MEMÒRIA HISTÒRICA

El «Chirles» torna a casa: les restes de l'anarquista són identificades a Tremp

El de la família Santolaria és el primer cas d'èxit del programa d'identificació genètica que ha posat en marxa el Departament d'Exteriors del Govern | És la setena vegada que s'identifica una persona exhumada a Catalunya

per Sara González, Barcelona, 11 de gener de 2017 a les 13:56 |
El conseller d'Exteriors, Raül Romeva, lliura la documentació a la família de Vicente Santolaria
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El periple de Juan Santolaria acabarà aquest dissabte després d'onze anys de recerca: el tiet del seu pare, Vicente Santolaria, serà per fi enterrat a Cirat (l'Alt Millars), el seu poble natal, juntament amb una bandera de la CNT. Ell, que va morir l'any 1948 a Tremp, és un dels centenars de milers de persones desaparegudes durant el franquisme que van ser enterrades sense identificar en fosses. És el primer cas d'èxit del programa d'identificació genètica que ha posat en marxa el Departament d'Exteriors del Govern i la setena vegada que s'identifica una persona exhumada a Catalunya.

Juan Santolaria va iniciar la recerca quan el seu pare, que va morir l'any 2005, li va dir que una de les coses que li havien quedat pendents era que el seu tiet "tornés a casa". Sabien que havia estat trobat mort a una cel·la de la caserna de la Guàrdia Civil de Tremp suposadament perquè s'havia suïcidat.


Una història de lluita antifranquista

El Vicente, conegut com el "Chirles", va néixer l'any 1902 i va tenir una infància dura. La seva mare va morir quan tenia només dos anys. Amb 14, l'any 1916, va marxar a Barcelona per treballar en el gremi de la construcció. Va ser aleshores quan es va afiliar a la CNT. Però amb la dictadura de Primo de Rivera, l'any 1923 va fugir a França i no va tornar fins el 1931 a Cirat, on va fundar la CNT local. Cinc anys més tard era escollit alcalde del poble en una llista del Front Popular, un càrrec que, amb l'esclat de la Guerra Civil, només va poder ostentat fins l'any 1937. Mobilitzat amb l'exèrcit republicà, l'any 1939 és acusat per incitació a la rebel·lió i crema de sants i condemnat a 16 anys de presó dels quals va complir dos anys i mig que no van estar exempts de tortures.

Va intentar recuperar la normalitat treballant al camp amb el seu germà, però a principis de l'any 1948, arran d'un assalt dels maquis a un poble veí que el va situar en el punt de mira, va fugir cap a Barcelona a peu, una ruta que ja havia fet alguna altra vegada. A la capital catalana la Guàrdia Civil ja l'esperava i va aconseguir escapar saltant per les teulades. Després de passar un temps amagat a la ciutat, va trobar feina en un mas de Mata-solana (Pallars Jussà) fent ús d'una identitat falsa, però la Guàrdia Civil el va detenir acusat d'auxili a bandolers i el 12 de desembre d'aquell any va morir, segons la versió oficial del règim, perquè es va suïcidar a la cel·la de detenció del dipòsit municipal, un fet que l'anàlisi forense no ha pogut determinar. El van enterrar sense identificar en una fossa dins del cementiri de Tremp. Allà ha estat durant 70 anys, així com la maleta que duia i les 900 pessetes que portava a sobre el dia que va ser trobat mort.

La reconstrucció de la història del Vicente és fruit de la insistència del Juan, que va començar fa més d'una dècada a fer gestions a la Guàrdia Civil de Tremp, on tenien documentació de la repressió als maquis que poc després va desaparèixer. Va seguir buscant quan es van informatitzar els arxius del ministeri de Defensa i, a partir de l'aprovació de la llei de memòria històrica que el tripartit va aprovar l'any 2007. També al registre judicial de Tremp, on va trobar l'informe de l'autòpsia amb un escabrós dibuix de com va ser trobat.

 

Croquis inclòs a l'autòpsia de com suposadament es va trobar mort Vicente Santolaria Foto: ACN


A través del departament de Governació va recuperar expedients militars i, finalment, amb el programa d'identificació genètica ha pogut determinar amb exactitud que el Vicente era, efectivament, al cementiri de Tremp.  Entre els dies 3 i 5 d’octubre es va fer la intervenció arqueològica que va posar al descobert un esquelet enterrat de bocaterrosa sense taüt. L'anàlisi de les restes contrastat amb el frotis bucal d'ell i, sobretot, del germà del seu pare, van acabar de tancar el cercle. El cadàver serà expatriat i enterrat a Cirat, per fi, aquest dissabte.

El compliment de la promesa

"Per a mi és el compliment d'una promesa. El meu pare sempre deia que l'oncle Vicente era un home bo que no mereixia morir en una tomba oblidada. Va lluitar per les seves idees fins el final", assegura Juan Santolaria.

El conseller d'Exteriors, Raül Romeva, s'ha reunit aquest dimecres amb els familiars de Vicente Santolaria per lliurar-los l'expedient de la identificació. "Hem de recuperar la memòria i la dignitat per fer justícia. La resolució d'aquest cas tanca una pàgina dolorosa però n'hi ha moltes més", ha dit Romeva, que ha insistit que és compromís del Govern "saldar el deute amb la història i la desmemòria" del país. Aquest divendres, Exteriors presentarà el programa d'obertura de fosses que es desenvoluparà durant aquest any.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació