El nazi Brunner, les males companyies dels Al-Assad

És una història que mostra el rostre més tèrbol del règim baasista sirià. Segons una investigació de la revista XXI, referenciada per Le Monde, el jerarca nazi Aloïs Brunner, acusat de l’assassinat de 130.000 jueus a Europa durant la Segona Guerra Mundial, va morir el 2001 a Damasc, amagat pel règim dels Al-Assad. La revista recull el testimoni de l’historiador Serge Klarsfeld, vicepresident de la Fundació per la Memòria de l’Holocaust, que fa anys que anava darrere del rastre de Brunner. Klarsfeld ha tingut accés a persones de l’entorn del règim sirià, que han corroborat el vincle entre el nazi i el govern de Damasc.   
Brunner va ser un dels principals col·laboradors d’Adolf Eichmann, un dels responsables de la “solució final”. Va entrar a militar en el Partit Nacional Socialista abans que aquest arribés al poder i va fer carrera dins de l’aparell policial i repressiu. Va dirigir personalment moltes de les batudes contra famílies jueves i va arribar a dirigir el camp de concentració de Drancy, a prop de París, després de l’ocupació alemanya el 1940. Allí es va abocar a la seva “feina”, organitzant la deportació a Auschwitz de desenes de milers de jueus provinents de tot Europa.

Refugi a Damasc

La vida de Brunner és de pel·lícula de terror, però de les que acaben malament, perquè el culpable aconsegueix escapar. La derrota nazi de 1945 el va obligar a amagar la seva identitat. Va treballar un temps com a conductor de camions de l’exèrcit nord-americà. Però, no sentint-se segur, va buscar refugi primer a Egipte, sota la identitat falsa de Georg Fischer. Després, a mitjan dels anys cinquanta, va arribar a la capital siriana. Uns anys més tard, va conèixer un jove i ambiciós general, Hafez al-Assad, que era ministre de Defensa. Sembla que tots dos van congeniar de seguida. L'odi envers Israel devia obrir moltes portes…

Quan Al-Assad es va fer amb tot el poder a Damasc, Brunner va ser integrat en el cim de l’estructura policial del règim i el seu paper va ser determinant en l’organització dels serveis d’intel·ligència sirians. A més, sembla que el seu cas no va ser aïllat. Les connexions entre el règim baasista i excol·laboradors nazis van ser més extenses. Ho prova el fet que Brunner va retrobar-se a Síria amb Franz Rademacher, un altre antic oficial del Tercer Reich.

El centre Wiesenthal de recerca de nazis fugits el va localitzar a Síria i es va reclamar la seva extradició per part de França. Sembla que en algun moment, Hafez al-Assad va estar temptat a la pressió. Però a l’hora de la veritat, els serveis de Brunner eren valorats per un sistema polític que ha fet de l’eficàcia repressiva un dels seus suports. Donat per mort en diverses ocasions, tot indica que el 2001 va morir, ben protegit –en un soterrani, això sí-, i lluny de la justícia.