13
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
14:02h
El conseller d'Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha defensat aquest divendres des de Figuerola d'Orcau (el Pallars Jussà) que l'actitud del govern espanyol envers la memòria històrica és "insultant". "El gran error de la Transició ha estat la institució de la desmemòria. Nosaltres l'hem de desintitucionalitzar amb una mirada neta i endreçada", ha assegurat Romeva en la presentació del pla de fosses per al 2017, que destinarà fins a 500.000 euros a l'exhumació de restes de la Guerra Civil.
"La identitat no es pot construir amb buits i opacitat", ha destacat Romeva, que ha assenyalat que tots els esforços que està fent ara la Generalitat "arriben tard". El conseller ha defensat que la voluntat del Govern no és "reescriure" la història ni "reobrir ferides", però ha insistit en la necessitat de fer-la aflorar. "Hi ha un deute de la ciutadania i de les institucions envers aquelles famílies que han estat doblement víctimes, tant en la guerra com en la dictadura", ha ressaltat.
Romeva ha apuntat que una de les feines del departament és "internacionalitzar" la recerca de restes humanes, i ha apuntat que hi ha aspectes relacionats amb la "jurisdicció internacional" que van més enllà de la Generalitat. De moment hi ha hagut set identificacions de cossos, i aquest dimecres es van presentar els resultats de la primera que arriba des del 2008.
País "sense marxa enrere"
En el dossier facilitat als periodistes, el departament d'Exteriors assegura que les actuacions en les fosses permetrà definir Catalunya com un país que "respecta i protegeix" la memòria històrica. "És un pas necessari, ferm i compromès en la direcció adequada: la de dignitat i la democràcia. Un pas sense marxa enrere", assenyala la documentació.
Des del 1999 s'han regisrrat 66 actuacions de recollida de restes òssies humanes trobades en superídice, corresponents a un nombre mínim de 164 persones de les quals no se n'han pogut determinar les identitats. També s'han fet divuit actuacions en fosses, corresponents a 57 persones, de les quals se n'ha determinat la identitat de set. Al llarg del 2017 hi haurà actuacions en fosses a l'Alt Pirineu i l'Aran, al Camp de Tarragona, a la Catalunya Central, a Girona, a Lleida i a les Terres de l'Ebre.
"La identitat no es pot construir amb buits i opacitat", ha destacat Romeva, que ha assenyalat que tots els esforços que està fent ara la Generalitat "arriben tard". El conseller ha defensat que la voluntat del Govern no és "reescriure" la història ni "reobrir ferides", però ha insistit en la necessitat de fer-la aflorar. "Hi ha un deute de la ciutadania i de les institucions envers aquelles famílies que han estat doblement víctimes, tant en la guerra com en la dictadura", ha ressaltat.
Romeva ha apuntat que una de les feines del departament és "internacionalitzar" la recerca de restes humanes, i ha apuntat que hi ha aspectes relacionats amb la "jurisdicció internacional" que van més enllà de la Generalitat. De moment hi ha hagut set identificacions de cossos, i aquest dimecres es van presentar els resultats de la primera que arriba des del 2008.
País "sense marxa enrere"
En el dossier facilitat als periodistes, el departament d'Exteriors assegura que les actuacions en les fosses permetrà definir Catalunya com un país que "respecta i protegeix" la memòria històrica. "És un pas necessari, ferm i compromès en la direcció adequada: la de dignitat i la democràcia. Un pas sense marxa enrere", assenyala la documentació.
Des del 1999 s'han regisrrat 66 actuacions de recollida de restes òssies humanes trobades en superídice, corresponents a un nombre mínim de 164 persones de les quals no se n'han pogut determinar les identitats. També s'han fet divuit actuacions en fosses, corresponents a 57 persones, de les quals se n'ha determinat la identitat de set. Al llarg del 2017 hi haurà actuacions en fosses a l'Alt Pirineu i l'Aran, al Camp de Tarragona, a la Catalunya Central, a Girona, a Lleida i a les Terres de l'Ebre.