12
de gener
del
2017
Actualitzat
el
13
de gener
a les
7:33h
Un dels aspectes que va centrar més l'atenció en el congrés fundacional del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) va ser el règim d'incompatibilitats. La formació pretenia separar l'estructura orgànica de les institucions, i a aquest propòsit s'hi va sumar un debat de noms que va condicionar l'abast d'aquestes incompatibilitats. Actualment, a la direcció hi ha cinc persones que, estatutàriament, incompleixen el règim fixat al juliol, i la qüestió es resoldrà al consell nacional del 28 de gener. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, hi haurà dirigents que demanaran excepcions.
Aquestes cinc persones són Neus Munté, vicepresidenta del PDECat, consellera de la Presidència i diputada; Elsa Artadi, directora general de coordinació interdepartamental i responsables d'estudis i projectes del partit; Albert Batet, alcalde de Valls, diputat de Junts pel Sí i responsable d'implantació amb nous sectors; Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, diputada i responsable de relació amb les institucions; i Lluís Guinó, alcalde de Besalú, diputat i responsable de món local. Munté ja va avançar en una entrevista a NacióDigital que deixaria l'acta de diputada per complir amb el règim fixat, de manera que els altres quatre membres de la direcció tenen els propers dies per resoldre el seu cas. "De manera individual", sostenen al PDECat.
Segons les fonts consultades, Artadi i Candini s'inclinen demanar una excepció al règim d'incompatibilitats. La primera és propera al president Carles Puigdemont -forma part del seu cercle a Palau- i a l'expresident Artur Mas, amb qui es reuneix sovint juntament amb altres responsables governamentals. La segona, sostenen fonts del partit, podria demanar l'excepció amb l'argument que, com a responsable de relacions institucionals, ha de mantenir contacte amb l'alcaldia i el Parlament. Guinó també s'inclina, de moment, per demanar una excepció, mentre que Batet encara debat quina és la millor opció.
En els casos de Batet, Guinó i Candini, el règim fixat els obligaria a deixar l'acta de diputat o bé l'alcaldia, perquè no es poden acumular més de dos càrrecs entre els orgànics i els institucionals. En el cas d'Artadi, segons el quadre aprovat al congrés, ser directora general és incompatible amb ser membre de l'executiva. Ja en aquell moment, l'entorn governamental assenyalava que es podria acollir a una excepció, que requereix el vot de 3/5 parts del consell nacional del PDECat.
Informe previ
La direcció encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí ha deixat "mans lliures" als membres de la direcció afectats per la situació després de tractar-ho amb cadascun d'ells en privat, segons fonts consultades. Com han de procedir aquells membres de l'executiva en cas que vulguin acollir-se a una excepció? Primer han de demanar un informe a la comissió per a la qualitat democràtica, la transparència, el compliment ètic i de garanties, la qual opta a presidir l'exalcalde Xavier Trias.
Un cop obtingut aquest informe, cadascú hauria de defensar la seva situació davant del consell nacional. "És imprevisible saber què passarà", indiquen veus del partit en referència a si seran capaços d'obtenir 3/5 parts dels vots dels 300 membres de l'organisme nacionalista. Dirigents consultats tenen present que els quadres de la formació, des del congrés fundacional, no tenen per costum aprovar les posicions oficialistes a ulls clucs.
Els sectors que van sortir perdedors del conclave vaticinen que "tots els afectats" per les incompatibilitats "demanaran excepcions". "Si no, ja haurien plegat d'alguns dels seus càrrecs", determina un dirigent consultat. Altres veus consultades assenyalen que el context polític també influeix en la decisió de demanar que se sortegin els estatuts. En aquest sentit, dirigents consultats assenyalen la possibilitat que la CUP no aprovi els pressupostos i que els diputats i alcaldes perdin l'acta per un hipotètic (i abrupte) final de la legislatura.
Què vol dir això? Fonts consultades asseguren que seria una mala passada que algú renunciés a l'alcaldia per ser només diputat i membre de l'executiva i que, al cap de poc, també perdés la condició de parlamentari a resultes d'un adéu prematur a la legislatura. En tot cas, la decisió de cada dirigent serà individual i haurà de ser avalada el 28 de gener per part del consell nacional.
Aquestes cinc persones són Neus Munté, vicepresidenta del PDECat, consellera de la Presidència i diputada; Elsa Artadi, directora general de coordinació interdepartamental i responsables d'estudis i projectes del partit; Albert Batet, alcalde de Valls, diputat de Junts pel Sí i responsable d'implantació amb nous sectors; Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, diputada i responsable de relació amb les institucions; i Lluís Guinó, alcalde de Besalú, diputat i responsable de món local. Munté ja va avançar en una entrevista a NacióDigital que deixaria l'acta de diputada per complir amb el règim fixat, de manera que els altres quatre membres de la direcció tenen els propers dies per resoldre el seu cas. "De manera individual", sostenen al PDECat.
La nova direcció del Partit Democràta Europeu Català Foto: Cedida
Segons les fonts consultades, Artadi i Candini s'inclinen demanar una excepció al règim d'incompatibilitats. La primera és propera al president Carles Puigdemont -forma part del seu cercle a Palau- i a l'expresident Artur Mas, amb qui es reuneix sovint juntament amb altres responsables governamentals. La segona, sostenen fonts del partit, podria demanar l'excepció amb l'argument que, com a responsable de relacions institucionals, ha de mantenir contacte amb l'alcaldia i el Parlament. Guinó també s'inclina, de moment, per demanar una excepció, mentre que Batet encara debat quina és la millor opció.
En els casos de Batet, Guinó i Candini, el règim fixat els obligaria a deixar l'acta de diputat o bé l'alcaldia, perquè no es poden acumular més de dos càrrecs entre els orgànics i els institucionals. En el cas d'Artadi, segons el quadre aprovat al congrés, ser directora general és incompatible amb ser membre de l'executiva. Ja en aquell moment, l'entorn governamental assenyalava que es podria acollir a una excepció, que requereix el vot de 3/5 parts del consell nacional del PDECat.
Informe previ
La direcció encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí ha deixat "mans lliures" als membres de la direcció afectats per la situació després de tractar-ho amb cadascun d'ells en privat, segons fonts consultades. Com han de procedir aquells membres de l'executiva en cas que vulguin acollir-se a una excepció? Primer han de demanar un informe a la comissió per a la qualitat democràtica, la transparència, el compliment ètic i de garanties, la qual opta a presidir l'exalcalde Xavier Trias.
Un cop obtingut aquest informe, cadascú hauria de defensar la seva situació davant del consell nacional. "És imprevisible saber què passarà", indiquen veus del partit en referència a si seran capaços d'obtenir 3/5 parts dels vots dels 300 membres de l'organisme nacionalista. Dirigents consultats tenen present que els quadres de la formació, des del congrés fundacional, no tenen per costum aprovar les posicions oficialistes a ulls clucs.
Artur Mas intervé davant del consell nacional del PDECat Foto: Julio Díaz / PDECat
Els sectors que van sortir perdedors del conclave vaticinen que "tots els afectats" per les incompatibilitats "demanaran excepcions". "Si no, ja haurien plegat d'alguns dels seus càrrecs", determina un dirigent consultat. Altres veus consultades assenyalen que el context polític també influeix en la decisió de demanar que se sortegin els estatuts. En aquest sentit, dirigents consultats assenyalen la possibilitat que la CUP no aprovi els pressupostos i que els diputats i alcaldes perdin l'acta per un hipotètic (i abrupte) final de la legislatura.
Què vol dir això? Fonts consultades asseguren que seria una mala passada que algú renunciés a l'alcaldia per ser només diputat i membre de l'executiva i que, al cap de poc, també perdés la condició de parlamentari a resultes d'un adéu prematur a la legislatura. En tot cas, la decisió de cada dirigent serà individual i haurà de ser avalada el 28 de gener per part del consell nacional.