entrevista

Vicenç Villatoro: «Un dels passatges de l'Holocaust també passa a Barcelona»

"El retorn dels Bassat" s'endinsa en la història de la família del conegut publicista, un testimoni que condensa la història dels jueus europeus durant els últims cinc segles | "Per entendre una emigració has d'entendre el lloc d'on véns i el lloc on vas", afirma l'autor del llibre

per Esteve Plantada, 27 de desembre de 2016 a les 14:25 |
Lluís Bassat i Vicenç Villatoro, al despatx del publicista | Esteve Plantada
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vicenç Villatoro presenta la segona peça de la trilogia que està construint sobre emigració i identitat. La primera, Un home que se'n va, parlava de l'avi patern. La tercera, parlarà del l'avi matern. La segona, la baula del mig, és El retorn dels Bassat (RBA-La Magrana), una obra que s'endinsa en la història de la família del conegut publicista Lluís Bassat i que esdevé un testimoni que condensa la història dels jueus europeus al llarg dels darrers cinc segles. La història barreja amb agilitat la narració familiar, les memòries, la investigació històrica, l'assaig cultural, les entrevistes, els testimonis i la literatura. Sis-centes pàgines que fascinen i condueixen el lector per descobertes, emocions, fugides, literatura i èxits, a través d'escenaris com Corfú, Bulgària o Istanbul.
 

- Com sorgeix la confluència Bassat-Villatoro?
 

- Vicenç Villatoro: L'atzar cristal·litza una cosa que havia de passar. Érem al casament el Joan Barril, que convida als amics a un passeig en "golondrina" pel port. Casualment, el Lluís Bassat i jo, que ens coneixem des de fa temps, compartim tot un trajecte llarg. Aleshores, jo estava acabant el meu llibre anterior, Un home que se'n va, que era la història del meu avi. Quan acabo, ell em diu que la història dels seus avis també era molt interessant, i me l'explica. I decideixo, aquell mateix dia, demanar-li fer el llibre de la seva família.
 

- En quin moment va creure que era imprescindible escriure la història de la família Bassat?
 
- VV: El desencadenant, pur i dur, és quan parla de la seva família i em diu que el seu avi matern és nascut a Corfú. I jo li dic: "ah, com l'Albert Cohen" [l'escriptor]. I ell em respon: "però si és el cosí del meu avi!".
 
- Lluís Bassat: L'Albert i el meu avi vivien a la mateixa casa!
 
- VV: Trobo la casa per les descripcions de l'Albert Cohen i per alguns familiars del Lluís Bassat que fan memòria.
 
- Vostè va visitar sol Corfú.
 
- Sí. De fet, la cronologia dels fets és la següent: en Lluís m'explica la història, i jo li demano que la vull escriure. Però li demano, també, que necessito que m'ajudi. Això vol dir que pugui parlar amb ell quan calgui, que pugui revisar tot el material que tingui, i que m'agradaria anar a llocs amb ell. No volia fer un treball genealògic, sinó un treball literari, en el qual una família em permetés parlar d'un món. i això, al mateix temps, em permeté parlar de la literatura. És un llibre sobre els Bassat i sobre els llibres. Em poso a treballar-hi, me'n vaig sol a Corfú, coincidint amb unes vacances. Però, llavors, en Lluís i jo anem a uns altres indrets, com Bulgària, Trieste, Sofia o Istanbul, entre d'altres.
 
- L'espurna literària que fa brollar el sortidor és Albert Cohen. Però, de l'altra banda familiar, els Bassat també tenen connexió amb l'Elias Canetti.
 
- LB: Això és un descobriment del Vicenç! Jo no ho sabia, que érem familiars!. Estant a Russe, a l'hotel, agafo un fulletó que parla d'Elias Canetti i veig que es deia "Arditi", de segon cognom, com un cosí nostre de París. Aleshores, no se m'acudeix res més que aquesta casualitat. Quan estem arribant a Barcelona, truco al meu cosí i li pregunto si té alguna cosa a veure amb Elias Canetti, i em diu que sí. Jo no en sabia res!
 
- VV: Els món dels quals ve en Lluís són mons desapareguts, dels quals hi ha una memòria tènue explicada de pares a fills. Però també estan explicats per la literatura. I qui ho explica? Cohen i Canetti. Ja estava previst visitar els mons de Canetti, però sense saber que hi hauria aquest vincle. El més fort de tot és que, darrera de cadascun dels mons del Lluís hi ha, també, un món literari.
 
No volia fer un treball genealògic, sinó un treball literari, en el qual una família em permetés parlar d'un món. I que, això, al mateix temps, em permetés parlar de la literatura.

- Sembla que tot plegat és molt extraordinari. La manera de començar el projecte, la història que conté la família, els vincles que té amb la literatura... És un llibre molt contundent literàriament, que transcendeix la literatura de viatges, el dietari, la investigació o les memòries.
 
- LB: Abans d'ahir, em parlaven de les lectures dels nens a l'escola i jo pensava que, per a ells, serà una experiència reveladora. Els explicarà tantes coses que no saben! Els explicarà què són els jueus, què passava a l'Europa del segle XX, i hi trobaran textos de llibres que han de llegir a classe. Estic convençut que el podrien recomanar a les escoles.
 
- VV: Jo tinc un gènere que he anat construint amb llibres anteriors. Aquest gènere, sumat al que m'explicava el Lluís, estava convençut que em permetria parlar de moltes coses al mateix temps. És un llibre sobre llibres, sobre jueus, sobre la família Bassat, sobre Europa, etc. I és un llibre que té un cert parentiu amb El Danubio de Magris. El que separa Europa és el Danubi, que és una frontera entre Nord i Sud i no pas entre Est o Oest.
 
- LB: Aquest Danubi, que és la frontera i que tant bé defineixes, resulta que a l'hivern es glaça i la gent el travessa caminant. És aquella frontera que, en un moment determinat, desapareix. Un amic meu sempre em diu que si no fos sobre els Bassat, seria un llibre bo igual. Perquè, justament, parla de totes aquestes altres coses.
 
- VV: La sort d'aquest llibre és que en Lluís Bassat hi ha estat molt implicat. Des d'un principi em va donar accés als seus arxius, a la seva biblioteca, a les seves emocions. Com a exemple, imagina't anar amb en Lluís Bassat a visitar un cementiri on la majoria de la gent que hi ha enterrada porta el seu cognom. Humanament, és una altra història. El llibre necessita la memòria de Lluís Bassat i necessita aquest retorn que fa.
 
- En aquest sentit, el títol és un gran encert, perquè apareixen a la coberta els dos cognoms.
 

- LB: Al principi, em costava molt acceptar el títol. Creia que no havia de sortir el cognom Bassat. Però l'editor em va convèncer.
 
- VV: Aquest efecte és positiu. L'autoria literària i l'impuls del llibre és meu, òbviament. Però en Lluís és el fil que et dóna la possibilitat d'acompanyar-lo i acompanyar-te.

- La història de la família Bassat és un continu tornar a començar de zero. La literatura té la vocació de donar sentit a totes aquestes coses que han desaparegut. Creus que per això la història personal és tan transcendent?
 
- VV: Sí, perquè la història de la família Bassat travessa tot el segle, i aquest segle XX té uns signes de puntuació molt bèsties. És la història d'uns paradisos perduts, d'un recomençament, però també d'un tall molt abrupte.
 
El que separa Europa és el Danubi, una frontera entre Nord i Sud i no pas entre Est o Oest

- LB: Aquest llibre a mi m'ha descobert coses tremendes. Jo recordo, vagament, que quan era petit, a casa hi havia un tercer dormitori on no hi dormia ningú. I sempre venia gent a dormir. El meu pare mai no em donava gaire explicacions, sempre eren amics del meu pare que venien de pas, a fer-nos una visita. El llibre em descobreix que era gent que travessava els Pirineus i que el meu pare, d'acord amb algú, els oferia la casa per passar una nit d'amagat perquè l'endemà anessin al port. Això implicava uns riscos força elevats per a tots, però jo mai li havia donat importància.
 

- El tema és la fugida, fer testimoni de la "peripècia errant dels jueus". Aquest aspecte de transitorietat explica moltes coses, com ara que sigui tan important el concepte de família, de fer pinya; o l'astúcia creativa i comercial.
 
- LB: Ve d'una necessitat. Cap jueu de l'edat dels meus pares tenia un negoci immobiliari. Per què? Perquè allò no podies emportar-t'ho! Per això es feien metges, comerciants, mercaders, banquers... tot allò que podien emportar-se amb ells mateixos.
 
- VV: Pel que fa al que explicava en Lluís dels refugiats a casa seva, m'agradaria puntualitzar que no tenim interioritzat que un dels grans passatges de la història, el de l'Holocaust, també passa a Barcelona. Potser és un aspecte lateral, no pas central, però per mi també és molt important. Una mica més enllà del carrer Mallorca, on passava això que explicava en Lluís abans, hi ha un bar on es troben els de la Gestapo i les SS, a cent metres de diferència. Un efecte secundari de tot plegat és reivindicar la capital catalana, i el nostre país, com un dels paisatges de la gran història dramàtica del segle XX. Hi ha un "món d'ahir", que deia Stefan Zweig, que l'Holocaust es carrega: el de la burgesia jueva centreeuropea. A Barcelona, aquest món, té una pròrroga de deu o quinze anys, perquè l'Holocaust no arriba plenament i la burgesia culta, poliglota i cosmopolita sobreviu.
 
- LB: Ser jueu estava tolerat, però no estava permès. Jo no podia parlar en jueu, ni portar qualsevol signe extern. La lliçó més forta del meu pare era "sobretot, Lluís, posa't tot el que puguis al cap, perquè és l'únic que no et podran treure".
 
- Hi ha una frase que diu: "una emigració és el fil entre el somni i la fugida". Una gran descripció.
 
- VV: Per entendre una emigració has d'entendre el lloc d'on véns i el lloc on vas. La pregunta del llibre és: per què tornen, els Bassat? No només marxes per l'esperança, però tampoc només per la fugida.
 
- Amb el llibre, molta gent descobrirà que no tenia ni idea de què és ser jueu.
 
- LB: El judaisme és una relació, però també és un poble i una cultura. Evidentment, hi ha jueus ateus. Com pot ser? Perquè formes part del poble jueu, però no creus en Déu. Al llibre s'explica que jo vaig deixar de creure, per uns motius molt concrets. Tradicionalment, el poble jueu ha estat un poble de molt d'estudi i de molta cultura.
 
- La intel·ligència fa molta por. És una mena de racisme invers: el rebuig a qui és més llest o està més preparat que nosaltres.
 
- LB: Per això, ara, quan tanta gent fa la comparació entre Catalunya i Israel, jo no ho acabo de veure del tot. Allà penquen com bèsties i tenen unes empreses espectaculars a nivell tecnològic. Tan de bo, a Catalunya algun dia tinguem aquesta gran capacitat exportadora.
 
- VV: Qui és jueu? És complicat de dir-ho. Algú ha dit que el poble jueu és un poble que té un llibre en comptes de territori. És un poble no territorial, diaspòric, i la funció territorial la fa l'Antic Testament. T'adones que aquesta mateixa funció de territori, també la fa una llengua. Agafar com a temàtica un món on el territori és un llibre i una llengua, és enormement atractiu, especialment com a català. Els jueus posen la cultura i la llengua en el fonament de la seva identitat, tal com també fem els catalans.
 
Per entendre una emigració has d'entendre el lloc d'on véns i el lloc on vas

- Encara avui hi ha persones que fan servir el fet de ser jueu com una arma per anar a la contra. En el cas de Lluís Bassat, és famós aquell episodi que va viure en una campanya electoral a la presidència del FC Barcelona, on li van fer dir el seu segon cognom per televisió i en directe, com si això fos un greuge. Com ho recorda?
 
- LB: Allò va ser provocat per un assessor de comunicació que va pensar que l'única debilitat que tenia en aquelles eleccions era aquella. I va atacar per un lloc estúpid, perquè no tenia res a veure. Però és cert que em va perjudicar. Aquell dia, el meu fill petit, en sortir del plató de televisió, em va dir: "has estat excel·lent, però has perdut les eleccions". Aquell senyor em va acusar d'amagar el fet de ser jueu. I això és fals, perquè mai me n'he amagat. En una sola frase, va tornar cinquanta anys enrere, quan érem en ple franquisme.
 
- Lluís Bassat és un dels grans publicistes de la història de l'Estat. Ja ha pensat com ha de vendre aquest llibre?
 

- LB: Mira, ho tinc molt clar: el llibre es vendria molt si ens deixessin, al Vicenç i a mi, explicar-lo i presentar-lo a tots els llocs possibles. [riu] És la millor manera.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació