Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


VÍDEO Arran Terrassa ataca unes estàtues d'origen franquista

Els soldats de l'antic Monument als Caiguts situats al cementiri han patit pintades per reclamar "cap monument feixista"

per Redacció , 29 de desembre de 2016 a les 11:34 |
Soldats del Monument als Caiguts. | Albert Prieto
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


Arran Terrassa s'ha atribuït amb un vídeo l'atac al monument a les Víctimes de la Guerra ubicat al Cementiri de Terrassa, l'antic i polèmic monumento a los Caídos. El col·lectiu ha tacat amb pintura les escultures i ha escrit una pintada en defensa del lema "A Terrassa cap monument feixista".


Les estàtues dels dos soldats amb el cap cot representen un guerrer de les croades, que sosté una gran espasa, i un soldat de l'exèrcit franquista que va combatre durant la Guerra Civil i que porta un fusell. Al costat dels soldats, a banda i banda, hi ha l'antic escut de Terrassa i l'escut preconstitucional d'Espanya, que estaven inserits en el monument als Caiguts abans del seu desmantellament l'any 1991. Fins aleshores, les estàtues formaven part del conjunt monumental franquista erigit per la dictadura en memòria de los Caídos por Dios y por España a la plaça del Doctor Robert.

"La ciutat de Terrassa en memòria de les Víctimes de la Guerra", diu una placa col·locada fa pocs anys al davant de les grans escultura dels soldats. Amb aquest petit gest, l'Ajuntament de Terrassa va voler reinterpretar el significat del monument, que va passar de Monument als Caiguts a Monument a les Víctimes de la Guerra, com surt a dia d'avui indicat als plànols del cementiri. Malgrat això, les estàtues dels soldats arrosseguen amb elles la seva història i l'herència del franquisme, que Arran Terrassa ha criticat amb aquest atac.


Retirat del carrer el 1991

El Monument als Caiguts de Terrassa va ser desmuntat l'any 1991, setze anys després de la mort de Franco i quan la ciutat es preparava per a ser subseu dels Jocs Olímpics de Barcelona. Estava instal·lat a la plaça del Doctor Robert, coneguda en temps franquistes com a plaza de los Caídos. Era dedicat, com tots els monuments d'aquest tipus, als caiguts per Déu i per Espanya, als del bàndol franquista. "Caídos por Dios y por España: ¡Presentes!", hi deia la inscripció. Era una obra de grans dimensions coneguda popularment com les Setrilleres, per la seva forma. El monument, obra de l'arquitecte Frederic Vinyals i de l'escultor Jaume Bazin, havia estat inaugurat el 1944 i havia costat la valuosa quantia de 1.200.000 pessetes en plena postguerra.


La retirada del Monument als Caiguts de la plaça del Doctor Robert, al davant de l'edifici de Mútua Terrassa, es va produir per la construcció de l'aparcament soterrat en aquell indret, molts anys després que morís el dictador. Amb el règim franquista mort, les seves peces van ser traslladades al cementiri. Va ser un procés de reconversió i reaprofitament fet sense massa soroll o gairebé d'amagatotis per no despertar susceptibilitats.
 

El Monument als Caiguts, en el seu emplaçament original. Foto: AMAT

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació