oliver. Foto: Adrià Costa


"La clau és fer-nos preguntes i saber com funciona la tecnologia actual. Quina part t'enganxa perquè ho volen els fabricants i quina part t'ajuda a la vida?"
 
- S'està investigant per aplicar la realitat virtual i l'augmentada a l'àmbit de la salut. Quins avenços veurem?

- Un dels reptes mundials que tenim és l’envelliment de la població. Això augmenta la prevalença de les malalties cròniques, i amb aquestes, augmenta la necessitat de registrar símptomes o senyals del cos. No podem pensar que es podrà fer sempre des d'un hospital, probablement sigui des de casa amb assistents virtuals. La tecnologia ens ajudarà a entendre millor les malalties cròniques, com la diabetis o les cardiovasculars. Però en el context de l’educació també s'està avançant.

- L'ensenyament serà personalitzat?

- Els Massive Online Courses (MOOC) o cursos digitals massius, ens donen pistes per personalitzar cada estudiant, entendre com progressa, com assimila el coneixement, si ha vist o no les explicacions de la classe, amb un nivell de granularitat per perfeccionar el procés educatiu, i donar més suport només als alumnes que el necessitin. Hi ha projectes d’investigació per monitorar senyals fisiològics o la mirada per entendre la càrrega cognitiva de l’estudiant o si s’està estressant davant d’un contingut. També es parla dels tutors d'intel·ligència artificial.

- La intel·ligència artificial ens pot facilitar molts d’aquests avenços, però Facebook, Google o Amazon també en fan un ús comercial

- Sí, decideixen quina publicitat veus i què llegeixes dels teus amics d'acord amb els teus comportaments anteriors. Et pots passar mesos sense veure res del que ha publicat un amic teu. I no és que hagi desaparegut de Facebook, simplement que l’algoritme que et permet veure les seves actualitzacions no està programat perquè et mostri allò on has tingut poca interacció. Decideix per tu què t'interessa i què no. Vaig escriure un article sobre intel·ligència artificial fa poc per desmitificar-la, perquè sempre pensem en un robot amb forma d'humanoide que anihilarà els humans, i no ens adonem que la fem servir cada dia a les nostres vides, en les coses i serveis que ens resulten més simples. Seria molt inspirador que la gent jove s'animés a ficar-se en aquest món, només han de posar-se davant d’un ordinador a programar. 

Nuria Oliver. Foto: Adrià Costa


- El director de "Data Science" de l'Eurecat, Carlos Castillo, em va explicar que el Big Data sense una bona anàlisi no serveix de res. Està d'acord?

- Totalment. Has de pensar que avui qualsevol servei que t'ofereixin està fet a partir del coneixement detallat de les teves dades. Si t'agrada veure les pel·lícules a Netflix o que Amazon encerti els teus gustos quan et recomana llibres és pel rastre que deixes i que s'analitza. Però també hi ha una gran quantitat de dades no generades pels humans, com ara les dels acceleradors de partícules, les dels telescopis astronòmics, o les dels sensors que controlen aspectes del medi ambient. Aquí no hi ha cap risc d'invasió de la privacitat i el potencial és enorme perquè l'anàlisi d'aquest Big Data pot ajudar a actuar durant una pandèmia o a descobrir planetes nous. 

"Cada cop ens resultarà més difícil contrarestar les estratègies dels fabricants de tecnologia per atrapar-nos"
 
- Però quan parlem de dades personals, el debat s'encén...

- Hi ha legislació a cada país que protegeix la privacitat. Però si vols que trobin un tractament personalitzat a la teva malaltia potser has de donar el consentiment perquè els hospitals comparteixin el teu historial mèdic. Cada cop més haurem de decidir sobre aquestes qüestions. Si les dades s'analitzen de manera anonimitzada i agregada, difícilment es podrà identificar a ningú. L'anàlisi de les dades massives pot ser molt útil, per exemple, en cas d'un terratrèmol. Per enviar ajuda a la zona afectada i saber la mobilitat de les persones afectades en aquell moment. Sempre serà més fiable que no pas el cens de fa deu anys. 

- Quines tecnologies veurem en els pròxims anys, a partir de les investigacions que s’estan fent ja?

- No parlaré de futur, però sí de prototips que tenen un potencial d’impacte enorme. L'ésser humà és social i les relacions formen part de la definició Homo sapiens. La tecnologia actual ens autolimitem perquè principalment fem servir el text per comunicar-nos. Aquí hi ha una àrea d’exploració. Aviat podrem tenir la sensació d'olorar o tocar a una persona, besar-la, o sentir-la com si la tinguéssim davant de nosaltres. La realitat augmentada i la virtual ens ho facilitaran.

Nuria Oliver. Foto: Adrià Costa


- Tot des d’un mòbil?

- O d'un holograma, és igual. O per què no directament de cervell a cervell? En la intel·ligència artificial s’estan produint avenços molt importants que s'aprofitaran per detectar malalties? La pantalla és un altre repte. En quin moment deixarem d'abaixar el cap per teclejar en el mòbil? Les ulleres de realitat augmentada ens alliberaran segurament d'aquesta càrrega. 

- Què entendrem per realitat d'aquí a deu anys?

- Aquesta és la qüestió del moment. Què importa més: poder tocar aquesta cadira o tenir la sensació que hi és? A mesura que siguem capaços de crear realitats virtuals immersives més similars al món real o augmentar la realitat física amb gràfics d’ordinador serà irrellevant distingir entre una i altra realitat. La pregunta és: aquests entorns virtuals, m'aporten alguna cosa positiva a la vida? Si no ens fem aquesta pregunta nosaltres, altres la faran per nosaltres. 

- Qui? Les multinacionals?

- Qui sigui. El nivell de sofisticació al que estem arribant és enorme. He participat en el llibre: Los nativos digitales no existenque es presentarà en uns dies. Escric un capítol titulat: "Erudits digitals" i parlo molt poc de la necessitat de l’educació en el pensament computacional i més en el desenvolupament d’eines d’intel·ligència social emocional, perquè cada cop ens resultarà més difícil contrarestar les estratègies dels fabricants de tecnologia per atrapar-nos. Cada cop coneixen millor les nostres febleses. Els mòbils són llaminadures per al cervell, enganxen i sempre en vols més. 

- Algun consell per controlar aquestes temptacions?

- Cultivar la gratificació retardada, acceptar una recompensa que no sigui instantània. És important per a la salut mental, per controlar l'ansietat. La tecnologia ens està acostumant a rebre likes en segons després de penjar una foto, a obtenir una resposta ràpida d'algun amic a qui deixem un comentari. Als joves els costa perseverar en un projecte de mesos i concentrar-se però els resultats professionals no són instantanis. Tot requereix un esforç. Si oblidem això, no serem capaços d'obtenir un control de les nostres accions en relació a la tecnologia. Aquest és el gran repte que tenim per al davant.
 

Núria Oliver. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació