29
de desembre
del
2016
Actualitzat
a la
13:01h
Barack Obama passarà a la història per moltes coses, i una d’elles serà que ha estat el primer president nord-americà que s’ha atrevit a condemnar aspectes importants de la política d’Israel. Aquest dimecres mateix, el secretari d’Estat, John Kerry, en un discurs que era esperat amb tensió pel govern de Beniamin Netanyahu, ha dit coses que mai havia dit el cap de la diplomàcia nord-americana. Kerry ha dit que “la política d’assentaments d’Israel és una amenaça a la pau”, tot reclamant una negociació directa entre Israel i els palestins per anar cap a una solució amb dos estats.
Ni Obama ni Kerry són antisionistes. Al contrari, són defensors de l’aliança estratègica amb Israel. Però si fins ara, les administracions nord-americanes mostraven el seu enuig amb els governs israelians amb la boca petita o a través de canals diplomàtics, Obama ha explicitat en diverses ocasions el seu desacord amb Tel Aviv.
Obama vol preservar el seu llegat
Res del que està passant succeiria si Hillary Clinton hagués guanyat les eleccions. Però amb els republicans a punt d’entrar a la Casa Blanca i controlant les dues cambres del Congrés, i un Partit Demòcrata que trigarà a trobar un nou lideratge, Obama vol reforçar el seu perfil. El període de transició està sent molt conflictiu i a Obama li interessa deixar clares les seves línies i aprofita que deixa el poder per deixar alguns temes encarrilats o, si més no, dificultar que siguin reversibles per la nova administració. De fet, la major part de les iniciatives rellevants d’Obama en política exterior són del seu segon mandat. I encara dels seus darrers dos anys, com el restabliment de les relacions diplomàtiques amb Cuba i l’acord amb l’Iran sobre política nuclear.
Tel Aviv tem la cimera de París sobre l’Orient Mitjà
Els dies previs a la presa de possessió de Trump estan sent intensos i poden encara oferir novetats importants en el terreny internacional. El 15 de gener s’inaugura a París una cimera sobre l’Orient Mitjà, organitzada pel govern francès, en què participaran ministres d’Exteriors de més de vint països. El govern de Netanyahu ja ha expressat el seu temor que, a cinc dies de la fi del mandat d’Obama, es faci alguna declaració crítica amb Israel, que ja ha anunciat que no assistirà a la trobada. Una posterior declaració al Consell de Seguretat de l’ONU seria més complicada de revertir per l’administració Trump.
Un cop a l’eix Trump-dreta israeliana
Durant la campanya, Trump va fer declaracions a favor de l’actual govern d’Israel i ha mostrat simpatia per Netanyahu. Ahir mateix, en diversos tuits va criticar Obama per la seva política envers Tel Aviv i va enviar un missatge a Netanyahu: “Israel, sigues fort, el dia 20 ja és a prop”, recordant la data de la seva presa de possessió. En aquests moments, Netanyahu encapçala una coalició de dreta radical del seu partit, el conservador Likud, amb el del ministre de Defensa, Avigdor Liberman, que lidera l’Israel Beitenu, favorable a estendre els assentaments. Els posicionaments d’Obama colpegen de ple l’eix Trump-dreta israeliana i ja han desfermat crítiques entre l’oposició a Tel Aviv per la política intransigent de Netanyahu.
Trasllat a Jerusalem de l’ambaixada dels EUA?
Obama vol dificultar decisions de la nova administració Trump que podrien tensar encara més la situació a l’Orient Mitjà. El president electe ja ha fet públic qui serà el nou ambaixador nord-americà a Israel, David Friedman. Es tracta d’un falcó favorable als assentaments i que ja s’ha posicionat a favor del trasllat de l’ambaixada dels EUA de Tel Aviv a Jerusalem. Ni tan sols els presidents nord-americans més empàtics amb el Likud han gosat fer-ho. Jerusalem és terreny de disputa entre jueus i palestins, i una decisió això irritaria els països àrabs. La situació a l'Orient Mitjà, que sempre és un dels punts calents internacionals, es pot tensar encara més amb Trump.
El lideratge d’Obama redueix Trump
Obama no li vol cedir a Trump ni un dia del seu mandat. Això, que en altres circumstàncies seria irrellevant, no ho és en aquesta ocasió. Un Obama prenent decisions fins al 20 de gener vol dir un Trump reduït a escriure tuits provocatius i d’alguna manera limita la seva imatge de president electe. Alhora, amb una política de gestos administrada amb cura –un altre dels darrers actes ha estat la trobada conjunta amb el japonès Abe per recordar Pearl Harbor- escenifica la complexitat de les relacions internacionals i envia un missatge al seu successor: la demagògia no és útil per dirigir una superpotència com els Estats Units.
Ni Obama ni Kerry són antisionistes. Al contrari, són defensors de l’aliança estratègica amb Israel. Però si fins ara, les administracions nord-americanes mostraven el seu enuig amb els governs israelians amb la boca petita o a través de canals diplomàtics, Obama ha explicitat en diverses ocasions el seu desacord amb Tel Aviv.
Obama vol preservar el seu llegat
Res del que està passant succeiria si Hillary Clinton hagués guanyat les eleccions. Però amb els republicans a punt d’entrar a la Casa Blanca i controlant les dues cambres del Congrés, i un Partit Demòcrata que trigarà a trobar un nou lideratge, Obama vol reforçar el seu perfil. El període de transició està sent molt conflictiu i a Obama li interessa deixar clares les seves línies i aprofita que deixa el poder per deixar alguns temes encarrilats o, si més no, dificultar que siguin reversibles per la nova administració. De fet, la major part de les iniciatives rellevants d’Obama en política exterior són del seu segon mandat. I encara dels seus darrers dos anys, com el restabliment de les relacions diplomàtiques amb Cuba i l’acord amb l’Iran sobre política nuclear.
Tel Aviv tem la cimera de París sobre l’Orient Mitjà
Els dies previs a la presa de possessió de Trump estan sent intensos i poden encara oferir novetats importants en el terreny internacional. El 15 de gener s’inaugura a París una cimera sobre l’Orient Mitjà, organitzada pel govern francès, en què participaran ministres d’Exteriors de més de vint països. El govern de Netanyahu ja ha expressat el seu temor que, a cinc dies de la fi del mandat d’Obama, es faci alguna declaració crítica amb Israel, que ja ha anunciat que no assistirà a la trobada. Una posterior declaració al Consell de Seguretat de l’ONU seria més complicada de revertir per l’administració Trump.
Un cop a l’eix Trump-dreta israeliana
Durant la campanya, Trump va fer declaracions a favor de l’actual govern d’Israel i ha mostrat simpatia per Netanyahu. Ahir mateix, en diversos tuits va criticar Obama per la seva política envers Tel Aviv i va enviar un missatge a Netanyahu: “Israel, sigues fort, el dia 20 ja és a prop”, recordant la data de la seva presa de possessió. En aquests moments, Netanyahu encapçala una coalició de dreta radical del seu partit, el conservador Likud, amb el del ministre de Defensa, Avigdor Liberman, que lidera l’Israel Beitenu, favorable a estendre els assentaments. Els posicionaments d’Obama colpegen de ple l’eix Trump-dreta israeliana i ja han desfermat crítiques entre l’oposició a Tel Aviv per la política intransigent de Netanyahu.
The big loss yesterday for Israel in the United Nations will make it much harder to negotiate peace.Too bad, but we will get it done anyway!
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 24 de desembre de 2016
Trasllat a Jerusalem de l’ambaixada dels EUA?
Obama vol dificultar decisions de la nova administració Trump que podrien tensar encara més la situació a l’Orient Mitjà. El president electe ja ha fet públic qui serà el nou ambaixador nord-americà a Israel, David Friedman. Es tracta d’un falcó favorable als assentaments i que ja s’ha posicionat a favor del trasllat de l’ambaixada dels EUA de Tel Aviv a Jerusalem. Ni tan sols els presidents nord-americans més empàtics amb el Likud han gosat fer-ho. Jerusalem és terreny de disputa entre jueus i palestins, i una decisió això irritaria els països àrabs. La situació a l'Orient Mitjà, que sempre és un dels punts calents internacionals, es pot tensar encara més amb Trump.
El lideratge d’Obama redueix Trump
Obama no li vol cedir a Trump ni un dia del seu mandat. Això, que en altres circumstàncies seria irrellevant, no ho és en aquesta ocasió. Un Obama prenent decisions fins al 20 de gener vol dir un Trump reduït a escriure tuits provocatius i d’alguna manera limita la seva imatge de president electe. Alhora, amb una política de gestos administrada amb cura –un altre dels darrers actes ha estat la trobada conjunta amb el japonès Abe per recordar Pearl Harbor- escenifica la complexitat de les relacions internacionals i envia un missatge al seu successor: la demagògia no és útil per dirigir una superpotència com els Estats Units.