20
de gener
del
2017
Actualitzat
el
26
de gener
a les
11:34h
Xavier Trias i Ada Colau, en una imatge d'arxiu. Foto: Aleix Moldes/ACN
El govern d'Ada Colau ha pactat el Pla pel Dret a l'Habitatge fins al 2025 amb CiU, malgrat que l'alcaldessa havia estat especialment crítica amb la gestió d'aquest àmbit de l'anterior govern de Xavier Trias. El portaveu de la federació nacionalista a l'Ajuntament, Joaquim Forn, ha anunciat aquest divendres que el seu grup municipal hi votarà a favor en el ple del pròxim divendres, de manera que el govern s'assegura la seva aprovació perquè sumen majoria absoluta. Es tracta del primer gran acord de ciutat en més d'un any i mig de mandat que rubrica Colau amb CiU.
La versió final del pla incorpora diverses propostes d'aquesta formació, com incrementar les ajudes al lloguer en el primer quinquenni, passant de 138 milions a 162 milions d'euros i de 57.500 a 65.000 beneficiaris. Forn ha destacat que també han acordat que el cens d'habitatges buits de la ciutat s'elabori en cinc anys en lloc de deu, en un pla que considera que inclou una "continuïtat" respecte a les polítiques impulsades pel Govern de CiU de l'anterior mandat.
Centrats en el que els uneix
Preguntat per si, després d'aquest acord, preveuen arribar a més pactes amb l'executiu de Colau, ha ressaltat que parteixen de "models de ciutat diferents" però que s'han centrat en el que els uneix i no en el que els diferencia durant els debats sobre aquest pla, el primer que negocien a falta de voluntat del govern municipal en assumptes anteriors, segons ell.
S'ha referit a l'habitatge com una de les banderes ideològiques de BComú i de Colau, i ha dit que CiU podria haver optat per "fer molta demagògia i centrar-se en la crítica, però la seva forma de fer i de pensar, també per la seva obligació amb l'electorat, és buscar solucions i treballar per resoldre problemes de Barcelona".
Era més fàcil caure en la temptació de remarcar el que no ha aconseguit solucionar el Govern de Colau, però han apostat per arribar a acords, segons Forn, que ha destacat la transcendència del pla, per la "situació molt preocupant per l'increment acumulat del 15% del preu de l'habitatge en un any".
Assegura que, a diferència d'altres assumptes –ha citat el Pla d'Actuació Municipal (PAM) i els Pressupostos-, el govern de Colau ha tingut voluntat de negociar i buscar consensos amb CiU, el portaveu del qual assegura que el pla va "en la línia" de les mesures que es van impulsar durant el mandat de l'exalcalde Xavier Trias.
Martí, que ha demanat que el Govern municipal tingui aquesta voluntat de negociar en altres assumptes de ciutat, ha recordat que CiU va presentar 19 al·legacions, de les quals 11 han estat acceptades totalment; vuit ho han estat parcialment, i una ha estat rebutjada, tot i que versava sobre el pla Ciutat Refugi i no estrictament sobre habitatge: "El balanç és molt positiu".
Tercer sector i grans tenidors
Després de la negociació, el pla augmenta el sòl disponible d'habitatges protegits que desenvoluparan les entitats del tercer sector, i que passarà de 700 a 1.250 en el primer quinquenni, ja que CiU considerava que el plantejament inicial no comptava amb el tercer sector. També preveu estudiar la creació d'una empresa mixta amb grans tenidors d'habitatge –com entitats bancàries-, en què aportin els actius immobiliaris i que l'Ajuntament els gestioni, amb l'objectiu que l'habitatge de lloguer assequible es mantingui com per "blindar-les".
A més, han acordat treballar mecanismes per fomentar la rehabilitació i el manteniment del parc privat edificat com a política de promoció del dret a l'habitatge i de generació d'ocupació, ha destacat Martí. El govern municipal també s'ha compromès a augmentar les dotacions d'habitatge de protecció en els sectors de desenvolupament urbanístic, i fomentar en els concursos d'habitatge públic que els pisos de protecció incorporin mixtura d'usos residencials amb productius.