22
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
20:07h
Encara amb els pressupostos a l'aire a l'espera de la decisió definitiva de la CUP, el Parlament ha donat via lliure al nou impost sobre béns no immobles que suposarà gravar actius de les empreses que no generen cap activitat econòmica, és a dir, iots, avions, així com cotxes i pisos de luxe. El PP s'ha quedat sol defensant l'esmena a la totalitat a la proposició de llei, presentada per Junts pel Sí i la CUP, mentre que la resta de grups consideren que s'ha de seguir tramitant. Ciutadans s'ha abstingut.
Aquest nou impost forma part de l'acord forjat entre el Govern i la formació anticapitalista per tal que aquesta facilités la tramitació dels pressupostos. Tot i això, però, no s'ha pogut incorporar a l'articulat dels comptes per manca de temps. El diputat de la CUP Benet Salellas ha assegurat que el tret de sortida a aquest impost és un "bon punt de partida" per avançar en fórmules per augmentar els ingressos i "poder fer més polítiques socials per lluitar contra les desigualtats". La diputada de Junts pel Sí Carmina Castellví ha defensat que aquesta proposició de llei va en la línia de "fer pagar més a qui més té", tota una picada d'ullet als cupaires, i ha defensat que s'ha aconseguit que aquesta mesura tributària sigui "realment redistributiva" i que, a la vegada, "no penalitzi" el creixement econòmic.
El PP alerta que és "més barat" que l'impost de patrimoni
El portaveu del PP, Sant Rodríguez, ha defensat l'esmena a la totalitat presentada pel seu grup tot argumentant que es tracta d'un impost que sortirà "més barat" que l'actual impost de patrimoni. "Com més rics, més s'estalviaran amb l'impost de la CUP. Es produirà un efecte desplaçament", ha advertit. També ha afegit que la creació d'aquest nou tribut pot suposar "deslocalitzacions d'empreses" i "pèrdua de llocs de treball".
La resta de grups, tot i votar en contra de l'esmena del PP, han criticat la mesura i han anunciat que presentaran esmenes a la proposició de llei. El diputat de Ciutadans Antonio Espinosa s'ha manifestat "en contra del seu actual disseny" a més de considerar que té "escasses o nul·les expectatives" que es converteixi en una figura tributària "útil". El socialista Òscar Ordeig, per la seva banda, ha argumentat que s'està "regulant" quan el que cal és "que es compleixi la llei" i "perseguir el frau fiscal". Per "molt bones intencions” que tingui la proposta, ha dit Ordeig, dubta que sigui la "manera més coherent" d'aconseguir un augment dels ingressos. Contundent ha estat també el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, que ha considerat que "l'objectiu ocult" de la creació d'aquest nou impost és "netejar consciències". Al seu judici, aquest tribut acabarà tenint una "inutilitat pràctica". Segons el portaveu de la confluència, si la finalitat fos "fer pagar més a qui més té", el Govern accediria a reformar l'impost de successions i el de patrimoni.
L'objectiu del nou tribut, segons Junts pel Sí i la CUP
La iniciativa pretén "reduir pràctiques d'evasió i elusió fiscal que consisteixen a traslladar patrimoni personal a estructures societàries per ocultar veritables titularitats" i evitar així que aquestes tributin. Igualment, la nova imposició "incentiva la reinversió dels beneficis en actius més productius i, per tant, més rendibles socialment", segons els seus impulsors. La filosofia, afegeixen, neix de la voluntat "d'augmentar la progressivitat del sistema fiscal català i la seva equitat, centrant la mirada en la redistribució necessària per lluitar contra l'evident desigualtat que s'eixampla dia a dia entre els més rics i els més pobres", i s'emmiralla en taxes similars existents a Noruega o Holanda que busquen gravar els béns que no generen "productivitat ni benefici social".
D'aquesta manera, l'impost vol que tributin quatre tipus d'actius: béns immobles, vehicles de motor igual o superior a 200 cavalls, embarcacions de lleure de vuit metres d'eslora o més, i aeronaus. Segons Junts pel Sí i la CUP, aquests béns "no realitzen cap activitat econòmica o servei públic" i "es destinen a activitats o usos privats" o "es lloguen als propietaris o socis de l'entitat vinculades als actius". El mínim exempt fixat és de 500.000 euros -com en l'impost de patrimoni- o en 100.000 euros si no s'hi incorpora cap immoble, i el tipus impositiu és progressiu amb un màxim de l'1%. L'impost es merita el 30 de juny de cada any, motiu pel qual aquest 2017 ja es pagarà per primer cop. En tot cas, en queden exempts les administracions públiques, les representacions diplomàtiques o oficines consulars a Catalunya i els béns de fundacions, ONG i entitats sense ànim de lucre.
Aquest nou impost forma part de l'acord forjat entre el Govern i la formació anticapitalista per tal que aquesta facilités la tramitació dels pressupostos. Tot i això, però, no s'ha pogut incorporar a l'articulat dels comptes per manca de temps. El diputat de la CUP Benet Salellas ha assegurat que el tret de sortida a aquest impost és un "bon punt de partida" per avançar en fórmules per augmentar els ingressos i "poder fer més polítiques socials per lluitar contra les desigualtats". La diputada de Junts pel Sí Carmina Castellví ha defensat que aquesta proposició de llei va en la línia de "fer pagar més a qui més té", tota una picada d'ullet als cupaires, i ha defensat que s'ha aconseguit que aquesta mesura tributària sigui "realment redistributiva" i que, a la vegada, "no penalitzi" el creixement econòmic.
El PP alerta que és "més barat" que l'impost de patrimoni
El portaveu del PP, Sant Rodríguez, ha defensat l'esmena a la totalitat presentada pel seu grup tot argumentant que es tracta d'un impost que sortirà "més barat" que l'actual impost de patrimoni. "Com més rics, més s'estalviaran amb l'impost de la CUP. Es produirà un efecte desplaçament", ha advertit. També ha afegit que la creació d'aquest nou tribut pot suposar "deslocalitzacions d'empreses" i "pèrdua de llocs de treball".
La resta de grups, tot i votar en contra de l'esmena del PP, han criticat la mesura i han anunciat que presentaran esmenes a la proposició de llei. El diputat de Ciutadans Antonio Espinosa s'ha manifestat "en contra del seu actual disseny" a més de considerar que té "escasses o nul·les expectatives" que es converteixi en una figura tributària "útil". El socialista Òscar Ordeig, per la seva banda, ha argumentat que s'està "regulant" quan el que cal és "que es compleixi la llei" i "perseguir el frau fiscal". Per "molt bones intencions” que tingui la proposta, ha dit Ordeig, dubta que sigui la "manera més coherent" d'aconseguir un augment dels ingressos. Contundent ha estat també el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, que ha considerat que "l'objectiu ocult" de la creació d'aquest nou impost és "netejar consciències". Al seu judici, aquest tribut acabarà tenint una "inutilitat pràctica". Segons el portaveu de la confluència, si la finalitat fos "fer pagar més a qui més té", el Govern accediria a reformar l'impost de successions i el de patrimoni.
L'objectiu del nou tribut, segons Junts pel Sí i la CUP
La iniciativa pretén "reduir pràctiques d'evasió i elusió fiscal que consisteixen a traslladar patrimoni personal a estructures societàries per ocultar veritables titularitats" i evitar així que aquestes tributin. Igualment, la nova imposició "incentiva la reinversió dels beneficis en actius més productius i, per tant, més rendibles socialment", segons els seus impulsors. La filosofia, afegeixen, neix de la voluntat "d'augmentar la progressivitat del sistema fiscal català i la seva equitat, centrant la mirada en la redistribució necessària per lluitar contra l'evident desigualtat que s'eixampla dia a dia entre els més rics i els més pobres", i s'emmiralla en taxes similars existents a Noruega o Holanda que busquen gravar els béns que no generen "productivitat ni benefici social".
D'aquesta manera, l'impost vol que tributin quatre tipus d'actius: béns immobles, vehicles de motor igual o superior a 200 cavalls, embarcacions de lleure de vuit metres d'eslora o més, i aeronaus. Segons Junts pel Sí i la CUP, aquests béns "no realitzen cap activitat econòmica o servei públic" i "es destinen a activitats o usos privats" o "es lloguen als propietaris o socis de l'entitat vinculades als actius". El mínim exempt fixat és de 500.000 euros -com en l'impost de patrimoni- o en 100.000 euros si no s'hi incorpora cap immoble, i el tipus impositiu és progressiu amb un màxim de l'1%. L'impost es merita el 30 de juny de cada any, motiu pel qual aquest 2017 ja es pagarà per primer cop. En tot cas, en queden exempts les administracions públiques, les representacions diplomàtiques o oficines consulars a Catalunya i els béns de fundacions, ONG i entitats sense ànim de lucre.