09
de gener
del
2017
Actualitzat
el
10
de gener
a les
16:42h
Poques persones tenen tan guanyada a pols l'etiqueta d'intel·lectual com Zygmunt Bauman (Poznan 1925 – Leeds 2017), mort aquest dilluns als 91 anys d'edat. Respectat i admirat, l'eminent sociòleg, filòsof i activista polonès va aconseguir allò que molt pocs –per molt notables que també hagin estat– han pogut aconseguir: deixar petjada en la línia indeturable de la història. Concretament, en aquella línia del pensament que afecta la quotidianitat i que ens fa entendre el món mentre ens entenem a nosaltres mateixos.
Ara que els filòsofs comencen a ser els nous gurus dels temps moderns –coses de la deriva ètica que patim, qui sap–, Bauman va ser un precursor avant la lettre i va fer doble diana: pocs pensadors han pogut reunir tant de prestigi i tanta projecció pública, mentre, al mateix temps, tenien una incidència tan preeminent en la societat. Va ser aquesta habilitat per fer-se entendre allò que el va convertir en un nom imprescindible de la intel·lectualitat de la segona meitat del segle XX i dels inicis del segle XXI.
Fugida del nazisme i arribada a Leeds, el seu feu intel·lectual
Nascut a la ciutat polonesa de Poznan en el si d'una família jueva, de menut va haver de fugir del nazisme que assolava Europa per instal·lar-se a la URRS. De tornada a casa, a Polònia, tampoc no va trobar el refugi somiat i va acabar escapolint-se de l'anti-semitisme que derivava del conflicte entre àrabs i israelians, un dels punts calents del món a partir de l'equador del darrer segle. L'any 1968, havent estat expulsat del Partit Comunista i havent renunciat a la nacionalitat d'origen, va arribar a Tel Aviv i, posteriorment, a la Universitat de Leeds, l'únic feu que es pot considerar la "seva" llar, en termes intel·lectuals i vitals.
Treballador incansable –fonts del diari Gazeta Wyborcza, el mitjà que ha fet pública la notícia, asseguren que ha estat actiu fins als darrers dies de la seva vida–, Bauman és autor de més de 50 llibres i ens llega una de les pàgines més lúcides del pensament recent. Darrerament, havia publicat Desconeguts a la porta de casa (Arcadia), publicat en castellà com a Extraños llamando a la puerta (Paidós), un llibre que versa sobre el conflicte dels refugiats que pateix Europa en l'actualitat.
Temes com la identitat, els temps moderns, l'Holocaust o el consumisme han estat recurrents en una manera de descriure el món i que el va acabar convertint en una figura de gran influència entre els moviments anti-globalitzadors sorgits en la dècada dels 90. L'any 2010, Bauman va ser guardonat amb el premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, conjuntament amb el també sociòleg Alain Touraine, una figura cabdal que NacióDigital va poder entrevistar el darrer mes d'octubre.
Ara que els filòsofs comencen a ser els nous gurus dels temps moderns –coses de la deriva ètica que patim, qui sap–, Bauman va ser un precursor avant la lettre i va fer doble diana: pocs pensadors han pogut reunir tant de prestigi i tanta projecció pública, mentre, al mateix temps, tenien una incidència tan preeminent en la societat. Va ser aquesta habilitat per fer-se entendre allò que el va convertir en un nom imprescindible de la intel·lectualitat de la segona meitat del segle XX i dels inicis del segle XXI.
Fugida del nazisme i arribada a Leeds, el seu feu intel·lectual
Nascut a la ciutat polonesa de Poznan en el si d'una família jueva, de menut va haver de fugir del nazisme que assolava Europa per instal·lar-se a la URRS. De tornada a casa, a Polònia, tampoc no va trobar el refugi somiat i va acabar escapolint-se de l'anti-semitisme que derivava del conflicte entre àrabs i israelians, un dels punts calents del món a partir de l'equador del darrer segle. L'any 1968, havent estat expulsat del Partit Comunista i havent renunciat a la nacionalitat d'origen, va arribar a Tel Aviv i, posteriorment, a la Universitat de Leeds, l'únic feu que es pot considerar la "seva" llar, en termes intel·lectuals i vitals.
Treballador incansable –fonts del diari Gazeta Wyborcza, el mitjà que ha fet pública la notícia, asseguren que ha estat actiu fins als darrers dies de la seva vida–, Bauman és autor de més de 50 llibres i ens llega una de les pàgines més lúcides del pensament recent. Darrerament, havia publicat Desconeguts a la porta de casa (Arcadia), publicat en castellà com a Extraños llamando a la puerta (Paidós), un llibre que versa sobre el conflicte dels refugiats que pateix Europa en l'actualitat.
Temes com la identitat, els temps moderns, l'Holocaust o el consumisme han estat recurrents en una manera de descriure el món i que el va acabar convertint en una figura de gran influència entre els moviments anti-globalitzadors sorgits en la dècada dels 90. L'any 2010, Bauman va ser guardonat amb el premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, conjuntament amb el també sociòleg Alain Touraine, una figura cabdal que NacióDigital va poder entrevistar el darrer mes d'octubre.
| Què és la "modernitat líquida"? |
|---|
| Deia Bauman que "fem equilibris sobre les onades d'una societat líquida, sempre canviant". I afegia que això era "la decadència de l'Estat del Benestar". Ho tenim absolutament interioritzat i normalitzat. Però, què és la "modernitat líquida"? Ras i curt, és allò que ens defineix com a entitats amb conviccions, vides, parelles, ambicions, coneixements o principis en estat volàtil i en contínua oscil·lació. És allò que ens defineix com una societat amb valors totalment fràgils, on la incertesa s'ha apoderat de tot. En definitiva: res de vincles humans com els d'abans, res de feines estables com les d'abans, res de parelles per tota la vida, res de creences –polítiques, religioses– que t'acompanyaven fins al darrer alè. Res d'allò que ens va singularitzar com a espècie, com a humans. Som éssers fets a la imatge dels canvis continus que vivim. Amb el 2017, sabem del cert que som definibles en funció del moment. I això és la darrera certesa que disposem, perquè res, després de Bauman, podrà ser explicat amb tanta solidesa com això. |