BARCELONA

​Els detractors de les «superilles» es multipliquen dins i fora del Poblenou

La necessitat de reduir la contaminació genera cada cop més consens, però l'eliminació d'espais per al cotxe desperta moltes resistències i es demana evitar els errors del Poblenou | Gisela Cañadell, de la plataforma en contra de les "superilles" de l'Esquerra de l'Eixample, argumenta: "Si no passen cotxes pel davant, la gent s'oblida que hi ets"

per Jordi Bes, Barcelona, 25 de desembre de 2016 a les 16:45 |
Pintada contra la «superilla» del Poblenou | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El cotxe és el rei indiscutible dels carrers de Barcelona, i el fet de posar-hi impediments encara xoca amb moltes reticències. L'intent més agosarat del govern d'Ada Colau per aconseguir-ho ha estat la "superilla" del Poblenou, que es va implantar a principis de setembre amb la intenció d'expulsar bona part dels automòbils en benefici dels vianants i les bicicletes. El rebuig a aquesta iniciativa no ha parat de créixer en les últimes setmanes i, quan encara no s'han executat els últims canvis anunciats per calmar els ànims dels veïns, Colau ja ha revelat les sis noves "superilles" que preveu implantar el 2018 com a molt tard. Malgrat que CiU volia plantejar en l'últim ple de l'any que s'aturi el seu desplegament, finalment hi ha renunciat i només s'ha aprovat que s'hagin d'acordar amb els grups municipals.

A l'Esquerra de l'Eixample s'ha creat una plataforma en contra, fins i tot setmanes abans que s'hagi anunciat oficialment que és un dels barris escollits per tenir una "superilla", la qual es preveu al voltant del carrer Consell de Cent, en el tram entre el parc Miró i Urgell. Aquesta entitat ja ha recollit unes 400 firmes per evitar la pacificació d'aquest carrer, i s'emmiralla en la plataforma existent al Poblenou, la qual ja disposa de milers de signatures –4.000 en paper i més de 3.000 a través de la plataforma digital change.org-, i preveu tallar carrers el 16 de gener com a mesura de protesta.


Milers de veïns han signat en contra al Poblenou, i 400 a l'Eixample tot i que allà la "superilla" s'acaba d'anunciar

Les dues entitats s'han posat de nom "plataforma d'afectats", i en el cas del Poblenou ha aparegut una iniciativa en sentit contrari. El Col·lectiu Superilla Poblenou defensa aquest projecte, i penja vídeos de residents al barri que hi estan a favor. Es dóna la circumstància que en tots els casos es tracta de moviments que s'han creat malgrat que en aquests barris ja existien prèviament associacions veïnals amb llarga trajectòria, i és que la crisi de les representativitats també s'està reproduint a l'activisme veïnal.

La necessitat de reduir la contaminació a la ciutat cada cop genera més consens, però no quines actuacions cal aplicar per aconseguir-ho. Al Poblenou, la "superilla" és un àmbit de nou illes de la trama Eixample que no es poden travessar d'un cantó a l'altre, i s'han fet canvis de sentit que ho impedeixen. Això ha suposat que carrers com Tànger estiguin més transitats, que s'hagin desviat línies d'autobús i que els conductors es perdin sovint, de manera que alguns acaben optant per anar en contra direcció. A més, la implantació d'aquestes mesures no s'ha acompanyat de més transport públic.

La protesta es trasllada al carrer amb talls al gener


Jordi Campins, de la Plataforma d'Afectats per la Superilla del Poblenou, considera que hi ha "un problema estructural", i és que en nou illes de l'Eixample hi viuen uns 1.500 habitants. "Allà no hi ha habitants. Mai hi ha vida", ressalta. El 16 de gener iniciaran la primera jornada de les mobilitzacions per dur la protesta al carrer. La idea és començar per tallar els carrers perimetrals de la "superilla", que són Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger.
 

Pancartes de la plataforma contrària a la «superilla» del Poblenou. Foto: Adrià Costa


Les pancartes de la plataforma són ben visibles penjades en balcons del carrer Tànger, i en comerços com concessionaris de cotxes i tallers de motos, els quals se senten entre els més afectats. "No hi ha ningú que sàpiga arribar a les instal·lacions", ha lamentat el gerent d'un concessionari de Citroën, Ignacio Javier Jané, el qual ha explicat que juntament amb un de Seat treballen amb un advocat i es plantegen recórrer als tribunals amb la idea d'aconseguir que el consistori faciliti que es pugui arribar als seus locals.

Els concessionaris i els tallers de cotxes són els més afectats, i la seva facturació s'ha reduït fins a la meitat

Segons Jané, els clients a vegades "cal sortir a buscar-los de la mà", i calcula que la facturació ha disminuït un 50% des de la implantació de la "superilla", la qual titlla de "nefasta". A la botiga Moto Center del carrer Almogàvers han notat una baixada del negoci d'entre el 20% i el 30%, i han hagut de prescindir d'un dels dos mecànics que tenien, explica David Velaure. Abans arribaven una mitjana de 10 clients nous a la setmana, i ara han estat "sis o set en tres mesos". Al davant hi té Al·lop Automòbils, i la família podria valorar tancar el negoci aprofitant que el propietari, Alfons López, està a punt de jubilar-se.

Mentre fora de la "superilla" augmenta el trànsit, a dins els carrers queden deserts en determinades hores, cosa que inquieta. "La majoria són oficines, i per quatre veïns que som ens han deixat completament aïllats", lamenta Laura Boleda, la qual explica, mentre entra amb cotxe al seu garatge del carrer Almogàvers, que ha firmat en contra. Abans paraven diverses línies d'autobús al davant de casa que la duien al centre, i podia agafar fàcilment un taxi, cosa que l'ajudava perquè a la família hi ha una persona amb una dependència reconeguda del 90%. Ara cal desplaçar-se algunes illes de cases per trobar un transport.

Àngels Lozano, que té el restaurant Die Spiegel de la cantonada entre Ciutat de Granada i Pere IV, assegura que la facturació ha anat "una miqueta a la baixa", ja que han perdut part de la clientela que podia baixar d'un taxi o de l'autobús. En opinió seva, el barri "ha quedat dessolat i sembla un descampat", i això va a més els caps de setmana: "Abans semblava un poble i ara és un desert". A l'altra cantonada, el Bar Catalunya té cartells de la plataforma contrària. Mentre pren un cafè, Jordi Fernández, que viu al carrer Bilbao, fora de l'àmbit de la "superilla", confessa que a vegades "fa por anar per aquí" perquè "no hi ha ningú".

L'evolució de la pol·lució, el trànsit i el soroll

Fernández constata que ha augmentat la circulació en els carrers dels voltants de la "superilla", i arriba a una conclusió: això suposa més temps, més consum de combustible i més contaminació, de manera que s'aconsegueix l'efecte contrari de reduir-la. "Més consum és pol·lució", insisteix. Això ho contraresta Carles Peña, del Col·lectiu Superilla Poblenou, el qual explica que l'Ajuntament els va aportar uns primers resultats preliminars de l'inici de la implantació de la mesura que afirmaven que no havia augmentat la contaminació, però el trànsit sí, tot i que no més del 5%. El soroll havia baixat allà on s'ha implantat la "superilla".

Peña creu que les obres que afecten la zona des de fa mesos, com la transformació de Pere IV o les Glòries, han contribuït especialment en l'increment de trànsit. Davant dels que es queixen que ara és un desert, ressalta que "ja ho era abans quan passaven els cotxes", i argumenta que el vehicle privat no fa els espais més habitables. "Això no és el Portal de l'Àngel", ha afirmat, però es mostra convençut que de mica en mica la gent es va fent seu l'espai que fins fa poc era per als cotxes. I, sobre la protesta prevista el 16 de gener amb el tall de carrers, creu que la fórmula "no dista gaire" de la seva idea que cal restar espai al cotxe.

Una de les places que s'han generat amb la limitació del trànsit al Poblenou. Foto: Adrià Costa


Costa trobar algú al carrer que estigui a favor de la "superilla". L'Oriana és ciclista i viu a Pere IV, on ara s'hi ha creat un cul de sac. Per ella, la mesura "és brutal" per als que van amb bicicleta i permet que "es torni a la cultura que els nens poden jugar a pilota davant de casa". Oriana, que viu en un baix, ho experimenta quan deixa que el gat explori tranquil·lament sota els cotxes aparcats al carrer. Si bé Juanjo Calvo i el seu fill petit, Dídac, juguen a prop entre la vorera i la calçada alliberada de cotxes amb aparent tranquil·litat, el pare creu que és perillós per als nens. Considera que la idea "està bé", però els conductors acaben donant "mil voltes", i les criatures no poden jugar com si tot el carrer fos seu.

La "superilla" permet que "es torni a la cultura que els nens poden jugar a pilota davant de casa", celebra una ciclista

L'increment del trànsit derivat de la "superilla" no és exclusiu dels carrers del voltant, segons Mari Carmen García, del Moviment Diagonal Mar. Ha explicat que fa anys que tenen problemes de trànsit a primera hora del matí a causa dels que intenten evitar els embussos de la Ronda Litoral i agafen la sortida 24 per incorporar-se uns metres més enllà a la ronda. "Ara ens trobem que a totes hores tenim embussos", assegura García. Entén que els conductors es busquin la vida per trobar solucions alternatives, i demana que "treguin la 'superilla' o obrir el carrer Almogàvers" al trànsit de nou. L'Ajuntament assegura que els embussos "ja es donaven amb anterioritat" i busca com minimitzar-ne l'impacte.

Els concessionaris i tallers de Consell de Cent, a l'expectativa

A l'Eixample es mouen més preventivament que al Poblenou, i han creat la Plataforma d'Afectats per les Superilles de l'Eixample Esquerre. La portaveu, Gisela Cañadell, ha explicat que el consistori ja els va comunicar fa unes setmanes que s'implantaria una "superilla" abans del setembre del 2018 al voltant del carrer Consell de Cent. Ella té un taller mecànic Midas i ha subratllat que n'hi ha com a mínim mitja desena en aquesta via. "Si no passen cotxes pel davant, la gent s'oblida que hi ets", ha defensat. El seu taller no té ni dos anys, i llavors ningú li va comunicar que es veuria afectat per la gairebé total eliminació del trànsit.

"Espero que no la facin com l'han fet al Poblenou", ha reclamat. Tampoc ningú va avisar a Iñigo Pons dels plans municipals abans que l'abril d'aquest any obrís Maquina Motors, un concessionari de motocicletes. "Estem d'acord que hem de reduir emissions al nucli urbà, però demanem que les coses es facin amb sentit comú", remarca. Pons espera que el consistori "no alteri la possible arribada de clients als comerços", una de les queixes més reiterades al Poblenou. Que cal reduir la contaminació és una qüestió cada cop més assumida, però ningú vol la reproducció dels problemes de la "superilla" del Poblenou.
 

Els ciclistes és un dels col·lectius més beneficiats de la «superilla». Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació