Pressupostos 2017

La CUP confia que les vagues educatives forcin el Govern a esmenar els pressupostos

Els anticapitalistes donen suport a les mobilitizacions i reclamen que l'executiu s'obri a negociar i a incorporar unes esmenes en ensenyament que ha quantificat en 150 milions | El diputat Carles Riera constata que, en aquest àmbit, "les posicions són molt allunyades" respecte l'exectiu

per Roger Tugas Vilardell , Barcelona, 11 de gener de 2017 a les 12:06 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Falten 17 dies perquè la CUP decideixi si finalment facilita l'aprovació dels pressupostos del 2017 i la negociació entre aquesta formació i el Govern encara no ha començat formalment. Tot i això, diversos col·lectius ja han convocat mobilitzacions per influir-hi i, en concret, els sindicats i les organitzacions sectorials han convocat ja dues vagues educatives -per al 18 de gener i el 9 de febrer- per exigir canvis en la línia de les esmenes plantejades pels anticapitalistes, motiu pel qual aquests han donat suport aquest dimecres a les reivindicacions i accions, a l'espera que aquestes portin l'executiu a moure fitxa, tal com va avançar NacióDigital.

D'aquesta manera, el diputat de la CUP Carles Riera ha defensat que l'educació és "una qüestió central per a la futura República" i ha instat a aprofitar l'"ocasió per revertir retallades a l'últim pressupost autonòmic", per tal de donar "senyals inequívocs del futur país que volem construir". Així, ha lamentat l'"escassa resposta i acceptació pel que fa al Govern, al departament d'Ensenyament i a JxSí" a les reivindicacions dels col·lectius i sindicats del sector i a les esmenes dels anticapitalistes, les quals ha assegurat que "són raonables, de mínims i de sentit comú de cara a revertir retallades, garantir l'educació pública i garantir equitat i cohesió, i posar pedra al sistema educatiu de la futura República".


Igualment, Riera ha assegurat que les demandes responen "al sentir majoritaria de la ciutadania" i, per ara, "la distància entre les propostes i el pressupost és massa gran". De fet, ha quantificat en 150 milions el cost de les esmenes de la CUP i ha assegurat no entendre que aquestes "no siguin compartides per tothom que vulgui una educació pública pel país". Tot i això, ha confiat que les mobilitzacions i l'activitat parlamentària "puguin aconseguir un escenari de diàleg i concertació perquè els pressupostos incloguin aquestes reivindicacions" i que JxSí i el Govern "se sumin a unes propostes que defensa la majoria del país".

Unes esmenes que "no són una provocació"


Tanmateix, el diputat anticapitalista no s'ha mullat en relació a si les demandes són una condició sine qua non per a l'aprovació dels comptes, ja que ha confiat en què les vagues facin que l'executiu mogui fitxa i ha apuntat que la decisió final del vot dependrà del moment en què es trobi el procés independentista i les millores en polítiques socials que s'incorporin. "Aquestes reivindicacions no són una provocació, ni responen a la voluntat de posar el Govern en un atzucac, són reivindicacions de mínims, bàsiques i de sentit comú", ha asseverat, tot i que ha admès que "avui per avui, en matèria d'educació, les posicions són molt allunyades".

Riera ha comparegut a la seu de la CUP acompanyat d'Esther de Alcàzar i Àlex Sanmartí, membres de la formació, i de Cristian Cortes (del sindicat COS) i Andrea Terrón (portaveu del sindicat d'estudiants SEPC). Així, De Alcázar ha lamentat que la partida destinada a deute públic és superior a la d'educació o que, des del 2010, hagi baixat la quantitat destinada a cada alumne un 14% i, en canvi, els concerts hagin pujat un 5%. "Ens diuen que avalem un increment de 53 milions cap a les concertades", ha criticat, mentre es mantenen 16 milions per a concerts d'escoles de l'Opus Dei.


Menys recursos i més alumnes a la pública

Al seu torn, Cortes ha criticat que s'avanci cap a la "segregegació, mercantilització i privatització" i ha reclamat un "calendari de lluita per enfrontar-nos a les polítiques del departament d'Educació". Sanmartí ha apuntat que el 60% de la retallada ha anat a les condicions laborals dels professors i que s'han augmentat ràtios per compensar increment dels alumnes, sobretot a l'escola pública, ja que ha destacat que la ràtio de percentatges a aquesta línia ha crescut del 56% al 67% des del 2007 i, en canvi, durant el 2014 no es van cobrir 1 milió d'hores perdudes per baixes de professors.

Finalment, Terrón ha subratllat que la Lomqe s'aplica a Catalunya des del curs 2014-2105, des de quan s'ha detectat "un atac frontal" al sistema d'immersió lingüística, una major part del currículum decidit per l'Estat, la celebració d'algunes proves com les revàlides, la supressió d'educació per la ciutadania, la consideració com a no discriminatòria l'educació segregadora, una major preferència per l'escola concertad, la introducció d'assignatures de foment de l'esperit empresarial i emprenador o priorització de la competitivitat per sobre de la cooperació. El sistema educatiu, ha criticat, ha passat a estar "encarat als interessos econòmics i a les demandes del mercat".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació