21
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
23
de desembre
a la
13:15h
Revés judicial per a la banca espanyola. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat que si un tribunal de l'estat espanyol declara la nul·litat d'una clàusula sòl, s'hauran de tornar els imports pagats des de la firma del contracte. La decisió de la cort europea contradiu la doctrina del Tribunal Suprem (TS) estatal, que només permetia la "retroactivitat" d'aquestes clàusules considerades abusives a partir del 9 de maig del 2013.
Qui podrà reclamar?
La sentència del TJUE obre la porta per a noves reclamacions de titulars d'hipoteques amb clàusules sòl. Ara bé, tots poden exigir el retorn dels diners pagats en concepte de clàusules sòl? Com explica Jesús Sánchez, vicepresident de la comissió de normativa de l'ICAB (Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barceloan), la nova doctrina clarament s'ha d'aplicar en el cas de "resolucions pendents de dictar-se" o nous procediments judicials. Més difícil ho tenen les persones que ja hagin obtingut una sentència "definitiva i ferma" per aquesta qüestió.
Segons detalla Sánchez, el TS va excloure la possibilitat de la via de la "revisió de sentència" per a les resolucions anteriors a la nova jurisprudència europea. Tanmateix, l'advocat opina que es podria obrir la via de la responsabilitat patrimonial de l'Estat.
En el cas dels clients que hagin negociat amb el seu banc i hagin arribat a un pacte amb relació a l'aplicació de les clàusules sòl, la possibilitat de reclamar s'haurà de determinar "cas per cas". "S'hauria de revisar contracte per contracte", afirma Sánchez, a la vegada que apunta que es podrien aconseguir sentències que revertissin aquests pactes en base a "vicis en el consentiment" perquè no sempre hi ha hagut jurisprudència clara que establís la possibilitat de reclamar.
Quants diners haurà de tornar la banca?
És difícil a hores d'ara fer un càlcul exacte de quants diners hauran de tornar els bancs a les persones afectades per les clàusules sol. Tot i això, en el marc del procés davant la justícia europea, el Banc d'Espanya va redactar un informe on estimava que les devolucions entre la data d'inici dels contractes amb aquest tipus de clàusules abusives i el 9 de maig de 2013 podria superar els 5.000 milions d'euros i arribar fins als 7.600. El portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Carlos Macías, veu amb bons ulls aquestes xifres. "Al final, això repartit entre la banca i tots els seus beneficis no els afecta tant", declara.
Quan va començar el conflicte?
Com constata el portaveu de la PAH, el 2009 "van començar a arribar a les assemblees de la PAH els primers afectats". En aquest sentit, Àlex Daudén, coordinador general de l'associació de consumidors AICEC-ADICAE, recorda que el gruix de clàusules abusives d'aquest tipus es va activar aquell any perquè és quan va començar a baixar l'Euríbor, el tipus d'interès de referència de la majoria de clàusules sòl. "Els bancs les van començar a introduir perquè tenien informació privilegiada i sabien que baixarien els tipus i podien perdre beneficis", declara Daudén.
Aquest fet va generar nombroses reclamacions a la justícia espanyola que finalment han desembocat en la sentència del TJUE arran del dubte que dos jutjats Granada i Alacant van plantejar a l'hora d'interpretar jurisprudència TS en relació a la normativa europea en matèria de clàusules abusives. "I el paper del govern espanyol en aquest procés ha estat vergonyós perquè s'ha situat al costat de la banca i no els ciutadans", afegeix Daudén.
Què implica una clàusula sòl?
El coordinador general d'AICEC-ADICAE explica que de mitjana les clàusules sòl situen el tipus d'interès en el 3,25%. El portaveu de la PAH, afegeix que ha arribat a veure percentatges del 4% i fins i tot el 7%, cosa que qualifica de "robatori". I afegeix que encara queden clàusules abusives similars com les relacionades amb l'IRPH, present en un 13% de les hipoteques catalanes. Segons els càlculs de Daudén, l'efecte mensual d'aquestes clàusules en la majoria d'hipoteques era d'entre 200 i 300 euros que "en situacions de crisi, pobresa i destrucció de llocs de treball" ha estat especialment greu. De fet, AICEC-ADICAE ja va advertir el 2011 que
un 20% dels desnonaments es podrien haver evitat suprimint les clàusules sòl.
El que ara s'albira són noves reclamacions. Per a Sánchez, no seria desitjable inundar de "litigiositat" els tribunals espanyols, fet que tindria "alts costos" per a tothom. Des de la PAH, Macías ja anuncia que començaran a preparar documents perquè la gent afectada pugui conèixer els seus drets i "pressionar les entitats financeres". Finalment, des d'AICEC-ADICAE, Daudén subratlla la seva "voluntat de no judicialització" i apostar primer per la "negociació i el diàleg" amb els bancs perquè "apliquin aquesta sentència de manera extrajudicial". Tot i això, "coneixent la banca" pronostica que s'acabaran trobant "als jutjats".
Qui podrà reclamar?
La sentència del TJUE obre la porta per a noves reclamacions de titulars d'hipoteques amb clàusules sòl. Ara bé, tots poden exigir el retorn dels diners pagats en concepte de clàusules sòl? Com explica Jesús Sánchez, vicepresident de la comissió de normativa de l'ICAB (Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barceloan), la nova doctrina clarament s'ha d'aplicar en el cas de "resolucions pendents de dictar-se" o nous procediments judicials. Més difícil ho tenen les persones que ja hagin obtingut una sentència "definitiva i ferma" per aquesta qüestió.
Segons detalla Sánchez, el TS va excloure la possibilitat de la via de la "revisió de sentència" per a les resolucions anteriors a la nova jurisprudència europea. Tanmateix, l'advocat opina que es podria obrir la via de la responsabilitat patrimonial de l'Estat.
En el cas dels clients que hagin negociat amb el seu banc i hagin arribat a un pacte amb relació a l'aplicació de les clàusules sòl, la possibilitat de reclamar s'haurà de determinar "cas per cas". "S'hauria de revisar contracte per contracte", afirma Sánchez, a la vegada que apunta que es podrien aconseguir sentències que revertissin aquests pactes en base a "vicis en el consentiment" perquè no sempre hi ha hagut jurisprudència clara que establís la possibilitat de reclamar.
Quants diners haurà de tornar la banca?
És difícil a hores d'ara fer un càlcul exacte de quants diners hauran de tornar els bancs a les persones afectades per les clàusules sol. Tot i això, en el marc del procés davant la justícia europea, el Banc d'Espanya va redactar un informe on estimava que les devolucions entre la data d'inici dels contractes amb aquest tipus de clàusules abusives i el 9 de maig de 2013 podria superar els 5.000 milions d'euros i arribar fins als 7.600. El portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Carlos Macías, veu amb bons ulls aquestes xifres. "Al final, això repartit entre la banca i tots els seus beneficis no els afecta tant", declara.
Quan va començar el conflicte?
Com constata el portaveu de la PAH, el 2009 "van començar a arribar a les assemblees de la PAH els primers afectats". En aquest sentit, Àlex Daudén, coordinador general de l'associació de consumidors AICEC-ADICAE, recorda que el gruix de clàusules abusives d'aquest tipus es va activar aquell any perquè és quan va començar a baixar l'Euríbor, el tipus d'interès de referència de la majoria de clàusules sòl. "Els bancs les van començar a introduir perquè tenien informació privilegiada i sabien que baixarien els tipus i podien perdre beneficis", declara Daudén.
Aquest fet va generar nombroses reclamacions a la justícia espanyola que finalment han desembocat en la sentència del TJUE arran del dubte que dos jutjats Granada i Alacant van plantejar a l'hora d'interpretar jurisprudència TS en relació a la normativa europea en matèria de clàusules abusives. "I el paper del govern espanyol en aquest procés ha estat vergonyós perquè s'ha situat al costat de la banca i no els ciutadans", afegeix Daudén.
Què implica una clàusula sòl?
El coordinador general d'AICEC-ADICAE explica que de mitjana les clàusules sòl situen el tipus d'interès en el 3,25%. El portaveu de la PAH, afegeix que ha arribat a veure percentatges del 4% i fins i tot el 7%, cosa que qualifica de "robatori". I afegeix que encara queden clàusules abusives similars com les relacionades amb l'IRPH, present en un 13% de les hipoteques catalanes. Segons els càlculs de Daudén, l'efecte mensual d'aquestes clàusules en la majoria d'hipoteques era d'entre 200 i 300 euros que "en situacions de crisi, pobresa i destrucció de llocs de treball" ha estat especialment greu. De fet, AICEC-ADICAE ja va advertir el 2011 que
un 20% dels desnonaments es podrien haver evitat suprimint les clàusules sòl.
El que ara s'albira són noves reclamacions. Per a Sánchez, no seria desitjable inundar de "litigiositat" els tribunals espanyols, fet que tindria "alts costos" per a tothom. Des de la PAH, Macías ja anuncia que començaran a preparar documents perquè la gent afectada pugui conèixer els seus drets i "pressionar les entitats financeres". Finalment, des d'AICEC-ADICAE, Daudén subratlla la seva "voluntat de no judicialització" i apostar primer per la "negociació i el diàleg" amb els bancs perquè "apliquin aquesta sentència de manera extrajudicial". Tot i això, "coneixent la banca" pronostica que s'acabaran trobant "als jutjats".