PROCÉS CATALÀ

La llei de transitorietat jurídica garantirà les pensions a Catalunya

Junts pel Sí i CUP fan públic aquest dijous un acord sobre la norma més rellevant de la desconnexió, que podria aprovar-se en dos temps: primer la part del referèndum i, en cas de victòria del sí, tot el desplegament | La successió d'ordenaments jurídics, la ciutadania i el règim lingüístic estan inclosos dins l'articulat, que ha estat elaborat amb secretisme

per Oriol March, 28 de desembre de 2016 a les 22:30 |
El Parlament serà l'encarregat d'aprovar la llei de transitorietat jurídica | Parlament de Catalunya
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La llei més important de la legislatura ja està encarrilada. Junts pel Sí i la CUP tenen previst fer públic en les properes hores, possiblement a través d'un comunicat, l'acord al voltant de la norma de transitorietat jurídica. Aquest text, oficialment anomenat "llei de règim jurídic català", té previst ordenar la transició entre tot el corpus legal de l'Estat i les normes que regiran una hipotètica Catalunya independent en cas que el s'imposi en el futur referèndum del setembre del 2017. Un dels aspectes clau de la llei de transitorietat, segons ha pogut saber NacióDigital, és que s'hi "garanteix" el cobrament de les pensions en cas d'independència.

Aquest és un terreny en què el govern espanyol ha volgut fer especial èmfasi quan combat la viabilitat de l'estat català. L'Estat s'ha esforçat a deixar clar que les prestacions estarien "en perill" en una Catalunya independent, i això ha portat Junts pel Sí i la CUP a abordar "explícitament" la qüestió en el redactat de la llei de règim jurídic. "Volem garantir de forma expressa tots els drets i en tots els àmbits", assenyalen coneixedors de les converses. "No es veuran alterades les circumstàncies" actuals, asseguren en relació al cobrament de prestacions.


Inspirat en el CATN

Els informes que va elaborar el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) presidit per Carles Viver i Pi-Sunyer serveixen de base per a moltes qüestions que aborda la llei de transitorietat. Fonts consultades destaquen que no es tracta d'un articulat "barroc", sinó que simplement està destinat a aportar "seguretat jurídica" a la successió d'ordenaments entre l'autonomia i l'estat. El Govern sempre ha volgut deixar clar que els ciutadans no hauran de triar entre obeir les velles normes i les noves, i es pretén anar "de la llei a la llei", com diu sovint el conseller de Justícia, Carles Mundó.
 

Carles Viver i Pi-Sunyer, en una reunió amb Carme Forcadell Foto: ACN

 

Els documents número 10 -sobre el procés constituent- i 16 -sobre successió d'ordenaments i administracions- parlen sobre una "llei constitucional provisional" que hauria d'estar basada en dos conceptes. El primer, garantir una transició jurídicament impecable. El segon, no condicionar el contingut de la futura constitució catalana. Tots els dirigents consultats per NacióDigital al llarg de les últimes setmanes indiquen que el contingut de la futura norma l'haurà de decidir el futur Parlament, ja que aquest -sorgit del 27-S- no té el mandat per condicionar-ne el contingut.

En essència, la llei de transitorietat farà que segueixin vigents la gran majoria de les normes existents, "menys algunes" que els consultats no especifiquen. Es donarà legitimitat a gran part de textos legals, menys aquells que no seran "aplicables". La CUP pressionava per deixar sense efecte normes com l'anomenada "llei mordassa" o la d'estrangeria, per exemple. El CATN assenyalava en el seu informe número deu que la "llei provisional constitucional" mantindria l'ordenament institucional previst a l'Estatut, introduint algunes modificacions en matèria de competència. Aquesta norma també indica que caldria regular la figura del cap d'estat i els òrgans reguladors.


Empara al referèndum

La norma de règim jurídic que aprovarà el Parlament també servirà per emparar el referèndum. Tècnicament, existeix un epígraf sobre la llei específica que regularà la convocatòria electoral. La idea és que el text de transitorietat rebi la llum verda de la cambra catalana moments abans de posar en marxa oficialment el referèndum. Això serviria per reduir el marge de maniobra d'unes impugnacions que arribaran ràpidament per part de l'Estat. En teoria, després de l'aprovació de la llei de transitorietat el Tribunal Constitucional (TC) ja no serà "sobirà" sobre Catalunya.

Una de les opcions que hi ha damunt la taula és que la norma d'aprovi en dos temps, i el motiu principal és precisament la votació del setembre. En aquest sentit, un dels escenaris que hi ha sobre la taula és que primer es doni llum verda a la part que regula el referèndum i, en cas que s'imposi el , desplegar la resta del text.

El marc de transitorietat també regularà aspectes relacionats amb la llengua i la ciutadania. Segons el CATN, aquest últim ítem ha de ser regulat "provisionalment" a l'espera de la redacció de la futura constitució catalana. L'organisme presidit per Pi-Sunyer indica que ja n'hi hauria prou seguint la doctrina de l'Estatut, pel qual són catalans els "nacionals espanyols amb veïnatge administratiu en un municipi de Catalunya". L'informe sosté, al mateix temps, que possiblement caldria ampliar l'abast a tots aquells que tinguin "vinculació real amb Catalunya" però que no hi siguin físicament en el moment de declarar la independència.

Tractats internacionals

Des que va arribar a la conselleria d'Exterior, Raül Romeva i el seu equip s'han dedicat a analitzar els més de 3.000 tractats que Espanya ha signat a nivell internacional. Segons fonts coneixedores de la norma, la gran majoria seguiran vigents en el primer estadi de la Catalunya independent per donar "imatge de normalitat i de continuïtat". Són qüestions que s'aniran dirimint al llarg del procés constituent, que també és esmentat diverses vegades al llarg del redactat.

Els encarregats d'articular el text, adscrit a la comissió de Governació, han estat Lluís Corominas i Jordi Orobitg (Junts pel Sí) i Gabriela Serra i Benet Salellas per part de la CUP. El Tribunal Constitucional va suspendre la setmana passada la ponència conjunta de les lleis de desconnexió, de manera que  qualsevol avenç en aquest camp serà escutat al mil·límetre. Més brases al foc de la judicialització del procés.
 
Un text envoltat de secretisme
Junts pel Sí i la CUP han portat la redacció de la norma amb una discreció pràcticament inèdita. El detall de l'articulat sencer només el coneixen els ponents. "La guardarem amb pany i forrellat", deia fa només uns dies el president del grup parlamentari de la coalició independentista, Jordi Turull. La via per fer públic l'acord, que estava inclòs dins de les resolucions aprovades per les dues formacions durant el debat de política general, serà previsiblement un comunicat. Només es pretén fer públiques les parets mestres de la norma i seguir perfilant aspectes més detallats en les properes setmanes. Des del Govern, en privat, es lamentava que Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern (IEA), no hagués tingut un paper més rellevant en la confecció de la llei de règim jurídic i hagi quedat en mans dels grups parlamentaris. Se'l considera el principal arquitecte de la desconnexió.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació