ciència en societat: anàlisi

Les àvies sàvies

Les femelles d’algunes espècies deixen d’ovular a la meitat de la seva vida. Conèixer el perquè pot explicar l’origen de la nostra menopausa

| 19/01/2017 a les 19:20h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, ovulació, menopausa, Ciència en societat, anàlisi, vellesa
Una orca amb la seva cria | Maarten Visser/Vikicommons
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/01/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
De la finalització del període reproductiu en les femelles d’Homo sapiens en diem menopausa. Succeeix a l’edat mitjana, quan encara resten molts anys de vida. Fins no fa gaire es pensava que aquesta situació només succeïa en els humans, però darrerament s’ha observat que les femelles de dues espècies de cetacis, les orques (Orcinus orca) i la balena pilot (Globicephala macrorhynchus), sobreviuen molts anys sense ovular.

Els biòlegs evolutius es pregunten quin és el sentit biològic de mantenir vius organismes que no poden complir amb el llegat de perpetuar-se en, al menys, tres espècies de mamífers, quan en gairebé tots els altres animals el període reproductiu de les femelles acaba quan moren. Durant molt de temps es va argumentar que la menopausa succeïa "perquè sí", com altres característiques a la natura. Però la troballa d’aquesta excepció evolutiva en altres espècies apunta causalitats.

L'"efecte matriarca" hi podria jugar un paper. Les orques s’organitzen en grups emparentats on conviuen fins a quatre generacions, bàsicament femelles i juvenils, i són liderats per una matriarca, que té un gran poder de convocatòria. Quan piquen vigorosament l’aigua amb la cua, tots hi corren; saben que potser haurà trobat el banc de salmons que els saciarà la fam. La capacitat de trobar recursos ofereix un clar sentit evolutiu: el grup que més menja té més probabilitats de transmetre el gen que atura l’ovulació.

Altres femelles de mamífer, com ara les elefantes, també fan de líders en la segona meitat de la seva vida. La seva veterania és clau per al bon funcionament del grup. En èpoques de sequera, condueixen el grup familiar, format per femelles i joves, a fonts d’aigua recòndites a les quals havien accedit molt de temps enrere. Però les elefantes no perden la capacitat de reproduir-se fins a edats ben avançades.

L'"efecte àvia" descriu l’ajuda de la mare per cuidar una progènie de la filla, i és l’explicació més generalitzada de la menopausa en els humans. Es considera que, quan els nostres ancestres es van adaptar a viure a la sabana, les femelles que ajudaven les filles a cuidar la descendència, sens dubte augmentaven les possibilitats de sobreviure dels néts. D’aquesta manera, el gen de l’àvia cuidadora es transmetria de generació en generació.

L’observació del comportament de cetacis durant quaranta-tres anys ha ofert una visió més complexa. El període reproductiu de les orques comença normalment als quinze anys, i acaba entre els trenta o els quaranta. Fins als vuitanta o els cent anys reportats que poden viure, no ovulen. Per què?

Els fills d’orques grans tenen gairebé el doble de probabilitats de morir que el de les orques joves. En la competència per cercar menjar, les joves s’esforcen més, amb la qual cosa els embarassos i la lactància seran més exitosos i els seus fills tindran el doble de probabilitat de sobreviure que els de les seves mares.

Les orques grans deixen d’ovular, doncs, perquè la seva descendència perd en competència amb la de les seves filles, sense contradir l’"efecte àvia", (o "matriarca", a fi de comptes un és l’extensió de l’altre). Els costos elevats de ser mare en edat avançada i els beneficis que aporta la veterania al grup poden explicar perquè les orques han desenvolupat el període post-reproductiu més llarg conegut entre tots els animals no humans. I és clau per a comprendre la nostra pròpia història fisiològica.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Article interessant
lo rafal de costa, 19/01/2017 a les 20:45
+9
-0
Periodisme d'aquest es el que faig de menys avui dia

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D