Feleknas Uca: «Turquia s'està convertint en una segona Síria»

El mateix dia que l’ambaixador de Rússi, Andrei Karlov, era assassinat a trets a Ankara per un policia, arribava a Barcelona Feleknas Uca, diputada del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) al Parlament turc. Sorgit de l’esquerra kurda, el HDP va obtenir un 12% dels vots en les darreres eleccions i s’ha convertit en objectiu a abatre pel règim del president Erdogan. Uca, crescuda a Alemanya, també va ser diputada al Parlament Europeu pel partit d’esquerres Die Linke. Des del Bòsfor, amb doble perspectiva, admet decepció davant la realitat d’Europa i Turquia.  
 
- Com valora l’atemptat mortal de fa uns dies contra l’ambaixador de Rússia a Ankara?

- És un fet molt trist. El coneixia personalment. M’hi havia entrevistat diverses vegades. Això es produeix en una situació de caos, enmig de la intervenció de Turquia a Síria. Quan en aquest escenari un ambaixador és assassinat, és un moment molt trist. No trobo paraules per definir-ho.

- Què està passant ara mateix a Turquia?

- Fins al darrer moment no sabia si podria venir a Barcelona. De 95 diputats del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), 55 estan afectats per l’aixecament de la immunitat parlamentària. Cada dia estan detenint gent, inclosos presidents de partit i alcaldes. Dotze diputats del meu partit estan detinguts, entre ells el màxim dirigent del partit, Selahattin Demirtas. La portaveu de la branca femenina del partit està empresonada. Després de l’intent de cop militar del 15 de juliol, la imatge de Síria ha canviat. Té una fractura profunda. El moviment de Fethullah Gülen s’ha difós per tot arreu, a institucions, a l’administració, en el camp militar… En aquests moments, Erdogan no està segur. No sap qui és el seu amic i qui el seu oponent. Aquests dies, assistim a una persecució. Erdogan li està dient al poble que la nació està en perill. Turquia en aquests moments està jugant amb foc. Que en la capital pugui haver un atemptat d’aquestes característiques, vol dir que Turquia s’està convertint en una segona Síria. Hi ha el risc que esclati una guerra civil entre kurds i turcs.  
 
- I fins on creu que pot arribar Erdogan?

- Erdogan està dient que “o estàs amb mi o ets el meu enemic”. Amb això el que vol és imposar el sistema presidencialista que sempre ha perseguit. Per això continuen els atacs contra el HDP. Ell vol aconseguir que desaparegui del Parlament i que no hi hagi ningú que defensi la nostra política. Vol recollir el vot de la dreta i l’extrema dreta turques. Ara veiem els discursos que es fan en els funerals de les víctimes dels atemptats i com es fa política a compte dels morts. Nosaltres, com a HDP, estem en contra de la violència. Hem fet declaracions en contra dels atemptats i sempre hem demanat, hem exigit, que s’investiguessin. Però el grup parlamentari la formació d’Erdogan, el partit de las Justícia i el Desenvolupament (AKP), sempre ha refusat les nostres peticions d’investigació.       

La Constitució estableix que només hi ha una nació, una religió i una bandera, però en aquest país també hi viuen kurds, armenis, cristians, iazidites...

- El seu partit, el HDP, ha estat una força nova en l’escenari polític turc. Però també és el primer objectiu del règim d’Erdogan. Per què?

- Des de la fundació de Turquia, la Constitució estableix que només hi ha una nació, només hi ha una religió, només hi ha una bandera. En aquest país, però, no només hi viuen turcs, també hi viuen kurds, assiris, armenis, cristians, iazidites, àrabs… Si ens fixem en la Constitució turca, tots som musulmans. Si ens basem en el que diu, tots som turcs. Però nosaltres, com a HDP, vam presentar en les eleccions la nova imatge de Turquia, la d’un país en què viuen un seguit de minories a banda dels turcs. En la nostra llista al Parlament no hi havia només turcs, també hi havia kurds, iazidites, armenis, assiris… Tenim en el nostre grup diputades que van tapades i d’altres que no. És per això que l’AKP està tant en contra nostre. Nosaltres defensem la diversitat, no tan sols de nacions, sinó també de cultures.

 - Vostè pertany a la minoria iazidita, una confessió preislàmica. En quina situació es troba aquesta minoria?

- Ara és la primera vegada en quasi cent anys, que al Parlament tenim dos diputats iazidites. Abans, al passaport dels iazidites hi havia una creu, un “sense religió” o es deia que érem islàmics. Nosaltres mai hem estat reconeguts com a iazidites, ni com  a religió ni com a nació. Ara, per exemple, fins al 2014, hi havia mil iazidites a Turquia i molts van marxar perquè van creure que no tenien cap perspectiva. No podien viure en llibertat. Moltes dones havien estat segrestades o eren atacades. Per això la xifra s’havia reduït molt. L’agost del 2014, 33.000 iazidites van poder fugir de l’Estat Islàmic i els vam allotjar en diferents camps de refugiats al Kurdistan. No podien ni anar als hospitals perquè no tenien l’estatus de refugiats.            

- Ha estat diputada del partit de l’esquerra alemanya Die Linke al Parlament Europeu i ara ho és del HDP a Ankara. Té una doble mirada sobre la realitat europea. Com veu l’ascens del populisme xenòfob a Europa?

- És trist. Estic molt irritada. Jo vaig néixer a Alemanya, vaig créixer entre dues cultures, l’alemanya i la kurda. Vaig fer política i vaig ser escollida al Parlament. Quan veig que hi ha persones que fan política a l’esquena dels refugiats i que això alimenta grups d’extrema dreta, això em decep molt. Europa ha empès una política de refugiats errònia. La Unió Europea ha fet un acord amb Turquia sobre els refugiats i ara és coresponsable del creixement del populisme d’extrema dreta. Cap persona és il·legal. Ningú abandona la seva casa perquè vol. I si la gent necessita ajuda nostra, els hem de tractar bé i no fer un acord com el que s’ha signat amb Ankara per fer negoci.

 Veig que els turcs tracten els kurds com els espanyols fa temps tractaven els catalans

- Com veu des del seu país el procés català? Veu algunes semblances entre l’actuació de l’Estat espanyol i el turc?

- És la mateixa imatge. Heu fet molt perquè pugueu guanyar els vostres drets. Heu sacrificat moltes coses per poder tenir un Parlament i perquè es pugui parlar en català. Veig que els turcs tracten els kurds com els espanyols fa temps tractaven els catalans. Els catalans han guanyat els seus drets. Heu guanyat la vostra llibertat i ara és hora perquè els kurds obtinguin la seva. Fa dues setmanes, una col·lega meva va dir una frase en kurd al parlament turc. I tots els diputats de l’AKP i de la dreta la van atacar. L’idioma kurd no és acceptat. El Kurdistan està ocupat.  Nosaltres vivim sota l’ocupació. És hora que els catalans i els kurds lluitin agafats de la mà per la justícia. És la millor imatge que es pot donar.