21
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
22
de desembre
a les
8:32h
L’atemptat a Berlín reivindicat per Estat Islàmic, que ha costat la vida a dotze persones i ha deixat 48 ferits, ha convertit la violència terrorista i la inseguretat en tema central de la política alemanya i afebleix el lideratge polític d’Angela Merkel, que va prendre el setembre passat la decisió d’acollir els refugiats provinents de Síria.
1. Merkel juga a fons la carta de la cohesió
L’atemptat al mercat nadalenc a Berlín arriba en un moment delicat a Alemanya, quan el país és a les portes d’un any electoral. A la tardor hi ha comicis federals als quals la líder de la CDU ja ha anunciat que es presentarà. Angela Merkel afronta una campanya difícil en què sembla que els seus adversaris no són pas els socialdemòcrates –amb els quals governa en una gran coalició- sinó l’extrema dreta i el sector que s’oposa a la política d’acollida. En aquest bloc cal incloure un sector del seu propi partit, la CDU, on s’han escoltat veus darrerament critiques envers l’acollida als refugiats. Les paraules de Merkel, defensant que els alemanys continuïn “lliures, units i oberts” és una crida a la cohesió nacional i a no deixar-se endur per la ira.
Malgrat la seva fredor, Merkel ha aconseguit que els alemanys s’hi hagin acabat acostumant El lideratge de l’economia alemanya i la seva duresa a l’hora de negociar amb els altres socis de la UE, van reforçar la figura de la cancellera. La seva decisió d’acollir els refugiats sirians li va aportar un element de dirigent humanista i la va reconciliar amb el sector de l’opinió pública més europeista. Ara haurà de gestionar uns mesos molt complicats.
2. Combustible per a l’extrema dreta
Però malgrat la voluntat de Merkel i la classe dirigent, l’extrema dreta no està disposada a perdre l’oportunitat que li ofereixen els atemptats. Tot i que encara es desconeix l’autoria de la massacre i la persona que havia estat detinguda, un refugiat pakistanès, ha estat posada en llibertat, Alternativa per Alemanya (AfD) ja ha escomès contra la política d’acollida. Frauke Petry, la seva fotogènica líder, ha atacat Merkel, amb qui s’enfrontarà a les eleccions. Marcus Pretzell, dirigent d’AfD, ha declarat que “aquests són els morts de Merkel”.
3. La seguretat, aquell gran mite, qüestionada
Creixement econòmic, estabilitat política, seguretat ciutadana. Tots aquests elements han conformat la imatge d’Alemanya des de la postguerra i han nodrit la imatge del que es va anomenar –i va ser- el miracle alemany. La república federal afronta ara una crisi que qüestiona un dels principals mites nacionals, el de la seguretat. Quan davant el missatge de “lliures, units i forts” de Merkel, Petry llança el seu anatema, “Alemanya ja no és un país segur”, sap que apunta al cor de la societat alemanya, sempre aferrada a la cultura de l’ordre públic. Només cal recordar com el terrorisme de la Fracció de l’Exèrcit Roig, els anys setanta, va generar un gran sentiment d’histèria en amplis sectors. Es va arribar a aprovar una llei antiradicals que prohibia, per exemple, ser membre del Partit Comunista i carter. Ara pot ser pitjor.
4. Enduriment de la política d’acollida
L’obertura de fronteres decidida pel govern de Merkel està ara mateix en qüestió. Aquest dimarts, durant la visita de la cancellera al mercat on hi va haver l’atemptat, ha defensat la seva política d’acollida dient que “hi ha molts immigrants que han fet esforços per integrar-se a Alemanya”. S’intueix un gir en la política d’obertura ja des de fa mesos, quan s’ha detectat una erosió en la popularitat de la líder democristiana. De fet, ja en el recent congrés de la CDU que la va entronitzar com a líder un cop més, Merkel ja va fer gestos cap a l’ala dura dels seus, quan va declarar que “no es podran quedar tots els refugiats”. A mesura que s'acosti la tardor electoral, el govern federal anirà endurint la política immigratòria.
5. Terrorisme i immigrants, temes de campanya a Holanda i França
Una campanya electoral alemanya en què el terrorisme i la inseguretat fos el tema central seria el pitjor escenari. De moment, amb eleccions a la cantonada a Holanda –el març- i França –el maig-, l’atemptat de Berlín col·loca la qüestió de la violència en el centre del debat. A Holanda, el partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders, que aspira a uns bons resultats electorals, ja ha sortit per criticar Merkel com a responsable moral de l’atemptat.
A França, el Front Nacional ha reaccionat atacant la política d’acollida. Retòricament, Marine Le Pen s’ha preguntat: “Quantes persones han de morir perquè els nostres governants tanquin les fronteres i impedeixin l’entrada d’immigrants il·legals?”. Però també en els rengles de la dreta conservadora s’han alçat veus criticant Merkel. Un diputat d’Els Republicans, Guillaume Larrivé, exministre amb Nicolas Sarkozy, ha declarat que la política de benvinguda de Merkel ha estat “un error històric”.
El govern francès ja ha donat ordre de reforçar la seguretat en els mercats nadalencs d’aquests dies. Bruno Le Roux, el nou ministre de l’Interior, ja ha informat que es mobilitzaran també forces militars per afegir-se als efectius policials. També es posarà vigilància en els llocs de culte cristià els dies 24 i 25 de desembre. Hi ha poques imatges que tinguin més poder simbòlic que un Nadal protegit per forces especials. Europa tremola a les portes de l’hivern.
1. Merkel juga a fons la carta de la cohesió
L’atemptat al mercat nadalenc a Berlín arriba en un moment delicat a Alemanya, quan el país és a les portes d’un any electoral. A la tardor hi ha comicis federals als quals la líder de la CDU ja ha anunciat que es presentarà. Angela Merkel afronta una campanya difícil en què sembla que els seus adversaris no són pas els socialdemòcrates –amb els quals governa en una gran coalició- sinó l’extrema dreta i el sector que s’oposa a la política d’acollida. En aquest bloc cal incloure un sector del seu propi partit, la CDU, on s’han escoltat veus darrerament critiques envers l’acollida als refugiats. Les paraules de Merkel, defensant que els alemanys continuïn “lliures, units i oberts” és una crida a la cohesió nacional i a no deixar-se endur per la ira.
Malgrat la seva fredor, Merkel ha aconseguit que els alemanys s’hi hagin acabat acostumant El lideratge de l’economia alemanya i la seva duresa a l’hora de negociar amb els altres socis de la UE, van reforçar la figura de la cancellera. La seva decisió d’acollir els refugiats sirians li va aportar un element de dirigent humanista i la va reconciliar amb el sector de l’opinió pública més europeista. Ara haurà de gestionar uns mesos molt complicats.
2. Combustible per a l’extrema dreta
Però malgrat la voluntat de Merkel i la classe dirigent, l’extrema dreta no està disposada a perdre l’oportunitat que li ofereixen els atemptats. Tot i que encara es desconeix l’autoria de la massacre i la persona que havia estat detinguda, un refugiat pakistanès, ha estat posada en llibertat, Alternativa per Alemanya (AfD) ja ha escomès contra la política d’acollida. Frauke Petry, la seva fotogènica líder, ha atacat Merkel, amb qui s’enfrontarà a les eleccions. Marcus Pretzell, dirigent d’AfD, ha declarat que “aquests són els morts de Merkel”.
3. La seguretat, aquell gran mite, qüestionada
Creixement econòmic, estabilitat política, seguretat ciutadana. Tots aquests elements han conformat la imatge d’Alemanya des de la postguerra i han nodrit la imatge del que es va anomenar –i va ser- el miracle alemany. La república federal afronta ara una crisi que qüestiona un dels principals mites nacionals, el de la seguretat. Quan davant el missatge de “lliures, units i forts” de Merkel, Petry llança el seu anatema, “Alemanya ja no és un país segur”, sap que apunta al cor de la societat alemanya, sempre aferrada a la cultura de l’ordre públic. Només cal recordar com el terrorisme de la Fracció de l’Exèrcit Roig, els anys setanta, va generar un gran sentiment d’histèria en amplis sectors. Es va arribar a aprovar una llei antiradicals que prohibia, per exemple, ser membre del Partit Comunista i carter. Ara pot ser pitjor.
4. Enduriment de la política d’acollida
L’obertura de fronteres decidida pel govern de Merkel està ara mateix en qüestió. Aquest dimarts, durant la visita de la cancellera al mercat on hi va haver l’atemptat, ha defensat la seva política d’acollida dient que “hi ha molts immigrants que han fet esforços per integrar-se a Alemanya”. S’intueix un gir en la política d’obertura ja des de fa mesos, quan s’ha detectat una erosió en la popularitat de la líder democristiana. De fet, ja en el recent congrés de la CDU que la va entronitzar com a líder un cop més, Merkel ja va fer gestos cap a l’ala dura dels seus, quan va declarar que “no es podran quedar tots els refugiats”. A mesura que s'acosti la tardor electoral, el govern federal anirà endurint la política immigratòria.
5. Terrorisme i immigrants, temes de campanya a Holanda i França
Una campanya electoral alemanya en què el terrorisme i la inseguretat fos el tema central seria el pitjor escenari. De moment, amb eleccions a la cantonada a Holanda –el març- i França –el maig-, l’atemptat de Berlín col·loca la qüestió de la violència en el centre del debat. A Holanda, el partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders, que aspira a uns bons resultats electorals, ja ha sortit per criticar Merkel com a responsable moral de l’atemptat.
A França, el Front Nacional ha reaccionat atacant la política d’acollida. Retòricament, Marine Le Pen s’ha preguntat: “Quantes persones han de morir perquè els nostres governants tanquin les fronteres i impedeixin l’entrada d’immigrants il·legals?”. Però també en els rengles de la dreta conservadora s’han alçat veus criticant Merkel. Un diputat d’Els Republicans, Guillaume Larrivé, exministre amb Nicolas Sarkozy, ha declarat que la política de benvinguda de Merkel ha estat “un error històric”.
El govern francès ja ha donat ordre de reforçar la seguretat en els mercats nadalencs d’aquests dies. Bruno Le Roux, el nou ministre de l’Interior, ja ha informat que es mobilitzaran també forces militars per afegir-se als efectius policials. També es posarà vigilància en els llocs de culte cristià els dies 24 i 25 de desembre. Hi ha poques imatges que tinguin més poder simbòlic que un Nadal protegit per forces especials. Europa tremola a les portes de l’hivern.