Les previsions culturals del 2017

Aquest dissabte deixarem enrere un 2016 de concerts, discos, llibres, teatre i diverses experiències culturals. Amb tot, l'any serà especialment recordat per grans pèrdues del món de la cultura (David Bowie, Leonard Cohen, Carrie Fisher, Prince, George Michael, Dario Fo, entre d'altres), però també per algunes notícies sorprenents, com ara el comentadíssim i polèmic Nobel de Bob Dylan. Però, què ens reservarà el 2017? La cosa, ara per ara, apunta maneres. Esmoleu l'agenda i aneu fent calaix, que la cultura ve forta!
 

L'escena musical catalana està en constant expansió, i si aquest 2016 ens ha deixat amb les noves cançons de Manel, Love of Lesbian o Jaume Sisa, l'any vinent serà tota una allau: nous discos de Txarango, Mishima, Els Amics de les Arts, Zoo, Blaumut, Maria Arnal i Marcel Bagés, i Pau Vallvé presenten disc. La Casa Azul també torna, després de cinc anys de silenci discogràfic, amb La gran esfera, el disc encarregat de continuar el camí de La Polinesia Meridional.
 

A nivell internacional, l'any 2017 serà el dels nous discos d'Avril Lavigne The Flaming Lips, Fleet Foxes, Taylor Swift, Katy Perry, Vampire Weekend i, potser, també el de l'esperat retorn de Lady Gaga, tal i com especulen alguns mitjans estatunidencs. Mike Oldfield publicarà Return to Ommadawn i caldrà tenir molt en compte a The Magnetic Fields, que presentarà 50 Song Memoir. El grup liderat per Stephin Merrit presenta una obra magna i autobiogràfica. També serà l'any del tercer disc de l'aclamat trio londinenc The XX, titular I see you, que podrem tastar en directe al Primavera Sound i del qual ja es pot escoltar el primer single.
 
Pel que fa a les actuacions en directe, el 2017 serà un any de grans estrelles internacionals a Barcelona: Bruno Mars, Ariana Grande, Arcade Fire, Donovan o Fleet Foxes ja han confirmat assistència. A banda d'això, també es podrà gaudir dels darrers discos de Melendi (26 de maig), David Bisbal (16 de juny) o Joaquín Sabina (28 de juny), amb la presentació de Lo niego todo.

Entre els festivals, cal destacar l'arribada imminent del Barnasants, que s'estrena el 27 de gener amb Les Kol·lontai, un projecte produït especialment pel festival amb les veus de Montse Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal. El 29 de juny, Status Quo actuarà al Liceu sense el guitarrista Rick Parfitt, desaparegut recentment. Sense oblidar que el Primavera Sound, el Sónar, el Rockfest o el Cruïlla portaran a la capital catalana noms com Van Morrison, Arcade Fire, Nicolas Jaar, Aerosmith o Los Fabulosos Cadillac, entre molts d'altres.
 

 

Jaume Cabré serà el gran nom literari de l'any, sense cap mena de dubte. Sis anys després de Jo confesso, l'autor publicarà el recull de relats Quan arriba la penombra. L'any també viurà el retorn de Rafel Nadal amb La senyora Stendhal, el debut d'Emma Vilarasau (que, conjuntament, amb Montse Barderi, signa Camí d'anada i tornada) i de Lluís Homar (Ara comença tot), la nova novel·la del premi Nobel de literatura J.M. Coetzee, Els dies d'escola de Jesús, la reedició d'un clàssic de Jesús Moncada, Camí de Sirga, els nous llibres de Xavier Bosch (Nosaltres dos) i Màrius Serra (D'on trec el temps) o la novetat poètica de Dolors Miquel.

Entre els nous noms, Raül Garrigasait també ha aixecat moltes expectatives amb la publicació d'Els estranys, a Edicions de 1984. Un altre que promet coses bones és Jordi Amor (1982), guanyador del darrer Premi Documenta i que publicarà El forat el proper març (L'altra editorial). Maria Cabrera també publicarà nou llibre de poesia, flamant guanyador del Premi Carles Riba.

L'Avenç portarà la publicació de L’Eclipsi, de Georges Perec, un thriller en forma de joc lingüístic en què l'autor ens confon i ens fascina. Periscopi segueix l'aposta per Wajdi Mouawad, amb la publicació de La sang de les promeses, una aposta segura. Sembra llibres reedita Quan érem refugiats, de Teresa Pàmies, el testimoni en primera persona de l’exili forçat que van patir centenars de milers de republicans en acabar la Guerra Civil espanyola.
 
També serà l'any de la prosa reunida de Wislawa Szymborska o de les agudes cròniques de Philip Glass, ambdues a Malpaso. Blackie Books aposta fort per El libro de Gloria Fuertes. Antología de poemas y vida, o per l'esperada estrena d'Stefano Benni. Javier Cercas també torna, per partida doble: a l'actualitat literària i a la la Guerra Civil, amb El monarca de las sombras (Random House). Per últim, Enrique Vila-Matas publciarà Mac y su contratiempo (Seix Barral), el 14 de febrer.
 

El 2017 serà l'any en què el Festival de Sitges celebrarà 50 edicions. Cinc dècades amb mossecs, espants, sang a doll, i moltes hores de visionat intens de pel·lícules i nits memorables. Una efemèride que ve acompanyada pels cinc anys de La Filmoteca al Raval. I, per cloure l'any, l'esdeveniment més esperat per tots els warsies del món: l'estrena de l'Episodi VIII de Star Wars, encara amb Carrie Fisher.

El 2017 serà l'any de l'estrena d'Incerta Glòria, l'adaptació cinematogràfica del clàssic etern de Joan Sales. Dirigida per Agustí Villaronga (que ja va adaptar Emili Teixidor amb molt d'èxit a Pa negre), compta amb Marcel Borràs, Oriol Pla, Bruna Cusí i Núria Prims. L'estrena és prevista pel 17 de març.

A nivell internacional, viurem les estrenes de l'esperada Blade Runner 2; Cincuenta sombras más oscuras; Lobezno 3, l'última amb Hugh Jackman com a mutant; el retorn de King Kong amb Kong: Skull Island; l'esperada adaptació del clàssic Disney La Bella y la Bestia; Cars 3; Fast and Furious 8; Guardianes de la galaxia 2; el nou Spider-man amb Tom Holland; The Mummy, amb Tom Cruise com a protagonista; o Piratas del Caribe 5: La Venganza de Salazar.

Una de les notícies del 2017, coneguda des de fa uns dies, és que el Teatre Grec també serà obert durant el mes d'agost, i no només pel juliol. Més obres i més talent per poder gaudir en una època de bullici continu a Barcelona. A banda d'aquesta bona nova, el 2017 presentarà algunes produccions a tenir molt en compte, com ara l'espectacle De carenes al cel, de la Companyia Obskené, que s'emmarca en el cicle "Mar de miralls" de la renovada Sala Beckett.

Arribaran també algunes estrenes amb nom propi, com Cúbit, de Josep Maria Miró, un dels dramaturgs catalans de més projecció internacional. O l'estrena de L'hostalera, de Pau Carrió, a la Biblioteca de Catalunya. El TNC també una sonada visita internacional que aportarà un plus de nivell al curs, la de Bob Wilson i Letter to a man. La dramatúrgia de Joan Brossa també viurà el seu moment, amb l'escenificació de Collar de cranis (Varietats a la Brossa) a la mateixa sala, al maig, i Diumenge, a La Seca.

El Teatre Lliure tornarà a ser un dels puntals del teatre més arriscat i compromès, com demostra l'esperadíssima visita de Ricci/Forte, una companyia que presentarà el díptic format per Sitll Life i Macadamia Nut Brittle, dos espectacles "brutals" que denunciaran les injustícies de la legalitat democràtica. Al mateix espai, la poesia de Jaime Gil de Biedma es veurà materialitzada amb Las personas del verbo, en adaptació i direcció de Joan Ollé.

El record de David Bowie encara segueix ben viu a la nostra memòria. En aquest sentit, cal destacar David Bowie is, una mostra produïda pel Victoria and Albert Museum de Londres, amb 300 objectes procedents del fons personal de l'artista, entre els quals els vestits de Ziggy Stardust, vídeos inèdits o portades de disc. De gran artista a gran artista, Joan Brossa viurà un any ple d'emocions, com demostrarà Poesia Brossa al MACBA, una exposició que arriba per ensenyar els ets i uts de l'obra irrepetible d'un autor extraordinari.

Al CCCB, la literatura continuarà amplificant-se en el decurs del 2017. El llibre s'expandeix com a espai natural de la fotografia a Fenomen fotollibre, una gran exposició que vol contribuir a oferir noves perspectives sobre la importància i l'impacte que el fotollibre ha tingut en la cultura visual del nostre temps. També arribarà la novena edició de Kosmopolis, en el marc de Barcelona Ciutat Literària, amb un programa d'alta intensitat "orientat a explorar els canvis de sensibilitat que necessitem per evitar un futur distòpic". I, també, una nova edició del Primera Persona.

La Fundació Joan Miró mostrarà la fascinació que van provocar les arts de l'antiga Mesopotàmia en alguns dels artistes més destacats del segle XX, en l'exposició Sumer i el paradigma modern, comissariada per Pedro Azara. Es podrà degustar a la segona part del curs, a partir el mes d'octubre, i clourà la temporada 2017 del centre. Per finalitzar, el MNAC ens té preparades diverses exposicions temporals, entre les quals destaca Ismael Smith, la bellesa i els monstres, una mostra que abastarà la trajectòria d'Smith i reunirà obres de les múltiples disciplines que va practicar: escultura, dibuix, il·lustració, cartellisme, disseny gràfic, interiorisme, ceràmica, disseny de joies, gravats, ex-libris i, fins i tot, pintura.