irlanda del nord

La inestabilitat torna a Irlanda del Nord

La renúncia de la líder unionista Arlene Foster a dimitir per un escàndol de corrupció i la sortida de Martin McGuinness (Sinn Féin) pot abocar l'Ulster a una espiral de tensió entre comunitats

Martin McGuinness dimiteix com a viceprimer ministre del govern nord-irlandès

| 10/01/2017 a les 13:58h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Internacional, Sinn Féin, Irlanda del Nord, Martin McGuinness, Arlene Foster, Ulster
L'unionista Paisley i McGuinness, del Sinn Féin, rient. Una imatge per a la història. | Europa Press
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/01/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La dimissió de Martin McGuinness com a viceprimer ministre d’Irlanda del Nord ha obert una crisi profunda en el govern i amenaça de reobrir ferides que estaven tancades. McGuinness és un dels principals dirigents del Sinn Féin, la principal formació de la comunitat catòlica nacionalista de l’Ulster que governa en coalició amb el Partit Unionista Democràtic (DUP), el seu arxirival històric, unionista i partidari de romandre en el Regne Unit. Un escàndol de malbaratament de diners públics en un programa de subvenció a l’energia renovable quan l’actual primera ministra, Arlene Foster (DUP), era ministra d’Empresa, ha provocat la ruptura del govern de coalició. El Sinn Féin exigeix a Foster que dimiteixi, i la líder del DUP s’hi ha negat en rodó. La crisi està servida i no serà fàcil de resoldre.

La fotografía d’un McGuinness i del reverend Ian Paisley donant-se la mà i acordant formar un govern conjunt, el 2007, va ser la imatge de la fi d’una guerra. Però no va resoldre el conflicte polític, que continua removent la memòria dels nord-irlandesos. Les dècades de violència i lluita armada continuen presents perquè la majoria dels actors polítics han estat protagonistes o testimonis d’episodis de conflicte. McGuinness va ser membre destacat de l’IRA els anys setanta. I l’actual primera ministra Foster manté ben viu en el record l’atemptat que va patir l’autobús escolar en què viatjava quan tenia 16 anys.  

Què pot passar a l’Ulster?

La negativa a renunciar de Foster i la dimissió de McGuinness complica molt les coses. Segons les bases dels acords establerts, els càrrecs de primer i viceprimer ministre tenen un rang similar, i per tant, la sortida d’un dels dos suposa una crisi de govern. El Sinn Féin ja ha deixat clar que no pensa substituir McGuinness, que ha patit darrerament problemes de salut. Si la situació no es resol, caldrà anar a noves eleccions. Les anteriors es van celebrar el maig del 2016.

Mentre el dirigent del Sinn Féin se n’ha anat criticant durament Foster i el DUP titllant la formació unionista de “prepotent”, Foster ha assegurat que el Sinn Féin no es mou per principis, sinó per interessos polítics. En àmbits polítics unionistes s’ha assenyalat que són els problemes de salut de McGuinness els que han fet que aquest deixés l’executiu. El cert és que, més enllà de la gravetat de l’escàndol en la gestió del programa d’energia renovable, el problema és més de fons. Hi ha incomoditat en el si de la comunitat republicana catòlica per com s’ha desenvolupat l’acord que va posar fi al conflicte. Dinou anys després de la pau, un sector de la comunitat catòlica veu com no s’ha produït cap canvi en l’estatus d’Irlanda del Nord com a part integrant del Regne Unit.

Tothom vol que la crisi no surti del terreny de la política estricta. Des de Dublín, però, el govern irlandès ja ha manifestat el seu neguit per la possibilitat que es trenqui l'estabilitat, que tants esforços va costar d'assolir. Charlie Flanagan, el ministre d'Exteriors, ha parlat de la necessitat de protegir la integritat dels acords que el 1998 van posar fi a una història sagnant.    

La fi d’una guerra

Els Acords del Divendres Sant del 1998 van suposar la fi del conflicte armat que vivia Irlanda del Nord. Es va fer un reconeixement al dret d’autodeterminació, quan es va establir que tot canvi en l’estatus de l’Ulster hauria de passar per la consulta als nord-irlandesos de manera democràtica. Després va venir la renúncia per part de l’IRA a la lluita armada i la desmilitarització. Però la voluntat dels nacionalistes es veu limitada pel fet que existeix de moment una majoria unionista en els comtats de l’Ulster.

Els acords van permetre la creació de l’Assemblea Legislativa, formada per 108 escons, sis per cadascun dels divuit comtats de l’Ulster. Els acords van establir la formació d’un govern d’unitat amb un primer ministre de la primera força política i un viceprimer ministre de la segona. Des del 2007 ha funcionat una sorprenent fórmula de coalició, no exempta de tensions, entre unionistes, partidaris de romandre al Regne Unit, i nacionalistes irlandesos.

Les eleccions que s’han anat produint han confirmat el primer lloc per al Partit Unionista Democràtic (DUP), que disposa ara mateix de 38 escons. El Sinn Féin, formació nacionalista i d’esquerres, és el segon partit al territori i ara mateix disposa de 28 escons. El d’Irlanda del Nord és un sistema multipartidista, amb un escenari polític molt fragmentat en els dos grans blocs, l’unionista i el nacionalista. El rival del DUP en el seu camp, Partit dels Unionistes de l’Ulster (UUP), disposa de 16 escons, mentre que el Partit Laborista Social Demòcrata (SDLP, nacionalista) en té 12. Una particularitat de l’actual aliança de govern és que es basa en l’acord de les formacions aparentment més radicals de cada bloc. El Sinn Féin sempre ha representat l’ala dura del moviment republicà irlandès, enfront el més moderat SDLP. I el DUP és més intransigent que l’UUP dins de l’unionisme.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

L' Europa de les regions
Berlin, 10/01/2017 a les 15:20
+8
-0
Fa anys va sortir la idea de l' Europa de les regions, això no va interessar sobretot a estats que tenen altres nacions dintre d' ells com França, Espanya, Regne Unit, Alemanya, Italia, Bèlgica. Aquest sistema haguès estat molt millor primer per assegurar la pau evitant tensions socials, segon per conservar les singularitats culturals dels diferents pobles d' Europa i tercer per crear un sistema polític molt mes just en el que cada poble pogués autogovernar-se
Espero que amb els anys s' imposi aquesta tendència i que Catalunya tingui l' honor i la valentia de ser el primer exemple per bretons, bascos, escocesos, galesos, gallecs, flamencs, etc. etc. Els estats grans son un producte artificial creat amb violència, s' han creat tots a partir de la dominaciò d' una banda i la submissió de l' altra. La història no perdona. Per alguns pobles ja es massa tard però per molts no, entre ells Catalunya ||*||
El Sinn Féin-Provisional és transversal, interclassista, no entra en l'eix esquerra-dreta.
Anònim, 10/01/2017 a les 18:13
+4
-0
Al 1971 els marxistes infiltrats en el Sinn Féin se'n van anar per fundat el Sinn Féin-Oficial; dels nacionalistes se'n va dir Sinn Féin Provisional, el d'ara, el de sempre, els d'en Martin McGuinness.
Majories
JRRiudoms, 10/01/2017 a les 23:00
+0
-5
Ara per ara, la majoria dels nord-irlandesos són partidaris de formar part del Regne Unit.
Possiblement així será per molts anys, ja que si bé l'actual papa de Roma té a la butxaca a gran part de l'opinió pública, molts no obliden que forma partt del "pim-pam... toma!" que històricament ha estat el dia a dia de la tiranía católica-romana.
La unió amb Eire representaría la perdua de la llibertat (i no només la religiosa) per tot aquell que no fos catòlic romà.

Atentament
IRELAND
Anònim, 11/01/2017 a les 10:19
+2
-1
Aquest estiu a Belfast i per Irlanda del Nord vaig veure els carrers amb murals i molta Union Jack omplint alguns carrers de barris protestants. El palpava agressivitat en la reivindicació unionista i feia basarda passejar pels seus barris. Déu vulgui que no torni a esclatar el conflicte, però la impressió que em vaig endur va ser que la pressió de la olla no ha baixat.
Visca Irlanda reunificada, catòlica, irlandesa, democràtica i pròspera.
Anònim, 11/01/2017 a les 20:07
+0
-0
-

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Miquel Iceta i Pedro Sánchez, durant un acte de campanya | PSC
01/01/1970
Fonts de la direcció federal "respecten" l'afirmació del líder del PSC però recorden que la proposta és només la "seva opinió" i no la del partit
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 19:48 
 19:48 6 de cada 10 europeus creuen que la imatge d'Espanya s'ha vist perjudicada per la crisi catalana. L'impacte al sector turístic podria arribar als 12.000 milions per la caiguda d'un 15,37% de visitants, segons un estudi.
 19:42 la numero dos de Catalunya en Comú-Podem, Elisenda Alamany, a Ciutadans: "Sabem d'on vénen i què volen fer amb Catalunya. Si Miquel Iceta no els investeix, jo els hi dic ben clar: No passaran!" 
 

Xavier Domènech i Elisenda Alamany, al míting de Sabadell Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:37 Joan Mena, diputat d'En Comú Podem, assegura que el model d'escola catalana l'ataquen el PP i Ciutadans "inventant mentides", però també el PDECat i ERC "imposant retallades" i mantenint "el concert a les escoles de l'Opus" 
 19:42 Concentració divendres a Barcelona per la llibertat dels presos polítics. Una convocatòria anònima ha corregut per les xarxes socials i ja compta amb el suport de l'ANC.
 19:34 Joan Mena: "Miquel Iceta, us volem al costat defensant el model públic de l'escola catalana i no de la mà de la dreta catalanòfoba. Hi ha alguns dels vostres alcaldes que s'avergonyeixen de compartir projecte amb la dreta"
 

El diputat d'En Comú Podem Joan Mena Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:35 Antoni Castellà, a l'acte d'ERC a Tarragona, assevera a Arrimadas, Iceta i Albiol que "el nacionalisme i populisme espanyol" que ells "defensen és la major amenaça d'Europa des de la segona guerra mundial".
 19:33 Joan Mena interpel·la a Miquel Iceta: "Creus de debò que la gent d'esquerres pot entendre que el PSC porta a la seva llista un número 3 que no permet que ni tu ni jo ens casem? Espadaler és incompatible amb el progrés social de Catalunya" 
 19:29 Joan Mena, al míting de Catalunya en Comú-Podem a Sabadell: "No hi ha eina que tingui més força per unir la gent comuna que les nostres escoles. Això és el que els fa por al PP i a Cs" 
 

El diputat d'En Comú Podem Joan Mena Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:21 
 19:20 Comença el míting de Ciutadans al Teatre Kursaal de Manresa, que s'ha omplert per escoltar la candidata Inés Arrimadas. Informa, des de la capital del Bages, Pep Martí.
 19:00 La CCMA recorrerà la sanció de la Junta Electoral contra Mònica Terribas. L'òrgan ha decidit obrir un expedient sancionador contra Catalunya Ràdio per dues editorials de la periodista.
 18:33 Òmnium atorga el Premi Muriel Casals a la redacció d'informatius de TV3 i Catalunya Ràdio. El jurat destaca "la professionalitat, vocació de servei i la posició referent en informació" dels mitjans públics catalans, que actualment es troben a l'ull de l'huracà.
 18:17 Els periodistes li regalen una samarreta d'"Els Impossibles" a Marta Rovira el dia que puja al bus i li'n donen una per a Junqueras, ja que ERC sempre defensa en els mítings que és un partit que ha evidenciat que és capaç de "convertir els impossibles en possibles".
 17:35 
 17:23 VÍDEO «Perquè torni el president, s'ha de votar el president»: nou espot electoral de JxCat. Carles Puigdemont demana el vot per la seva candidatura per restituir el govern legítim, la democràcia i la llibertat.
 17:23 El PSOE desautoritza Iceta per defensar l'indult dels presos polítics. Fonts de la direcció federal "respecten" l'afirmació del líder del PSC però recorden que la proposta és només la "seva opinió" i no la del partit.
 16:59 El síndic denuncia al Congrés que és "inadmissible" que els candidats al 21-D no tinguin igualtat de condicions. Acusa la Junta Electoral de no garantir la llibertat d'informació i critica els expedients oberts a Terribas pels editorials de Catalunya Ràdio.
 16:50 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 8 de febrer: la dreta tem que el tema de l'amnistia als presos doni vots al Front Popular. La Lliga Catalana anomena l'aliança de les esquerres com "la coalició del Sis d'Octubre". Nova entrega del diari (en blanc i negre) de la campanya del 36; per Pep Martí.
 16:37 Molt d'Iceta, autoconfiança i bon rotllo: l'estratègia del PSC per ressorgir el 21-D; Jordi Bes entra a la cuina de campanya dels socialistes. La carrera socialista a les eleccions gira entorn del candidat, que és hàbil a l'hora d'adaptar el discurs en funció de l'auditori. L'equip que l'acompanya en la campanya el pilota el secretari d'organització del partit, Salvador Illa, i acumula veterania.
 15:54 Els Avis per la Llibertat de Reus mantenen la pugna amb la Junta Electoral. El col·lectiu recull signatures contra la prohibició de manifestar-se per la llibertat dels presos i, ara, també per la defensa dels Drets Humans.
 15:34 Suspès el judici per l'agressió ultra a membres d'un CDR del Bages. Els acusats s'han presentat a la vista sense advocats i asseguren que no pertanyen a cap filiació política.
 15:14 Admesa a tràmit la querella de tres ajuntaments gironins contra les càrregues de l'1-O. Els advocats preveuen que el procés serà "llarg i complex" però confien que permeti aclarir que l'acció policial va ser fruit "d'un pla consensuat".
 14:40 LA CARAVANA Fachin omple el buit de Domènech. L'exlíder de Podem ocupa titulars amb la seva aliança amb la CUP en un matí en què el líder dels "comuns" no ha fet cap convocatòria mediàtica. Contracrònica de Sara González
 14:29 LA CARAVANA. El «bon Déu» independentista del pare Manel. El sacerdot, que ocupa un lloc simbòlic en la candidatura de Junts per Catalunya, apareix en un acte social de la llista. Per Oriol March.
 14:29 Els Mossos irrompen ara a les conselleries a la recerca de cartells pels presos polítics i llaços grocs. Treballadors públics denuncien que han anat pels despatxos i han aixecat acta.
 14:09 Rajoy mostra «voluntat de diàleg» per l'endemà del 21-D però adverteix que garantirà la unitat d'Espanya; informa Isaac Meler des de Badalona.
 13:17 Iceta s'ofereix als empresaris per intentar evitar «el desastre econòmic». El socialista assegura al Cercle d'Economia que, si es escollit president, es dedicarà "fonamentalment" a que "torni la confiança a la societat". Per Jordi Bes
 12:56 Junqueras, per carta a Rajoy: «A la presó no hi ha cap intern de la indústria de la corrupció». Tardà llegeix al Congrés la missiva líder d'ERC al president espanyol: li demana que accepti els resultats del 21-D i li desitja un "bon Nadal en companyia dels seus".
 12:53 Vic substitueix la pancarta prohibida per la Junta Electoral per una de nova: «Llibertat d'expressió». Ciutadans ha denunciat un total 13 ajuntaments d'Osona.
 12:54 L'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, manté el compromís per fer efectiu el dret legítim dels catalans a defensar els seus ideals. Es mostra estupefacte per rebre una denúncia per l'1-O i anuncia que l'Ajuntament ja ha recorregut la decisió de la Junta Electoral d'obligar a retirar la pancarta dels presos polítics.
 12:45 «L'exèrcit espanyol no està en condicions de controlar un país com Catalunya». El coronel retirat Amadeo Martínez Inglés dona detalls de la guerra psicològica de l'Estat, en una entrevista a TV3.
 12:42 Defensa investiga les amenaces de dos civils a Puigdemont des d'un tanc de l'exèrcit. El PDECat demana la compareixença de la ministra Cospedal al Congrés i ERC també reclama explicacions.
 12:39 Anonymous hackeja Indra, l'empresa encarregada del recompte de vots del 21-D
El grup hacktivista posa de nou en marxa l'#OpCatalunya i entra durant 20 dies a l'empresa que gestionarà el procés informàtic de les eleccions catalanes
.
 12:14 Fachin reforça la campanya d'ERC i la CUP per alimentar el vot sobiranista. L'exlíder de la CUP forja una aliança estable amb els anticapitalistes i Procés Constituent més enllà del 21-D. Ho explica Sara González
 11:54 Rajoy demana un diàleg «civilitzat» a Catalunya i pronostica que després del 21-D es recuperarà la «normalitat». El PDECat respon al president espanyol que el que seria "normal i de sentit comú" a Catalunya és "elevar a la categoria de llei la voluntat dels catalans de decidir en referèndum el seu futur polític".
 11:39 Puigdemont troba un «atracament» el dèficit fiscal i situa l'estat propi com la millor política social. El president de la Generalitat acusa Espanya de ser un estat que "torça el dret" i demana un país de "ciutadans lliures" a través de l'educació i drets democràtics. Informa Oriol March.
 11:39 Marta Rovira i Carles Mundó: els substituts de Junqueras als debats de TV3 i La Sexta. El cap de llista d'ERC, en presó preventiva des de fa un mes i mig, no participarà al cos a cos polític.
 11:36 Isabel Ferrer, número 15 per Barcelona de Junts per Catalunya, aposta per un sistema "integral" de serveis socials amb cinc àmbits: sanitari, educatiu, habitatge, laboral i econòmic. Reclama desplegar la renda garantida de ciutadania i un "pla de xoc" per als joves nouvinguts a través de la inserció social i laboral.
 11:37 El candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta, vol ser prudent sobre els presos polítics i esperar a veure si hi ha sentència condemnatòria: en cas que sigui així, és partidari de demanar indults i descarta la via de l'amnistia. "Sens dubte demanaria l'indult perquè en aquest país haurem de tancar ferides que tenen un origen polític", ha destacat Iceta en una entrevista al Món de RAC1, i ha recordat que ell sempre ha qualificat de desproporcionats els empresonaments.
 11:26 Albano Dante Fachin subratlla la "lectura compartida" que fa amb la CUP i Procés Constituent de la situació actual, anuncia que faran actes de campanya plegats, i reivindica que des de la "pluralitat" es poden fer moltes coses
 11:22 La CUP presenta la Plataforma x la República de la mà de Procés Constituent i Som Alternativa, l'espai liderat per l'exesecretari general de Podem Catalunya Albano Dante Fachin
 
 10:55 El pare Manel, un dels candidats simbòlics de Junts per Catalunya, demana al "bon Déu" que sàpiga "educar la gent senzilla que no entén això de la independència". La candidatura de Puigdemont celebra aquest dimecres un acte per presentar el programa social des de l'auditori de l'edifici ONCE.
 11:16 ÚLTIMA HORA La Junta Electoral posa Mònica Terribas i Catalunya Ràdio al punt de mira i els hi obre un expedient sancionador.
 10:29 Arrimadas, sobre els consellers presos: «Ser polític no concedeix carnets d'impunitat»; informa Pep Martí. La candidata unionista també carrega contra Artur Mas: "Va dir que si buscaven responsables del 9-N, el busquessin a ell. Doncs ja l'han trobat". Ha demanat als comuns que, si es donen els números, "s'abstinguin" per facilitar un govern constitucionalista.
 10:08 
 10:00 La portaveu de Podem Irene Montero  s'embolica amb el cas Sixena: «Ara potser l'he cagat!».
 09:56 Ciutadans (Cs) «celebra» la retirada de la pancarta de Vic pels presos polítics. La formació taronja ha denunciat tretze ajuntaments d'Osona.
 09:53 Arrimadas assegura davant Nova Economía Fòrum que Catalunya "viu una fractura social sense precedents". Diu que Catalunya ha de recuperar "la veritat" i que "les empreses tornaran" si governa Ciutadans.
 09:19 Comença l'acte d'Inés Arrimadas a la Tribuna Catalunya de Nova Economía Fòrum, informa Pep Martí.
Entrades anteriors »
El lloc on ha tingut lloc el tiroteig, al carrer Sant Isidre de La Ràpita. | ND
01/01/1970
Els fets han passat en un bar cèntric poc després de les cinc de la tarda i els Mossos busquen l'autor dels trets, que s'ha donat a la fuga
Llançament de quatre satèl·lits des del Port Espacial de Kourou | ESA
Cristina Junyent | 1 comentari
01/01/1970
Aquesta setmana s'han posat en òrbita quatre satèl·lits que donaran servei de localització, navegació i rescat
Pancartes amb els lemes electorals de les tres candidatues independentistes, al centre de Vic | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 11 comentaris
01/01/1970
Les enquestes projecten un ascens de la llista del president, disposat a córrer el "risc" de trepitjar Catalunya i ser empresonat si guanya el 21-D | Els republicans tornen a reivindicar la figura del vicepresident com a cap de llista i donen protagonisme a Mundó i Romeva per enfortir el missatge de Rovira
Míting d'inici de campanya d'ERC a Vic. | Albert Alemany
Roger Tugas | 1 comentari
01/01/1970
El comitè de campanya, liderat per Sergi Sabrià, té dues reunions cada matí, però llavors ha de coordinar la tasca amb els dirigents exiliats o empresonats, els independents i els partits de la candidatura
Mercè Molist
01/01/1970
Un exhaustiu estudi internacional, de l'organització independent Freedom House a 65 països, constata que creix la interferència governamental a Internet | L'estudi puntualitza també la restricció selectiva de vídeos en directe per silenciar protestes