10
de gener
del
2017
Actualitzat
el
11
de gener
a les
22:27h
Marc Parés és professor del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, però dedica bona part del seu temps lliure a un gran repte: construir un partit. Als seus 37 anys i sense haver militat mai a cap força política, forma part de l'engranatge dels "comuns", que en els propers quatre mesos han de tenir enllestida la nova formació amb la qual intentaran conquerir la Generalitat. Si bé en aquests moments, i en paral·lel al procés que viu Catalunya, el PDECat i ERC pugnen per l'hegemonia social del país de cara a les pròximes eleccions, els "comuns" volen irrompre per trencar aquesta dicotomia i fer que aquest tauler sigui cosa de tres. El líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, serà l'arquitecte del nou espai; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l'alma mater; i els membres del nucli impulsor com Parés, que es defineix com a "gent del carrer", l'engranatge per teixir xarxa i fer-ho possible.
Aquest politòleg i doctor en ciències ambientals té ben estudiat sobre quin terreny treballen. A les seves mans està la coordinació del que serà l'ideari del nou partit que ha de néixer a l'assemblea constituent de principis d'abril. "L'hegemonia convergent té el domini de l'escenari polític català i nosaltres volem trencar amb això", sentencia, en línia amb la terminologia amb què Domènech es va referir en la seva darrera conferència i que posava les bases del nou partit. La seva diagnosi és que, fins ara, hi ha hagut unes "elits dominants" que, a través de polítiques neoliberals, han aprofitat la crisi per "perjudicar una majoria" de les classes populars.
Els comuns busquen interpel·lar aquesta majoria "del 99%" per ser una formació capaç de generar una alternativa de govern. Parés insisteix que "no és una utopia" pensar que això pot ser possible. El millor aval del qual disposen, destaca, és la victòria de Barcelona en Comú a les eleccions municipals i els dos triomfs d'En Comú Podem a les eleccions generals.
Ara bé, l'èxit o el fracàs es mesurarà en funció del resultat que obtinguin a les pròximes eleccions? "L'objectiu no té per què ser a curt termini", diu, prudent, Parés conscient que la fita és molt ambiciosa i que les eleccions estan fixades, com a molt tard, pel primer trimestre del 2018.
Un model basat en la pre-distribució
En aquests moments, la construcció del nou subjecte polític està immers en ple debat de continguts. Estan acabant d'enllestir un document marc que serà sotmès a un procés participatiu de la ciutadania arreu del territori. "Pivota en ser capaços d'oferir respostes que siguin creïbles, reals i innovadores", explica Parés. Com? D'entrada plantegen un model que asseguren que és oposat al neoliberal i que tampoc s'identifica amb la socialdemocràcia, que consideren que ha "fracassat" a l'hora d'intentar compensar les desigualtats del mercat.
"La redistribució és imprescindible però no suficient. No ha de ser només compensatòria", subratlla Parés. La solució passa, al seu judici, per un model de benestar basat en una agenda de polítiques pre-distributives, és a dir, que sigui capaç de generar condicions de partida prèvies que garanteixin més igualtat. "Això vol dir ser capaços d'intervenir sobre el mercat abans i no després i que l'Estat no sigui l'únic agent que intervingui sobre la distribució. Cal responsabilitzar també els agents privats", explica el membre del nucli impulsor del nou partit dels comuns.
També assenyala que una "fiscalitat justa" no necessita esperar "un dia D" per aplicar-se si hi ha voluntat política. En aquest sentit, acusa ERC d'estar donant suport a "polítiques clarament neoliberals" per no impulsar reformes en la fiscalitat en els pressupostos que s'han d'aprovar al febrer.
A més d'aquest nou concepte de model de benestar, els comuns reivindiquen superar la dicotomia entre Estat i mercat per afegir un tercer element: la comunitat. És el que anomenen polítiques d'allò comú, que, explica Parés, busca que els valors de la cooperació i la col·laboració s'imposin als de la competència i l'individualisme.
Els dos grans esculls: l'organització i el referèndum
Més enllà d'aquest marc conceptual, els actors cridats a construir el nou subjecte són conscients que, si bé en el model de país les coincidències són molt altes, hi ha dos temes que no seran tan fàcils de resoldre. El primer fa referència a la qüestió organitzativa. Barcelona en Comú, Podem, ICV, EUiA i Equo hauran d'afrontar la confecció del nou partit, triar el model organitzatiu i les cares visibles. I això implica, inevitablement, cessions. Així com, tal com ha dit Barcelona en Comú, que els partits perdin protagonisme en pro del nou subjecte. A la pràctica no serà tan fàcil. Parés, però, destaca que a tots els uneix un model de país i fia a aquesta entesa en aquest àmbit la clau per desllorigar les dificultats en l'organització. "Tots som necessaris i tothom s'ha de posar en valor", resumeix.
Com afrontar la convocatòria del referèndum promès per Carles Puigdemont serà també fruit de debat intern. Més enllà de defensar que Catalunya és un poble sobirà que ha d'autogovernar-se en relació a qualsevol àmbit, els "comuns" hauran de decidir si donen suport o no a un referèndum sobre la independència que no estigui pactat amb el govern espanyol. "Primer que el Govern ens expliqui com el vol fer i després podrem valorar si és efectiu o no", assegura el membre del nucli impulsor del partit dels "comuns", que insisteix -en línia amb el discurs oficial d'aquest espai polític- que aquest ha de ser "efectiu", interpel·lar una gran majoria i tenir reconeixement internacional i garanties democràtiques. En tot cas, puntualitza que per a ells el referèndum "és només un instrument" perquè el seu objectiu és construir "un model de país alternatiu".
La contra rellotge ja ha començat. Sobre el paper, el projecte està dibuixat. A la pràctica, els comuns hauran de conjugar un calendari polític incòmode marcat pel procés sobiranista amb el repte de crear un partit de base sense caure en els errors dels partits tradicionals i capaç de superar els interessos particulars de les formacions fins ara existents. La "gent del carrer", diu Parés, creu que és possible.
Aquest politòleg i doctor en ciències ambientals té ben estudiat sobre quin terreny treballen. A les seves mans està la coordinació del que serà l'ideari del nou partit que ha de néixer a l'assemblea constituent de principis d'abril. "L'hegemonia convergent té el domini de l'escenari polític català i nosaltres volem trencar amb això", sentencia, en línia amb la terminologia amb què Domènech es va referir en la seva darrera conferència i que posava les bases del nou partit. La seva diagnosi és que, fins ara, hi ha hagut unes "elits dominants" que, a través de polítiques neoliberals, han aprofitat la crisi per "perjudicar una majoria" de les classes populars.
Els comuns busquen interpel·lar aquesta majoria "del 99%" per ser una formació capaç de generar una alternativa de govern. Parés insisteix que "no és una utopia" pensar que això pot ser possible. El millor aval del qual disposen, destaca, és la victòria de Barcelona en Comú a les eleccions municipals i els dos triomfs d'En Comú Podem a les eleccions generals.
Ara bé, l'èxit o el fracàs es mesurarà en funció del resultat que obtinguin a les pròximes eleccions? "L'objectiu no té per què ser a curt termini", diu, prudent, Parés conscient que la fita és molt ambiciosa i que les eleccions estan fixades, com a molt tard, pel primer trimestre del 2018.
Un model basat en la pre-distribució
En aquests moments, la construcció del nou subjecte polític està immers en ple debat de continguts. Estan acabant d'enllestir un document marc que serà sotmès a un procés participatiu de la ciutadania arreu del territori. "Pivota en ser capaços d'oferir respostes que siguin creïbles, reals i innovadores", explica Parés. Com? D'entrada plantegen un model que asseguren que és oposat al neoliberal i que tampoc s'identifica amb la socialdemocràcia, que consideren que ha "fracassat" a l'hora d'intentar compensar les desigualtats del mercat.
"La redistribució és imprescindible però no suficient. No ha de ser només compensatòria", subratlla Parés. La solució passa, al seu judici, per un model de benestar basat en una agenda de polítiques pre-distributives, és a dir, que sigui capaç de generar condicions de partida prèvies que garanteixin més igualtat. "Això vol dir ser capaços d'intervenir sobre el mercat abans i no després i que l'Estat no sigui l'únic agent que intervingui sobre la distribució. Cal responsabilitzar també els agents privats", explica el membre del nucli impulsor del nou partit dels comuns.
També assenyala que una "fiscalitat justa" no necessita esperar "un dia D" per aplicar-se si hi ha voluntat política. En aquest sentit, acusa ERC d'estar donant suport a "polítiques clarament neoliberals" per no impulsar reformes en la fiscalitat en els pressupostos que s'han d'aprovar al febrer.
A més d'aquest nou concepte de model de benestar, els comuns reivindiquen superar la dicotomia entre Estat i mercat per afegir un tercer element: la comunitat. És el que anomenen polítiques d'allò comú, que, explica Parés, busca que els valors de la cooperació i la col·laboració s'imposin als de la competència i l'individualisme.
Els dos grans esculls: l'organització i el referèndum
Més enllà d'aquest marc conceptual, els actors cridats a construir el nou subjecte són conscients que, si bé en el model de país les coincidències són molt altes, hi ha dos temes que no seran tan fàcils de resoldre. El primer fa referència a la qüestió organitzativa. Barcelona en Comú, Podem, ICV, EUiA i Equo hauran d'afrontar la confecció del nou partit, triar el model organitzatiu i les cares visibles. I això implica, inevitablement, cessions. Així com, tal com ha dit Barcelona en Comú, que els partits perdin protagonisme en pro del nou subjecte. A la pràctica no serà tan fàcil. Parés, però, destaca que a tots els uneix un model de país i fia a aquesta entesa en aquest àmbit la clau per desllorigar les dificultats en l'organització. "Tots som necessaris i tothom s'ha de posar en valor", resumeix.
Com afrontar la convocatòria del referèndum promès per Carles Puigdemont serà també fruit de debat intern. Més enllà de defensar que Catalunya és un poble sobirà que ha d'autogovernar-se en relació a qualsevol àmbit, els "comuns" hauran de decidir si donen suport o no a un referèndum sobre la independència que no estigui pactat amb el govern espanyol. "Primer que el Govern ens expliqui com el vol fer i després podrem valorar si és efectiu o no", assegura el membre del nucli impulsor del partit dels "comuns", que insisteix -en línia amb el discurs oficial d'aquest espai polític- que aquest ha de ser "efectiu", interpel·lar una gran majoria i tenir reconeixement internacional i garanties democràtiques. En tot cas, puntualitza que per a ells el referèndum "és només un instrument" perquè el seu objectiu és construir "un model de país alternatiu".
La contra rellotge ja ha començat. Sobre el paper, el projecte està dibuixat. A la pràctica, els comuns hauran de conjugar un calendari polític incòmode marcat pel procés sobiranista amb el repte de crear un partit de base sense caure en els errors dels partits tradicionals i capaç de superar els interessos particulars de les formacions fins ara existents. La "gent del carrer", diu Parés, creu que és possible.