14
de gener
del
2017
Actualitzat
el
15
de gener
a les
12:42h
Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) només tenia 24 anys quan va escriure Les tribulacions del jove Werther (1774), una obra que es convertiria, tot seguit, en la pedra fundacional del Romanticisme. Aquella història va ser un èxit literari fulgurant, però també molt perillós. De sobte, i després de l'impacte del llibre en centenars de lectors, s'imposava un nou model de conducta entre els joves més abrandats: el de Werther, un subjecte reconvertit en adjectiu i que descrivia l'idealista que s'enamora amb fervor, de tints asocials, una fonda desesperació i molt de sofriment.
Enfollits per les dèries d'un personatge de ficció, acòlits i seguidors van imitar el protagonista de la novel·la i van començar a vestir-se amb la mateixa roba que ell, vivint l'amor al límit del patiment i de l'èxtasi, i arribant –si es patia un desengany prou important– al suïcidi, que el Romanticisme va rebatejar, en plena sobredosi d'ínfules intel·lectuals, com el mal du siècle. Allò va ser l'origen d'un fenomen que guanyava adeptes amb rapidesa: el Werther-Fieber (la "febre de Werther"). Però el drama no era cap faula, sinó que era ben cert: es calcula que van morir uns dos mil lectors en la societat germànica de finals del segle XVIII. Tot per efecte de l'anomenat "suïcidi mímic".
Un segle més tard de la publicació de l'original, encara amb l'obra vigent i amb els romàntics en voga –i en plena efervescència en indrets com a Catalunya, on el període arriba tard–, Jules Massenet va composar-ne l'adaptació operística. Werther s'estrenà el 16 de febrer del 1892 a Viena, en alemany, i el 16 de gener del 1893 a París, en francès. Només sis anys més tard, el 29 d’abril de 1899, l'òpera arribava al Gran Teatre del Liceu, on ara torna després de 25 anys sense representar-se i on es podrà veure del 15 de gener al 4 de febrer sota la direcció d’escena de Willy Decker i la direcció musical d’Alain Altinoglu, que dirigirà l’Orquestra Simfònica del Liceu amb la participació del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.
«Werther» torna al Liceu 25 anys després Foto: Antoni Bofill
Un drama líric emblemàtic
La producció de l’Oper Frankfurt permetrà al públic barceloní gaudir en directe d'un dels millors tenors del món, Piotr Beczala, que s’alternarà en el rol de Werther amb el tenor català més internacional, Josep Bros, que també celebra els 25 anys des que va debutar al Liceu. Anna Caterina Antonacci, una de les mezzosopranos més importants de la seva generació debuta el paper de Charlotte, rol que alterna amb Nora Gubisch. El repartiment el completen les sopranos Elena Sancho Péreg i Sonia de Munck en el paper de Sophie, Joan Martín-Royo i Carlos Daza com a Albert, Stefano Palatchi com a batlle, Antoni Comas com a Schmidt, Marc Canturri com a Johann.
L'obra mestra de Massenet, un dels títols imprescindibles del repertori clàssic francès,és un drama líric en quatre actes i compta amb un llibret d’Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann que ens situa a Wetzlar, Alemanya. El protagonista s'enamora de Charlotte, però ella ja està promesa amb un altre home. Després del matrimoni, ella l'aparta del seu costat i la desesperació per aquest amor impossible porta Werther a suïcidar-se i a morir a les mans de l'estimada. L'adaptació compta amb la direcció musical d’Alain Altinoglu que, juntament amb Willy Decker, ha dotat la peça d'un expressionisme romàntic amb contrastos de color i formes d'expressió minimalistes.
Àries tan emblemàtiques com Pourquoi me réveiller ha convertit Werther en una de les peces més belles de tot el repertori líric, i una de les més apreciades pel públic i pels melòmans. En el cas concret de Barcelona, la memòria artística del Gran Teatre del Liceu encara manté viu el record de l'actuació d'Alfredo Kraus d'ara fa vint-i-cinc anys –concretament el 19 de juliol de 1992–, que va aconseguir un èxit unànime. En total, s’ha representat 51 vegades a la sala barcelonina, on ara arriba per recrear l'encís que la va fer eterna, una emoció que ha tingut la destresa de traspassar modes, vides i segles.
Enfollits per les dèries d'un personatge de ficció, acòlits i seguidors van imitar el protagonista de la novel·la i van començar a vestir-se amb la mateixa roba que ell, vivint l'amor al límit del patiment i de l'èxtasi, i arribant –si es patia un desengany prou important– al suïcidi, que el Romanticisme va rebatejar, en plena sobredosi d'ínfules intel·lectuals, com el mal du siècle. Allò va ser l'origen d'un fenomen que guanyava adeptes amb rapidesa: el Werther-Fieber (la "febre de Werther"). Però el drama no era cap faula, sinó que era ben cert: es calcula que van morir uns dos mil lectors en la societat germànica de finals del segle XVIII. Tot per efecte de l'anomenat "suïcidi mímic".
Un segle més tard de la publicació de l'original, encara amb l'obra vigent i amb els romàntics en voga –i en plena efervescència en indrets com a Catalunya, on el període arriba tard–, Jules Massenet va composar-ne l'adaptació operística. Werther s'estrenà el 16 de febrer del 1892 a Viena, en alemany, i el 16 de gener del 1893 a París, en francès. Només sis anys més tard, el 29 d’abril de 1899, l'òpera arribava al Gran Teatre del Liceu, on ara torna després de 25 anys sense representar-se i on es podrà veure del 15 de gener al 4 de febrer sota la direcció d’escena de Willy Decker i la direcció musical d’Alain Altinoglu, que dirigirà l’Orquestra Simfònica del Liceu amb la participació del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.
Un drama líric emblemàtic
La producció de l’Oper Frankfurt permetrà al públic barceloní gaudir en directe d'un dels millors tenors del món, Piotr Beczala, que s’alternarà en el rol de Werther amb el tenor català més internacional, Josep Bros, que també celebra els 25 anys des que va debutar al Liceu. Anna Caterina Antonacci, una de les mezzosopranos més importants de la seva generació debuta el paper de Charlotte, rol que alterna amb Nora Gubisch. El repartiment el completen les sopranos Elena Sancho Péreg i Sonia de Munck en el paper de Sophie, Joan Martín-Royo i Carlos Daza com a Albert, Stefano Palatchi com a batlle, Antoni Comas com a Schmidt, Marc Canturri com a Johann.
L'obra mestra de Massenet, un dels títols imprescindibles del repertori clàssic francès,és un drama líric en quatre actes i compta amb un llibret d’Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann que ens situa a Wetzlar, Alemanya. El protagonista s'enamora de Charlotte, però ella ja està promesa amb un altre home. Després del matrimoni, ella l'aparta del seu costat i la desesperació per aquest amor impossible porta Werther a suïcidar-se i a morir a les mans de l'estimada. L'adaptació compta amb la direcció musical d’Alain Altinoglu que, juntament amb Willy Decker, ha dotat la peça d'un expressionisme romàntic amb contrastos de color i formes d'expressió minimalistes.
Àries tan emblemàtiques com Pourquoi me réveiller ha convertit Werther en una de les peces més belles de tot el repertori líric, i una de les més apreciades pel públic i pels melòmans. En el cas concret de Barcelona, la memòria artística del Gran Teatre del Liceu encara manté viu el record de l'actuació d'Alfredo Kraus d'ara fa vint-i-cinc anys –concretament el 19 de juliol de 1992–, que va aconseguir un èxit unànime. En total, s’ha representat 51 vegades a la sala barcelonina, on ara arriba per recrear l'encís que la va fer eterna, una emoció que ha tingut la destresa de traspassar modes, vides i segles.