PROCÉS CATALÀ: reportatge

Artur Mas, un any després: del pas al costat a la recerca del relat d'expresident

El líder del PDECat ja manté contactes amb dirigents del partit per trobar un relleu a Carles Puigdemont, que no vol ser candidat, sense autodescartar-se | L'expresident no ha deixat de tenir contacte periòdic amb un reduït grup de membres de la cúpula governamental, entre ells Vila, Baiget i Vidal de Ciurana, i va supervisar tots els passos de la refundació de CDC | Serà jutjat entre el 6 i el 10 de febrer pel seu paper en la jornada de participació del 9-N

per Oriol March, 7 de gener de 2017 a les 20:00 |
Artur Mas i Helena Rakòsnik, després d'anunciar que feia «un pas al costat» | Ivan Giménez
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi va haver una fase, especialment entre el gener i l'abril de l'any passat, que Artur Mas seguia sent "president" en tots els cercles relacionats amb Convergència. Carles Puigdemont era, encara, en "Carles" o en "Puigdemont", en funció de la proximitat que hi tingués l'interlocutor. És un exemple que serveix per identificar el pes que tenia –i que conserva– Mas en una formació que ell mateix es va encarregar de redissenyar al llarg del 2016. L'actual líder del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) va renunciar a la reelecció després de veure que la CUP mantenia ferm el seu veto fins al final i que dins de Junts pel Sí les dissensions ja estaven a l'ordre del dia després de mesos de bloqueig. D'un dia per l'altre es va veure fora de Palau i, des del despatx al Palau Robert, es va haver d'adaptar políticament a una nova etapa per al país. Ara, el dirigent nacionalista ja ha començat contactes amb els dirigents del PDECat per trobar substitut a Carles Puigdemont.

En els primers compassos de l'any, Mas encara duia sovint al damunt l'acord d'estabilitat que havien signat Junts pel Sí i els anticapitalistes. "D'això se'n podrien extreure moltes lliçons de psicoanalisme", exclama somrient un excol·laborador seu. Al llarg dels últims mesos, una mostra diversa i representativa de dirigents del PDECat consultats assenyala que s'ha pogut veure un expresident "ressentit" que "busca el to" en l'escena actual. Ha fet d'ariet contra la CUP -en el debat pressupostari sempre ha situat com a línia vermella no apujar l'IRPF a Catalunya- i ha volgut tenir protagonisme tant en la campanya electoral del 26 de juny com en tot el procés congressual de l'antiga CDC.


Discret ambaixador del procés

Una de les accions que se li reservaven, en un principi, era fer pedagogia exterior en clau de procés sobiranista, però només ha transcendit un viatge oficial a París en què va fer una conferència que en un principi havia de fer Puigdemont. La inversió estrangera va ser l'assumpte estrella de la xerrada. No han transcendit més activitats diplomàtiques de l'expresident, que era presentat sempre com un actiu internacional i que davant del pols entre famílies sí que ha hagut d'actuar com a àrbitre del "repensament" de les sigles històriques que comandava.

D'entre els objectius marcats, l'expresident s'ha hagut de dedicar més a la refundació del partit que a la projecció internacional del sobiranisme

No es pot reconstruir el primer any de Mas fora de la presidència de la Generalitat -a la qual hi va arribar l'any 2010 després de xocar dues vegades consecutives contra el mur del tripartit- sense traçar el recorregut de la refundació de Convergència. Al febrer, quan Mas va proposar-se crear una plataforma destinada a eixamplar el sobiranisme, un dels plantejaments que hi havia damunt la taula era que el partit fos "absorbit" per aquesta iniciativa. Finalment, però, aquesta plataforma no ha reeixit i s'acabarà convertint en la fundació del PDECat, i l'expresident la vol nodrir de patrons aliens a les sigles.


A principis d'any, doncs, Mas tenia en ment una idea ambiciosa que li permetés pilotar el procés de repensament de CDC. Això també incloïa pensar en "lideratges nous", tal com va verbalitzar al consell nacional del 4 de maig. Diversos dirigents consultats asseguren que l'expresident ja havia donat el seu vist-i-plau a una candidatura que pilotava al voltant de Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí, i Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar, però finalment cap dels dos és a la direcció executiva.
 

Carles Puigdamont amb Artur Mas, al congrés fundacional de la nova Convergència Foto: Adrià Costa


En un viatge a Brussel·les durant el mes de maig, Mas va tenir una llarga conversa amb Marta Pascal, que en aquell moment era portaveu de Convergència, sobre el futur de la formació. "És allà quan comença a pensar en aquesta opció", rememora ara una font consultada. Malgrat això, pocs dies abans del congrés, l'expresident obre la caixa dels trons en anunciar un tàndem presidencial amb Neus Munté. La consellera de la Presidència, molt ben vista per l'aparell de CDC, va emergir de manera fulgurant en els mesos previs al congrés fent costat a l'opció de Turull i Buch, que en aquell moment també comptava amb el vist-i-plau de David Bonvehí, actual número dos de Pascal.

Pel PDECat Mas apostava pel tàndem Turull-Buch, però va haver de canviar i fer costat a Pascal i Bonvehí

"L'anunci del tàndem amb Munté va ser un error", han assenyalat a NacióDigital una desena de dirigents consultats durant els últims mesos. "Va encendre encara més ens ànims. Sense aquell episodi, tota la polèmica del primer dia del congrés amb el nom no hagués passat", sostenen a la sala de màquines del PDECat. Mas va sortir del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, després del tancament del congrés, amb la sensació que hi havia hagut una "catarsi" fruit de la voluntat d'una renovació profunda després de passar pàgina a les sigles de CDC, obligada a refundar-se pel procés i els escàndols de corrupció. "S'han ajuntat moltes coses", va reflexionar en petit comitè. Aquestes "coses" eren l'esclat del cas Pujol, tot allò relacionat amb el procés sobiranista i una negociació extenuant amb la CUP.

Quilòmetres i despatx

Els seus col·laboradors asseguren que s'està fent un fart d'anar amunt i avall. Sopars amb empresaris, amb militants, amb agents socials i amb aquells col·lectius que li ho sol·liciten. També despatxa sovint des de la seva oficina al Palau Robert -on hi té una reproducció metàl·lica en tres dimensions del decret de convocatòria del 9-N- amb dirigents del partit i representants de la societat civil. Als dirigents del PDECat amb els quals es troba els pregunta per la hipotètica idoneïtat de Neus Munté o bé Francesc Homs com a candidats davant la negativa de Puigdemont, i també sobre la possibilitat que ell mateix hagi d'assumir el repte de liderar el PDEcat en les eleccions constituents previstes per la març del 2017.
 

Puigdemont, Mas i Junqueras agafen el tren per anar a Madrid per fer costat a Homs Foto: @govern


També manté reunions periòdiques –"en cap cas com un gabinet a l'ombra", sosté un dirigent consultat– amb un grup reduït de veus rellevants del partit. Són Elsa Artadi, membre de la direcció executiva i directora general de coordinació interdepartamental; Jordi Baiget, conseller d'Empresa i Coneixement; Joan Vidal de Ciurana, secretari del Govern i el seu excap de gabinet; i Santi Vila, conseller de Cultura. "Manté contacte amb Presidència, sobretot per tenir dades exactes per a les conferències que fa", sosté una font.

Mas despatxa de forma regular i informal amb Elsa Artadi, Jordi Baiget, Joan Vidal i Santi Vila

El que no ha canviat és seu mètode procedimental a l'hora de prendre decisions. El relat és d'algú que el coneix bé: "A vegades, dubta de si tirar per una banda o l'altra. És aleshores quan agafa el telèfon i li comenta a algú de confiança que ha pres una determinació concreta. Amb la seva reacció calibra si va pel bon camí o ha de modificar el seu plantejament". Al llarg d'aquest any ha estat al damunt, fins i tot, del concurs públic que es va fer per triar el logotip del PDECat.

Judici a la vista

Entre el 6 i el 10 de febrer, Mas, Joana Ortega i Irene Rigau seran jutjats per la seva participació en la jornada del 9-N. S'enfronten a penes d'inhabilitació, i esperen que el sobiranisme es mobilitzi davant les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Davant del jutge, quan va declarar el 15 d'octubre del 2015, es va posicionar com a "responsable" d'un procés que també afecta Francesc Homs, exconseller de la Presidència i a qui va demanar personalment que fos candidat a Madrid.
 

Rigau, Mas i Ortega, en una imatge recent Foto: ACN


Als jutjats, Mas hi culminarà una etapa marcada pel seu pas al costat i per la tria de Puigdemont, que ha imprès un estil diferent al del seu predecessor. L'expresident de la Generalitat busca un relat que el situï com a referent del sobiranisme. "És l'únic polític de primer nivell que està retirat amb opcions de ser realment influent. Ni Jordi Pujol, ni José Montilla ni Pasqual Maragall, per motius diferents, són aptes en aquest moment", resumeix una font que l'ha tractat sovint. El 2017 seguirà sent un any intens per a ell: des de trobar un candidat adient per al PDECat (sense autodescartar-se) a fer pinya amb el referèndum, passant per estructurar ideològicament una formació nova que s'ho juga tot en els propers dotze mesos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació