unió europea

La nova amenaça a la UE ve de la dreta

Angela Merkel queda com a única líder continental després del Brexit dur que proposa Theresa May i amb un Hollande en fase de sortida de l'Elisi | Les institucions comunitàries han passat en un any de tenir com a principal maldecap la "rebel·lia" grega i Alexis Tsipras a preocupar-se per l'impacte del comiat britànic i l'arribada de Trump a la Casa Blanca

per Pep Martí, 17 de gener de 2017 a les 21:20 |
Angela Merkel encarna ara per ara l'únic líderatge sòlid de la UE | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dimarts ha estat un dia dur a les capitals europees. Si al matí els líders continentals encara es llepaven les ferides després de les declaracions antieuropeistes de Donald Trump als diaris The Times i Bild, al migdia s’han conegut finalment els plans de sortida de Theresa May. I el dia es tancava, ja al vespre, amb una aliança de dretes al Parlament d’Estrasburg per fer president Antonio Tajani, candidat dels populars europeus, però de la seva ala més conservadora. Avui, també, el president xinès defensava la globalització des de Davos.  

Fa poc més d'un any, el principal maldecap de les institucions comunitàries era la "rebel·lia" grega i Alexis Tsipras, aliat a altres populismes d'esquerres. Però Tsipras ha donat pas a altres problemes. En contra de tots els pronòstics, la principal amenaça al centre europeu ve ara de la dreta.


Trump a la UE: us desintegrareu

El contingut de l’entrevista va deixar astorades les cancelleries. Brussel·les encara no ha digerit l’elecció de Trump, però un corrent d’anàlisi assenyala que el nou president s’adaptarà a la realitat. Per contra, el període de transició no ha pas suavitzat el seu discurs. Trump, que prendrà possessió del càrrec aquest divendres, ha esperat el seu temps per adreçar-se a l’opinió pública, però quan ho ha fet ha triat els mitjans més conservadors.


Ha estat Michael Gove, exministre conservador, qui l’ha entrevistat per a The Times. I el diari alemany Bild s’alinea en els sectors més reaccionaris i euroescèptics, tot un avís a Berlín. Les paraules del magnat han estat cruels, des d’elogiar el Brexit a assegurar que hi haurà més països que abandonaran la UE. I s’ha encarat directament amb Merkel, tot i lloar el seu lideratge, dient que va cometre un "error catastròfic" l’acollida als refugiats. A poc més de vuit mesos de les eleccions alemanyes, Trump ja ha votat.  

Merkel: "Europa és en les nostres mans"


Angela Merkel ha acceptat el repte de Trump. Sense mostrar nerviosisme, ha dit des de Berlín que cal esperar al moment en què Trump prengui possessió per treballar conjuntament. "Els europeus tenim el destí d’Europa en les nostres mans i decidirem sobre els nostres desafiaments", ha afegit per tranquil·litzar les institucions comunitàries.

Però aquesta no està sent una setmana senzilla per a la UE. Theresa May, des de Londres, ha colpejat el nucli dur de la Unió quan ha anunciat que el Regne Unit abandonarà el mercat únic i prendrà el control de les seves fronteres. May no ha pogut evitar la temptació de fregar la xenofòbia quan ha dit que els serveis públics estaven sota pressió per l’elevada immigració. "No es pot controlar la immigració si hi ha llibertat de moviments cap al Regne Unit", ha expressat.

Amb un Hollande en fase de sortida de l’Elisi, Merkel queda com a únic referent fort de lideratge al continent. Serà així, si més no fins al maig, quan França elegeixi el nou president. Ahir, Trump acusava Alemanya de ser l’única beneficiària de la UE. Però el cert és que és Alemanya, ara per ara, el principal contrapès a la pressió que prové de l’Atlàntic… i de Moscou.

Si la nova Administració nord-americana mantingués la seva línia de qüestionament de l’OTAN i d’aliança amb la UE, Europa hauria de replantejar aspectes cabdals que fins ara ha gestionat en el marc transatlàntic. Començant pel de la seguretat i la defensa. Els esdeveniments poden provocar un debat definitori al si de la Unió. Des de l’esquerra francesa, Manuel Valls –que lluita per la supremacia dins del seu partit, el PSF­-­ ha sortit en defensa de l’Europa dels 27 i ha titllat de "declaració de guerra" les afirmacions de Trump, que segons ell vol la desintegració del projecte europeu.

Enmig del pessimisme, la dreta avança

En aquest context, l’esquerra està a la defensiva. Avui, el Parlament Europeu ha conclòs l’etapa del socialdemòcrata alemany Martin Schulz com a president del Parlament Europeu. Una aliança de liberals, democristians i conservadors s’ha aplegat entorn l’italià Antonio Tajani, membre del PPE, però alineat amb la seva ala més dretana i militant de la Forza Italia de Silvio Berlusconi. L’elecció ha requerit quatre votacions. D'aquesta manera, amb l'elecció de Tajani, el PPE aconsegueix el control de les tres principals institucions comunitàries; el Consell Europeu, en mans del polonès Donald Tusk, la Comissió, presidida per Jean-Claude Juncker, i ara el Parlament.     

Xi Xinping des de Davos

Avui ha començat el Fòrum anual de Davos, que ha esdevingut la trobada més rellevant i simbòlica de l’elit de la globalització. Ho ha fet amb un convidat especial, el president xinès, Xi Xinping. Per primer cop, el líder xinès va a Davos. I hi ha anat a defensar la globalització, afirmant que "una guerra comercial no la guanyarà ningú". El món està capgirat quan el president electe dels Estats Units ataca els tractats comercials i el secretari general del Partit Comunista Xinès defensa la liberalització. El fòrum proglobalització també ha delatat el cop que ha suposat el triomf de Trump. Aquests dies, fa més fred de l'habitual a Davos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació