judici al 9-N

La Fiscalia demana nou anys d'inhabilitació a Homs per «prevaricar i desobeir» el 9-N

El mateix dia, el TSJC ha admès que l'exconseller de Presidència declari com a testimoni en el judici contra Mas, Ortega i Rigau pel procés participatiu

per Redacció , 11 de gener de 2017 a les 12:58 |
Francesc Homs anant a declarar al Suprem amb Artur Mas i Neus Munté | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Fiscalia del Tribunal Suprem (TS) ha demanat aquest dimecres nou anys d'inhabilitació per a Francesc Homs per la seva participació en l'organització de la consulta del 9 de novembre de 2014. El ministeri públic li imputa els presumptes delictes de prevaricació i desobediència.

La notícia arriba el mateix dia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi citat a declarar l'exconseller de Presidència i actual diputat del PDECat al Congrés dels Diputats en el judici pel mateix assumpte contra l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau. El mateix tribunal, però, ha desestimat la petició que Mariano Rajoy i Rafael Catalá declarin com a testimonis en el judici que s'ha de celebrar del 6 al 10 de febrer.


Un mateix assumpte en dos tribunals diferents

Si Mas, Ortega i Rigau van ser imputats el 29 de setembre de 2015 –dos dies després de les eleccions catalanes del 27-S-, Homs no es va veure implicat en el cas fins al febrer de 2016. La Fiscalia va demanar que també s'investigués l'exconseller en base a l'existència d'una carta que aquest va enviar a l'empresa T-Systems assegurant que la suspensió del procés participatiu del TC no afectava el contracte que tenia amb la Generalitat per instal·lar programes informàtics als ordinadors que havien de servir per a les votacions.


El TSJC va derivar el judici al Suprem tenint en compte que Homs ja era diputat al Congrés espanyol i, per tant, gaudia de la condició d'aforat. Tot i això, va oferir-li declarar de manera voluntària a Barcelona com finalment va fer el 7 de març de l'any passat i on va assegurar que, com més alta fos la condemna, més gran seria la victòria per al sobiranisme.

El setembre següent, Homs va haver de declarar al TS on va afirmar que el govern espanyol va oferir a la Generalitat un acord en el marc de la consulta del 9-N. Segons va concretar ell mateix, una persona que parlava en nom del govern espanyol es va posar en contacte amb ell per proposar-li que si el dia de la votació el Govern no sortia públicament a analitzar el resultat de la consulta l'executiu de Rajoy no emprendria cap actuació contra la Generalitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació