POBRESA ENERGÈTICA

​Front comú per forçar les subministradores a pagar la meitat de la factura de la pobresa energètica

La Generalitat i els municipis catalans pacten un model comú de conveni perquè elèctriques i gasistes es corresponsabilitzin, i Puigdemont avisa: "Tenen un deure, i el tenen més que mai" | Colau afirma que les companyies ja no poden argumentar que tenen dubtes sobre la interpretació de la llei 24/2015 per incomplir-la: "A partir d'avui no hi ha excuses"

per Jordi Bes, Palau de la Generalitat, 19 de gener de 2017 a les 11:00 |
Ada Colau i Carles Puigdemont han encapçalat la presentació del conveni | Ajuntament de Barcelona
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, les diputacions i els municipis catalans han exhibit aquest dijous unitat per forçar que les empreses subministradores, especialment d'electricitat i gas, hagin de pagar com a mínim la meitat de la despesa de la pobresa energètica, com havia defensat el consistori de la capital catalana. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha avisat que aquestes empreses "tenen un deure, i el tenen més que mai".

Les administracions catalanes han pactat un model comú de conveni, figura que preveu la llei 24/2015 contra la pobresa energètica, perquè les empreses subministradores es corresponsabilitzin en afrontar-la, i preveu que cobreixin com a mínim la meitat de la despesa amb mesures com tarifes socials, condonacions del deute de les famílies o aportacions econòmiques directes, evitant que només les administracions se'n facin càrrec. També s'hi exigeix que no es talli aigua, gas o llum sense avisar abans els serveis socials. A més, s'ha acordat una renovació del protocol d'actuació per evitar talls en el subministrament.


Les empreses tenen dos mesos per signar

La Generalitat es dóna ara un termini d'uns dos mesos per negociar amb les companyies perquè signin el conveni. "No esperarem eternament. En mes i mig o dos mesos hi ha d'haver resposta de les subministradores", ha afirmat als mitjans el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget. El Govern admetrà que s'introdueixin modificacions en el conveni, però "hi ha una part substancial que no es pot modificar", segons Baiget, i no es podrà rebaixar el mínim del 50% que les empreses hauran d'assumir de la factura.

Puigdemont considera que la pujada de la llum d'aquestes últimes hores coincidint amb l'onada de fred és una raó més de pes perquè les companyies acceptin firmar el conveni. "Especialment avui, que hem conegut de manera colpidora un augment del preu de l'energia, que si alguna cosa no feia falta era això", ha afirmat el president, el qual ha reivindicat que a Catalunya s'actua per protegir els més vulnerables i s'empeny les subministradores a complir la llei.
 

Ada Colau i Carles Puigdemont han encapçalat la presentació del conveni Foto: @govern


Davant de futures comissions, "solucions"

"Alguns proposen fer comissions; nosaltres proposem solucions", ha dit, després que de la conferència de presidents autonòmics del dimarts en sorgís la proposta de crear una comissió per abordar la pobresa energètica. El president considera que s'ha fet un pas important, però se'n veurà l'encert si es firmen els convenis i s'aconsegueix que "aquells més vulnerables siguin més forts, i aquells més forts siguin més vulnerables".

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha expressat la seva satisfacció, però creu que el conveni arriba "tard". Ha subratllat que ara ja no hi ha marge per a les interpretacions de la llei 24/2015 contra la pobresa energètica, i que era un dels arguments que han esgrimit en ocasions les companyies. "A partir d'avui no hi ha excuses", ha ressaltat Colau, i ha afegit: "A partir d'avui la pilota està sobre la taula de les subministradores d'energia, llum i gas".

"No estem parlant de propostes i bones voluntats, estem parlant de fer complir la llei vigent", ha ressaltat Colau. Segons ella, "complir la llei no pot ser discrecional, i menys per a aquelles companyies que més tenen", i creu que la factura de la pobresa energètica representarà "un percentatge ínfim" per a empreses amb beneficis "multimilionaris".

Possibles sancions sense concretar

En cas que no vulguin rubricar un conveni, les conseqüències no estan clares. Colau ha defensat que la Llei 24/2015 preveu que cal que les companyies el signin, de manera que, si no ho fan, hi haurà sancions, però el conseller ho ha matisat. Segons ha apuntat Baiget, si no signen, rebran sancions "si incompleixen la llei", cosa que ha exemplificat amb quan les elèctriques tallen la llum a famílies vulnerables sense avisar prèviament als serveis socials. Per incompliments, la Generalitat ja ha obert més de 75 expedients sancionadors.

Colau també ha anunciat que l'Ajuntament ha obtingut una petita victòria en el seu pols amb les elèctriques. La patronal del sector, l'Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica (UNESA), havia interposat un recurs contenciós administratiu contra la instrucció sobre la pobresa energètica del consistori, però UNESA no ha aconseguit que prosperi, segons l'alcaldessa, de manera que l'Ajuntament està obrint expedients sancionadors a les companyies.

Dirigit a les elèctriques i empreses de gas

Baiget ha afirmat que, per ara, ni elèctriques ni empreses de gas han manifestat la voluntat de signar els convenis existents sobre la pobresa energètica, i és a qui es dirigeix la iniciativa, ja que 21 distribuïdores d'aigua que abasteixen gairebé 6,5 milions de ciutadans ja n'han subscrit un. El nou l'han consensuat el Govern, l'Ajuntament de Barcelona, les quatre diputacions, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM).

L'Aliança contra la Pobresa Energètica vol que les companyies paguin el 100%

Arran de la notícia, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) ha emès un comunicat on si bé celebra el front comú d'aquest dijous, considera que el conveni resultant té mancances. Principalment, l'entitat critica que les companyies només hagin de pagar la meitat de la factura i demanen "que assumeixin el 100% dels deutes acumulats i dels descomptes a aplicar en els futurs pagaments mensuals" perquè consideren que "l'administració ha de ser garant de drets de la ciutadania, i no pas garant dels pagaments a unes empreses que perceben guanys multimilionaris any rere any".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació