ciència en societat: anàlisi

Els oasis de la mar

El seguiment d’una regió de la Mediterrània habitualment pobra de nutrients permet mostrar que, en determinades circumstàncies, hi pot haver un espectacular floriment de vida

| 21/12/2016 a les 11:07h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, Ciència en societat
Imatge de la Mar Mediterrània des d'un satèl·lit | NASA World Wind
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Mediterrània és una mar gairebé tancada, només l’estret de Gibraltar la comunica amb la resta dels oceans. Com l’aigua que entra és menys densa, forma un corrent superficial d’uns tres-cents metres de fondària que, a dos quilòmetres per hora, segueix la costa africana fins al Pròxim Orient. Allà, l’evaporació ha fet augmentar la densitat i l’aigua s’enfonsa. El corrent retorna seguint les costes grega, italiana i francesa en un circuit invers a les agulles d’un rellotge.

Com a tots els mars, canvis en la temperatura i la densitat generen remolins més locals, que són permanents allà on hi ha accidents geogràfics, canvis de fondària o altres coincidències físiques. Aquestes variacions locals són semblants a les de l’atmosfera, a fi de comptes són dos fluids que segueixen les mateixes lleis físiques.

Els remolins són ben coneguts pels pescadors, ja que si els corrents distribueixen els nutrients horitzontalment, els remolins ho fan en vertical. En les columnes d’aigua es generen efectes de convecció pels que pugen sediments rics de minerals, que generen riquesa biològica; i, al mateix temps, aporten matèria orgànica de la superfície cap al fons, on permeten que es desenvolupi la vida en fondària.

La matèria orgànica que se submergeix fins al mar profund trigarà anys en retornar a la superfície; per tant, és crucial quantificar el carboni que s’enfonsa en els remolins per a comprendre les variacions regionals, estacionals i plurianuals en la captació de CO2 pels oceans, i el seu efecte en el cicle del carboni dins el sistema climàtic global.

La Mediterrània és una mar pobra de nutrients, especialment a la conca oriental, que és també la més profunda. El grup de recerca en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra (UB), en col·laboració amb un equip del Centre Hel·lènic d’Investigacions Marines, quantificaven la matèria orgànica de la columna d’aigua en un dels remolins permanents de la mediterrània d’uns cent quilòmetres de diàmetre, el gir ciclònic de Rodes.

Al sud-de l'illa de Creta hi ha la conca abissal de Ierapetra, que assoleix els 4.285 metres de fondària, ja que forma part d’una falla tectònica. I, a unes cinquanta milles de la costa, durant tres anys es van prendre dades en la zona afectada pel gir de Rodes. Una sèrie molt curta, si la comparem amb les sèries meteorològiques, però que va oferir resultats sorprenents: les mesures de 2012 van ser molt superiors (12,2 mg/m2 i dia) a les de l’any anterior i el posterior (menors a 1 mg/m2 i dia). Què va provocar el pic de 2012?

L’hivern de 2011-2012 va ser extraordinàriament fred, els vents siberians van fer que a Grècia s’enregistressin les temperatures més fredes dels darrers cinquanta anys. I l’Etna, al seu torn, va entrar en erupció entre el gener i el març de 2012. De manera que les cendres caigudes van enriquir la zona i van afavorir el creixement de diatomees.

Tot i que el plàncton vegetal està preparat per surar, amb l’adherència de les cendres s’enfonsava ràpidament; en un mes ja era baix de la columna. I, com el fred homogeneïtza la columna d’aigua, del fons pujaven nous nutrients que permetien el desenvolupament d’una altra floració de fitoplàncton. I es reiniciava el cicle. La rapidesa de sedimentació i aflorament va afavorir un intercanvi elevat de nutrients de fondària i carboni atmosfèric, del que de ben segur els organismes abissals, que s’alimenten del que cau, també s’aprofitarien.

La Mediterrània és un bon lloc d’experimentació per als oceanògrafs, ja que la seva petita escala permet comprendre els processos que també ocorren als oceans. Aquest estudi ha confirmat que el gir de Rodes juga un paper significatiu en el funcionament biogeoquímic de la mar Mediterrània oriental en generar un «oasi en un desert marí». I fa créixer la hipòtesi de la «paradoxa mediterrània»: allà on sembla que l’entorn és molt pobre, determinades circumstàncies poder fer que floreixi la vida.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D