transparència: anàlisi

La llei de transparència catalana: molt desitjada però poc consultada

Ja són 928 els municipis catalans que compten amb portals de transparència

Les retribucions d'alts càrrecs i contractació d'obres públiques són les peticions d'informació pública més sol·licitades

"Si no s'aconsegueix involucrar a la ciutadania, estem fent un acte de maquillatge que no porta enlloc", explica Eduard Gil, membre de la Iniciativa Barcelona Open Data

| 30/12/2016 a les 18:00h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Tecnologia, dades obertes, Llei de Transparència, transparència, GAIP
Portal de transparència del Govern | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya (LTC) es va aprovar el 29 de desembre de 2014, va entrar en vigor l'1 de juliol del 2015, però no va ser d'obligat compliment fins a l'1 de gener d'enguany. Per tant, aquest és el primer any de recorregut sencer de la norma. NacióDigital ha parlat amb diferents experts i responsables d'administracions per fer un balanç de la llei durant el 2016. 

Els ens públics es mostren satisfets per tenir "els deures fets" segons el que marca la llei però la ciutadania en fa molt poc ús. Actualment, 928 municipis ja disposen de portal de transparència, però una enquesta realitzada per Localret destaca que "un terç dels catalans coneix el portal de transparència del seu ajuntament i només un 4% hi ha entrat". 

La LTC és aplicable a la Generalitat i a tota l'administració local; a les societats i fundacions vinculades, als col·legis professionals i als consorcis, als partits polítics, les organitzacions sindicals i a les empresarials. També a les universitats públiques, i a les persones que exerceixen funcions públiques, presten serveis o perceben fons públics. 

No hi ha manera de comptabilitzar el total de sol·licituds d'informació pública que es fa a Catalunya perquè cada administració té els seus registres. Això impedeix estimar l'interès real de la ciutadania per la LTC però s'evidencia que la consulta no ha estat massiva. Una llei que va ser reclamada durant anys, ara és poc consultada. Dues possibles explicacions: els problemes tècnics dels tràmits virtuals en un començament i una manca de difusió o 'alfabetització en informació pública' per entendre realment el potencial de la norma.

Com podem saber?

Enguany, la prioritat del Govern ha estat complir al màxim amb la "publicitat activa" -és a dir, tota aquella informació que la llei obliga a publicar–. La directora general de Transparència, Dades Obertes i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Núria Espuny, ha explicat a NacióDigital que "en aquest 2016, s'han publicat els viatges oficials del president i dels consellers, a més dels acords de govern i l'agenda dels alts càrrecs amb grups d'interès, dels obsequis i de les invitacions rebudes. També s'ha posat en marxa una campanya informativaun nou web de transparència i un compte Twitter, a més del butlletí de govern obert". La valoració que es fa des de la Generalitat és molt positiva en el sentit que han complert el que marcava la LTC, "tot i que encara queda molt camí per recórrer", assenyala Espuny.

"Durant el segon semestre del 2015, la Generalitat va rebre només 292 peticions; mentre que el 2016 (entre l'1 de gener i el 21 de desembre) van arribar 885 sol·licituds, la qual cosa indica un major interès. També estem satisfets per haver simplificat i millorat el tràmit mitjançant l'Idcat Mòbil", afegeix.
 

Web de la Comissió de Garanties d'Accés a la Informació Pública Foto: GAIP

 

Sempre es pot reclamar

En cas que una persona sol·liciti informació a una administració i no rebi la resposta adequada en el termini d'un mes, pot reclamar a la Comissió de Garanties del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP). La GAIP és un òrgan independent i, a diferència del Síndic de Greuges, té capacitat executòria.

"Durant el segon semestre del 2015, vam rebre només 36 reclamacions. En canvi, aquest 2016 n'hem rebut 508", explica la presidenta de la GAIP, Elisabet Samarra. "És un bon senyal perquè significa que la gent és més coneixedora del seu dret. Però també un mal símptoma, perquè vol dir que l'administració no ha donat la resposta adequada. Quan ens arriba una reclamació per informació que és de publicitat activa, la persona ja ha estat doblement penalitzada o els seus drets han estat doblement vulnerats".

Quan la GAIP rep una reclamació té dos mesos per donar una resolució. Les més comunes són per la contractació d'obres o de personal. "Una persona va llegir que el seu municipi era un dels més endeutats i va sol·licitar el cost de les obres del nou poliesportiu. Com l'ajuntament no li va donar resposta, va reclamar a la GAIP. També es demanen molt les retribucions dels alts directius".

Cada cop que arriba una reclamació es posa en marxa un procés de diàleg llarg amb diferents actors de les administracions i amb el ciutadà. "Tenim un equip molt petit per atendre el volum de feina que suposa. Aquest 2016 ha servit per establir nous criteris, però encara falta molta publicitat activa als portals de transparència", afegeix Samarra.

Qualsevol persona pot preguntar

"Des de la ciutadania s'ha avançat molt poc", diu Eduard Gil, membre de la Iniciativa Barcelona Open Data (IBOD) i expert en dades obertes. "Només interessen els sous dels alts directius de les entitats públiques. Però la llei permet saber els funcionaments i les activitats de les administracions que ajuden a entendre molts temes socials".

Gil va ser l'impulsor del portal de dades obertes de l'Ajuntament de Gavà el 2014. Per aquest expert, el terme anglosaxó accountability (el rendiment de comptes de les administracions a la ciutadania) no ha quallat a la mentalitat catalana. "El consorci sanitari Sagessa publicava el 2015 les llistes d'espera dels hospitals, el cost dels serveis de neteja o els mesos d'espera per operacions. Va ser molt poc consultat", continua Gil.

El president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, Joan Soler, és de la mateixa opinió que Gil. "Les administracions no poden limitar-se a complir literalment la llei. Han de fer molta més pedagogia perquè el ciutadà entengui. Venim d'una cultura sense llei de transparència on qualsevol operació per obrir dades es veu amb reticència". Des del punt de vista del ciutadà, tampoc ens podem quedar amb els braços plegats, explica Soler. "No podem delegar cegament el vot a uns representants. La ciutadania s'ha d'organitzar per supervisar la feina del poder públic, sotmetre'l a mesures de control més continuades. Construir un nou espai de confiança demana l'esforç de tots".

Per Eduard Gil, el primer és preguntar a la gent quina informació vol obtenir, què interessa, explicar què hi ha, revisar si les dades obertes es publiquen en formats reutilitzables i organitzar debats i cursets de formació. "Això és el que volem fer des de la Iniciativa Barcelona Open Data. Si no s'aconsegueix involucrar a la ciutadania, estem fent un acte de maquillatge o de publicitat que no va enlloc. Aquest és el gran repte que tenim al davant".
 

Web de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades Foto: ACPD
 

Què es pot fer públic i què no?

Quan la sol·licitud o reclamació a la GAIP implica donar dades personals, l'organisme corresponent acut a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD). Aquesta, llavors, fa un informe preceptiu. "Abans de la Llei de Transparència ja érem consultats, sobretot per l'àmbit local", explica Àngels Barbarà, directora de l'ACPD. "Aquest 2016, hem elaborat 37 informes amb la GAIP".

Barbarà també explica que la majoria de catalans consulten sobre retribucions del personal de l'administració. "Què cobra el director general d'un hospital o un alt funcionari? També interessen qüestions de les entitats gestores del sector públic, o dels hospitals privats que gestionen serveis públics".

No obstant això, la llei de protecció de dades preval per sobre de la de transparència. La informació personal que fa referència a l'origen racial o ètnic, salut, vida sexual, ideologia, afiliació sindical, religió i creences està especialment protegida. La directora de l'ACPD puntualitza que "la transparència és imprescindible però mai s'ha de sacrificar injustificadament el dret a la protecció de dades. És per això, que és tan important la ponderació entre els dos drets".

Barbarà considera que el 2017 la llei anirà guanyant pes i recomana als ciutadans que quan facin una sol·licitud exposin la seva finalitat, "perquè ens ajudarà a la protecció de les dades. A l'administració demanem que no es limiti a denegar les sol·licituds, sinó que exposi també els motius i les conseqüències derivades. I, per últim, que es doni a les persones afectades l'oportunitat d'oposar-se a què la seva informació es divulgui".

La part més tècnica

Darrere dels tràmits de sol·licitud d'accés a la informació i dels portals de transparència hi ha un conjunt de serveis tecnològics, d'assessorament, de suport tècnic, jurídic i organitzatiu al personal de l'administració. El consorci de l'Administració Oberta de Catalunya (AOC) és responsable de bona part d'aquestes operacions. Miquel Estapé, subdirector d'estratègia i innovació de l'AOC, fa un balanç molt positiu d'aquest 2016 de transparència.

"Al juliol del 2015 hi havia una vintena d'ajuntaments amb portals de transparència. A finals del 2016, n'hi ha 928 (el 98%). Dels 130 ítems definits, el 50% es publiquen automàticament al portal sense cap feina per l'ajuntament. Això suposa un estalvi d'1,5 milions d'euros anuals".

Estapé reconeix que no totes les administracions i ajuntaments tenen el 100% de la publicitat activa que obliga la llei, "però hem de ser conscients que aquesta és una feina feixuga i afegida per a uns ajuntaments petits, amb recursos molt limitats en un context de crisi econòmica". I considera que "cal fer molta més pedagogia i comunicació envers els ciutadans perquè ara mateix no coneix prou els seus drets i no és gaire exigent amb l'administració. Només amb uns ciutadans compromesos i crítics amb els governs es pot avançar".

Reptes pel 2017

La implementació de la llei de transparència no està sent un procés fàcil com es dedueix de les paraules dels experts consultats. Bona part d'ells consideren que queda molt camí per recórrer i que aquest és un projecte a llarg termini. Però també és necessari que la ciutadania prengui consciència que ja té el dret de sol·licitar informació pública per prendre un rol més actiu en la societat. Una informació que, fins fa un parell d'anys, havia estat oculta o era accessible únicament a través de tràmits interminables.

Segons Estapé durant el 2017 "caldrà obrir més informació de contractació local, millorar la qualitat de les dades en relació a la supervisió, actualització i publicació en formats reutilitzables. També caldrà promoure el rendiment de comptes de l'administració, millorant la informació en formats gràfics i entenedors".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Mentides , comedia, presa de pel...
Anònim, 31/12/2016 a les 07:56
+8
-1
Cada dia em fan més fàstic els polítics, sempre més pendents de la noticia i de sortir als maixants amb alguna ocurrència, que de gestionar els recursos humans i econòmics dels que disposen per ajudar a que la societat funcioni millor. He entrat al meu ajuntament , LLoret de Mar , que està a la llista i fum fum fum, de la informació que veritablement permetria saber com gestionen, res de res, Salaris ? res , resolucions d'incompatibilitat ? no hi són, i seguim.....
Resumin , una enganyifa per quedar ver i seguir com sempre, on els amiguismes , la gestió del patrimoni public a fi de beneficiar uns quants particulars, és el dia a dia de la gestió política. I sincerament, cada dia estic més convençut que amb el polítics que tenim, amb la independència en aquest aspecte poc millorarem. Un exemple de la transparència de l'ajuntament de Lloret de Mar:




Té tota la raó...
Karma Peiró, 01/01/2017 a les 21:28
+0
-0
El seu Ajuntament està incomplint la Llei de Transparència.

Si fa una sol·licitud d'accés li han de donar en un mes de temps la resposta, a partir d'aquest enllaç:




Tal com explico a l'article, els ciutadans tenim dret a aquesta informació i, en cas de no obtenir-la, podem reclamar a la GAIT.
i les associacions?
Anònim, 02/01/2017 a les 22:26
+0
-0
Les associacions "sense ànim de lucre" també están obligades a cumplir la Llei de Transparència. Associació Akan, de Girona, no compleix la Llei de Transparència. Cap balanç de situació en el web www.akan.cat , cap informació del patrimoni. Aquesta associació està essent investigada per la Policia Judicial, han estat amagant a tothom que tenen quasi 100.000 euros al compte corrent de la Caixa. Això és una "associació sense ànim de lucre"? Estan incomplint el seu objecte social, ja que no es destinen tots els diners dels donatius a finalitats benèfiques. i s'han beneficiat de subvencions de la Generalitat, amb una molt dubtosa gestió econòmica

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Míting central de Junts per Catalunya al Pavelló de la Vall d'Hebron | Junts per Catalunya
Oriol March
01/01/1970
El partit aspira a situar peces clau dins del grup parlamentari després d'una campanya en què els dirigents orgànics no han tingut protagonisme | El resultat de JxCat i el futur de Puigdemont marcaran la relació entre la candidatura i les sigles neoconvergents | Fonts consultades indiquen que el president ha pactat amb el partit que JxCat no es convertirà en una nova formació política
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 19:22 ÚLTIMA HORA L'ANC diu ara que només «reconeixerà» Puigdemont com a president legítim. Llegeix íntegrament el comunicat que ha enviat als seus socis.
 19:07 LA CARAVANA On era la marea lila? Fins al míting central de Nou Barris, la militància de Podem, sempre avesada a reivindicar la seva identitat, ha tingut un paper discret en aquesta campanya. Contracrònica de Sara González
 

Míting dels comuns a Nou Barris Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 18:57 M'HI POSO PER... Solé i Sabaté, l'historiador que combat el «Decret de Nova Planta del 155». El catedràtic d'Història Contemporània, un dels molts independents de la llista de Puigdemont, creu que Espanya tracta Catalunya com una "colònia" i lamenta que el PSOE s'hagi posicionat al costat de l'extrema dreta per acabar amb l'independentisme. Un nou retrat dels independents del 21-D a càrrec d'Àlvar Llobet.
 18:23 L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, demana als cristians que el 21-D no votin partits "que vagin contra la religió". Confia que, independentment del resultat, la cita electoral ha de servir per "avançar en la convivència i en el bé de tots".
 18:03 PRIMÍCIA. El PDECat i la llista de Puigdemont ja negocien la cohabitació posterior al 21-D. Ho avança Oriol March. El partit aspira a situar peces clau dins del grup parlamentari que sorgeixi de les eleccions després d'una campanya en què els dirigents orgànics no han tingut protagonisme. El resultat de Junts per Catalunya i el futur de Puigdemont marcaran la relació entre la candidatura i les sigles neoconvergents. Fonts consultades indiquen que el president ha pactat amb el partit que JxCat no es convertirà en una nova formació política.
 17:59 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 11 de febrer de 1936: la recuperació de l'Estatut i el retorn dels presos apleguen les esquerres. ERC, Acció Catalana i els partits obrers reuneixen els seus partidaris en el tram final de la campanya. Nova entrega del diari de campanya (en blanc i negre) a càrrec de Pep Martí.
 17:45 A Escòcia també es publiquen enquestes prohibides sobre el 21-D.
 17:15 ÚLTIMA HORA Publicada Andorra la primera enquesta prohibida del 21-D.
 16:35 El PP ja demana el vot a Rajoy per «seguir liquidant l'independentisme». Soraya Sáenz de Santamaría presumeix del tancament del Diplocat i d'haver "escapçat" els partits independentistes; informa Isaac Meler.
 16:25 La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, presumeix del tancament del Diplocat: "Sabeu com es diu ara? Diplocat 'en liquidació'!". 
 16:08 El candidat popular, Xavier García Albiol, alerta que el "vot útil a Ciutadans" pot significar que el PP perdi el diputat de Girona.
 16:22 Des d'Andalusia fins a Palestina «with Catalonia»: «La vostra lluita és la nostra». L'escola Mediterrània de Barcelona acull la trobada popular de solidaritat amb Catalunya i contra la repressió de l'1 d'octubre; ho explica Aida Morales.
 16:07 El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, assegura que el "darrer diputat" de Girona "es disputa entre el PP, ERC i la CUP". 
 14:41 Iglesias demana «respecte» pels «comuns» per haver defensat la sobirania de Catalunya a Espanya; informa Sara González. Xavier Domèmech proclama davant de més de 2.000 persones a Nou Barris que la seva "remuntada" està en marxa i que aconseguiran fer fora al PDECat i a C's.
 14:30 LA CARAVANA Vargas Llosa, el «hooligan» més entusiasta d'Arrimadas. L'escriptor i parella d'Isabel Preysler "actua" al Goya i titlla la CUP de "tradicional i reaccionària" enfront el "progressisme" de Ciutadans. La contracrònica de Pep Martí.
 14:29 LA CARAVANA El número màgic d'Albiol. El candidat del PP puja al bus de campanya amb periodistes en el trajecte de Barcelona a Girona; ho explica Isaac Meler.
 14:16 El líder del PSOE, Pedro Sánchez, tanca files a Girona amb el candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta: "És concòrdia, experiència i convivència". Sánchez reivindica Iceta després de la polèmica per la proposta d'indultar els presos polítics en cas que hi hagi condemna.
 14:16 
 13:55 
 13:55 
 13:51 ERC reclama sense complexos liderar el sobiranisme per eixamplar-lo per l'esquerra; crònica de l'acte central dels republicans de Roger Tugas i Joan Serra Carné. Marta Rovira defensa en el míting central dels republicans que són “garantia” de “República” i de “preservar drets socials”. Tardà exclama que Junqueras és el “millor president” per defensar el llegat de l’1-O després de llegir una carta del líder d’ERC, empresonat a Estremera.
 13:37 
 13:35 
 13:27 
 13:24 
 13:15 Aplaudiments per a Marta Rovira, que tanca el míting central d'ERC al Born.
 13:16 
 13:14 Marta Rovira: "ERC és garantia que Catalunya continuï movent-se com a poble i no acabi reduït a una província més".
 13:11 Marta Rovira, al míting d'ERC: "El 21-D va de si aquí continua decidint Mariano Rajoy i els seus delegats o si ho fem nosaltres".
 13:12 
 13:10 Marta Rovira insisteix en la resposta a Josep Borrell: "Nosaltres estimem la diversitat"..
 
 13:06 Marta Rovira respon a Josep Borrell: "Abans de desinfectar [Catalunya] tenen molta feina. Tenen feina a netejar de corrupció les institucions espanyoles".
 
 13:02 Marta Rovira diu que Oriol Junqueras és "el millor candidat que pot tenir aquest país". "Si el votem, el podem treure de la presó".
 13:01 
 12:57 Marta Rovira intervé en el míting central dels republicans. Diu que ERC és un partit que "convida tothom a participar-hi". "Som un partit lliure".
 12:57 Rivera equipara Puigdemont a Le Pen per qüestionar el projecte de la UE; informa Pep Martí. Vargas Llosa i Manuel Valls donen suport a Ciutadans perquè el 21-D "està en joc el futur d'Europa".
 12:52 Al míting d'ERC s'emet ara l'àudio enviat per Oriol Junqueras des de la presó d'Estremera.
 12:51 Gabriel Rufián també critica els "comuns" per la seva proposta de tripartit amb ERC i el PSC: "No pactem ni amb carcellers ni amb espoliadors".
 12:51 Gabriel Rufián defineix Ciutadans com el "Front Nacional Taronja".
 12:45 Joan Tardà crida "president, president" per recordar Oriol Junqueras al míting d'ERC. "Ha arribat l'hora d'ERC", exclama entre aplaudiments de la militància.
 12:47 LA CARAVANA. Coses del directe (i de la tecnologia). Puigdemont entra per videconferència o per satèl·lit als actes de Junts per Catalunya, i el mecanisme no sempre funciona a la primera. Crònica d'Oriol March.
 12:47 
 12:38 Carta d'Oriol Junqueras a la miltància d'ERC. La llegeixen Joan Tardà i Gabriel Rufián: "Som els que aturarem la infàmia i que no deixarem que passin la piconadora pel nostre país".
 
 12:36 Carme Forcadell, al míting d'ERC: "Som el vot útil d'aquestes eleccions. No es tracta de guanyar o perdre uns eleccions, es tracta de guanyar o perdre un país. La d'ERC és la papereta de la dignitat, la democràcia i la llibertat".
 12:35 Ada Colau titlla de "vergonya" que el govern de Junts pel Sí "no doni ni un euro a les escoles bressol mentre donen desenes de milions a l'escola concertada i de l'Opus".
 

 
 12:34 Carme Forcadell, davant de la militància d'ERC: "L'única violència que veiem és la dels grups feixistes que campen pel carrer".
 12:32 Catalunya en Comú - Podem reivindica des de Nou Barris que no es voti Ciutadans, un partit que, ha recordat AdaColau, es dedica a "mantenir el PP" al govern de l'Estat.
 
 12:29 Torn de paraula de Carme Forcadell al míting d'ERC: "La repressió que estem patint no frenarà la República. Catalunya se'n sortirà. I si ERC guanya el 21-D ens aixecarem més aviat i millor".
 12:30 Ada Colau deixa clar des de Nou Barris que mai seran en el bloc dels "irresponsables" que van proclamar la DUI "sabent que generarien dolor i tristesa" a Catalunya.
 
 12:27 Raül Romeva elogia Marta Rovira: "No hi ha millor manera d'explicar l'acció de Govern que escoltant la Marta Rovira. S'ha fet molt bona feina i la continuarem fent a partir del 21-D".
 
Entrades anteriors »
Més de 2.000 persones, segons l'organització, han assistit al míting central dels comuns a Nou Barris | Dani Gago / Catalunya en Comú
Sara González
01/01/1970
Fins al míting central de Nou Barris, la militància de Podem, sempre avesada a reivindicar la seva identitat, ha tingut un paper discret en aquesta campanya
Carles Riera, candidat de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat de la CUP insta les forces "republicanes" a desplegar la declaració del 27 -O i aplicar la llei de transitorietat | Recalca que si cal assumiran "responsabilitats" de Govern i demana als "comuns" abandonar "el terreny fictici de l'equidistància" | Afirma que Puigdemont respon a una "realitat més lliure" que el "peix al cove" del PDECat
Mariano Rajoy i Xavier García Albiol en un acte de campanya a Badalona | PPC/Job Vermeulen
Isaac Meler | 11 comentaris
01/01/1970
El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona
El gat xinès al local de la CUP. | Adrià Costa.
Aida Morales
01/01/1970
Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin els resultats de les enquestes
Les fires de Nadal, tot un clàssic de les festes | Mariona Batllés
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana el mercat "De Prop", "El perro del hortelano" al TNC, Fira de Nadal i del Torró artesà, "Dinosaures de Catalunya", i la Fira Avícola del Prat