45è president EUA

El diccionari de l'era Donald Trump

Les paraules clau, de l'A a la Z, que han definit la carrera del 45è president dels Estats Units, les seves polèmiques i la nova etapa que s'inicia aquest divendres | Brexit, Cuba, FBI, Jerusalem, mur, Putin, "waterboarding" i Zuckerberg, algunes de les entrades del seu particular abecedari

per Pep Martí , 20 de gener de 2017 a les 07:00 |
L'abecedari de la nova era Donald Trump | Europa Press/NacióDigital
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’ascens de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha consolidat un seguit de noms que s’han consolidat en el llenguatge polític. Conceptes clau, polèmiques protagonitzades pel magnat, països i lleis que ha convertit en objectiu dels seus atacs dialèctics, tot conforma un univers Trump al qual el món s’haurà d’acostumar a partir d'aquest divendres.

L’abecedari Trump ha de començar amb els termes "America First" i Brexit. El primer és el lema amb què va iniciar una cursa electoral que aleshores, el 2015, semblava impossible, i que diu molt de la seva política econòmica. El Brexit va ser el senyal d’un terratrèmol internacional que va colpejar les elits de la globalització i generarà moltes rèpliques. Cuba, FBI, Jerusalem, mur, Putin, waterboarding i Zuckerberg són algunes de la resta de les entrades del particular abecedari del 45è president dels EUA.

A d'«America First»
Ha estat un dels seus lemes centrals des que va començar la campanya, juntament amb el “tornar a fer gran Amèrica”. L’"Amèrica primer" resumeix bé l’aposta proteccionista del nou president i la seva defensa de la política aranzelària, així com l’aïllacionisme que preconitza. Però "America First" té un precedent perillós. El 1940, va ser el lema d’un moviment reaccionari i xenòfob contrari a la intervenció en la Segona Guerra Mundial al costat de la Gran Bretanya.
B de Brexit

Donald Trump i Nigel Farage


El Brexit ha estat com una premonició del que podria passar als Estats Units. El triomf euròfob al Regne Unit va ser el fet que va noquejar les elits de la globalització. Trump ho va considerar una victòria pròpia. Una de les primeres figures a ser rebudes a la Trump Tower va ser Nigel Farage, el líder euroescèptic. I les darreres declaracions de Trump adreçades a la UE no han pogut ser més clares: Gran Bretanya no serà el darrer d’anar-se’n.
C de Cuba
El restabliment de relacions amb Cuba fet per Barack Obama ha estat criticat per Trump, que ha volgut pescar en les aigües de la comunitat cubana de Miami. El nou president va aprofitar la mort de Fidel Castro per amenaçar de trencar altre cop el fil diplomàtic si l’Havana no millora els termes de l’acord al qual va arribar amb Washington. També s’ha especulat amb els negocis que el magnat olora en cas que el règim castrista acabés caient.
D de Detroit
Símbol del poder de la indústria automobilística nord-americana, seu de la General Motors, la ciutat de Michigan, sacsejada per la crisi, ha estat un recurs de la candidatura de Trump per exemplificar la situació de la indústria. Va ser precisament a Detroit on el candidat va fer un discurs programàtic sobre economia. “Aquí comença la nostra història”, va dir, per escometre contra els tractats de lliure comerç. El 8 de novembre, Michigan –estat més aviat prodemòcrata- va votar per Trump.
E d'e-mails

Donald Trump i Hillary Clinton, en un dels debats. Foto: Reuters/Europa Press


Si hi ha hagut un assumpte que, sense ser directament letal per a Hillary Clinton, l’ha anat erosionant ha estat el dels e-mails. L’exsecretària d’Estat va usar un servidor personal per als seus correus electrònics i en va esborrar milers. Una investigació va concloure que no havia comès cap delicte però sí que havia actuat amb negligencia. Trump, que ho va utilitzar de manera incansable, va dir en un dels debats que hauria d’haver anat a la presó per això.
F d'FBI
Les relacions de Trump amb la comunitat d’intel·ligència, bàsicament l'FBI i la CIA, travessen una crisi greu i poden complicar la seva presidència. No hi ha precedents d’un candidat i president atacant sense embuts els serveis d’informació. Quan el director del FBI, James Comey, va exculpar Clinton de delicte per l’afer dels correus electrònics, Trump ja es va abraonar contra l’agència federal. Més tard, en una reunió, els caps de la CIA i l'FBI van lliurar-li un informe que assegurava que Putin era darrera dels ciberatacs contra la campanya demòcrata. Trump ha reaccionat traient irrellevància a l’informe, intentant deslegitimar tota la comunitat d’intel·ligència.
G de «guns»
La defensa estricta de la segona esmena, la que permet l’accés lliure a les armes (guns), ha estat un argument repetit. En uns EUA amb continus brots de violència, per Trump la solució no és restringir l’ús de les armes, sinó facilitar-lo per defensar-se. L’Associació Nacional del Rifle ha estat una de les organitzacions que més activament li han donat suport.
H d'hisenda
La relació amb hisenda també ha perseguit Trump durant tot el procés electoral. En contra del que és habitual en tots els presidenciables, no va voler ensenyar les seves declaracions de renda, tot i que se li va demanar en els debats electorals. Va dir que ja ho faria després de l’elecció. Això va desfermar un munt d’especulacions. Seria menys ric del que assegura? Segons la darrera llista de la revista Forbes, és la 156 persona més rica del país, amb una fortuna estimada de 3.700 milions de dòlars.
I d'infraestructures
El nou president ha anunciat que engegarà un gran pla d’infraestructures per millorar la xarxa de carreteres, transports i aeroports. El programa, que podria suposar una inversió de prop d’un bilió de dòlars en deu anys. La mesura és vista positivament en el món econòmic pel que pot suposar d’estímul. Però els interrogants són enormes. Els republicans no acceptaran una política d’increment del deute. Trump ha anunciat alhora una reducció d’impostos semblant a les que va fer Reagan. Com es menja un pla d’inversions tan ambiciós sense increment de la fiscalitat? Trump ha assegurat que es finançarà amb diner privat i que les empreses que inverteixin en infraestructures es beneficiaran d’incentius fiscals.
J de Jerusalem
El republicà ha utilitzat el possible trasllat de la legació nord-americana de Tel Aviv a Jerusalem per acaronar les oïdes dels governants israelians. Una decisió així afectaria de manera irreversible la relació amb l’Autoritat Nacional Palestina i amb el món àrab i seria vist com una provocació.
K de Kushner

Trump amb la seva filla Ivanka. Foto: Europa Press


Jared Kushner és gendre de Trump, casat amb la seva filla Ivanka. Empresari jueu, editor del digital New York Observer, ha estat designat com a assessor especial del president, el que el converteix en un dels homes forts de la nova administració. És un ortodox, sembla que ben relacionat amb sectors de la dreta israeliana.
L de llatins
Els insults contra els immigrants han estat una constant en el discurs de Trump, especialment contra els d’origen mexicà. Però en el vot llatí hi ha una de les claus del triomf del magnat. Tradicionalment una majoria vota demòcrata, i aquest cop ho ha tornat a fer, però tots els analistes esperaven que fos de manera massiva, i no ha estat així. Si un 71% va votar Obama en les anteriors eleccions, ara ha estat el 65% el que ha optat per Clinton, mentre que un 29% ho ha fet pel republicà. L’increment de vot hispà en alguns estats va ser vist, el mateix dia de les eleccions, com un senyal de victòria per a Hillary, quan va ser a l’inrevés. En alguns estats, com a Florida, va decidir l’elecció.
M de mur

Si hi ha una frase que Trump ha repetit en tot l’any de campanya ha estat “farem un mur i, encara no ho sap, però el pagarà Mèxic”. Per ell, amant de les solucions suposadament fàcils a problemes molt complexos, el mur a la frontera acabarà amb el flux il·legal d’immigrants al sud de Rio Grande. El que és segur és que crearà una greu crisi diplomàtic amb el seu veí.
N de NAFTA
El Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA) ha estat en l’ull del candidat republicà durant tota la campanya. L’acord, gestat durant els anys vuitanta, però que va entrar en vigor durant la presidència de Bill Clinton, permet la lliure circulació de productes entre el Canadà, els EUA i Mèxic, i ha estat definit per Trump com “el pitjor tractat comercial de la història”. El nou president ha dit que s’ocuparà de renegociar el NAFTA amb Mèxic, i si aquest país no s’hi avé, els Estats Units l’abandonaran.
O d'Obamacare
Una de les primeres mesures que s’esperen de la nova administració és l’anul·lació de la llei de reforma sanitària, conegut com a Obamacare. Aquesta és una de les propostes en què coincideix amb els republicans, que estan enderiats a enterrar la que ha estat una de les grans conquestes de Barack Obama. El programa de reforma de la salut ha cobert vint milions de nord-americans. Fins ara, però, ni Trump ni el seu partit han estat capaços d’oferir una alternativa creïble al projecte que volen derogar.
P de Putin
El tipus de vincle entre Trump i Vladimir Putin s’ha convertit en el principal enigma de la política internacional. La posició de Trump a favor de millorar la relació amb Rússia desferma tot tipus d’interrogants. És fruit d’un simple pragmatisme? Hi ha darrera la voluntat compartida de ferir la UE? O és que el líder del Kremlin té ben atrapat el magnat bocamoll? Trump asegura que vol una aliança amb Putin per acabar amb Estat Islàmic. En tot cas, la nova política que Trump ha anunciat en relació a Rússia genera neguit en les cancelleries i té l’oposició de poderosos sectors a Washington.
Q de Queens
Donald Trump va néixer al barri de Queens, a Nova York, i és fill i nét d’immigrants, cosa que encara fa més incomprensible el seu discurs xenòfob. De fet, Queens ja és considerat un dels indrets amb més diversitat ètnica dels Estats Units. La seva mare, Mary Ann Macleod, era escocesa, i el seu pare, Fred Trump, era fill d’una família alemanya. D’ell va heretar el seu negoci immobiliari. L’ara president, arrelat a un estat liberal com Nova York, va ser demòcrata durant anys, abans de registrar-se com a independent i finalment, passar-se al Partit Republicà.
R de republicans

La convenció republicana va entronitzar Donald Trump. Foto: Europa Press


Ha estat el candidat del Partit Republicà, però la seva figura genera de tot menys unanimitat en la formació. La victòria de Trump s’ha erigit sobre la derrota d’algunes de les principals personalitats del partit, de Jef Bush a Marco Rubio i Ted Cruz. El Congrés és en mans dels republicans –tot i que de manera molt estreta al Senat-, però això no garanteix un mandat còmode per a Trump. Al Congrés el president es trobarà amb molts enemics. Paul Ryan, el president de la Cambra de Representants, és un d’ells i espera la seva hora.
S d'Steele
Christopher Steele és l’exagent del M-16 britànic a qui s’atribueix haver investigat Trump en l’inici de la campanya electoral. The Wall Street Journal ho va assegurar. Ell hauria estat l’autor d’un informe demolidor que inclouria detalls sobre orgies sexuals de Trump en una estada a Moscou. Steele –que ha sortit d’escena després d’haver-se fet públic el seu nom- és considerat un professional seriós dins de la comunitat d’intel·ligència. Tant el Kremlin com Trump han negat la veracitat de l’informe. Però la CIA li ha donat versemblança.
T de Twitter

Twitter ha estat important en la campanya de Trump i també després de les eleccions per enviar missatges i generar encara més polèmiques. El seu compte @realDonaldTrump ha donat molt de joc. Té vint milions de seguidors, que afegits als d’Instagram i Facebook sumen més de 46 milions. El mateix Trump ha explicat que ell dicta els tuits a col·laboradors seus. El dubte és si després de prendre possessió, continuarà emprant la xarxa per dir la seva.
U de Unió Europea
Trump ja ha deixat clar que no té cap simpatia per la Unió Europea. La solidaritat transatlàntica no és pas una prioritat per ell i es permet donar consells als líders europeus, com quan va dir fa uns dies que Angela Merkel era una bona dirigent però havia errat greument en el tema dels refugiats. A Brussel·les s’ho podien esperar tot, menys que s’obrís un nou front contra la UE des de Washington.
V de vídeo

Tota mena d’escàndols, sense precedents, han anat esquitxant el camí de Trump cap a la Casa Blanca. Però res no li ha impedit arribar fins al final. Un dels moments més polèmics va ser quan The Washington Post va fer públic a l’octubre un vídeo en què el candidat mostrava el seu menyspreu per les dones i assegurava que gràcies als seus diners podia fer el que volgués amb elles: “Quan ets una estrella, pots fer el que vulguis, fins i tot agafar-les pel cony”. Malgrat l’enrenou que es va originar, se’n va sortir. Caldrà veure si també podrà escapolir-se dels suposats vídeos en poder de Rússia, si és que existeixen.
W de «waterboarding»
Trump va aixecar polseguera quan en plena campanya es va reconèixer partidari de la tortura per combatre el terrorisme. Va declarar que “el waterboarding m’agrada molt”. És l’ofegament simulat, que es va introduir en la primera fase de la guerra de l’Iraq, abans de ser prohibit l’any 2006. Amb aquesta opinió, el president s’ha enfrontat a persones del seu entorn, com el general Mattis, designat per a secretari de Defensa, contraris a la mesura.
X de Xina
“Una guerra comercial no la pot guanyar ningú”, li ha dit el màxim dirigent xinès, Xi Xinping, a Donald Trump. Però el temor en el si de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) és que esclati un conflicte obert entre els EUA i el gegant asiàtic. Trump ha amenaçat amb incrementar amb aranzels elevats als productes xinesos. Pequín ha enviat un primer avís al nou líder nord-americà, a qui no se li va ocórrer res millor poc després de guanyar les eleccions que conversar telefònicament amb la presidenta de Taiwan, el gran enemic de la Xina. Un xoc obert pel domini dels mercats seria desestabilitzador.
Y de «You’re fired»

“Estàs acomiadat!” és la frase que va fer famosa quan va conduir el reality show The Apprentice (L’aprenent), un concurs de la NBC en què els participants competien per endur-se un bon grapat de dòlars i fer-se amb la direcció d’una de les empreses de Trump. El programa, que va aparèixer el 2004, li va donar popularitat i el va acostumar a l’espectacle televisiu, una cosa que li ha estat útil en campanya.
Z de Zuckerberg
En bona part del món de Silicon Valley, el triomf de Trump va ser vist amb preocupació. El creador de Facebook, Mark Zuckerberg, ho va expressar amb molta elegància. La nit de les eleccions, contemplant per televisor els resultats agafat de la seva filla Max Chan, va escriure: “Abraçant a Max, vaig pensar sobretot en el treball que tenim per davant per crear el món que volem per als nostres fills” i “hem de treballar més dur”.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació