Carles Puigdemont, any 1: de l'aterratge a última hora a l'aposta pel referèndum

Carles Puigdemont, i aquesta és una afirmació que comparteix tant el seu entorn a Palau com la cúpula del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), va agafar les regnes de la legislatura el 8 de juny del 2016. Portava cinc mesos al càrrec, al qual va arribar a l'últim minut, i el veto de la CUP als pressupostos el va portar a anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança. La va superar al setembre gràcies al vot dels anticapitalistes i després de modificar el full de ruta incloent-hi el "referèndum o referèndum". I aquest és precisament el marc en què Puigdemont compleix un any a la presidència de la Generalitat, on hi va arribar des de l'alcaldia de Girona. Una de les coses que té clares és que, d'aquí a un any, ja no ocuparà despatx a Palau. Un pronòstic que alimenta els moviments successoris al PDECat.

L'aposta pel referèndum, segons s'ha anat reconstruint amb el pas dels mesos, no era desconeguda en cercles nacionalistes. A l'abril, el president ja va encarregar un informe a l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) que lidera Carles Viver i Pi-Sunyer per explorar la possibilitat d'una consulta vinculant. La tasca de convèncer el PDECat que aquesta era la via adequada per solucionar el procés no va ser senzilla, i suposa una fita en el seu mandat. Al llarg d'aquest any, Puigdemont ha vist com Convergència mutava en un nou partit i ha influït des d'una certa distància en la confecció de la direcció executiva, on hi ha noms -com David Bonvehí- del seu cercle més proper.
 
Referèndum i refundació a banda, què ha fet el president de la Generalitat al llarg dels seus primers 365 dies en el càrrec? S'ha vist amb tots els líders polítics del país i també amb els estatals -les cites amb Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera es van produir en plena inestabilitat a l'Estat-, i ha mirat de tenir una relació cordial amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. L'espai dels comuns, detecten a Palau, és clau per "eixamplar la base" sobiranista. Esperen, això sí, que quan el govern espanyol torni a tancar al porta a la via pactada, emparin la via unilateral.

Puigdemont també s'ha reunit privadament amb destacats empresaris, dirigents sindicials i agents socials. Ha debutat a les jornades del Cercle d'Economia, ha defensat davant l'establishment que Catalunya "s'ha guanyat a les urnes" el dret a tenir una relació bilateral amb l'Estat. Bilateral també és la relació que manté amb el vicepresident Oriol Junqueras, amb qui en termes generals té sintonia. Només una reunió del president d'ERC amb Pedro Sánchez -sense avisar el president- va enterbolir la situació a principis de la legislatura. Mantenen una cita setmanal cada dimarts i, de moment, el Govern manté cohesió. "No som el Dragon Khan", deia Puigdemont fa unes setmanes.

Quins són els reptes que afronta el president en els propers dotze mesos? Quines amenaces planen sobre el seu mandat? De quines fortaleses i oportunitats disposa? Les repassem en aquesta anàlisi DAFO.

Debilitats

- Dependència de la CUP: una de les frases més repetides durant la legislatura, en cercles nacionalistes, és que "mai es pot preveure res" en relació amb els anticapitalistes. El vincle entre la CUP i Mas estava completament esberlalt, però amb Puigdemont és diferent. "Té línia directa amb determinats dirigents", sosté una font consultada. Això no va impedir, però, que es tombessin els pressupostos per al 2016. Tot i estar immersos en una "cadena de confiances" després del debat de política general, no són poques les veus del PDECat que emeten dubtes sobre els èxits que puguin tenir els fruits de la relació amb els anticapitalistes. 

- Futur fora de Palau: Puigdemont ja ha deixat clar que d'aquí a un any no serà president. Això alimenta els moviments successoris a l'antiga Convergència, amb els noms de Neus Munté i Mercè Conesa ja en la recàmara. Al partit el consideren un "actiu" i en destaquen les xifres d'aprovació a les enquestes, superiors a les de Mas, que ja explora alternatives per encapçalar el PDECat a les properes eleccions constituents. El president es va comprometre a dur el país de la "postautonomia" a la "preindependència" i no vol sentir a parlar de res més.

Amenaces

- Aprovació dels pressupostos: és la prioritat del mes de gener. La CUP decideix el dia 28 si els dóna llum verda en una reunió del consell polític, i de moment exigeix reubicar 760 milions d'euros cap a polítiques socials. El Govern considera que els comptes són fonamentals per tirar endavant el procés, i confia en el "bon fer" de la negociació per aprovar-los a principis de febrer. Es dóna per fet que PP i Ciutadans els recorreran degut a la partida pel referèndum inclosa per Junqueras.
 
- Relació amb ERC: Puigdemont elogia sovint l'estabilitat de l'executiu, però a mida que avanci el calendari les relacions entre socis es poden anar esberlant. Els republicans tenen clar que no volen repetir la fórmula de Junts pel Sí i, segons totes les enquestes publicades, podrien convertir-se en la força hegemònica de l'independentisme. La relació entre el PDECat i ERC ha passat per moments de tensió, com l'episodi de crítiques mútues entre el conseller Toni Comín i Montserrat Candini, o bé la polèmica per l'IRPF en la negociació dels anteriors pressupostos.

Fortaleses

- Aposta pel referèndum: Puigdemont és partidari d'aquesta via des de fa mesos. Considera que és la millor via per resoldre el plet entre Catalunya i Espanya, i segons el seu entorn està disposat a anar "fins al final". La constitució del Pacte Nacional pel Referèndum va servir per projectar imatge d'unitat al voltant de la consulta, i la intenció és forçar la via pactada fins que calgui afrontar la unilateral. És un dels emblemes del seu mandat i té el compromís de dur-lo a terme encara que sigui sense permís estatal.

- Pedigrí independentista: "Genera molts menys dubtes que Mas perquè ell és independentista de primera hora", assegura un dels membres del seu entorn. "Pot modular el discurs en algun moment sense preocupacions de fons", assenyalen des del grup parlamentari. L'argumentari que desplegava Puigdemont abans de ser president -i durant el temps que porta a Palau- li impedeixen una marxa enrere en format de pacte terceraviïsta amb l'Estat.

Oportunitats

- Fracàs de l'operació diàleg: de moment, el presumpte intent del govern espanyol de promoure l'entesa amb la Generalitat no s'ha concretat amb cap mesura. Les querelles judicials a electes independentistes, així com també la nul·la voluntat d'acordar el referèndum, juguen a favor del president a l'hora de legitimar la via unilateral. L'executiu de Mariano Rajoy, amb qui s'ha de reunir aviat -previsiblement entre el febrer i el març-, encara no ha fet arribar solucions a les 46 propostes del mes d'abril.
 - Acostament cap a Colau: el dirigent nacionalista ha apostat per encetar el Pacte Nacional pel Referèndum amb una crida a l'entesa per establir els termes de la votació del setembre. És un gest cap als comuns, a qui Puigdemont considera cabdals per afermar la majoria sobiranista al voltant de la consulta. De portes enfora, el president mantindrà la mà estesa amb l'Estat per fer evident que qui no vol negociar és Rajoy. D'aquí ve que el Govern no posi terminis a la via pactada i insisteixi que la voluntat d'acord hi serà fins a última hora.