19
de gener
del
2017
Actualitzat
el
20
de gener
a les
15:59h
Del mateix Washington a la mar de la Xina, d’Europa a l’Orient Mitjà, l’administració Trump té davant un munt de punts "calents". El 45è president dels Estats Units es disposa a entrar a la Casa Blanca aquest divendres per, segons ell, "tornar a fer gran Amèrica".
Després d’una campanya farcida d’amenaces i declaracions agressives contra Mèxic, els llatins, la comunitat d’intel·ligència, la meitat del seu partit i el govern de Pequín, el pintoresc magnat de Manhattan té un món agitat esperant-lo.
1. Unes difícils relacions amb el Congrés
El primer focus de tensió que haurà de gestionar Donald Trump el té a prop de casa. És el Washington polític, un niu de grups d’interessos i conspiracions despietades. El president haurà de conviure amb un Congrés (Senat i Cambra de Representants) molt gelós del seu poder on, encara que el Partit Republicà hi té majoria en totes dues cambres, Trump té molts enemics, alguns dels més ferotges dins del seu partit.
El Senat vol saber fins a on van arribar les simpaties entre la campanya de Trump i Moscou. L’amenaça d’un impeachment, un procés de destitució del president, planarà sobre el seu mandat des del començament. Als EUA, el president no pot dissoldre les cambres, però aquestes sí que poden suspendre el president. Cal una majoria de dos terços al legislatiu per destituir-lo.
2. Trump diu que Mèxic pagarà el mur
Les relacions entre els EUA i Mèxic sempre han estat complexes. Amb una guerra inclosa, entre 1846 i 1848, per l’annexió de Texas. Els conflictes pel control fronterer han estat una constant perquè es tracta d’un tema sensible. Des de l’inici de la seva campanya, Trump ha jugat amb foc amb aquest tema. Ara insisteix en què "Mèxic pagarà el mur". Fa pocs dies, el president mexicà, Enrique Peña Nieto, afirmava de manera solemne la dignitat nacional del seu país i assegurava que Mèxic no pagarà cap mur. Un cop al despatx oval, Trump haurà de gestionar ara unes complicadíssimes relacions transfrontereres.
3. Torna la tensió al Carib
L’arribada de Trump a Washington posa fi a la política d’obertura de l’Administració Obama a Cuba, que va restablir les relacions diplomàtiques amb l’illa. Obama va trencar amb una política de bloqueig que durava dècades i va voler enterrar definitivament un residu de la guerra freda. El líder demòcrata es va atrevir amb una qüestió que ha estat intocable des del triomf de la revolució cubana el 1959.
Trump amenaça de posar Cuba en la llista de països que donen suport al terrorisme. Així ho va insinuar l’home a qui ha proposat com a secretari d’Estat, Rex Tillerson, davant del Senat. Però les coses han canviat, fins i tot en el si de la comunitat cubana de Florida, on un sector de les noves generacions s’han distanciat del búnquer de l’exili. S’atrevirà Trump a tornar enrere?
4. L’amistat perillosa amb Putin capgira les aliances mundials
Els gestos de simpatia entre Trump i Vladimir Putin han trasbalsat la política internacional. Mentre avança la investigació sobre la suposada intervenció del Kremlin en el procés electoral dels EUA, el president electe insisteix en la transcendència de la bona entesa amb Vladimir Putin. S’espera que no molt tard es produeixi una trobada entre tots dos dirigents.
El Kremlin voldria veure lluny a les tropes de l’OTAN i assegurar-se que Ucraïna no entri a formar-ne part. Les sancions per l’annexió de Crimea són un altre dossier obert. El seu aixecament, en el marc d’un clima cordial que es generés a partir de l’elecció de Trump, seria un baló d’oxigen per una economia russa necessitada de suports.
5. La Xina adverteix Trump d’una “confrontació devastadora”
Trump no ha estalviat gestos d’aproximació amb Moscou alhora que, des de l’inici de la seva candidatura, ha fet de la Xina un objectiu dels seus atacs. L’esmentat Tillerson, expresident de la petroliera Exxon, va posar més foc a les brases quan divendres passat va dir que no es permetria que Pequín accedís a set illots artificials construïts al mar de la Xina que estan en disputa amb diversos estats de la regió. La resposta de les autoritats xineses ha estat virulenta, advertint el nou president d’una “confrontació devastadora” si manté la seva actitud hostil.
Al llarg de tota la campanya, Trump ha llançat atacs contra la política comercial xinesa, arribant a amenaçar Pequín d’imposar uns aranzels del 45% als seus productes, en línia amb el discurs proteccionista del republicà. La perspectiva d’una guerra comercial entre els EUA i la Xina esgarrifa la resta de països.
Cal tenir en compte un altre factor: la propera tardor se celebrarà un congrés del Partit Comunista Xinès que serà crucial per copsar la força de les reformes engegades per Xi Jinping i si aquest està en condicions de col·locar persones de la seva confiança de cara a la successió, que a la Xina és molt gradual. El que menys necessita ara mateix el règim de Xi és una crisi oberta amb Washington.
Lligat al conflicte amb la Xina hi ha el de Corea del Nord, on la política bel·licista de Kim Jong-un pot ser benzina en una zona disputada. Els avenços en el diàleg entre les dues Corees sempre han estat lents i feixucs, i amb un líder com Trump a la sala de comandament de la Casa Blanca, el “factor crida” entre egòlatres mundials pot dur novetats també a la península coreana.
6. La UE: empitjorament de la relació transatlàntica
Des de la seva elecció, a Brussel·les veuen amb temor l’evolució de les relacions amb els EUA. En l’entrevista de Trump als diaris Bild i The Times, el president electe ha llançat alguns avisos als líders i a l’opinió europeus. Ha criticat durament Angela Merkel per la seva política d’obertura als refugiats i no ha amagat la seva simpatia pel Brexit. Les seves paraules, donant per probable que altres països abandonin la UE, han estat vistes com una provocació.
7. El rebuig a l’acord nuclear amb Teheran
Trump és contrari a l’acord nuclear amb l’Iran dels aiatol·làs. Aquest ha estat un tema present en tots els missatges que ha fet sobre política internacional. El marge de maniobra que té el govern nord-americà en aquest tema és reduït, ja que l’acord inclou també tercers països, en aquest cas la UE. A més, no hi ha una posició unànime en l’equip de Trump sobre la qüestió. El secretari de Defensa, James Mattis, crític amb l’acord, no és partidari de denunciar-lo.
El maig vinent hi ha eleccions presidencials a l’Iran i cal veure en quina posició queda l’actual president Rouhani, un pragmàtic que ha treballat molt per fer realitat el tractat. Un enduriment del llenguatge antiiranià donaria ales als enemics més intransigents del president xiïta.
8. El trasllat de l’ambaixada a Jerusalem pot escalfar la regió
Si l’Orient Mitjà és un polvorí, el conflicte entre Israel i Palestina és un dels focus de més tensió a la regió. L’Administració Trump serà obertament proisraeliana, i el to bel·licós del nou president cau bé entre els actuals governants a Tel Aviv. La voluntat de traslladar l’ambaixada nord-americana a Jerusalem, la ciutat en eterna disputa, com ha especulat el mateix Trump, pot enrarir molt l’ambient i seria vist com una provocació gratuïta en moltes nacions àrabs.
9. La guerra de Síria i l’amenaça d’Estat Islàmic
Després d’utilitzar la guerra de Síria coma arma electoral, ara el nou president haurà de gestionar aquesta crisi. Va emprar el conflicte per atacar la política d’Obama a la regió i la ineficàcia de la lluita antiterrorista. Va arribar a dir que l’Estat Islàmic era una creació de l’Administració demòcrata.
10. La situació a Turquia és un polvorí
La inestabilitat a Turquia (crisi interna, conflicte amb els kurds, acció de l’ISIS) és una altra patata calenta. L’antic bastió de l’OTAN, sòlid i estable i amb un exèrcit occidentalista, és avui un estat amb govern islamista que viu una important fractura interna entre els partidaris d’Erdogan i l’opinió més urbana i laica. La desestabilització d’Ankara pot acabar d’incendiar la zona. D’altra banda, caldrà veure l’actuació de l’Administració Trump davant el tema del poble kurd, però el corrent aïllacionista del nou govern nord-americà insinua menys preocupació per les minories nacionals.
Després d’una campanya farcida d’amenaces i declaracions agressives contra Mèxic, els llatins, la comunitat d’intel·ligència, la meitat del seu partit i el govern de Pequín, el pintoresc magnat de Manhattan té un món agitat esperant-lo.
ELS 10 CONFLICTES INTERNACIONALS QUE TRUMP HAURÀ DE SUFOCAR
Fes clic sobre cadascun dels punts per saber-ne més
Fes clic sobre cadascun dels punts per saber-ne més
1. Unes difícils relacions amb el Congrés
El primer focus de tensió que haurà de gestionar Donald Trump el té a prop de casa. És el Washington polític, un niu de grups d’interessos i conspiracions despietades. El president haurà de conviure amb un Congrés (Senat i Cambra de Representants) molt gelós del seu poder on, encara que el Partit Republicà hi té majoria en totes dues cambres, Trump té molts enemics, alguns dels més ferotges dins del seu partit.
El Senat vol saber fins a on van arribar les simpaties entre la campanya de Trump i Moscou. L’amenaça d’un impeachment, un procés de destitució del president, planarà sobre el seu mandat des del començament. Als EUA, el president no pot dissoldre les cambres, però aquestes sí que poden suspendre el president. Cal una majoria de dos terços al legislatiu per destituir-lo.
2. Trump diu que Mèxic pagarà el mur
Les relacions entre els EUA i Mèxic sempre han estat complexes. Amb una guerra inclosa, entre 1846 i 1848, per l’annexió de Texas. Els conflictes pel control fronterer han estat una constant perquè es tracta d’un tema sensible. Des de l’inici de la seva campanya, Trump ha jugat amb foc amb aquest tema. Ara insisteix en què "Mèxic pagarà el mur". Fa pocs dies, el president mexicà, Enrique Peña Nieto, afirmava de manera solemne la dignitat nacional del seu país i assegurava que Mèxic no pagarà cap mur. Un cop al despatx oval, Trump haurà de gestionar ara unes complicadíssimes relacions transfrontereres.
3. Torna la tensió al Carib
L’arribada de Trump a Washington posa fi a la política d’obertura de l’Administració Obama a Cuba, que va restablir les relacions diplomàtiques amb l’illa. Obama va trencar amb una política de bloqueig que durava dècades i va voler enterrar definitivament un residu de la guerra freda. El líder demòcrata es va atrevir amb una qüestió que ha estat intocable des del triomf de la revolució cubana el 1959.
Trump amenaça de posar Cuba en la llista de països que donen suport al terrorisme. Així ho va insinuar l’home a qui ha proposat com a secretari d’Estat, Rex Tillerson, davant del Senat. Però les coses han canviat, fins i tot en el si de la comunitat cubana de Florida, on un sector de les noves generacions s’han distanciat del búnquer de l’exili. S’atrevirà Trump a tornar enrere?
4. L’amistat perillosa amb Putin capgira les aliances mundials
Els gestos de simpatia entre Trump i Vladimir Putin han trasbalsat la política internacional. Mentre avança la investigació sobre la suposada intervenció del Kremlin en el procés electoral dels EUA, el president electe insisteix en la transcendència de la bona entesa amb Vladimir Putin. S’espera que no molt tard es produeixi una trobada entre tots dos dirigents.
El Kremlin voldria veure lluny a les tropes de l’OTAN i assegurar-se que Ucraïna no entri a formar-ne part. Les sancions per l’annexió de Crimea són un altre dossier obert. El seu aixecament, en el marc d’un clima cordial que es generés a partir de l’elecció de Trump, seria un baló d’oxigen per una economia russa necessitada de suports.
5. La Xina adverteix Trump d’una “confrontació devastadora”
Trump no ha estalviat gestos d’aproximació amb Moscou alhora que, des de l’inici de la seva candidatura, ha fet de la Xina un objectiu dels seus atacs. L’esmentat Tillerson, expresident de la petroliera Exxon, va posar més foc a les brases quan divendres passat va dir que no es permetria que Pequín accedís a set illots artificials construïts al mar de la Xina que estan en disputa amb diversos estats de la regió. La resposta de les autoritats xineses ha estat virulenta, advertint el nou president d’una “confrontació devastadora” si manté la seva actitud hostil.
Al llarg de tota la campanya, Trump ha llançat atacs contra la política comercial xinesa, arribant a amenaçar Pequín d’imposar uns aranzels del 45% als seus productes, en línia amb el discurs proteccionista del republicà. La perspectiva d’una guerra comercial entre els EUA i la Xina esgarrifa la resta de països.
Cal tenir en compte un altre factor: la propera tardor se celebrarà un congrés del Partit Comunista Xinès que serà crucial per copsar la força de les reformes engegades per Xi Jinping i si aquest està en condicions de col·locar persones de la seva confiança de cara a la successió, que a la Xina és molt gradual. El que menys necessita ara mateix el règim de Xi és una crisi oberta amb Washington.
Lligat al conflicte amb la Xina hi ha el de Corea del Nord, on la política bel·licista de Kim Jong-un pot ser benzina en una zona disputada. Els avenços en el diàleg entre les dues Corees sempre han estat lents i feixucs, i amb un líder com Trump a la sala de comandament de la Casa Blanca, el “factor crida” entre egòlatres mundials pot dur novetats també a la península coreana.
6. La UE: empitjorament de la relació transatlàntica
Des de la seva elecció, a Brussel·les veuen amb temor l’evolució de les relacions amb els EUA. En l’entrevista de Trump als diaris Bild i The Times, el president electe ha llançat alguns avisos als líders i a l’opinió europeus. Ha criticat durament Angela Merkel per la seva política d’obertura als refugiats i no ha amagat la seva simpatia pel Brexit. Les seves paraules, donant per probable que altres països abandonin la UE, han estat vistes com una provocació.
7. El rebuig a l’acord nuclear amb Teheran
Trump és contrari a l’acord nuclear amb l’Iran dels aiatol·làs. Aquest ha estat un tema present en tots els missatges que ha fet sobre política internacional. El marge de maniobra que té el govern nord-americà en aquest tema és reduït, ja que l’acord inclou també tercers països, en aquest cas la UE. A més, no hi ha una posició unànime en l’equip de Trump sobre la qüestió. El secretari de Defensa, James Mattis, crític amb l’acord, no és partidari de denunciar-lo.
El maig vinent hi ha eleccions presidencials a l’Iran i cal veure en quina posició queda l’actual president Rouhani, un pragmàtic que ha treballat molt per fer realitat el tractat. Un enduriment del llenguatge antiiranià donaria ales als enemics més intransigents del president xiïta.
8. El trasllat de l’ambaixada a Jerusalem pot escalfar la regió
Si l’Orient Mitjà és un polvorí, el conflicte entre Israel i Palestina és un dels focus de més tensió a la regió. L’Administració Trump serà obertament proisraeliana, i el to bel·licós del nou president cau bé entre els actuals governants a Tel Aviv. La voluntat de traslladar l’ambaixada nord-americana a Jerusalem, la ciutat en eterna disputa, com ha especulat el mateix Trump, pot enrarir molt l’ambient i seria vist com una provocació gratuïta en moltes nacions àrabs.
9. La guerra de Síria i l’amenaça d’Estat Islàmic
Després d’utilitzar la guerra de Síria coma arma electoral, ara el nou president haurà de gestionar aquesta crisi. Va emprar el conflicte per atacar la política d’Obama a la regió i la ineficàcia de la lluita antiterrorista. Va arribar a dir que l’Estat Islàmic era una creació de l’Administració demòcrata.
10. La situació a Turquia és un polvorí
La inestabilitat a Turquia (crisi interna, conflicte amb els kurds, acció de l’ISIS) és una altra patata calenta. L’antic bastió de l’OTAN, sòlid i estable i amb un exèrcit occidentalista, és avui un estat amb govern islamista que viu una important fractura interna entre els partidaris d’Erdogan i l’opinió més urbana i laica. La desestabilització d’Ankara pot acabar d’incendiar la zona. D’altra banda, caldrà veure l’actuació de l’Administració Trump davant el tema del poble kurd, però el corrent aïllacionista del nou govern nord-americà insinua menys preocupació per les minories nacionals.