Coincidint amb el moment més complicat de la negociació dels pressupostos, que continua oberta, Artur Mas ha tornat a disposar de protagonisme en els altaveus mediàtics. L'expresident de la Generalitat recordava a RAC1 que ell no s'ha descartat com a candidat del PDECat en unes eventuals eleccions –sí que ho ha fet Carles Puigdemont- i instava la CUP a validar els comptes en una entrevista a l'Ara. "No es poden aprofitar uns vots que t’han donat per fer la independència per fer la revolució", reflexionava. Mas ha aprofitat la setmana per reforçar el marc mental del Govern: no és el moment de prioritzar la ideologia. Resulta, però, que qualsevol proposta pressupostària no és neutra. Prioritzar partides és, en essència, una decisió ideològica. I els pressupostos són l'eina més important per desenvolupar polítiques públiques.
La CUP ha fet la seva proposta. Mas, també. L'expresident pressiona per fixar la posició del PDECat –aquesta setmana s'han fet evidents les veus divergents al Govern en relació al debat dels impostos, tot i que Puigdemont i Junqueras han fixat finalment una posició de consens-, i també per recordar als anticapitalistes la llosa que haurà de carregar si la legislatura queda dinamitada per un veto als comptes. Sense pressupostos no hi ha legislatura, es repeteix a Palau, i sense legislatura no hi ha referèndum. Tot apunta a un desenllaç in extremis.
El judici del 9-N, test de la mobilització sobiranista. Tanquem la setmana amb una altra novetat judicial relacionada amb el procés. El Tribunal Suprem ha obert judici oral contra Francesc Homs per prevaricació i desobediència, i la Fiscalia demana nou anys d'inhabilitació per a l'exconseller de Presidència. Mentrestant, el sobiranisme civil ja prepara l'estratègia de mobilització pel 6 de febrer, quan Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega hauran d'afrontar el judici per la mateixa qüestió que Homs, haver participat activament en l'organització del 9-N. Les entitats insten la ciutadania a demanar festa per donar suport a l'expresident i les exconselleres. La protesta que es visualitzi aquell dia servirà de test per calibrar el vigor de l'independentisme, que entra inicia l'etapa de la "mobilització permanent", tal com deia aquest divendres el president d'Òmnium, Jordi Cuixart.
Els "comuns" i la República catalana. L'espai liderat per Ada Colau entra en la fase de concreció del nou partit. Aquest diumenge el grup promotor del nou subjecte polític analitzarà les sis ponències que, en cas de validar-se, seran la base dels debats del procés participatiu dels pròxims mesos. El període de discussió ha de culminar en l'assemblea funcional de l'abril. El document que fixa posició sobre la qüestió nacional estableix que els "comuns" són partidaris de constituir la "República catalana". Queden, però, moltes qüestions per aclarir: des de què significaria exercir la "plena sobirania" fins a com s'articularia la relació amb Espanya. El debat està en marxa i no tots els actors polítics tenen la mateixa posició.
Donald Trump s'instal·la a la Casa Blanca. El 45è president dels Estats Units inicia mandat després de la presa de possessió d'aquest divendres al Capitoli. S'obre l'era Trump, plena d'incerteses. A NacióDigital us hem preparat el diccionari amb els conceptes que defineixen el nou inquilí de la Casa Blanca, els perfils de l'equip de col·laboradors del president nord-americà, i el mapa de qüestions cabdals a escala internacional que haurà d'afrontar. Un treball de Pep Martí per desgranar què ha fet i què pot fer el successor de Barack Obama.
Vist i llegit
Els lectors fidels de "La brúixola" ja saben que des d'aquest espai fem reverències a la bona mescla de periodisme i esport. Aquesta setmana destaquem un reportatge de la revista Jotdown, dedicada al mite Jorge"Mágico" González, el geni desmenjat i indisciplinat del Salvador que va trobar al Cadis dels anys 80 l'hàbitat ideal per explotar el seu futbol incomprès. Faldiller i amant de la nit, González jugava quan volia, però jugava de cine. Era tan hipnòtic el personatge que periòdicament reapareix de l'oblit en peces periodístiques de col·leccionista. Si voleu fer un tastet del talent que tenia, us hi afegeixo un breu recull de jugades en aquest vídeo. Talent pur.
La frase de la setmana
"L'adversari d'un independentistes d'esquerres no pot ser mai un autodeterminista d’esquerres". La reflexió és de Josep-Lluís Carod-Rovira i la va pronunciar dimecres a Barcelona en el diàleg que va mantenir amb Íñigo Errejón i Xavier Domènech, en el marc del cicle "Catalunya, entre Ítaca i Icària", promogut per En Comú Podem. L'exvicepresident català va esmenar l'estratègia d'ERC d'atacar els "comuns" i Podem -tan visible en l'última campanya de les eleccions espanyoles-, i va recordar que per fer el referèndum caldran aliats aquí i a Espanya. Amb Carod-Rovira, l'espai que lidera Ada Colau va fer el primer d'un seguit de debats amb personalitats del món progressista català que serviran per confegir discurs i ampliar la base del seu espai polític.
El nom propi
El protagonista de la setmana és César Strawberry, líder de Def con Dos, condemnat pel Tribunal Suprem a un any de presó per haver publicat sis tuits en els quals ironitzava sobre el retorn dels GRAPO i ETA. L'alt tribunal espanyol, que esmena la resolució de l'Audiència Nacional, sosté que els comentaris del músic alimenten el discurs de l'odi i legitimen el terrorisme. Fins i tot Eduardo Madina, dirigent socialista que surt citat en un tuit, ha expressat el seu suport a Strawberry i ha recordat que no es va sentir ofès pels seus comentaris. El tribunal no ho veu igual. El cas Guillermo Zapata ja ens va demostrar com l'humor negre que es propaga a les xarxes no sempre s'interpreta de la mateixa manera.
Els imperdibles
Entre la llista de novetats editorials que no podem deixar escapar hi ha l'últim treball de Gay Talese, El motel del voyeur, que publica en castellà Alfaguara. Cronista reputat, de relats madurats i observació meticulosa, Talese escriu la història de Gerald Foos, un nord-americà que converteix l'hotel que regenta als afores de Denver en un sòrdid temple del voyeurisme. Amb l'ajuda de la seva dona, l'home espia durant anys desenes de clients i en deixa constància. En el llibre, l'autor de Retratos y encuentros i La mujer de tu prójimo comprova des de les golfes del mateix hotel el mecanisme utilitzat per Foos per satisfer l'ànsia de curiositat, un exercici que alguns lectors poden considerar repugnant però que és coherent amb la trajectòria de treball meticulós de Talese. Us recomano un parell de reportatges i ressenyes per descobrir un títol que val la pena degustar: aquest text d'El País i aquesta crítica de l'Ara. Bon cap de setmana.
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?