La petjada dels deu millors esportistes del 2016

Les braçades de Michael Phelps i Mireia Belmonte. La màgia de Messi davant els premis individuals -i aquest any també col·lectius- de Cristiano Ronaldo. L'ascens al número u del tennis mundial de l'escocès Andy Murray, encarregat d'esberlar el mur de Novak Djokovic en la segona meitat de l'any. Les palades de Saúl Craviotto cap al seu segon or olímpic. El tercer mundial de MotoGP de Marc Màrquez. La frescor de Simone Biles, hereva de la gimnasta Nadia Comaneci al tron de la gimnàstica. El tercer anell de l'NBA de Lebron James. I les gambades imponents d'Usain Bolt a Rio, on es va convertir en el primer velocista en guanyar 3 medalles d'or consecutives en els 100 i els 200 metres, així com també en el 4x100 amb Jamaica.

Aquest és el resum esportiu d'un 2016 que també deixa l'Eurocopa de Portugal, la victòria de Nico Rosberg al Mundial de Fórmula 1 -amb una retirada imprevista al cap de poques hores de pujar al podi- i l'hegemonia de Chris Froome al Tour de França, on va protagonitzar un dels moments més hilarants de l'esport d'enguany.

Michael Phelps

Les xifres de la carrera de l'anomenat Tauró de Baltimore no necessiten explicacions: 28 medalles olímpiques i 23 d'or. Té més metalls ell sol que altres 89 països. Als Jocs de Rio es va convertir en el primer nedador de la història en aconseguir una victòria individual amb més de 30 anys. Phelps arribava a la metròpoli brasilera després de tornar a les ordres del seu entrenador de tota la vida, Bob Bowman, amb qui havia partit peres després d'una actuació discreta a Londres. La policia el va enxampar conduint sota l'efecte de l'alcohol i va decidir tornar a l'aigua. En aquest anunci de la marca que el patrocina queda clar que no s'hi va posar per poc.

La seva última cursa, sota la mirada del seu fill Boomer, és especialment simbòlica. Phelps va perdre contra Joseph Schooling, un nedador de Singapur. Vuit anys abans, Schooling va demanar fer-se una foto amb el seu ídol, a qui venceria en aquests Jocs. Lluny d'enfadar-se, visiblement emocionat, el millor nedador de la història -els seus vuit ors a Pequín 2008 són una fita inigualada- va assenyalar que estava feliç de fer lloc a una nova generació. Ara li toca seguir endavant fora de la piscina.

Mireia Belmonte

Després de dues plates als Jocs de Londres, la nedadora de Badalona arribava a Rio amb ganes de superar-se. Ho va aconseguir gràcies a la medalla d'or en els 200 metres papallona. Després de cent metres darrere de l'australiana Madeline Groves, que dominava amb certa comoditat la prova, Belmonte va accelerar en l'últim tram per afermar una primera posició que la situava definitivament el l'elit mundial. Amb 26 anys, encara té temps per ampliar el palmarès en Mundials i en els futurs jocs de Tòquio.

Leo Messi

L'evolució futbolística del jugador de Rosario no té límits. O, si més no, ningú ha estat capaç de trobar-los. Reconvertit d'extrem rapidíssim a fals 9 per Pep Guardiola, Messi és ara un futbolista amb influència a pràcticament totes les àrees del cap. Amb un model cada cop menys basat en el pes de mig del camp, l'argentí és el cervell i el cor d'un equip que aspira a recuperar la Lliga de Campions, ara en mans del Madrid. En aquest primer tram de la temporada, el 10 del Barça ha marcat 10 gols en sis partits en la màxima competició europea i 12 a la Lliga, ja sigui de ros o sense tint.

Cristiano Ronaldo

Etern perseguidor de Messi, la seva evolució és diametralment oposada a la de l'argentí. Ha passat de ser un extrem que marxava per velocitat a convertir-se en un rematador. Una posició ideal per a un jugador que compta tots i cadascun dels guarismes individuals del seu joc. A principis de gener, gràcies als triomfs del Reial Madrid a la Lliga de Campions i de Portugal -amb un gol agònic del desconegut Éder- a l'Eurocopa, recollirà la quarta pilota d'or en una cerimònia a Suïssa. Les presumptes irregularitats de les seves finances l'han perseguit en l'últim tram del 2016.
 
Andy Murray

El tennista escocès, supervivent d'una massacre en una escola de Dunblane, sempre era qualificat com els menys dotat dels jugadors que durant pràcticament una dècada han integrat el Big Four de l'ATP. Un grup que també incloïa, a banda de Murray, el suís Roger Federer -17 títols de Grand Slam-, Rafel Nadal -14 grans victòries- i Novak Djokovic -un total de 12-. El serbi semblava inexpugnable després d'anys al número u, però una segona meitat de l'any plena de dubtes va fer que l'escocès -or olímpic a Rio- accelerés fins a prendre-li el lloc. El 2017 l'haurà de mantenir.

Saúl Craviotto

El lleidatà és ja un dels millors esportistes catalans de la història gràcies al segon or olímpic de la seva carrera, obtingut als Jocs del Brasil. El primer el va aconseguir a Pequín en la categoria de K-2 en 500 metres, mentre que a Londres, quatre anys més tard, es va quedar amb la plata en categoria K-1. Nascut a Alpicat, Craviotto es dedica a fer de policia quan els entrenaments li ho permeten.
 
Marc Màrquez

El Tro de Cervera ha exhibit una maduresa impecable al llarg d'aquest Mundial de MotoGP, el tercer que s'endú cap a casa després dels aconseguits el 2013 i el 2014. Una competició regular com mai li ha permès superar rivals com Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo i Valentino Rossi, que en el tram final de la seva carrera és més notícia per qüestions extraesportives -difícil d'oblidar la seva cossa a Màrquez de fa un any- que no pas pel rugit de la seva Yamaha. El pilot català, de només 23 anys, té davant seu l'oportunitat de marcar una etapa sobre les dues rodes.

Simone Biles

La força descomunal i el somriure de Biles, de només 19 anys, amaguen una infància complicada. Filla de drogoaddictes, va ser adoptada per uns altres pares i va començar a fer gimnàstica com a via d'escapament del seu trastorn d'hiperactivitat. Una decisió idònia: ningú havia manat tant en totes les disciplines d'aquest esport des de Nadia Comaneci. La gimnasta d'Ohio és la líder indiscutible d'un equip molt sòlid que es va endur els titulars a Rio. Biles va guanyar tots els ors possibles menys un, en barra. Va servir per demostrar que no era una extraterrestre.

LeBron James

Megalòman i còmode al centre d'atenció, LeBron James va ser decisiu perquè els Cleveland Cavaliers aconseguissin el primer títol de la NBA de la història. És la clàssica història que agrada als nord-americans: un ídol local -James- que torna a casa seva per convertir l'equip en guanyador. Envoltat de dos gregaris de luxe -Kevin Love i, sobretot, Kyrie Irving-, el jugador d'Akron va ser capaç de guiar els de Cleveland a la final contra els Golden State Warriors d'Stephen Curry, que venien de signar la millor temporada regular de la història. De poc els va servir en una final d'infart.

Usain Bolt

No només és l'home més ràpid del planeta, sinó que ho ha demostrat en tres Jocs Olímpics consecutius: no sap què és perdre quan es tracta de competir en aquests esdeveniments, i acumula nou ors. Els 100 metres, els 200 i el 4x100 amb l'equip jamaicà són distàncies governades amb mà de ferro per Bolt, que va arribar molt just de forma a Rio després de patir una lesió lleu abans de la competició. El nom del velocista jamaicà és l'únic especialista que no ha vist el seu nom esquitxat per casos de dopatge. És improbable que vulgui allargar el seu regnat als propers Jocs: es dedicarà a viure al seu ritme allunyat de les pistes d'atletisme. Potser no tant de les de ball.