judici al 9-N

El Suprem jutjarà Homs pel 9-N per prevaricació i desobediència greu

La interlocutòria d'obertura de judici oral no es pot recórrer i l'exconseller de Presidència té deu dies per presentar l'escrit de defensa | La Fiscalia demana nou anys d'inhabilitació per a l'actual cap de files del PDECat al congrés espanyol

per Redacció , 20 de gener de 2017 a les 13:29 |
Francesc Homs, el dia que va declarar al Tribunal Suprem | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Tribunal Suprem ha dictat l'obertura de judici oral contra Francesc Homs acusat dels delictes de desobediència greu i prevaricació administrativa per la consulta del 9-N. Andrés Palomo del Arco, jutjat del penal de l'alt tribunal, ha pres aquesta decisió en apreciar indicis de delicte part de l'exconseller de Presidència. Cal recordar que la Fiscalia demana nou anys d'inhabilitació contra l'actual cap de files del PDECat a Madrid. Ara, els advocats d’Homs tenen un termini de 10 dies per presentar el seu escrit de defensa, ja que aquesta interlocutòria no es pot recórrer.

El magistrat instructor exposa que Homs "va potenciar" el desenvolupament de l'anomenat procés participatiu després d'haver conegut la suspensió de la consulta adoptada per unanimitat al ple del TC el setembre del 2014. A més, precisa que ho va fer "amb la convenient discreció per intentar generar l'aparença que les actuacions administratives es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris".


La sentència recull els fets inclosos a l'escrit de conclusions provisionals del fiscal i els admet com a susceptibles d'enjudiciament a causa de la seva rellevància jurídica i penal. El ministeri públic, que exerceix l'única acusació en el procés, ha demanat portar al banc dels acusats el portaveu del Partit Demòcrata Europeu Català en entendre que la seva participació ha resultat "crucial" i que va posar els serveis jurídics del seu departament a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació.

Auto Apertura Homs by naciodigital on Scribd



El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha reaccionat a la decisió del TS assegurant que "ningú té privilegis davant la llei i tots l'hem de complir". Ho ha dit en la roda de premsa posterior al consell de ministres, on no ha volgut anar més enllà d'aquesta apreciació malgrat que el cas Homs –juntament amb els de Mas, Ortega i Rigau- compromet la campanya que Soraya Sáenz de Santamaría lidera per reactivar els ponts entre les administracions catalana i espanyola.


Precisament en resposta a una pregunta sobre si els efectes de la judicialització del procés independentista dificulten ara "l'operació diàleg" amb Catalunya, Méndez de Vigo ha assegurat que "no hi pot haver contraposició entre llei i diàleg".

Un mateix assumpte en dos tribunals diferents


Si Mas, Ortega i Rigau van ser imputats el 29 de setembre de 2015 –dos dies després de les eleccions catalanes del 27-S-, Homs no es va veure implicat en el cas fins al febrer de 2016. La Fiscalia va demanar que també s'investigués l'exconseller en base a l'existència d'una carta que aquest va enviar a l'empresa T-Systems assegurant que la suspensió del procés participatiu del TC no afectava el contracte que tenia amb la Generalitat per instal·lar programes informàtics als ordinadors que havien de servir per a les votacions.

El TSJC va derivar el judici al Suprem tenint en compte que Homs ja era diputat al Congrés espanyol i, per tant, gaudia de la condició d'aforat. Tot i això, va oferir-li declarar de manera voluntària a Barcelona com finalment va fer el 7 de març de l'any passat i on va assegurar que, com més alta fos la condemna, més gran seria la victòria per al sobiranisme.

El setembre següent, Homs va haver de declarar al TS on va afirmar que el govern espanyol va oferir a la Generalitat un acord en el marc de la consulta del 9-N. Segons va concretar ell mateix, una persona que parlava en nom del govern espanyol es va posar en contacte amb ell per proposar-li que si el dia de la votació el Govern no sortia públicament a analitzar el resultat de la consulta l'executiu de Rajoy no emprendria cap actuació contra la Generalitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació