procés català: anàlisi

Independentistes i «comuns»: un model de país compartit

L'anàlisi de les enquestes sobre polítiques públiques revela que entre l'electorat de Junts pel Sí, la CUP i CSQEP hi ha sintonia a l'hora de decidir sobre quins pilars que s'ha de construir la Catalunya del futur

per Marc Guinjoan, 8 de gener de 2017 a les 12:53 |
Oriol Junqueras i Lluís Rabell, al Parlament | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 23 de desembre es va constituir al Parlament el Pacte Nacional pel Referèndum, en un esforç renovat per aconseguir dur a terme, preferiblement amb la connivència de l’Estat, un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Com ja havia passat en l'estadi previ al procés participatiu del 9 de novembre del 2014, més enllà d’entitats i partits sobiranistes, en el pacte s’hi han sumat els "comuns", en ple procés de definició del seu projecte polític, i Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), la seva principal expressió al Parlament.

Arran de la cimera del Parlament, tanmateix, ja han aparegut algunes veus crítiques dins dels sectors menys sobiranistes de CSQEP que posen en dubte els renovats esforços per dur a terme un referèndum. I és que tot i que entre els votants dels "comuns" l’acord sobre la necessitat de celebrar un referèndum legal i acordat és ampli (90% segons la darrera enquesta de El Periódico), el suport a un referèndum unilateral és una mica menor (60% segons el mateix sondeig, lluny del 92% dels votants de CUP i ERC i del 75% de PDECat).


Ara bé, centrats en el dia a dia sobre el procés, l’eventual referèndum i les disputes partidistes que se’n deriven, hi ha aspectes de la vida política i social del nostre país que ens passen per alt i que faríem bé de parar-hi atenció. En efecte, entre abril, maig i juny del 2016 el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat va dur a terme un parell d’enquestes "omnibus" (REO 827 i REO 829) sobre temes d’actualitat a Catalunya que posen de manifest un elevat grau d’acord quant a polítiques públiques i model de país entre els votants de Junts pel Sí (JxSí), de la CUP i dels "comuns".
 
Per avaluar el grau d’acord en diversos temes d’actualitat hem seleccionat les següents preguntes de les mencionades enquestes:

- Creu vostè que les entitats financeres han de cedir a les administracions públiques els habitatges buits per a destinar-los a lloguer social?

- Creu que la Generalitat ha d’incrementar els impostos a la gent que disposa de més ingressos o patrimoni?
- Està vostè molt d’acord, d’acord, en desacord o molt en desacord amb què tots els
ciutadans de Catalunya, independentment de la seva situació administrativa, tinguin dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública?
- Considera vostè que cal adaptar l’horari laboral de Catalunya als horaris europeus?
- Creu que s’hauria de fer un esforç especial per millorar l’èxit escolar dels fills i filles de persones immigrades?

Tot i que les preguntes tenien diverses escales, per facilitar-ne la comparabilitat les hem convertides totes en una mesura sobre acord/desacord. En paral·lel, hem creuat cadascuna d’aquestes preguntes amb el record de vot a les eleccions del 2015 (desafortunadament no disposem de la intenció de vot ni de la simpatia de partit, de manera que no podem diferenciar entre el votant de JxSí proper a CDC i el proper a ERC). Les dades que presentem a continuació doncs, ens mostren el percentatge de persones que estan d’acord amb la pregunta en funció del record de vot.
 
 
PERCENTATGE D'ACORD AMB DIVERSES POLÍTIQUES PÚBLIQUES PER PARTIT

 
L’evidència dels gràfics és ben clara: el grau d’acord amb cadascuna d’aquestes polítiques públiques és molt elevat entre els votants de CSQEP, de JxSí i de la CUP. De fet, pel que fa a la necessitat de cedir els habitatges buits dels bancs a les administracions públiques i l’increment d’impostos als més rics hi ha un empat tècnic entre CSQEP i la CUP, seguit en ambdós casos de molt a prop per un JxSí que, recordem, rebia principalment vots tant de CDC com d'ERC. Quant a la necessitat de tenir igual accés a la sanitat pública per totes les persones, l'espai de CSQEP va lleugerament per sobre de JxSí i CUP mentre que, en aquest cas, C’s registra un percentatge similar. En el que es refereix a la necessitat d’adaptar els horaris laborals de Catalunya al model europeu són els votants de la CUP els qui mostren un percentatge més alt d’acord, a certa distància de JxSí, i encara més de CSQEP. Finalment, quant a la necessitat de millorar l’educació entre els immigrants, un altre cop són els votants de la CUP els qui s’hi mostren més favorables, seguits pels votants de CSQEP, PSC i JxSí, que registren uns percentatges pràcticament idèntics entre ells. 

Si ens mirem les dades des d’una perspectiva més global, el grau d’acord mitjà amb aquestes polítiques públiques és del 93,4% entre els votants de la CUP, del 91,1% entre els de CSQEP i del 88,4% entre els de JxSí, força per sobre del 82,2% del PSC, el 76,9% de C’s i el 64,2% del PP (entre els abstencionistes és del 82,9%).

Aquestes dades, doncs, ens posen de manifest que, més enllà del possible desacord en relació a la sobirania de Catalunya, entre els votants de JxSí, CUP i els "comuns" (i, en menor mesura, amb els del PSC) hi ha un important entesa sobre el model de país que es vol construir. L’independentisme havia estat tradicionalment un moviment ancorat a l’esquerra, tot i que la incorporació de CDC -avui PDECat- en els darrers anys hauria pogut fer virar el moviment cap a postures més centristes. Tanmateix, aquesta relació no només no s’ha donat del tot sinó que, avui en dia, és entre els partits que advoquen perquè Catalunya gaudeixi de (més) sobirania on hi ha més acord sobre quins són els objectius de país i com han de guiar-se les polítiques públiques futures.

Així doncs, malgrat no necessàriament compartir totalment horitzons sobre el grau de sobirania de Catalunya, entre els diversos actors que conformen aquest grup heterogeni hi ha un ampli acord cap a on ha d’avançar el país. Més enllà doncs de vots en referèndums i preferències sobre models territorials, a Catalunya hi ha un ampli suport per un model de país molt concret. També així es comencen a construir sobiranies. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació