BARCELONA

Els barcelonins es divorcien de la Rambla més banal

Montserrat Serra, que hi regenta un quiosc de samarretes des de fa 42 anys, diu que "als d'aquí no hi ha res que els atregui" de l'indret més emblemàtic de la ciutat | "Algú impedeix els de Barcelona passejar-hi?", es pregunta l'italià Alessandro | El 28 de gener hi ha la primera mobilització de ciutat en contra del turisme massiu, i el govern Colau diu que ultima un concurs per "recuperar-la per als barcelonins"

per Jordi Bes , Barcelona, 15 de gener de 2017 a les 12:00 |
La Rambla és un dels principals punts turístics de la ciutat | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els barcelonins han consumat el divorci amb el seu indret més emblemàtic. "Camines per la Rambla i tot són souvenirs, souvenirs i menjar", es lamenta Guille Santa Cruz, que viu al passeig. "La gent parla en anglès, alemany, xinès...", ressalta Sergio Ramos, que des de fa 10 anys hi camina diàriament per anar a la universitat. És un fet conegut a la ciutat que molts barcelonins ja no van a buscar-hi res a la Rambla, més enllà de passar-hi per anar a algun altre lloc, i els més veterans del passeig s'ho expliquen per la pèrdua de singularitat. "A la gent d'aquí no hi ha res que li pugui atreure de la Rambla", afirma Montserrat Serra, que des de fa 42 anys regenta un quiosc en un portal on ven samarretes.

Serra encara té clients fidels que baixen a comprar-li, però no són gaires. I ho podran seguir fent per poc temps, ja que d'aquí a tres anys, quan ella es jubili, l'establiment desapareixerà per sempre perquè l'Ajuntament ja no atorga permisos per a aquests quioscos. Podria considerar-se només una pèrdua més, però que se sumarà a una llarga llista. "La gent venia a veure els ocellets amb els nens, compraven loteria a la Valdés, les flors i entraven al mercat a buscar peix, i d'això no hi ha res", constata la comerciant. Valdés sortosament segueix, matisa, i el mercat de la Boqueria existeix, però, segons ella, el barceloní hi va menys perquè no pot passar amb el carro entremig de tant de turista i perquè el que s'hi ofereix ja no es pot trobar només allà.


El triple de places hoteleres que de veïns

"Suposo que és l'evolució que ha fet la ciutat", considera Serra, però a la Rambla és especialment visible. No és fàcil obtenir dades específiques del passeig, però en els seus 1.200 metres de longitud hi ha una trentena d'hotels i pensions, i 60 bars i restaurants, segons l'Ajuntament. També 23 locals de souvenirs, si bé és una dada del 2010. Encara que sembli inversemblant, és la més nova facilitada pel consistori. A més, hi ha els pisos turístics: de legals, una dotzena, als quals caldria afegir tots els que no ho són. Alguns antics residents s'han traslladat a altres barris i ara gairebé poden viure només de llogar els seus pisos de la Rambla a turistes. Els establiments hotelers sumen unes 3.000 places d'allotjament, el triple que veïns: són 1.033, segons l'última dada del 2014. Només l'hotel més gran, Le Méridien, de cinc estrelles, té 462 places.

 

A la Rambla hi ha una trentena d'hotels i pensions. Foto: Adrià Costa


"Es veu que els únics negocis que funcionen són els souvenirs o cafeteries de menjar. No veig que desprenguin personalitat casolana", constata Jaume Doncos, que fa uns 38 anys que treballa a la històrica Casa Beethoven de partitures musicals que es va obrir el 1880. Per a ell, el turisme "no és que sigui una cosa dolenta", ja que, si Londres o París se'n quedessin sense, "s'enfonsarien", reflexiona. La qüestió és descobrir el motiu pel qual "els de casa" no volen regentar negocis al passeig. Hi ha qui insinua que a la Rambla s'hi deixa fer molt negoci obscur. Només cal veure, argumenten, els lloguers dels locals, que estan entre els 20.000 i els 50.000 euros mensuals o més. És el que li han demanat quan buscava un baix a Guille Santa Cruz, el qual, a més de viure a la Rambla, hi té una acadèmia de ball. Viu i treballa en un pis de 2.000 euros de lloguer mensual.


Al quiosc que està a tocar de la plaça de Catalunya, en Jonatan, un dels dependents, afirma que, de cada 10 clients, 9,8 són turistes. Els diaris hi ocupen un espai ridícul, i ara són els souvenirs els que manen. "El turisme vindrà sempre perquè Barcelona és coneguda per la Rambla", subratlla Miguel Paredes, que fa 18 anys que treballa al quiosc. Reclama "netejar" la Rambla de "la gent que la fa quedar malament", i cita els venedors de droga, les prostitutes i els manters. Aquests cada cop li fan més la competència venent el mateix que ell, però amb la diferència que no paguen impostos. L'última incorporació del "top manta" són els mocadors de coll, explica.
 
Pel passeig més emblemàtic hi passen 100 milions de persones cada any. Foto: Adrià Costa

Eduard Vilalta, de 72 anys, duu gairebé tota la vida al passeig. Els seus pares ja regentaven l'administració de loteries número 41, també a tocar de la plaça de Catalunya, i viu en un pis a sobre. En una finca enorme només hi queda ell. L'altre veí ha marxat i sembla que s'hi han instal·lat uns francesos. Després d'anys d'abandonament, la resta de pisos es posaran de lloguer. Ell té una renda antiga actualitzada i paga més de 1.000 euros per un pis de 140 metres quadrats, i li han ofert anar a un de sobre més petit, d'uns 80 metres quadrats, però ja l'han avisat que serà "més car".

"Aquí no ha quedat barri", lamenta un veí

Prefereix quedar-se al pis que està, però reconeix que "aquí no ha quedat barri" i troba a faltar establiments com la xarcuteria Mumbrú, que ara és un Viena de menjar ràpid. Amb la vista fixada a la Rambla, expressa: "Fixa't, maletes amunt i avall! Ara és tot per a guiris", es lamenta. A sobre, creu que el passeig ha adquirit la mala fama de la delinqüència, cosa que motiva que "no baixa ningú de Barcelona" més enllà del dia de Sant Jordi, quan es converteix en epicentre.
 

Una parella de turistes es fa una selfie a la Rambla. Foto: Adrià Costa


"Algú impedeix els de Barcelona passejar per la Rambla?", es pregunta l'Alessandro, un italià que fa vuit anys que s'ha instal·lat amb un despatx al passeig. Ha subratllat que "totes les ciutats del món tenen fluxos turístics i ningú es queixa", i sentencia: "Si no venen, és perquè no els dona la gana". Serra insisteix en el fet que és per la pèrdua de singularitat. Rememora que durant les tres setmanes dels Jocs Olímpics, quan la Rambla "era un col·lapse, la gent d'aquí venia igual a comprar". En la seva opinió, la qüestió és que els barcelonins no baixaran al passeig expressament per anar a un H&M o un Mango que ja poden trobar en molts altres punts de la ciutat. Durant els Jocs, en canvi, ho podien fer per anar a una xarcuteria de renom.

La passejada del 28 de gener serà a la Rambla perquè "és on es visualitza millor la pèrdua de l'espai públic"

L'allunyament dels barcelonins de la Rambla pot tenir pròximament un punt d'inflexió, almenys per un dia. El pròxim dissabte 28 de gener una trentena d'entitats han convocat una passejada veïnal "Rambles avall", que partirà del tram de Canaletes, com a mostra de rebuig a la massificació turística i l'especulació immobiliària. Un dels seus efectes és la bombolla del lloguer, a la qual NacióDigital li ha dedicat un monogràfic coincidint amb l'entrada d'any. Aquesta mobilització és la primera per aquests motius amb caràcter de ciutat, i ho fa en un dels llocs més concorreguts de la capital catalana: hi passen anualment uns 100 milions de persones, i el 80% dels 30 milions de visitants que rep cada any la ciutat també visiten la Rambla.

Amics de la Rambla rebutja "demonitzar" el turisme

La tria de la Rambla per manifestar-se és perquè "és una representació del que està succeint a la ciutat", segons el vocal d'urbanisme de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Camilo Ramos. "És on es visualitza millor la pèrdua de l'espai públic, que ja no és dels ciutadans de Barcelona sinó dels visitants quasi exclusivament", explica. No dona suport a la iniciativa l'Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de La Rambla. "Atribuir tots els mals al turisme no ho compartim en absolut", segons el gerent de l'entitat, Xavi Masip. Considera que la Rambla "no és el motiu de la manifestació", però veu bé "tot ús cívic" del passeig, si bé no tota postura "demonitzadora" de l'activitat turística.
 

Paella i tapes, l'oferta monotemàtica dels establiments de la Rambla. Foto: Adrià Costa


La convocatòria del dia 28 sí que la veu amb bons ulls la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, de Barcelona en Comú. "És un dels exemples de massificació turística, que ha fet que la Rambla ningú se la senti seva. Que hi hagi veïns que la reclamin com a pròpia de tota la ciutat crec que és una notícia positiva", ha afirmat l'edil a NacióDigital. Pin ha ressaltat que, a més, aquesta mobilització "indica que els veïns tornen a tenir la Rambla a l'imaginari". Lluís Permanyer, cronista de la ciutat, també considera que "és una bona notícia que es faci a la Rambla perquè està en el cor dels problemes que es reivindiquen". A més, així es "renova la seva centralitat". Malgrat això, discrepa de qui pensa que ha deixat de ser patrimoni dels barcelonins per ser només camp per als turistes, cosa que titlla d'"actitud xenòfoba i provinciana".

"Avui s'hi pot passejar", afirma el cronista Lluís Permanyer, perquè ja no entorpeixen el pas les rotllanes de les estàtues

"Si la gent no hi va, no és que no sigui nostra", defensa Permanyer, i subratlla: "Avui s'hi pot passejar, cosa que abans no es podia". Es refereix al fet que al centre del passeig ja s'han retirat alguns impediments, com les rotllanes que es creaven al voltant de les estàtues humanes, ara desterrades a la part més ampla, la propera a Colom. El cronista creu que encara queda molt per fer, i que caldria retirar també altres obstacles que impedeixen anar i venir, com les terrasses. La Rambla es va convertir en passeig a mitjans del segle XVIII, però la primera terrassa no s'hi va instal·lar fins al 1961 i "no tenen cap història", remarca. Els únics elements fixos de sempre han estat les floristes i els quioscos de premsa. Els ocellaires, ara reconvertits en parades de souvenirs, desmuntaven les gàbies abans.

Obres a finals del 2018 per intervenir en el passeig

Permanyer constata com ara la ciutat canvia molt de pressa, i reclama celeritat d'actuació al govern d'Ada Colau. "El més important és que hi hagi una visió clara del que s'ha de fer", insisteix el cronista, i reclama una reacció ràpida, ja que, en cas contrari, "arribarem tard a moltes coses". La regidora de Ciutat Vella ha explicat que aquest trimestre sortiran els plecs de convocatòria per al concurs sobre el passeig, previst en el pla especial que es va aprovar definitivament el maig. Segons Pin, el consistori pretén "intervenir i recuperar la Rambla per als barcelonins", no amb una gran transformació que canviï la fisonomia i l'estètica, sinó que "posi ordre per recuperar un passeig més oxigenat". Les obres haurien de començar a finals del 2018.
 

Per ara no es preveu eliminar el trànsit del passeig. Foto: Adrià Costa


Una de les propostes de transformació més radicals que s'han llançat mai és la que va fer just abans de la campanya de les eleccions municipals del 2011 el llavors alcalde Jordi Hereu (PSC), que va proposar fer el passeig gairebé només per a vianants, i va estimar que l'operació tindria un cost d'uns 30 milions d'euros. En opinió de Pin, eliminar els cotxes "no sembla viable", especialment de baixada, perquè dona cobertura al trànsit que accedeix al Raval, però sí que es planteja una pacificació: eixamplar voreres, retirar alguna zona d'aparcament i prioritzar el transport públic sobre el vehicle privat.

A més de l'ordenació pendent de les terrasses, l'altra gran operació prevista per guanyar espai per al vianant és eliminar les antigues parades d'ocellaires. L'última que va deixar de vendre animals ho va fer el novembre del 2013, i s'han anat reconvertint a la venda de souvenirs, gelats i entrades del Barça. La regidora de Ciutat Vella ha explicat que s'ha iniciat un expedient per tancar-les i que ara està en mans de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, l'aval de la qual és necessari perquè el consistori pugui procedir a posar fi a les parades. La Rambla encara haurà d'esperar si vol guanyar en equipaments, com aposta Pin. Segons ella, la Generalitat "no està disposada" a vendre a l'Ajuntament l'antiga Foneria de Canons, i els propietaris del Teatre Principal, el grup Balañá, de moment "no estan interessats" en la venda d'aquest espai, que roman tancat.
 
Els negocis que han desaparegut i els que arriben
La Rambla ha perdut en els últims anys molts dels negocis que, a més de les tertúlies futbolístiques a la part alta, la feien singular. Al centre del passeig s'han acabat les ocelleries per la llei de protecció dels animals, i en el seu lloc hi ha parades de souvenirs que l'Ajuntament persegueix eliminar. A més, han desaparegut les xarcuteries, com la Mumbrú (ara un Viena) i la Casa Guinart (reconvertida en restaurant); les pelleteries, com la Venezia; la casa de fotografia Arpi, que tenia fins i tot un museu; la sastreria Modelo (ara hi ha l'H&M), la botiga d'instruments Musical Emporium i els magatzems SEPU (avui hi ha una botiga de Nike). Són només algunes de les pèrdues dels últims anys. No obstant això, el cronista de Barcelona Lluís Permanyer aporta una dosi d'optimisme i opina que hi ha nous establiments que s'han instal·lat al passeig i que li atorguen "dignitat". Si més no, fugen dels souvenirs. Permanyer en cita algun, com el nou restaurant temàtic de l'NBA, la lliga de bàsquet nord-americana.
 

Les ocelleries s'han reconvertit en parades de souvenirs. Foto: Eva Domínguez

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació