Oleguer Pujol, uns papers a Panamà i l'empresari model

“No sóc un evasor fiscal!”. Així de contundent es va mostrar Oleguer Pujol Ferrusola el 9 de març de 2015. Era davant la comissió sobre el frau, l’evasió fiscal i la corrupció que presidia el diputat de la CUP David Fernández i li va tocar testificar, com a tota la resta de la família Pujol, després de l’esclat del cas Pujol, quan l’expresident de la Generalitat va confessar que tenia una fortuna no declarada a Andorra (la “deixa” de l’avi Florenci). Oleguer va argumentar que s’havia collit a l’amnistia del ministre Cristóbal Montoro l’any 2012 i, per tant, ningú el podia acusar de defraudar. També va rebutjar que gestionés en cap moment els diners de la família.  

En aquesta compareixença, Oleguer Pujol es va presentar com un gestor immobiliari i analista financer, dedicat a gestionar diners d’inversors estrangers. Mai havia treballat per a l’administració catalana ni havia emprat els contactes amb el pare i molt honorable. Les audiències a la comissió van servir per contemplar els diversos estils comunicatius de la nissaga. Enfront un Jordi Pujol Ferrusola altiu i amb un punt descarat, o una Mireia muda que es va negar a respondre els diputats de la comissió, Oleguer Pujol va deixar empremta del seu tarannà discret i prudent. Uns trets del tot compatibles amb la seva fama d’astut i de veritable cervell financer del clan.    

Els focus mai li han agradat. De fet, el seu rostre era pràcticament desconegut per molts fins que va haver d’anar al Parlament de Catalunya aquell març del 2015. Uns mesos abans, el 24 d’octubre del 2014, la policia es va presentar a casa seva i va escorcollar l’habitatge. Va ser detingut i se’l va acusar de possible blanqueig de capitals i frau fiscal, però fou posat en llibertat el mateix dia. Avui ha tornat a evitar la presó, tot i que se li ha retirat el passaport.
 
El fill més protegit

Oleguer Pujol Ferrusola ha estat sempre el fill més protegit. És el petit, el setè de la saga. Va ser el darrer a deixar la casa dels pares a la ronda de General Mitre. Tampoc ha protagonitzat cap aventura sorollosa com la que ha acompanyat la vida d’alguns dels seus germans. Continua casat amb l’encara més discreta Sònia Soms, amb qui es va casar el 2007 a Formentera, diuen que en una cerimònia amb elements “hippies”. Soms és una dissenyadora enderiada amb l’estil modernista, com la de la seva casa a la zona alta, on la policia va trucar un dia a la porta. Una residència, per cert, de la que no són propietaris i hi viuen de lloguer.

Des d’aquell octubre del 2014, a Oleguer Pujol se li va acabar la tranquil·litat. El mateix dia, era detingut a Madrid Luis Iglesias, gendre de l’expresident valencià i dirigent del PP Eduardo Zaplana. Iglesias era el gerent de la societat Drago Capitals i soci d’Oleguer. El jutge Santiago Pedraz els investigava per set operacions immobiliàries dubtoses. Un dels primers casos afectava la compra d’un hotel a les Canàries, per valor de vuit milions d’euros, que s’hauria fet a través d’un compte en un paradís fiscal, les Illes Verges. El magistrat volia saber també d’on havien sortit els diners per comprar 1.152 oficines del Santander. Aquesta operació, del 2007, és l’assumpte més destacat que ha hagut d’afrontar quan avui ha anat declarar a l’Audiència Nacional. Se li imputa un delicte de blanqueig de capitals en comissions obtingudes en l’operació.

La seva defensa ha informat que Oleguer ha admès el cobrament de 2,5 milions d’euros en negre però que va regularitzar la seva situació amb Hisenda gràcies a l’amnistia del 2012. Dos fills de Javier de la Rosa, Gabriela i Javier, actors també en l’operació, han reforçat la versió del petit dels Pujol assegurant que en la seva actuació no hi havia cap intent de defraudar sinó que es va limitar a seguir les instruccions de Luis Iglesias, en qui ara algú vol descarregar tota la responsabilitat.    

Segons l’informe elaborat per la UDEF i tramès al jutge el juliol passat, el cobrament de comissions per l’operació de venda de les sucursals del Banc Santander hauria estat molt més ambiciós del que ha testimoniat el petit dels Pujol. En les conclusions trameses a l’Audiència Nacional, els Pujol i els De la Rosa haurien teixit una xarxa a través de societats amb seu a tercers països que els haurien facilitat obtenir fins a 11,5 milions d’euros de l’operació.  

“Víctimes” dels "papers de Panamà"

L’esclat del cas dels "papers de Panamà" va ser letal pels inculpats. La documentació que va aparèixer va aportar molta informació sobre societats opaques i els vincles entre Oleguer i la família de Javier de la Rosa. Aquest hauria fet d’intermediari perquè el Santander encarregués a Drago la gestió de l’operació de venda de les sucursals i, a canvi Oleguer hauria estat generós amb els fills de De la Rosa. Gràcies a les dades en poder de la policia, es va saber qui hi havia darrere de diverses societats pantalla amb seu en paradisos fiscals. Qui hi havia darrera de societats pantalla com Barcem Limited, que havia cobrat comissions opaques per l’operació? Van sorgir els noms de dos fills de De la Rosa, Gabriela i Javier de la Rosa Misol. I el de l’empresari José María Villalonga, un altre dels suposats còmplices de l’operació amb el Santander.

Els fills de De la Rosa i els Villalonga van declarar ahir davant el jutge José de la Mata, que el desembre passat va unir totes les acusacions contra els Pujol en una única macrocausa al considerar que actuaven com una “organització” dedicada a blanquejar capitals i que ho feien d’una manera “compartida i coordinada”.  

Que el nom de Javier de la Rosa continuï apareixent en el camí dels Pujol -en aquest cas sembla que a través dels seus respectius fills- és un retorn del passat. Qui va ser definit com un “empresari model” pel president Pujol el febrer de 1994, quan es va implicar en el projecte de Port Aventura, va ser després processat i empresonat pel cas Grand Tibidabo. Més tard, sentint-se abandonat per la Generalitat, va convertir-se en acusador dels Pujol, als quals va denunciar per tenir diners en paradisos fiscals, per després oblidar-ho i no badar boca. Però mai se n’ha anat del tot de l’entorn de la nissaga.