16
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
19:20h
Les eleccions a la presidència francesa (primera volta el 23 d’abril i segona el 7 de maig) són la batalla més complicada que afronta l’esquerra des de fa dècades. Des que François Mitterrand va fundar el Partit Socialista Francès (PSF) en l’ara ja mític congrés d’Epinay, el 1971, sempre el candidat de les esquerres ha aparegut com un dels dos finalistes. No va ser així el 2002, quan Lionel Jospin, aleshores primer ministre, va ser descavalcat i es va assistir a una segona volta entre Jacques Chirac i Jean-Marie Le Pen. Però allò va ser una autèntica sorpresa. Ara, que el PSF quedi bandejat és una probabilitat que la majoria d’analistes dóna per feta. Diumenge vinent, els socialistes celebren la primera volta de les seves pròpies primàries sense un clar guanyador previst.
Hi ha set candidats en pugna en unes primàries que s’han obert a tots els aspirants de l’esquerra. Hi concorren set candidats, quatre dels quals són del PSF: l’exprimer ministre Manuel Valls i tres noms a la seva esquerra, Arnaud Montebourg, Benoît Hamon i Vincent Peillon. Hi ha també dos candidats de procedència ecologista, Jean-Luc Bennahmias i François de Rugy, i la dirigent del petit partit Radical d’Esquerres, amb molta història i pocs vots, Sylvia Pinel. Els set han protagonitzat ja dos debats –el segon aquest diumenge- i celebraran el darrer dijous vinent. No hi ha hagut un guanyador clar en els dos que ja s’han fet, amb un Valls que ha resistit com l’únic que va gosar defensar el balanç dels cinc anys de François Hollande.
El factor Macron
No tots els candidats ubicats a l’esquerra participen de les primàries organitzades pel PSF. Jean-Luc Mélenchon, antic militant socialista i ara dirigent del Partit d’Esquerres, es presenta ara amb el suport del Partit Comunista (un altre que no passa pel seu millor moment entre les formacions tradicionals franceses). Però no és Mélenchon qui treu la son al PSF, sinó Emmanuel Macron.
Des que l’exministre d’Economia va deixar el govern de Manuel Valls per llançar el seu moviment En Marxa!, Emmanuel Macron ha estat el gran desestabilitzador dels socialistes. Va congregar més de 10.000 persones en el seu míting inicial a París, el 10 de desembre, i la seva candidatura ha sacsejat el camp de l’esquerra. Independent, amb imatge tecnocràtica, telegènic i sense les vinculacions orgàniques del PSF, que ara no semblen un avantatge, Macron ha aplegat milers de persones en molts dels seus mítings. Restar al marge de les primàries d’aquest diumenge no li ha tret opcions i un sector del votant socialista es planteja fer un vot útil a favor de qui sembla el rostre més carismàtic del centreesquerra.
La premsa francesa s’ha fet ressò del gest d’Hollande d’ahir. Mentre els set aspirants de les primàries socialistes es barallaven per televisió, el president de la República anava al teatre... Els mitjans han informat d’una audiència modesta del segon debat. Només 1,75 milions de francesos haurien estat atents a la confrontació dialèctica televisada. La comparació amb el segon debat protagonitzat pels candidats de la dreta el 3 de novembre (François Fillon, Alain Juppé) és odiosa. En aquella ocasió, prop de tres milions van seure davant la televisió. Un altre senyal preocupant per l’esquerra.
Ara per ara, el conservador Fillon, vencedor de les primàries de la dreta, i Marine Le Pen, del Front Nacional, apareixen com els favorits per a la primera volta del 23 d’abril. L’esquerra encara pot tenir opcions, però està obligada a fer un curs precipitat de suma de forces, de Mélenchon a Valls i Macron per jugar amb alguna possibilitat. Una cosa que en aquests moments sembla improbable.
Hi ha set candidats en pugna en unes primàries que s’han obert a tots els aspirants de l’esquerra. Hi concorren set candidats, quatre dels quals són del PSF: l’exprimer ministre Manuel Valls i tres noms a la seva esquerra, Arnaud Montebourg, Benoît Hamon i Vincent Peillon. Hi ha també dos candidats de procedència ecologista, Jean-Luc Bennahmias i François de Rugy, i la dirigent del petit partit Radical d’Esquerres, amb molta història i pocs vots, Sylvia Pinel. Els set han protagonitzat ja dos debats –el segon aquest diumenge- i celebraran el darrer dijous vinent. No hi ha hagut un guanyador clar en els dos que ja s’han fet, amb un Valls que ha resistit com l’únic que va gosar defensar el balanç dels cinc anys de François Hollande.
El factor Macron
No tots els candidats ubicats a l’esquerra participen de les primàries organitzades pel PSF. Jean-Luc Mélenchon, antic militant socialista i ara dirigent del Partit d’Esquerres, es presenta ara amb el suport del Partit Comunista (un altre que no passa pel seu millor moment entre les formacions tradicionals franceses). Però no és Mélenchon qui treu la son al PSF, sinó Emmanuel Macron.
Des que l’exministre d’Economia va deixar el govern de Manuel Valls per llançar el seu moviment En Marxa!, Emmanuel Macron ha estat el gran desestabilitzador dels socialistes. Va congregar més de 10.000 persones en el seu míting inicial a París, el 10 de desembre, i la seva candidatura ha sacsejat el camp de l’esquerra. Independent, amb imatge tecnocràtica, telegènic i sense les vinculacions orgàniques del PSF, que ara no semblen un avantatge, Macron ha aplegat milers de persones en molts dels seus mítings. Restar al marge de les primàries d’aquest diumenge no li ha tret opcions i un sector del votant socialista es planteja fer un vot útil a favor de qui sembla el rostre més carismàtic del centreesquerra.
La premsa francesa s’ha fet ressò del gest d’Hollande d’ahir. Mentre els set aspirants de les primàries socialistes es barallaven per televisió, el president de la República anava al teatre... Els mitjans han informat d’una audiència modesta del segon debat. Només 1,75 milions de francesos haurien estat atents a la confrontació dialèctica televisada. La comparació amb el segon debat protagonitzat pels candidats de la dreta el 3 de novembre (François Fillon, Alain Juppé) és odiosa. En aquella ocasió, prop de tres milions van seure davant la televisió. Un altre senyal preocupant per l’esquerra.
Ara per ara, el conservador Fillon, vencedor de les primàries de la dreta, i Marine Le Pen, del Front Nacional, apareixen com els favorits per a la primera volta del 23 d’abril. L’esquerra encara pot tenir opcions, però està obligada a fer un curs precipitat de suma de forces, de Mélenchon a Valls i Macron per jugar amb alguna possibilitat. Una cosa que en aquests moments sembla improbable.